SENTÈNCIA 9-2016 PARTS: Apel·lant: Sr. Águila Representant: Sr. Ferrer Advocat: Sr. Morillo Apel·lant: Bernat, SA Representant: Sr. Ferrer Advocat: Sr. Morillo Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sra. Diez Advocat: Sra. Girona COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, vint-i-sis de febrer de dos mil setze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2600008/2011. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La sentència de data 14 de maig de 2015 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda formulada conjuntament pel Sr. Águila i la companyia Bernat, SA, contra el GOVERN D'ANDORRA, i va declarar que la denegació a la sol·licitud per la qual s'exercitava la reclamació de responsabilitat administrativa pels danys derivats d'un accident de circulació ocorregut el 13 de novembre de 2009 a la Ctra. secundària núm. 101, a l'alçada del punt quilomètric núm. 5.4 de la parròquia d'Andorra la Vella, no era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Al mateix temps, va declarar la responsabilitat parcial del GOVERN D'ANDORRA en un percentatge del 80% en relació a l'accident d'autes, tot condemnant-lo a satisfer la quantitat de 4.784,94EUR al Sr. Águila i la quantitat de 9.504,72EUR a la companyia Bernat, SA. 2.- El Sr. Águila i la companyia Bernat, SA han interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: El Sr. Águila no és corresponsable de la caiguda del vehicle, compte tingut que la precipitació es degué únicament i exclusiva al defectuós estat de la fixació de la barana d'autes, i en conseqüència cal atribuir al GOVERN D'ANDORRA l'exclusiva responsabilitat de l'accident en un 100%. No s'escau procedir a l'aplicació d'una depreciació del 35% en base a l'antiguitat del vehicle, atès que el que s'ha reclamat és el cost de la reparació del vehicle efectivament abonat al propietari, no el valor nou del mateix. A més la depreciació del 35% no gaudeix de cap mena de fonament tècnic, ja que en el cas d'autes donada l'antiguitat del vehicle aquest ha adquirit la condició de clàssic i el seu valor en lloc de baixar s'incrementa. Les indemnitzacions concedides al Sr. Águila en concepte de perjudici dolorós i perjudici de lleure no s'ajusten als imports procedents en aplicació de la jurisprudència dels Tribunals andorrans, essent els correctes de 2.500EUR pel primer i de 1.200EUR pel segon. 3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA va interposar també recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, pel qual sol·licita la revocació de la sentència recorreguda i la desestimació íntegra la demanda. Essencialment el GOVERN D'ANDORRA considera que no s'ha provat la falta de servei en concret respecte la deficiència de la barrera de seguretat, i ressalta com a única causa de l'accident l'excés de velocitat en una carretera secundària amb molt desnivell, molts revolts i una velocitat limitada a 20Km/h. I d'altra banda, considera que no es podia fixar cap tipus d'indemnització per manca de prova de l'import dels danys i del valor de depreciació del vehicle. Subsidiàriament, va sol·licitar la reducció de la indemnització fixant-la en el 80% de 5.981,17EUR per les lesions sofertes pel Sr. Águila, sense condemnar per cap quantia pels danys materials. 4.- Es va donar trasllat dels respectius escrits d'apel·lació a la respectiva contrapart, que els van contestar oposant-se a les peticions que contenien, en els termes que resulten de les actuacions. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Sobre l'existència de responsabilitat administrativa El recurs d'apel·lació que interposa el GOVERN D'ANDORRA va adreçat principalment a sostenir que no concorren en aquest cas el elements determinants de la responsabilitat patrimonial de l'Administració, i més en concret que no ha existit una manca de servei derivada de la defectuosa instal·lació de la barrera de seguretat de la carretera secundària núm. 101. Sobre aquest punt, la sentència apel·lada fa una correcta valoració de la prova practicada en les actuacions. Destaquen les afirmacions de l'atestat i de l'informe policial en el sentit de que la barrera no estava ben fixada i va cedir amb facilitat, cosa amb la qual coincideixen els informes pericials aportats pels agents. El GOVERN D'ANDORRA aporta un informe (foli 161 de les actuacions), segons el qual la cimentació de la barrera s'ajustava a les prescripcions del plec de condicions tècniques que regeix des de fa més de vint anys els treballs d'implantació i reparació d'aquests elements de seguretat. Ara bé, aquest ple no és més que un document contractual que regeix les relacions entre l'Administració i els successius contractistes, però no aporta en sí mateix cap element de judici que justifiqui que les condicions de seguretat són les adequades i necessàries. En conseqüència, amb independència de les consideracions que es faran a continuació sobre la distribució de la responsabilitat, procedeix confirmar els arguments de la sentència apel·lada sobre l'existència d'una falta de servei que fa néixer la responsabilitat de l'Administració. Tercer.- Sobre la distribució de la responsabilitat L'article 59 in fine del Codi de l'Administració disposa que el cas fortuït, el fet d'un tercer i la culpa de la víctima poden eximir o modular la responsabilitat administrativa. En aquest cas, la sentència apel·lada considera que, a més de la falta de servei abans referida, l'accident també va obeir a una conducció que no s'ajustava a les condicions de la via, per la qual cosa decideix atribuir un 80% de la responsabilitat a l'Administració i un 20% al conductor del vehicle. Tanmateix, cal tenir en compte que l'accident es va produir, en primer lloc, per la conducció inadequada del vehicle, que circulava a una velocitat superior als 20 Km/h que assenyala com a límit el Servei de Circulació del Comú d'Andorra la Vella (foli 194), en un tram de carretera amb molts revolts i un fort pendent, quan ja era de nit i el paviment estava mullat. No hi ha dubte que, si la conducció s'hagués ajustat a aquestes circumstàncies, l'accident no s'hauria produït. La participació de l'Administració resulta ser merament negativa, en el sentit de que la inadequada fixació de la barrera de seguretat no va produir l'accident, sinó que no va evitar que el vehicle es precipités pel pendent. En aquestes condicions, cal concloure que la causa principal de l'accident s'ha d'atribuir al conductor del vehicle, a qui correspon un 60% de la responsabilitat, mentre que l'Administració ha d'assumir el 40% restant. En el seu recurs d'apel·lació, la part agent sol·licita que la distribució de la responsabilitat es faci pel procediment d'atribuir al conductor els danys derivats de la topada amb la barana de seguretat, mentre que els que resulten de la precipitació pel pendent (els més importants) siguin assumits íntegrament per l'Administració. Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que es tracta d'un sol accident en què s'han de tenir en compte de forma conjunta totes les seves conseqüències. La distribució de la responsabilitat entre els diversos participants s'ha de fer en funció del grau de la culpa respectiva, en els termes abans exposats. Quart.- Sobre la determinació dels danys del vehicle L'article 60 del Codi de l'Administració disposa que "la indemnització ha de cobrir exactament el perjudici causat, ha de compensar el dany sofert per la víctima i no ha de produir un enriquiment d'aquesta". En aquest cas, la sentència apel·lada ha reduït en un 35% l'import del cost de la reparació del vehicle, atenent a la seva antiguitat. Ara bé, si la compensació ha de cobrir el dany sofert, l'import s'ha de correspondre amb el valor de la reparació, que és la quantitat que ha satisfet la companyia asseguradora. Aquesta regla general cediria en el cas de què el valor venal del vehicle fos inferior al cost de la reparació, ja que d'altra manera es produiria efectivament un enriquiment injust del perjudicat. Tanmateix, aquesta darrera circumstància no ha quedat acreditada en el procés, i tampoc es pot presumir en funció de les característiques del vehicle. En conseqüència, si el cost de la reparació va ser de 18.841,93EUR, l'Administració ha de satisfer el 40% de la mateixa, segons la distribució de responsabilitat que abans s'ha establert, quantitat xifrada en 7.536,77EUR. Cinquè.- Sobre les lesions corporals del conductor La sentència apel·lada ha fixat una quantitat global de 5.981,17EUR, comprensiva de la incapacitat total transitòria, la incapacitat parcial permanent, el pretium doloris i el perjudici estètic. En el seu recurs d'apel·lació, la part agent sol·licita que s'incrementi lleugerament l'import corresponent als dos darrers conceptes. Tanmateix, les quantitats establertes en la sentència s'ajusten al barem generalment aplicat pels tribunals, de manera que procedeix confirmar el pronunciament de la sentència, que no pot ser substituït per l'opinió subjectiva de l'interessat. La referida quantitat també ha de ser ponderada segons el percentatge de distribució de responsabilitat, de manera que l'Administració ha de satisfer un 40% de la mateixa, que suposa un import de 2.392,47EUR. En conseqüència, procedeix estimar de forma parcial ambdós recursos d'apel·lació, en la forma que es dirà a la part dispositiva d'aquesta resolució. Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Estimar parcialment els recursos d'apel·lació que interposen el GOVERN D'ANDORRA, el Sr. Águila i l'entitat Bernat, SA contra la sentència dictada el 14 de maig de 2015 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es modifica en el sentit de que l'Administració general ha de satisfer al Sr. Águila la quantitat de 2.392,47EUR i a la companyia Bernat, SA, l'import de 7.536,77EUR, més els interessos legals des de la data de la contestació a la demanda. Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE