STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 102/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé22 avril 2016
Numéro68/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 102/2016 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 22 avril 2016
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentència 24/2016, 22 avril 2016 (ROJ STSJAD 102/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:102) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de vérification : la référence canonique fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral (numéro de rôle TSJP-0000068/15, NIG 6000095/2015).*
## Faits et procédure
Le 10 juin 2015, M. Bueno a été contrôlé à la frontière par des agents du Servei de Policia. Les constatations policières font état de la saisie de 23,5 grammes de marihuana. Le rapport de police a été signé par les deux agents et par l'intéressé, qui a fait usage de son droit de ne pas déclarer. Les pièces comportent également la signature de l'intéressé apposée sur un sac scellé (référence PP046014) joint aux diligences.
Par jugement du 7 octobre 2015, le Tribunal de Corts a acquitté M. Bueno de la contravention pénale de possession de cannabis ou de drogue de toxicité similaire pour usage personnel, a laissé les frais de procédure à la charge de l'État et a ordonné la confiscation de la substance saisie.
Le Ministère public a interjeté appel en sollicitant la condamnation de l'intéressé à une amende de 600 euros, compte tenu, selon lui, de faits similaires antérieurs, ainsi que la confiscation et la destruction du produit saisi. Il reconnaissait que ni le prévenu ni les agents n'avaient comparu à l'audience pour ratifier le rapport, mais soutenait que le faisceau d'indices (rapport signé, signature sur le scellé, saisie elle-même) suffisait à écarter la présomption d'innocence. Il relevait en outre une incohérence entre l'ordonnance de confiscation et l'acquittement. Le prévenu, régulièrement cité, n'a pas comparu à l'audience d'appel.
## Question de droit
La Sala Penal devait déterminer si, en l'absence de comparution du prévenu et des agents verbalisants au procès oral, un rapport de police signé et la saisie de la substance constituent une activité probatoire de charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence.
Cette question appelle deux sous-questions :
1. **Le standard constitutionnel et conventionnel.** La présomption d'innocence est consacrée par l'article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme et par l'article 10.2 de la Constitution andorrane, qui vincule l'ensemble des pouvoirs publics. La Cour rappelle qu'elle impose que toute déclaration de culpabilité repose sur une activité probatoire à charge, appréciée raisonnablement et administrée avec toutes les garanties processuelles.
2. **Le régime d'appréciation des preuves.** Selon l'article 160 du Code de procédure pénale, le tribunal apprécie, en conscience, les preuves administrées à l'audience, les moyens de l'accusation et les déclarations des prévenus avant de statuer.
## Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé le jugement d'acquittement. Elle retient qu'aucune preuve à charge n'a été administrée : le prévenu n'a pas déclaré devant la police et n'a pas comparu, et l'agent au
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 22 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 102/2016
STSJAD 102/2016 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 22 avril 2016
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, sentència 24/2016, 22 avril 2016 (ROJ STSJAD 102/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:102) (Lire sur source officielle)
Note de vérification : la référence canonique fournie en métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, elle a été reconstituée à partir de l'en-tête du texte intégral (numéro de rôle TSJP-0000068/15, NIG 6000095/2015).
Faits et procédure
Le 10 juin 2015, M. Bueno a été contrôlé à la frontière par des agents du Servei de Policia. Les constatations policières font état de la saisie de 23,5 grammes de marihuana. Le rapport de police a été signé par les deux agents et par l'intéressé, qui a fait usage de son droit de ne pas déclarer. Les pièces comportent également la signature de l'intéressé apposée sur un sac scellé (référence PP046014) joint aux diligences.
Par jugement du 7 octobre 2015, le Tribunal de Corts a acquitté M. Bueno de la contravention pénale de possession de cannabis ou de drogue de toxicité similaire pour usage personnel, a laissé les frais de procédure à la charge de l'État et a ordonné la confiscation de la substance saisie.
Le Ministère public a interjeté appel en sollicitant la condamnation de l'intéressé à une amende de 600 euros, compte tenu, selon lui, de faits similaires antérieurs, ainsi que la confiscation et la destruction du produit saisi. Il reconnaissait que ni le prévenu ni les agents n'avaient comparu à l'audience pour ratifier le rapport, mais soutenait que le faisceau d'indices (rapport signé, signature sur le scellé, saisie elle-même) suffisait à écarter la présomption d'innocence. Il relevait en outre une incohérence entre l'ordonnance de confiscation et l'acquittement. Le prévenu, régulièrement cité, n'a pas comparu à l'audience d'appel.
Question de droit
La Sala Penal devait déterminer si, en l'absence de comparution du prévenu et des agents verbalisants au procès oral, un rapport de police signé et la saisie de la substance constituent une activité probatoire de charge suffisante pour renverser la présomption d'innocence.
Cette question appelle deux sous-questions :
Le standard constitutionnel et conventionnel. La présomption d'innocence est consacrée par l'article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme et par l'article 10.2 de la Constitution andorrane, qui vincule l'ensemble des pouvoirs publics. La Cour rappelle qu'elle impose que toute déclaration de culpabilité repose sur une activité probatoire à charge, appréciée raisonnablement et administrée avec toutes les garanties processuelles.
Le régime d'appréciation des preuves. Selon l'article 160 du Code de procédure pénale, le tribunal apprécie, en conscience, les preuves administrées à l'audience, les moyens de l'accusation et les déclarations des prévenus avant de statuer.
Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé le jugement d'acquittement. Elle retient qu'aucune preuve à charge n'a été administrée : le prévenu n'a pas déclaré devant la police et n'a pas comparu, et l'agent au
Sentència
Núm. de Causa: 6000095/2015 Núm. de Rotlle: TSJP-0000068/15
Andorra la Vella, vint-i-dos d'abril del dos mil setze.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 7 d'octubre del 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al consum propi, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.
ANTECEDENTS DE FET
I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 7 d'octubre del 2015 amb la següent part dispositiva:
"FALLO:
He d'absoldre i absolc a Bueno de la contravenció penal d'introducció de cànnabis o droga de toxicitat similar per al consum propi de la que venia acusat, declarant d'ofici les despeses processals causades.
S'acorda el comís de la substància estupefaent intervinguda."
II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant:
"RESULTANT PRIMER. La present causa se segueix per fets ocorreguts en data 10 de juny del 2015 quan Bueno fou controlat per agents del Servei de Policia a la frontera del riu R.."
III.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal sol·licita la revocació de la sentencia absolutòria, estimant que existeixen elements suficients per condemnar a Bueno com a autor responsable de la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum pels fets ocorreguts el passat 10 de juny del 2015.
Així, tot i que reconeix que ni l'imputat ni cap dels agents de Policia que el van controlar van comparèixer al judici oral per ratificar el seu informe, manifesta que consten en autes diferents elements de prova que permeten desvirtuar el principi de presumpció d'innocència de ENTITY_4:
l'informe del Servei de Policia signat pels dos agents i pel propi Bueno -amb valor de prova documental sol·licitada pel Ministeri Fiscal- del qual se'n desprèn, malgrat acollir-se l'encausat al seu dret a no declarar, el reconeixement de l'incautació de 23,5 grams de marihuana;
la signatura de Bueno a la bossa precintada PP046014 adjunta a dites les diligències policials; i la sola incautació del referit producte estupefaent quina, a criteri del Ministeri Públic, és suficient per considerar provada la possessió de marihuana per l'encausat.
Tanmateix observa la incongruència del pronunciament de la sentència recorreguda relatiu al comís del producte estupefaent incautat amb l'absolució de l'implicat per no estimar provada la seva participació en els fets d'autes.
Per tot, demana que es condemni a Bueno com a autor responsable de la contravenció penal de possessió de cànnabis o droga de toxicitat similar per al propi consum, a la pena de 600 euros de multa (donats els nombrosos fets similars pels que ja ha estat condemnat), així com al comís i destrucció del producte estupefaent incautat.
IV.- RESULTANT: que Bueno no ha comparegut a l'acte de la vista oral, malgrat haver estat citat degudament.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'article 6.2 del Conveni europeu per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals proclama que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment.
Per altra part, la Constitució, en el seu article 10.2, garanteix el dret fonamental a la presumpció d'innocència, la qual vincula a tots els poders públics.
Com ho remarca pertinaçment la sentencia recorreguda del M.I. Tribunal de Corts, la presumpció d'innocència té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals.
II.- CONSIDERANT: per altra part, que segons l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el tribunal avalua en el judici oral, segons la seva consciència, les proves practicades, les raons exposades per l'acusació i les manifestacions dels encausats, abans de dictar sentencia.
En el cas d'autes, no s'ha arribat a practicar prova de càrrec, donat que l'encausat no va declarar al Servei de Policia ni ha comparegut al judici oral. D'altra part, l'agent de Policia que va elaborar l'informe no ha estat citat al judici per ratificar aquest informe i sotmetre'l al principi de contradicció.
En conseqüència, sols pot tenir valor de denúncia l'escrit de l'agent de Policia però no de prova de càrrec suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència. En efecte, l'única signatura que ratifica l'incautació del producte estupefaent no és un element probatori suficient en si mateix, no procura les garanties essencials en el marc d'un sistema acusatori ben identificat.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs interposat pel Mgfc. Ministeri Fiscal.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 7 d'octubre del 2015 en la causa de referència.
3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.