SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA DESPESES PROCESSALS Resum I.A. El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència absolutòria dictada pel Tribunal de Corts en favor de Villegas, qui havia estat acusat de possessió de cànnabis per al propi consum. El tribunal va considerar que no hi havia proves suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'encausat, ja que no hi havia declaracions de càrrec ni proves pràctiques durant el judici oral, i que l'informe policial i la signatura de l'encausat sobre l'incautació del producte estupefaent no eren suficients per demostrar la seva culpabilitat. Per tant, la sentència confirmava l'absolució de Villegas i declarava les despeses processals a càrrec de l'Estat. Sentència Magistrats Yves Picod Marie Conte Fátima Ramírez Souto Núm. de Causa: 6000033/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000062/15 SENTÈNCIA 21-2016 PARTS: Recorrent: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sr. Villegas (Rebel·lia) COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril del dos mil setze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 29 de setembre del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al consum propi, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el M. I. Sr. Yves Picod. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 29 de setembre del 2015 amb la següent part dispositiva: "FALLO: He d'absoldre i absolc a Villegas de la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum de la que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades. S'acorda el comís de la substància estupefaent intervinguda." II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "RESULTANT PRIMER. La present causa es segueix per fets ocorreguts en data 23 de gener del 2015, quan Villegas fou controlat per agents del Servei de Policia a l'aparcament exterior de la ORG_0 de S. (en possessió de marihuana d'un pes de 1,3 grams)." III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la revocació de la sentencia absolutòria, estimant que existeixen elements suficients per condemnar a Villegas com a autor responsable de la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum pels fets ocorreguts el passat 23 de gener del 2015. Així, tot i que reconeix que ni l'imputat ni cap dels agents de Policia que el van controlar van comparèixer al judici oral per ratificar el seu informe, manifesta que consten en autes diferents elements de prova que permeten desvirtuar el principi de presumpció d'innocència de ENTITY_4: l'informe del Servei de Policia signat pels dos agents i pel propi Villegas -amb valor de prova documental sol·licitada pel Ministeri Fiscal- del qual se'n desprèn, malgrat acollir-se l'encausat al seu dret a no declarar, el reconeixement de l'incautació de 1,3 grams de marihuana; la signatura de Villegas a la bossa precintada PP048316 adjunta a dites les diligències policials; i la sola incautació del referit producte estupefaent quina, a criteri del Ministeri Públic, és suficient per considerar provada la possessió de marihuana per l'encausat. Tanmateix observa la incongruència del pronunciament de la sentència recorreguda relatiu al comís del producte estupefaent incautat amb l'absolució de l'implicat per no estimar provada la seva participació en els fets d'autes. Finalment afegeix que en els fets provats de la sentència recorreguda es recull que en data 23 de gener del 2015, l'encausat fou controlat per agents del Servei de Policia a l'aparcament exterior de la discoteca "F." Soldeu en possessió de marihuana d'un pes de 1,3 grams, no havent extret el tribunal aquo les corresponents conseqüències condemnatòries. Per tot, demana que es condemni a Villegas com a autor responsable de la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum, concorrent la circumstància d'ésser menor de 21 anys en el moment dels fets, a la pena de 300 euros de multa, així com al comís i destrucció del producte estupefaent incautat. IV.- RESULTANT: que Villegas no ha comparegut a l'acte de la vista oral, malgrat haver estat citat degudament. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals proclama que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. Per altra part, la Constitució, en el seu article 10.2, garanteix el dret fonamental a la presumpció d'innocència, la qual vincula a tots els poders públics. Com ho remarca pertinaçment la sentencia recorreguda del M.I. Tribunal de Corts, la presumpció d'innocència té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals. II.- CONSIDERANT: per altra part, que segons l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el tribunal avalua en el judici oral, segons la seva consciència, les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i les manifestacions dels encausats, abans de dictar sentencia. En el cas d'autes, no s'ha arribat a practicar prova de càrrec, donat que l'encausat no va declarar al Servei de Policia ni ha comparegut al judici oral. D'altra part, l'agent de Policia que va elaborar l'informe no ha estat citat al judici per ratificar aquest informe i sotmetre'l al principi de contradicció. En conseqüència, sols pot tenir valor de denúncia l'escrit de l'agent de Policia però no de prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència. En efecte, l'única signatura que ratifica l'incautació del producte estupefaent no és un element probatori suficient en si mateix, no procura les garanties essencials en el marc d'un sistema acusatori ben identificat. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Desestimar el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 29 de setembre del 2015 en la causa de referència. 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE