STSJAD ANDORRA, a 16 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 119/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 juin 2016
Numéro4/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 119/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:119)
> Décision commentée : STSJAD 119/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:119 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 juin 2016, recours n° 4/16) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le requérant, M. Estany, fonctionnaire de l'Administration générale andorrane, exerçait les fonctions d'administrateur de la société « G.P.R. SL ». La Caixa andorrana de seguretat social (CASS) a procédé à son affiliation d'office, en qualité de personne exerçant une activité pour son propre compte, pour la période du 2 février 2010 au 30 juin 2013. Elle lui a réclamé le paiement des cotisations non acquittées, d'un montant total de 16 285,29 euros.
La décision de la CASS du 26 janvier 2015 a été confirmée en recours administratif par une résolution du Conseil d'administration du 24 mars 2015. M. Estany a saisi la juridiction par demande du 6 juin 2015. Par jugement du 30 novembre 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a accueilli partiellement la demande. Il a annulé les résolutions de la CASS uniquement en ce qu'elles réclamaient les cotisations afférentes aux périodes postérieures au 1er juillet 2013.
M. Estany a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que sa qualité de fonctionnaire l'intégrait dans la catégorie des travailleurs salariés et assimilés, que la société avait pour objet la seule gestion du patrimoine familial et que l'interprétation retenue par la CASS était contraire à la volonté du législateur. La CASS a conclu au rejet de l'appel. Elle a fait valoir que la condition d'administrateur est librement assumée et emporte droits et obligations, et que les modifications introduites par la loi 9/2013 ne sont pas rétroactives. Les parties ont ensuite conclu par écrit, la audience orale ayant été remplacée par la procédure de conclusions.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, composé des magistrats Albert Andrés Pereira (rapporteur), Marie Conte et Bernard Plagnet, a été saisi en appel. Le texte ne fait pas état d'opinion dissidente (non précisé dans la décision).
## Question de droit
La question posée était de déterminer si l'affiliation d'office, en qualité de travailleur non salarié, d'un fonctionnaire public administrateur d'une société mercantile est conforme au droit, alors même que le fonctionnaire soutient que sa qualité statutaire fait ob
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 16 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 119/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 119/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:119)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 119/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:119 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 juin 2016, recours n° 4/16) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Estany, fonctionnaire de l'Administration générale andorrane, exerçait les fonctions d'administrateur de la société « G.P.R. SL ». La Caixa andorrana de seguretat social (CASS) a procédé à son affiliation d'office, en qualité de personne exerçant une activité pour son propre compte, pour la période du 2 février 2010 au 30 juin 2013. Elle lui a réclamé le paiement des cotisations non acquittées, d'un montant total de 16 285,29 euros.
La décision de la CASS du 26 janvier 2015 a été confirmée en recours administratif par une résolution du Conseil d'administration du 24 mars 2015. M. Estany a saisi la juridiction par demande du 6 juin 2015. Par jugement du 30 novembre 2015, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a accueilli partiellement la demande. Il a annulé les résolutions de la CASS uniquement en ce qu'elles réclamaient les cotisations afférentes aux périodes postérieures au 1er juillet 2013.
M. Estany a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que sa qualité de fonctionnaire l'intégrait dans la catégorie des travailleurs salariés et assimilés, que la société avait pour objet la seule gestion du patrimoine familial et que l'interprétation retenue par la CASS était contraire à la volonté du législateur. La CASS a conclu au rejet de l'appel. Elle a fait valoir que la condition d'administrateur est librement assumée et emporte droits et obligations, et que les modifications introduites par la loi 9/2013 ne sont pas rétroactives. Les parties ont ensuite conclu par écrit, la audience orale ayant été remplacée par la procédure de conclusions.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, composé des magistrats Albert Andrés Pereira (rapporteur), Marie Conte et Bernard Plagnet, a été saisi en appel. Le texte ne fait pas état d'opinion dissidente (non précisé dans la décision).
Question de droit
La question posée était de déterminer si l'affiliation d'office, en qualité de travailleur non salarié, d'un fonctionnaire public administrateur d'une société mercantile est conforme au droit, alors même que le fonctionnaire soutient que sa qualité statutaire fait ob
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000043/2015. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 16 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 119/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 juin 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000043/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000004/2016
SENTÈNCIA 41-2016
PARTS:
Apel·lant: Sr. Estany
Representant: ídem
Advocada: Sra. Ruiz
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Ricart
Advocat: Sr. Castillo
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, setze de juny de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000043/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 4/16 — Décision commentée
1.- Per escrit de data 6 de juny de 2015, el Sr. Estany va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 24 de març de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió del 26 de gener de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions es resolia l'afiliació de la part agent com a persona que realitza una activitat per compte propi a comptar del 2 de febrer de 2010 i fins el 30 de juny de 2013, i se li reclamava el pagament de les cotitzacions generades.
2.- La sentència del dia 30 de novembre de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Estany, declarant que les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no són ajustades a dret únicament respecte la reclamació dels imports derivats de les cotitzacions meritades a comptar de l'1 de juliol de 2013.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La part agent no pot ser considerada com a persona que realitza una activitat per compte propi.
El Sr. Estany ha de ser inclòs en el col·lectiu de persones assalariades i assimilades atenent la seva condició de funcionari, la qual li prohibeix desenvolupar una activitat lucrativa que no sigui la pròpia de funcionari.
La societat en la què la part agent ostenta el càrrec d'administrador i que ha comportat l'afiliació d'ofici, té per objecte la gestió del patrimoni familiar.
La interpretació que es fa de la normativa de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és contrària a la voluntat del legislador.
4.- En la seva contesta de data 21 de març de 2016, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:
En cap cas l'eventual situació d'incompatibilitat entre la condició de funcionari i afiliat en el col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi pot eximir el compliment de la normativa de la seguretat social.
La condició d'administrador de societat és una condició que s'ostenta de manera lliure i voluntària i implica un conjunt de drets i obligacions.
Les modificacions introduïdes per la Llei 9/2013 són aplicables a comptar del dia 1 de juliol de 2013 i no de manera retroactiva.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com administrador de l'entitat "G.P.R. SL", des del 2 de febrer de 2010 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 16.285,29 euros.
Tercer.- L'article 19.b) de la Llei de la seguretat social, en la redacció vigent en el període de referència, és taxatiu quan determina que s'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi:
"Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin legalment al Principat d'Andorra".
No ofereix dubte que el recurrent, en la seva condició d'administrador de l'entitat referida, forma part del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi, integrat en el règim general de la seguretat social.
El precepte de referència inclou dins del seu àmbit d'aplicació els administradors de societats que no siguin simultàniament persones assalariades de la mateixa entitat i resideixin a Andorra, per la qual cosa la dada relativa a la remuneració o no de les funcions d'administrador no és en aquest cas un element rellevant per a determinar si existeix o no obligació d'afiliar-se al règim general de la seguretat social.
Quart.- El recurrent fa valer la seva condició de funcionari de l'Administració general, que comporta lògicament la seva afiliació com a persona assalariada a la seguretat social, com a element obstatiu a l'obligació de cotitzar com assegurat per compte propi, en condició d'administrador de la societat abans esmentada, ja que, segons afirma, això el faria incórrer en una situació d'incompatibilitat que està prohibida per la Llei de la funció pública.
Com diu la sentència apel·lada, no és objecte d'aquest procés la determinació dels drets i obligacions del recurrent com a funcionari públic, que no es discuteixen, sinó si procedeix la seva afiliació com assegurat per compte propi, pel fet de ser administrador de l'entitat "G.P.R. SL". Aquesta darrera qüestió no ofereix dubte, ja que, segons l'article 19.b) de la Llei de la seguretat social, els administradors de societats que no fossin al mateix temps persones assalariades de l'entitat havien de cotitzar en el període de referència com assegurats per compte propi, amb independència de que el càrrec fos o no retribuït. En tot cas, no es pot deixar d'assenyalar que, en tractar-se d'una societat que gestiona merament el patrimoni familiar, segons s'afirma, seria aplicable l'excepció que recull l'article 61.1.a) de la Llei de la funció pública, segons la qual el funcionari en servei actiu pot dur a terme, fora de l'horari laboral, les activitats derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar. En conseqüència, la condició de funcionari no constitueix en cap cas un obstacle a l'obligació de cotitzar com administrador de la societat de referència.
Cinquè.- En darrer terme, com ja s'ha avançat, aquesta condició d'administrador, encara que no fos retribuïda, comportava en aquelles dates la necessitat de cotitzar com assegurat per compte propi. Com ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions, les funcions d'administració, gestió i representació d'una societat mercantil impliquen l'exercici d'una activitat lucrativa, per la finalitat d'obtenció de guany que és consubstancial a aquest tipus de persones jurídiques.
En darrer terme, la modificació legislativa que va introduir la Llei 9/2013, de 23 de maig, no té efectes retroactius, de manera que l'obligació de cotitzar que recau sobre el recurrent s'estén, al menys, fins al 30 de juny de 2013, com ha declarat la sentència apel·lada.
Per totes aquestes raons, procedeix desestimar íntegrament el recurs que formula la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Estany contra la sentència dictada el 30 de novembre de 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament.
Segon.- No realitzar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.