SENTÈNCIA 41-2016 PARTS: Apel·lant: Sr. Estany Representant: ídem Advocada: Sra. Ruiz Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Ricart Advocat: Sr. Castillo COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, setze de juny de dos mil setze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000043/2015. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- Per escrit de data 6 de juny de 2015, el Sr. Estany va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 24 de març de 2015, la qual confirmava, en alçada, la decisió del 26 de gener de 2015. Per mitjà d'aquestes resolucions es resolia l'afiliació de la part agent com a persona que realitza una activitat per compte propi a comptar del 2 de febrer de 2010 i fins el 30 de juny de 2013, i se li reclamava el pagament de les cotitzacions generades. 2.- La sentència del dia 30 de novembre de 2015, de la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Estany, declarant que les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no són ajustades a dret únicament respecte la reclamació dels imports derivats de les cotitzacions meritades a comptar de l'1 de juliol de 2013. 3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: La part agent no pot ser considerada com a persona que realitza una activitat per compte propi. El Sr. Estany ha de ser inclòs en el col·lectiu de persones assalariades i assimilades atenent la seva condició de funcionari, la qual li prohibeix desenvolupar una activitat lucrativa que no sigui la pròpia de funcionari. La societat en la què la part agent ostenta el càrrec d'administrador i que ha comportat l'afiliació d'ofici, té per objecte la gestió del patrimoni familiar. La interpretació que es fa de la normativa de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) és contrària a la voluntat del legislador. 4.- En la seva contesta de data 21 de març de 2016, la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que: En cap cas l'eventual situació d'incompatibilitat entre la condició de funcionari i afiliat en el col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi pot eximir el compliment de la normativa de la seguretat social. La condició d'administrador de societat és una condició que s'ostenta de manera lliure i voluntària i implica un conjunt de drets i obligacions. Les modificacions introduïdes per la Llei 9/2013 són aplicables a comptar del dia 1 de juliol de 2013 i no de manera retroactiva. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que va procedir a afiliar d'ofici el recurrent, pel fet de realitzar una activitat per compte propi com administrador de l'entitat "G.P.R. SL", des del 2 de febrer de 2010 fins al 30 de juny de 2013. Aquesta afiliació d'ofici va comportar la reclamació de les cotitzacions que no s'havien satisfet durant aquest període, per un import total de 16.285,29 euros. Tercer.- L'article 19.b) de la Llei de la seguretat social, en la redacció vigent en el període de referència, és taxatiu quan determina que s'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi: "Els administradors de societats que no siguin al mateix temps persones assalariades, sempre que resideixin legalment al Principat d'Andorra". No ofereix dubte que el recurrent, en la seva condició d'administrador de l'entitat referida, forma part del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi, integrat en el règim general de la seguretat social. El precepte de referència inclou dins del seu àmbit d'aplicació els administradors de societats que no siguin simultàniament persones assalariades de la mateixa entitat i resideixin a Andorra, per la qual cosa la dada relativa a la remuneració o no de les funcions d'administrador no és en aquest cas un element rellevant per a determinar si existeix o no obligació d'afiliar-se al règim general de la seguretat social. Quart.- El recurrent fa valer la seva condició de funcionari de l'Administració general, que comporta lògicament la seva afiliació com a persona assalariada a la seguretat social, com a element obstatiu a l'obligació de cotitzar com assegurat per compte propi, en condició d'administrador de la societat abans esmentada, ja que, segons afirma, això el faria incórrer en una situació d'incompatibilitat que està prohibida per la Llei de la funció pública. Com diu la sentència apel·lada, no és objecte d'aquest procés la determinació dels drets i obligacions del recurrent com a funcionari públic, que no es discuteixen, sinó si procedeix la seva afiliació com assegurat per compte propi, pel fet de ser administrador de l'entitat "G.P.R. SL". Aquesta darrera qüestió no ofereix dubte, ja que, segons l'article 19.b) de la Llei de la seguretat social, els administradors de societats que no fossin al mateix temps persones assalariades de l'entitat havien de cotitzar en el període de referència com assegurats per compte propi, amb independència de que el càrrec fos o no retribuït. En tot cas, no es pot deixar d'assenyalar que, en tractar-se d'una societat que gestiona merament el patrimoni familiar, segons s'afirma, seria aplicable l'excepció que recull l'article 61.1.a) de la Llei de la funció pública, segons la qual el funcionari en servei actiu pot dur a terme, fora de l'horari laboral, les activitats derivades de la gestió del propi patrimoni o del familiar. En conseqüència, la condició de funcionari no constitueix en cap cas un obstacle a l'obligació de cotitzar com administrador de la societat de referència. Cinquè.- En darrer terme, com ja s'ha avançat, aquesta condició d'administrador, encara que no fos retribuïda, comportava en aquelles dates la necessitat de cotitzar com assegurat per compte propi. Com ha declarat aquesta Sala en nombroses ocasions, les funcions d'administració, gestió i representació d'una societat mercantil impliquen l'exercici d'una activitat lucrativa, per la finalitat d'obtenció de guany que és consubstancial a aquest tipus de persones jurídiques. En darrer terme, la modificació legislativa que va introduir la Llei 9/2013, de 23 de maig, no té efectes retroactius, de manera que l'obligació de cotitzar que recau sobre el recurrent s'estén, al menys, fins al 30 de juny de 2013, com ha declarat la sentència apel·lada. Per totes aquestes raons, procedeix desestimar íntegrament el recurs que formula la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada. Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Estany contra la sentència dictada el 30 de novembre de 2015 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma íntegrament. Segon.- No realitzar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE