SENTÈNCIA 20-2016 PARTS: Apel·lant: Caixa Andorrana de Seguretat Social Representant: Sra. Soriano Advocat: Sr. Bonet Apel·lat: Sra. Codina Representant: Sra. Nogués COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, disset de març de dos mil setze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000026/2015. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Per escrit de data 17 d'abril de 2015, la Sra. Codina va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) de data 24 de febrer de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió del 30 de desembre de 2014. Per mitjà d'aquestes resolucions s'afiliava d'ofici la Sra. Codina com a persona que realitza una activitat per compte propi a comptar de l'1 de juliol de 2013 i fins el 8 de gener de 2015, i se li reclamava les quantitats de 6.775,32EUR pel període del 1 de juliol de 2013 al 31 de novembre de 2014, i de 506,98EUR pel període del 1 de desembre de 2014 fins el 8 de gener de 2015. 2.- La sentència del dia 21 de setembre de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat la demanda promoguda per la Sra. Codina, i ha anul·lat les resolucions impugnades. 3.- La representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La presumpció legal prevista a l'article 19 de la Llei de la seguretat social modificat per la Llei 9/2013 ha de prevaldre, atès que el contrari vulneraria el principi de legalitat, i crearia una situació d'incertesa i indefensió jurídica. La Sra. Codina no va cessar l'activitat de manera definitiva fins la inscripció del cessament al Registre de comerç i indústria el dia 8 de gener de 2015. El fet que no es pogués donar de baixa el comerç per motiu que es trobava embargat és un fet aliè que no pot afectar la parapública, corresponent a la Sra. Codina l'obligació d'actuar amb la diligència d'un bon empresari i vetllar per a que el seu negoci no es trobés embargat. 4.- En la seva contesta de data 1 de desembre de 2015, la Sra. Codina s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que: Cal prendre en consideració la baixa del negoci presentada en el registre del Comú d'Andorra la Vella en data 7 de setembre del 2005. D'ençà la baixa presentada al registre del Comú d'Andorra la Vella, el negoci va cessar tota activitat. La legislació en el moment de cessar l'activitat del negoci (setembre del 2005), no permetia donar de baixa comerços embargats prop del registre de Govern, essent doncs un motiu aliè a la voluntat de la Sra. Codina el fet de no inscriure la baixa en el registre de Govern. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la Caixa Andorrana de Seguretat Social va donar d'alta la interessada, com a persona que realitzava una activitat per compte propi, amb efectes a partir de l'1 de juliol de 2013, pel fet de constar inscrita al Registre de Comerç i Indústria del Govern, com a titular del negoci anomenat "M.". La Batllia ha estimat la demanda que va formular la interessada, en considerar que l'establiment estava donat de baixa al Registre del Comú d'Andorra la Vella des de l'any 2005 i que no tenia cap tipus d'activitat. En definitiva, la sentència conclou que l'article 19 de la Llei de la seguretat social estableix una presumpció que decau davant la constatació de la manca d'activitat real del negoci. La representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social es mostra disconforme amb aquest pronunciament, ja que considera que el precepte esmentat determina de manera clara i diàfana que, per perdre la condició d'afiliat per compte propi, no només cal cessar en l'exercici de l'activitat, sinó que és necessari inscriure la baixa al Registre de Comerç i Indústria. Tercer.- L'article 19 de la Llei de la seguretat social, en la redacció que li va donar la Llei 9/2013, de 23 de maig, disposa que: "S'entén per exercici d'activitat econòmica per compte propi la titularitat: (...) -D'un comerç o indústria amb activitat efectiva, incloent la participació en règim de societat civil o comunitat de béns. Als efectes d'aquest article es considera que tenen activitat efectiva els comerços i les indústries autoritzats administrativament fins al moment que els titulars cessen l'activitat de forma definitiva i inscriuen el cessament definitiu de l'activitat al Registre de Comerç i Indústria". Segons els termes d'aquest precepte, s'estableix una presumpció legal segons la qual es considera que les persones que consten com a titulars registrals d'un comerç o indústria exerceixen de forma efectiva l'activitat. Aquesta presumpció actua lògicament en benefici de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que pot prendre les seves decisions en funció del contingut del Registre i es troba alliberada, en principi, de la càrrega de provar els fets que resulten de les anotacions registrals. Ara bé, aquesta és una presumpció de caràcter iuris tantum, és a dir, que admet prova en contrari. En efecte, no es pot deixar de banda que l'article 19 de la Llei de la seguretat social vincula la pertinença al col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi, no només a la incorporació al Registre, sinó també, i principalment, a l'exercici real i efectiu de l'activitat. D'aquesta manera, el precepte legal comporta que la Caixa Andorrana de Seguretat Social pot presumir que les persones inscrites al Registre de Comerç i Indústria desenvolupen una activitat per compte propi, però això no exclou que els interessats puguin demostrar el contrari, ja que la llei fa recaure sobre els mateixos la càrrega de la prova. La posició defensada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social implica considerar que l'article 19 de la Llei de la seguretat social estableix una presumpció iuris et de iure, que no admet prova en contrari. Aquesta conclusió no resulta ajustada al tenor literal de la llei, que no fa girar l'obligació d'afiliar-se sobre la titularitat d'una anotació registral, sinó sobre l'exercici efectiu d'una activitat econòmica per compte propi, fet que constitueix doncs l'element primordial. Cal recordar també que, en el nostre dret, les presumpcions iuris et de iure són l'excepció, mentre que la regla general són les presumpcions legals de caràcter iuris tantum, susceptibles de ser desvirtuades mitjançant una prova en contrari. Quart.- En el cas que ara s'examina, no hi ha discussió sobre el fet de que la interessada va cessar en l'exercici de l'activitat l'any 2005, i que es va donar de baixa llavors al Comú d'Andorra la Vella, si bé no va poder fer el mateix al registre del Govern, ja que hi constava un embargament. En aquestes circumstàncies, davant la manca de qualsevol tipus d'activitat econòmica efectiva, s'ha de concloure que no concorren els pressupòsits d'aplicació de l'article 19 de la Llei de la seguretat social, de manera que s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada. Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 21 de setembre de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament. Segon.- No fer cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE