SENTÈNCIA 28-2016 PARTS: Recorrent: Sr. Diez Advocat: Sra. Luís Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-set de maig de dos mil setze. En el recurs d’apel·lació interposat contra la sentència de data 18 de novembre de 2015 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pels delictes major de possessió per a la venda de droga tòxica marihuana a un menor i difusió en centre d’esbarjo, menor de cessió gratuïta d’una petita quantitat de marihuana i la contravenció penal de consum privat de marihuana, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 18 de novembre de 2015 amb la següent part dispositiva: “FALLEM: Hem de condemnar i condemnem l’acusat Diez com a responsable penalment en el concepte d’autor d’un delicte major de possessió per a la venda de droga tòxica marihuana, amb facilitació de la droga a un menor i difusió en centre d’esbarjo, un delicte menor de cessió gratuïta d’una petita quantitat de marihuana i una contravenció penal de consum privat de droga tòxica marihuana, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a la pena de TRES (3) ANYS I VUIT (8) MESOS DE PRESÓ, dels quals UN ANY FERM i la resta condicional qualificada a l’abstenció d’assistir al XXXX, al Parc del Prat del Roure d'Escaldes-Engordany i al Parc Gran d’Encamp, durant el termini de suspensió de l’execució de la condemna que es fixa en quatre anys, i MULTA de DOS-CENTS CINQUANTA (250,00) EUROS, pels delictes major i menor, i a la pena de MULTA DE TRES-CENTS (300,00) EUROS per la contravenció penal, així com al pagament de les despeses processals causades. Acordem el comís de la substància estupefaent i diners intervinguts a l'acusat.” II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: “SÓN FETS PROVATS i així es declara: l’acusat Diez, nascut el 1 d'agost de 19X2, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables a efectes de reincidència, vers les 17:45 hores del dia 14 de setembre de 2013 es trobava al XXXX, a la zona de la tirolina, i va vendre al menor Pina, nascut el dia 26 de gener de 19XX i que comptava 16 anys d’edat, un embolcall contenint 0,56 grams nets de producte estupefaent marihuana pel preu de 15 euros. Tot seguit l'acusat i el menor foren controlats per agents del Servei de Policia que procediren a ocupar en poder del menor Pina la marihuana que acabava d’adquirir a l'acusat, i en l’escorcoll que practicaren a l'acusat li varen intervenir una capsa que contenia quatre cabdells de marihuana amb pes net total de 1,014 grams, quatre bosses petites de plàstic buides que l'acusat portava a la butxaca de la jaqueta, així com altres quatre embolcalls contenint un total de 13,843 grams nets de producte estupefaent marihuana que portava a la seva motxilla, amb destinació a la venda a tercers, i 165 euros en efectiu procedents de la venda de dita substància estupefaent, distribuïts en moneda fraccionada, cinc bitllets de 10 euros, tres bitllets de 20 euros, un bitllet de 50 euros i un bitllet de 5 euros. Així mateix, en data no determinada a principis del mes de desembre del 2013, l'acusat Diez es trobà a XXXX, regalant-li l'acusat a Roda una petita quantitat de marihuana per tal que la provés tot dient-li que si mai en volia aconseguir més, ell li’n vendria. L'acusat Diez, al mes de setembre del 2013 era consumidor de droga tòxica marihuana, des de feia dos anys, substància estupefaent que consumia al Principat, tot sol al seu XXXX.” III.- RESULTANT: que contra la dita sentència, la representació lletrada del Sr. Diez formula recurs d’apel·lació. Demana l’absolució del seu defensat dels delictes major de possessió per a la venda de droga tòxica marihuana, amb facilitació de droga a un menor i difusió en centre d’esbarjo, i menor de cessió gratuïta d’una petita quantitat de marihuana i la seva condemna només per la contravenció penal de consum privat de droga tòxica marihuana. Manifesta que no és cert ni obra en autes cap prova de càrrec que acrediti que Diez, en data 14 de desembre de 2013, cedís, vengués o regalés producte estupefaent marihuana a menors. De fet, quan fou controlat pels agents del Servei de Policia a la zona de la tirolina del XXXX, aquest es trobava en possessió de producte estupefaent pel seu propi consum per un mes. Així, en prova de l’anterior, estima que: en les seves declaracions, ratificades en vista oral, el processat ha negat rotundament haver cedit, venut o regalat producte estupefaent marihuana a tercers, i sempre ha sostingut que la droga que li trobà el Servei de Policia era per al seu propi consum; de les declaracions del menor Pina i dels Srs. Nogués i Gomila s’extreu que cap d’ells coneixia a Diez, que no els ha venut ni cedit droga mai i que el dia d’autes no el van veure que vengués, cedís o regalés estupefaent marihuana al menor Pina o a tercers; a la perquisició efectuada al domicili del processat no s’hi trobà producte estupefaent marihuana; i tant de l’informe elaborat pels agents de Policia que controlaren a Diez el dia d’autes, com de la declaració prestada al judici oral per l’agent núm. PXXXXX, se’n conclou que, degut a la distància (aproximadament 10 metres) a la que es trobaven, no van poder veure que aquest hagués cedit estupefaent marihuana a Pina o a terceres persones. IV.- RESULTANT: que per informe de data 13 de gener de 2016, el Mgfc. MINISTERI FISCAL s’oposa al recurs formulat. Al·legant que, contràriament al què manifesta el recorrent, el dia del judici oral sí es va practicar prova de càrrec suficient i vàlidament constituïda per fonamentar la condemna de Diez com autor responsable dels delictes major i menor i de la contravenció penal pels quals se l’ha condemnat en la sentència recorreguda, i que dita prova fou valorada pel tribunal a quo d’acord amb la immediació conferida per la vista oral. Així, aquesta prova de càrrec directa ve principalment per la declaració de l’agent de Policia núm. XXX, qui presencià un contacte físic “tipus salutació” entre el processat i el menor Pina, que hi va haver com una mena d’intercanvi de quelcom –desconeixent de què exactament– i que després aquell menor s’assentà al banc i confeccionà una cigarreta del què semblava estupefaent marihuana. Altrament, l’agent afegí que els embolcalls incautats el dia d’autes a Diez i al menor Pina eren del mateix tipus i en idèntiques porcions. Tanmateix, posa en relleu la testifical de l’agent de Policia amb l’incautació poc després dels fets i a la mateixa zona del Parc Central de 4 cabdells de marihuana, 4 bosses de plàstic buides, 4 embolcalls amb 13,843 grams d’estupefaent marihuana i 165 euros en efectiu en possessió del processat, posant en relleu que Diez no ha donat cap explicació convincent sobre l’origen d’aquests diners. Finalment, observa que la sentència recorreguda ha guanyat fermesa respecte als fets relatius a la cessió gratuïta d’una petita quantitat de marihuana a Roda, per quan al recurs de l’adversa no se’n desprèn cap impugnació al respecte. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada de Diez impugna la condemna pel delicte major de possessió per a la venda de droga tòxica marihuana, amb facilitació de droga a un menor i difusió en centre d’esbarjo i pel delicte menor de cessió gratuïta d’una petita quantitat de marihuana en considerar que no es va practicar prova de càrrec suficient per fonamentar-la. Malgrat que l’al·legació sobre la infracció del principi de presumpció d’innocència s’estén formalment a la condemna pels dos delictes, la part recorrent només argumenta la manca de prova respecte al delicte major, el que fa que la condemna pel delicte menor hagi de ser mantinguda sense més motivació davant la manca d’una efectiva impugnació. En relació al delicte major, és cert que Pina va negar que l’acusat li transmetés la droga que li va ser intervinguda, que Nogués i Gomila van dir que no van veure cap transmissió de droga de l’acusat a Pina i també que l’agent del Servei de Policia núm. P0XXX, degut a la distància en què es trobava, no va poder veure que l’acusat li entregués la substància estupefaent al menor. No obstant això, considerem que la realitat de la entrega de la substància estupefaent es fonamenta en prova de càrrec suficient. Així, malgrat que l’agent del Servei de Policia actuant no veiés què és el que l’acusat entregava a Pina, sí que va poder veure –i així ho va declarar– que es saludaven, produint-se un contacte físic entre ells i un intercanvi de quelcom. Acreditada l’existència de l’intercanvi o passi, el Tribunal de Corts va poder raonablement concloure que l’acusat va entregar a Pina la substància que li fou intervinguda ja que, com va declarar l’agent núm. P0XXX, la marihuana que portava l’acusat i la què se li trobà al menor eren porcions iguals i moments després de contactar amb l’acusat, aquell va seure en un banc i va confeccionar una cigarreta de marihuana. A l’acusat, a més, se li trobà una capsa contenint quatre cabdells de marihuana amb un pes total de 1,014 grams, quatre bosses de plàstic buides a una butxaca de la jaqueta, quatre embolcalls contenint 13,843 grams de marihuana i 165 euros en efectiu distribuïts en moneda fraccionada i bitllets de diferents valors, podent el Tribunal de Corts concloure de forma lògica i raonable, pel fet de portar-la a sobre, per la quantitat i per la forma de distribució, que la marihuana la destinava a la transmissió a terceres persones. El fet que Pina negués la realitat del passi de marihuana i, Nogués i Gomila diguessin que no el van veure no exclou que es produís, perquè, com diu el Tribunal de Corts, és normal que els compradors de substància estupefaent no vulguin delatar als seus proveïdors, constant que Nogués i Gomila tenen antecedents a l’arxiu central per possessió de marihuana i haixix, respectivament. D’altra banda, Pina i l’acusat van dir que no es coneixien i van negar qualsevol contacte físic entre ells quan l’agent núm. P0XXX actuant va veure que es saludaven d’una forma que clarament evidenciava que es coneixien i que va existir contacte físic entre ells, el que reforça la correcció de la conclusió sobre l’efectiva transmissió de l’acusat al menor de la marihuana que li va ser intervinguda. La condemna del recorrent té l’adequat suport probatori i el recurs, per tot el que s’ha exposat, es desestima. II.- CONSIDERANT: que s’imposa a la part recorrent les costes processals causades en aquesta apel·lació. Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de Diez. 2.- Confirmar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 18 de novembre de 2015 en la causa de referència. 3.- Condemnar a la part recorrent al pagament de les despeses processals causades, inclosos els honoraris d’advocat. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE