SENTÈNCIA 34-2016 PARTS: Recurrent: Sr. Gálvez Advocat: Sra. Canales Recorregut: Mgfc. Mgfc. Ministeri Fiscal Recorreguts: Sr. Pulido Sra. Castillo Advocat: Sra. Arcos Recorregut: Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) Advocat: Sra. Villalba Recorregut: Barba Advocat: Sra. Moliner COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint de juny de dos mil setze. En el recurs d'apel·lació interposat contra l'Aute de data 20 d'octubre de 2015 dictat per l'Hble. Batlle en el marc de l'execució de l'Ordenança Penal dictada en la causa de referència, seguida pels delictes menors de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams per litre en sang i d'imprudència greu amb resultat de lesions que han causat la pèrdua o inutilitat d'un membre, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que mitjançant Ordenança Penal de data 19 de juliol de 2012 es condemnà a Gálvez com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0.8 grams per litre de sang i com autor responsable d'un delicte menor d'imprudència greu amb resultat de lesions que han causat la pèrdua o inutilitat d'un membre. L'esmentada resolució ha esdevingut ferma i executòria en no haver- hi formulat oposició cap de les parts. II.- RESULTANT: que mitjançant Aute de data 20 d'octubre de 2015, l'Hble. Batlle acordà el següent: "Primer.- Fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat Gálvez, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances "Barba" a favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en la quantitat provisional de quatre-cents trenta-quatre mil cinc-cents cinquanta-tres euros amb vuitanta-nou cèntims(434.553,89.-EUR) en concepte de prestacions de reembossament de despeses mèdiques, en concepte de prestacions econòmiques per la incapacitat temporal ien concepte de capitalització de la pensió d'invalidesa. Segon.- Fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat Gálvez, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances "Barba" a favor de Pulido en la quantitat de cent trenta-set mil setanta-un euros amb setanta cèntims (137.071,70.-EUR), que correspon a la suma de cent seixanta- dos mil setanta-un euros amb setanta cèntims (162.071,70.-EUR), en concepte dels perjudicis patits a conseqüència de l'accident d'autes dels que s'ha deduït la suma de vint-i-cinc mil euros (25.000.- EUR) que va percebre en concepte de provisió de fons. Tercer.- Fixar la indemnització a satisfer per part del condemnat Gálvez, solidàriament amb la seva companyia d'assegurances "Barba" a favor de la perjudicada Castillo, en la suma total reclamada de mil euros amb quatre cèntims (1.000,04.-EUR), en concepte dels perjudicis patits; Quart.- No a la reclamació efectuada en concepte d'honoraris d'advocat pels lletrats Sra. Villalba i Sr. Escolano, representacions lletrades de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i dels perjudicats Pulido i Castillo respectivament." III.- RESULTANT: que la defensa del condemnat Gálvez formula recurs d'apel·lació contra el dit aute, tot impugnant les següents quantitats a les que s'ha condemna el seu defensat: La quantitat de 101.297,60 euros d'indemnització atorgada a favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en concepte de prestacions econòmiques per incapacitat temporal: estima que hauria d'esser fixada en 7.383,24 euros, atès que l'informe forense especificà un període de consolidació de 360 dies després de l'accident, essent aquest la base per calcular l'ITT. En el mateix sentit, estima que la mateixa quantitat correspon a la indemnització que li correspon al Sr. Pulido en concepte d'ITT, en comptes de la suma de 21.852,64 euros acordada en la resolució objecte de recurs. La quantitat de 90.968,89 euros atorgada en concepte d'IPP: manifesta que el preu del punt no hauria de ser superior a 2.375 euros (corresponent a un augment del 33% del punt),compte tingut de l'edat del perjudicat en el moment dels fets i el percentatge d'incapacitat, i atesos els criteris jurisprudencials dels tribunals andorrans. Doncs, només li correspondria l'import de 86.663,89 euros i una vegada deduït l'import de la pensió d'invalidesa percebuda de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) no s'hauria de fixar cap indemnització al perjudicat en concepte d'IPArcos La suma de 6.000 euros pel que fa al perjudici estètic valorat en un 3.5/7, sol·licitant la quantitat de 3.500 euros. La indemnització del perjudici de lleure: aquest no fou valorat pel metge forense ni obra en autes cap justificat que l'acrediti. Afegeix que dit concepte no pot retribuir l'impediment físic del perjudicat per a realitzar activitats lúdiques o esportives. La suma de 30.000 euros atorgada per pretium doloris: sol·licitant que es rebaixi a 21.000 euros. IV.- RESULTANT: que la defensa de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) s'oposa al recurs formulat per l'adversa i sol·licita que es confirmi la condemna del Sr. Gálvez al pagament de la quantitat de 101.297,60 euros a favor de la seva mandant. Manifesta que des de la data de l'accident i consegüent baixa laboral (7 de juny de 2011) fins a l'atorgament de la pensió d'invalidesa (amb efectes des del 8 de juny de 2014) Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) va satisfer prestacions d'incapacitat temporal per valor de 88.740,88 euros, més 12.556,72 euros en concepte de cotització de la part empresarial corresponent, fent un total de 101.297,60 euros. Afegeix que la part recurrent no ha discutit mai l'import de la capitalització de la pensió d'invalidesa, quina fou calculada d'acord amb l'edat que el perjudicat tenia en el moment en que s'atorgà dita pensió. Afegeix que no condemnar al pagament de la totalitat de dit import comportaria un gravíssim perjudici a Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), quina es trobaria impossibilitada d'esser rescabalada pel perjudici econòmic real sofert. V.- RESULTANT: que la defensa del perjudicat Sr. Pulido també s'oposa al recurs formulat per considerar plenament ajustades a dret les quantitats establertes en l'aute recorregut respecte als conceptes d'ITT, d'IPP, perjudici estètic, perjudici de lleure i pretium doloris atorgades a favor del seu defensat, compte tingudes la gravetat de les lesions i la incidència de les mateixes a la seva vida professional i personal. VI.- RESULTANT: que la representació lletrada de Barba es mostra d'acord amb les al·legacions efectuades per la part recurrent en el seu escrit de recurs. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la primera impugnació formulada per la representació de Gálvez és la relativa a la indemnització fixada a favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i del lesionat Pulido per incapacitat temporal en existir una discrepància en la seva durada entre la metgessa forense i Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). És cert que per la fixació de la durada de l'ITT el Tribunal no està vinculat per la data fixada per Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) però tampoc per la fixada per l'informe mèdic forense, sinó que pot establir una durada diferent en funció de la convicció a la que arribi sobre el temps què el perjudicat va trigar en consolidar les seves lesiones valorant les proves practicades. La Dra. Giner en el seu informe inicial, ratificat en aquest punt pel complementari de 13 de febrer de 2015, fixa la durada del temps de baixa laboral en 12 mesos, per considerar que és el temps necessari per a la curació -consolidació- de les lesions patides per Pulido ja que totes les intervencions a què va ser sotmès una vegada transcorregut aquest període no tenien per objecte aconseguir una millora en la funcionalitat de la mà sinó tractar de pal·liar el dolor que patia. Per contra, els Serveis Mèdics de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) van considerar, tal com exposa el Dr. Arcos en el seu informe, que les set intervencions quirúrgiques a què va ser sotmès el Sr. Pulido durant dos anys posteriors li van impedir obtenir l'alta laboral pels períodes de convalescència de les mateixes i perquè el dolor és un element a prendre en consideració per valorar la minva funcional, de manera que mentre hi hagi la possibilitat d'eliminar-lo i reduir- lo, no pot considerar-se que el lesionat estigui en condicions per treballar. Aquest últim criteri és compartit per la Sala perquè és evident que el dolor és un element incapacitant que impedeix o dificulta l'exercici de qualsevol activitat laboral, no tant perquè, en aquest cas, afecti la funcionalitat de la mà dreta, doncs la seva pèrdua es considera irreversible, sinó perquè afecta la capacitat de la persona per poder desenvolupar amb normalitat qualsevol activitat laboral en què l'ús de la mà dreta no resulti compromès. Per això, mentre hi hagi procediments terapèutics susceptibles d'eliminar o millorar el dolor, la submissió als mateixos s'ha de considerar com a part del tractament tendent a la curació de les lesions o reduir les seves conseqüències, una de les quals és, sens dubte, el dolor. Comte tingut el que s'ha exposat, la durada de l'ITT la considerem correctament establerta per la Batlle en tres anys i, per tant, és també correcta la indemnització fixada en favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per les quantitats abonades al perjudicat en concepte d'ITT (101.297,60 euros). Per les mateixes raons resulta correcta la indemnització de 21.856,64 euros, fixada a favor d'Pulido pel perjudici econòmic patit durant el període d'ITT, en tractar-se de la quantitat que va deixar de percebre com a conseqüència de la situació de baixa laboral. A més, tal com diu la Batlle en la seva resolució, ni el recorrent ni l'asseguradora van fer oposició a que la capitalització de la pensió d'invalidesa es comptés a partir de l'edat de 54 anys del perjudicat, tractant- se de la data en què se li atorgà aquesta pensió, posició que resulta contradictòria amb la de considerar que l'ITT només durés 12 mesos. Per últim, hem de fer palès l'error de la part recorrent al considerar que la indemnització a favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per les quantitats abonades al perjudicat hauria de ser només de 7.383,24 euros al fer el càlcul com si d'aquest es tractés, és a dir, tenint en compte les quantitats que ha deixat de percebre com a conseqüència de la baixa laboral. II.- CONSIDERANT: que la impugnació que fa la representació de Gálvez de la quantitat fixada en concepte d'IPP, en quant que considera que no s'ha de concedir cap indemnització al Sr. Pulido ha de ser estimada. La Batlle, encara que no ho explica però així es pot deduir de les pretensions efectuades sobre aquest concepte per la representació processal de l'asseguradora, calcula inicialment una indemnització per IPP de 185.220 euros perquè al valor del punt, en atenció a l'edat i percentatge d'incapacitat del 60% -2.275 euros segons el barem utilitzat a Andorra- li afegeix un 30% per rescabalar la incidència professional de la incapacitat. Fins aquí l'operació seria correcta, doncs, la incidència professional de la incapacitat pot ser indemnitzada mitjançant una majoració forfetària del valor del punt, incrementant-lo amb un percentatge fix, normalment quan no existeix una justificació precisa de la pèrdua de guanys, o a través de la capitalització de la pèrdua anual de guanys quan es poden justificar. La representació d'Pulido en concepte d'IPP va demanar una indemnització de 360.000 euros per considerar que era la procedent per les greus seqüeles patides i ajustada als criteris dels Tribunals andorrans però no concreta quins són aquests criteris ni si dins de la indemnització demanada està compresa la corresponent a la incidència professional de la incapacitat ni, si s'escau, la forma de calcular-la. Tampoc ha impugnat la sentència, mostrant així la seva conformitat amb el reflex econòmic de la incidència professional de les seqüeles. En aplicació de l'article 90 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre de la Seguretat Social, Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) està en el dret d'obtenir dels tercers responsables l'import capitalitzat de la pensió d'invalidesa que ha de pagar a la víctima d'un accident, com és el cas d'autes, en conseqüència la suma d'aquesta capitalització, tal com correctament determina l'aute recorregut, ha de deduir-se de la indemnització de la víctima pel concepte d'IPArcos La raó és que evidentment el tercer responsable no pot fer front a una doble indemnització pel mateix concepte, o dit d'altra manera, no pot la víctima ser indemnitzada dues vegades pel mateix perjudici. En el cas enjudiciat, com que la quantitat fixada en concepte d'IPP és inferior a l'import satisfet per Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), la víctima no té dret a percebre cap indemnització per aquell concepte, havent errat la Batlle en fer el càlcul, ja que el resultat de la deducció és negatiu i no positiu. A més a més, segons el paràgraf 5 de l'article 90 de la Llei 17/2008, Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) "no pot exigir en cap cas el rescabalament d'una quantitat superior a la que els tribunals assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable", raó per la qual la indemnització al seu favor com a rescabalament de l'import satisfet per la capitalització de la pensió d'invalidesa no podria haver superat la quantitat de 185.220 euros, però com aquest punt no ha estat impugnat, la Sala no pot modificar la resolució per a reduir la indemnització a favor de Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La impugnació ha de ser estimada i deixar sense efecte la indemnització de 90.968,89 euros fixada a favor d'Pulido en concepte d'IPArcos III.- CONSIDERANT: que pel que fa a les indemnitzacions fixades en concepte de perjudici estètic (3.5/7) i pretium doloris (6/7), procedirà la confirmació de l'aute recorregut en ésser les quantitats atorgades per aquests conceptes conformes als criteris jurisprudencials dels nostres Tribunals. Respecte al perjudici estètic, avaluat en 3/7, li correspon una indemnització d'entre 3.000 i 6.000 euros, segons el barem que es fa servir pels Tribunals andorrans seguint els criteris dels Tribunals francesos, i a un pretium doloris de 6/7 entre 22.000 i 35.000 euros, tot i que, en aquest cas, els barems francesos fixen una indemnització més alta -entre 30.000 i 45.000 euros- segons les últimes actualitzacions. És per això que la resolució recorreguda no incorre en cap error en la determinació de la indemnització per apartar-se dels criteris ordinàriament seguits pels òrgans judicials andorrans. A més, els criteris judicials sobre la quantificació de les indemnitzacions són merament orientatius i no vinculants. És a l'òrgan judicial, en cada cas, a qui li correspon la seva valoració en atenció a les concretes circumstàncies concurrents en el supòsit examinat. En el cas enjudiciat, la Batlle no ofereix cap justificació concreta, diferent a la puntuació atorgada al perjudici, per a la determinació de la indemnització, però tampoc ofereix la part recurrent arguments per justificar la correcció de la quantia que sol·licita i que determini la procedència de la modificació que pretén. IV.- CONSIDERANT: que el perjudici de lleure està inclòs en l'IPP i només ha de ser indemnitzat de forma independent, com a tal perjudici, quan s'acrediti que el perjudicat practiqués abans de l'accident alguna activitat de lleure -esportiva, cultural o de entreteniment- de forma habitual o regular que contribuís a fer la seva vida més satisfactòria i no pogués continuar fent per raó de les seqüeles. En el cas enjudiciat no consta que el perjudicat practiqués alguna activitat de lleure de forma habitual que no pogués continuar exercint i, per tant, el perjudici de lleure genèric no pot ser específicament indemnitzat, motiu pel qual la indemnització de 3.000 euros fixada pel perjudici de lleure ha de ser eliminada. V.- CONSIDERANT: que havent estat estimat parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Gálvez es declaren d'ofici les costes causades pel seu recurs. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Gálvez. 2.- Reformar l'aute dictat per l'Hble. Batlle en data 20 d'octubre de 2015, en el sentit de fixar la indemnització a favor d'Pulido en vint-i-dos mil vuit-cents cinquanta-dos euros amb seixanta-quatre cèntims (22.852,64 EUR), que correspon a la suma de cinquanta-set mil vuit-cents cinquanta-dos euros amb seixanta-quatre cèntims (57.852,64 EUR) de la que s'ha deduït la suma de vint-i-cinc mil euros (25.000 EUR). 3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manen que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa a l'Hble. Batllia, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE