STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: STSJAD 139/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé17 mars 2016
Numéro402/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 139/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:139)
> Décision commentée : STSJAD 139/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:139), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 17 mars 2016, recours n° 402/2015 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Porras, créancière, a assigné la société Pina en paiement de la somme de 1 432,80 euros, correspondant à trois factures émises entre février et avril 2010 pour des prestations de services. Les dates de demande ne sont pas concordantes dans la décision : le fondement de la demande indique une présentation de la demande le 4 mars 2013, tandis que les antécédents mentionnent une audience du 12 avril 2013 (date à laquelle la demande est formulée). La décision ne permet pas de trancher cette différence, qui demeure sans incidence sur la solution retenue.
La défenderesse a soulevé l'exception de prescription de l'action, en soutenant que le délai de trois ans applicable aux obligations de caractère commercial était expiré. Elle a également contesté le fond, en niant être débitrice de la facture n° 98-289320 et en soutenant que les travaux visés par la facture n° 98-287257 n'avaient pas été réalisés pour elle.
Le juge de première instance (Batlle), par jugement du 1er septembre 2015, a accueilli la demande, en y ajoutant les intérêts légaux à compter du 26 avril 2013 et les dépens. La société Pina a interjeté appel, sollicitant la révocation de la condamnation et la mise à sa charge des dépens de la partie adverse.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justicia, présidée par M. Joan Manel Abril Campoy, avec pour magistrat rapporteur Mme Eulàlia Amat Llari et M. Vincent Anière, a rejeté l'appel.
## Question de droit
La Cour était saisie de trois questions distinctes :
1. **La prescription** : à partir de quelle date court le délai de prescription de l'action en paiement d'une facture lorsqu'une lettre de change a été émise en conséquence, et la date d'échéance de cet effet doit-elle être retenue comme point de départ ?
2. **La preuve de la dette** : la société défenderesse, qui conteste avoir accepté la créance, peut-elle échapper à son obligation de paiement malgré le signalement d'un impayé et l'absence de contestation immédiate ?
3. **La preuve de l'exécution des prestations** : la production de bons de livraison signés, dont l'authenticité des signatures est reconnue, suffit-elle à établir la réalité des travaux facturés ?
## Solution et dispositif
### Sur la prescription
La Cour rappelle que le délai de prescription d'une action « ne commence à courir qu'à partir du moment où le droit de créance devient exigible et où le créancier dispose de l'action pour réclamer la dette ». Elle distingue selon les documents émis :
- l'émission de la facture constitue, en règle générale, le point de départ, mais non l'émission des bons de livraison, qui « ne constituent pas une réclamation de quantité » et ne servent qu'à prouver l'exécution des travaux ;
- lorsqu'une lettre de change est émise en conséquence de la facture avec une date d'échéance postérieure, le délai court à partir de cette échéance, en application de l'article 70 de la Loi uniforme de Genève, applicable en Principauté d'Andorre.
Appliquant ces principes, la Cour retient que la lettre de change afférente à la facture du 28 février 2010 n'est échue que le 15 août 2010 ; l'action n'était donc pas prescrite lors de l'assignation.
Elle relève, en obiter, que le retard de paiement du créancier « allonge » le délai de prescription, mais que ce retard se trouve, en principe, compensé par le bénéfice dont dispose le débiteur, qui ne peut être contraint au paiement avant l'échéance.
### Sur la preuve de la dette (facture n° 98-289320)
La défenderesse
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 17 de març del 2016 - ROJ: STSJAD 139/2016
STSJAD 139/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:139)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 139/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:139), Tribunal Superior de Justicia d'Andorra, Sala Civil, 17 mars 2016, recours n° 402/2015 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Porras, créancière, a assigné la société Pina en paiement de la somme de 1 432,80 euros, correspondant à trois factures émises entre février et avril 2010 pour des prestations de services. Les dates de demande ne sont pas concordantes dans la décision : le fondement de la demande indique une présentation de la demande le 4 mars 2013, tandis que les antécédents mentionnent une audience du 12 avril 2013 (date à laquelle la demande est formulée). La décision ne permet pas de trancher cette différence, qui demeure sans incidence sur la solution retenue.
La défenderesse a soulevé l'exception de prescription de l'action, en soutenant que le délai de trois ans applicable aux obligations de caractère commercial était expiré. Elle a également contesté le fond, en niant être débitrice de la facture n° 98-289320 et en soutenant que les travaux visés par la facture n° 98-287257 n'avaient pas été réalisés pour elle.
Le juge de première instance (Batlle), par jugement du 1er septembre 2015, a accueilli la demande, en y ajoutant les intérêts légaux à compter du 26 avril 2013 et les dépens. La société Pina a interjeté appel, sollicitant la révocation de la condamnation et la mise à sa charge des dépens de la partie adverse.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justicia, présidée par M. Joan Manel Abril Campoy, avec pour magistrat rapporteur Mme Eulàlia Amat Llari et M. Vincent Anière, a rejeté l'appel.
Question de droit
La Cour était saisie de trois questions distinctes :
La prescription : à partir de quelle date court le délai de prescription de l'action en paiement d'une facture lorsqu'une lettre de change a été émise en conséquence, et la date d'échéance de cet effet doit-elle être retenue comme point de départ ?
La preuve de la dette : la société défenderesse, qui conteste avoir accepté la créance, peut-elle échapper à son obligation de paiement malgré le signalement d'un impayé et l'absence de contestation immédiate ?
La preuve de l'exécution des prestations : la production de bons de livraison signés, dont l'authenticité des signatures est reconnue, suffit-elle à établir la réalité des travaux facturés ?
Solution et dispositif
Sur la prescription
La Cour rappelle que le délai de prescription d'une action « ne commence à courir qu'à partir du moment où le droit de créance devient exigible et où le créancier dispose de l'action pour réclamer la dette ». Elle distingue selon les documents émis :
l'émission de la facture constitue, en règle générale, le point de départ, mais non l'émission des bons de livraison, qui « ne constituent pas une réclamation de quantité » et ne servent qu'à prouver l'exécution des travaux ;
lorsqu'une lettre de change est émise en conséquence de la facture avec une date d'échéance postérieure, le délai court à partir de cette échéance, en application de l'article 70 de la Loi uniforme de Genève, applicable en Principauté d'Andorre.
Appliquant ces principes, la Cour retient que la lettre de change afférente à la facture du 28 février 2010 n'est échue que le 15 août 2010 ; l'action n'était donc pas prescrite lors de l'assignation.
Elle relève, en obiter, que le retard de paiement du créancier « allonge » le délai de prescription, mais que ce retard se trouve, en principe, compensé par le bénéfice dont dispose le débiteur, qui ne peut être contraint au paiement avant l'échéance.
Sur la preuve de la dette (facture n° 98-289320)
La défenderesse
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000402/2015 ORIGEN: 5000449/2013 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 17 de març del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Prèvia petició de citació a judici, la representació processal de societat Porras va presentar demanda en l'audiència celebrada el 12 d'abril de 2013 en la què, després de presentar els antecedents fàctics així com la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant a la societat Pina a abonar a la seva mandant la suma de 1.432,80 euros, més els interessos legals meritats per aquesta suma a comptar de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals pèrits de la mateixa part.
II.- La part defenent va comparèixer a l'audiència fixada el dia 26 d'abril de 2013 contestant a la demanda, oposant l'excepció de prescripció de l'acció i demanant, subsidiàriament, la seva desestimació i això en base a l'argumentari presentat en l'escrit d'al·legacions.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 402/15 — Décision commentée
III.- L'Hble. Batlle va dictar Sentència en data 1 de setembre del 2015 estimant la demanda formulada en data 12 d'abril de 2013 per la representació de la societat Porras, condemnant a la societat Pina a satisfer a la societat agent la quantitat de 1.432,80 euros, la qual es veurà augmentada amb els interessos meritats a comptar del 26 d'abril de 2013 i condemnant en costes a la part defenent d'acord amb l'establert al cinquè Fonament de Dret.
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Pina i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, deixant sense efecte la condemna a aquesta part del pagament de la quantitat de 1.432,80 euros i de les costes processals i condemnant a l'adversa al pagament de les costes de la seva mandant, tant de primera com de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal de la societat Porras va formular la demanda que dóna origen al present procediment reclamant que es condemnés a la societat Pina a abonar a la seva mandant la suma de 1.432,80 euros, que resultava de tres factures emeses per ella, la número 98-289320 de data 30 d'abril del 2010, la número 98- 287257 de data 31 de març del mateix any i la 98-286094 de data 28 de febrer també del 2010, com a conseqüència dels serveis que havia prestat a l'adversa.
En la seva contesta a la demanda la defenent va plantejar, en primer lloc, l'excepció de prescripció de l'acció, entenent que entre les dates en les què es van emetre els albarans corresponents a les factures reclamades i la presentació de la demanda havien transcorregut més dels tres anys que la normativa andorrana estableix com termini de prescripció per les obligacions de caràcter mercantil.
Atès que aquesta excepció no va ser estimada per la Sentència d'instància, la recurrent la torna a plantejar en aquesta alçada, però defensant que el termini comença a comptar des de la data de l'emissió de la factura i, per tant, sols ha prescrit l'obligació de pagar una d'elles.
II.- En relació a la factura número 98-286094 que va ser emesa en data 28 de febrer del 2010, argumenta la recurrent que quan es va presentar la demanda el dia 4 de març del 2013 s'havia escolat el termini de tres anys durant els quals es podia exercitar l'acció, tenint en compte que calia fixar el dies a quo en aquesta data i no pas en la del venciment de la lletra de canvi corresponent, que va tenir lloc el dia 15 d'agost del 2010, com estima la Sentència d'instància.
Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent cal destacar que el termini de prescripció d'una acció no comença a córrer fins que el dret de crèdit esdevé exigible i l'agent té acció per reclamar el deute, fet que habitualment es produeix en la data d'emissió de la factura corresponent, però no en la dels albarans, ni menys encara en la de prestació dels serveis que han generat la factura, com ella argumenta en les seves conclusions a la instància, ja que els albarans no suposen cap reclamació de quantitat, sinó prova dels treballs realitzats. No obstant, quan, com a conseqüència de l'esmentada factura, s'emet una lletra de canvi en la què s'estableix una data de venciment del deute posterior a la d'emissió de la factura, és a partir d'aquella data quan el creditor pot exercitar l'acció de reclamació i, per tant, és el moment a on cal establir el dies a quo com resulta de l'article 70 de la Llei Uniforme de Ginebra aplicable al Principat d'Andorra.
En el cas present la factura que consta al foli 41 de les actuacions és de data 28 de febrer del 2010, però la lletra de canvi corresponent no vencia fins el 15 d'agost del 2010 (foli 46) i si bé és veritat que al fixar a la lletra de canvi una data de venciment que superava clarament la d'emissió de la factura el creditor allargava el termini de prescripció de l'acció, també ho és que, en principi, el creditor sortia perjudicat per aquest retard en el cobrament i el deutor resultava beneficiat amb la concessió d'aquest termini en quan no podia ser compel·lit a abonar el deute fins el moment del venciment de la lletra.
III.- Pel que fa al fons de la demanda, argumenta la recurrent que no li corresponia a ella abonar l'import de la factura número 98-289320 de data 30 d'abril del 2010, ja que no va acompanyada de cap albarà i el fet de que en la lletra de canvi corresponent constés en ella com lliurat no significa que acceptés el deute, sinó que aquest s'havia d'imputar a la persona que la va acceptar, l'empresa Pastor, a la qual correspon el segell que hi figura, però aquest argument no es pot acceptar.
En efecte, de l'examen de la citada factura (foli 26) es dedueix que el deutor és "T. S.A.", de la lletra de canvi emesa com a conseqüència de la mateixa (foli 27) resulta que el lliurat és aquesta societat i del document bancari en el què es constata l'impagament ressurt que la factura es va intentar cobrar al compte de "T. S.A." (foli 30). La recurrent argumenta que el segell que consta a la citada lletra és d'un altre empresa, que és la que va acceptar la lletra, però ni acredita que el segell no sigui seu, ni prova que sigui de la citada empresa, com hauria estat fàcil, ni prova que la signatura d'acceptació no fos del seu representant legal, o d'una persona depenent d'ella i, en tot cas, el lliurat és qui assumeix el deute i cal pensar que lliurat i acceptant coincideixen, perquè és al lliurat a qui correspon acceptar-la.
D'altra banda, el fet que el creditor fes arribar a "T. S.A." el document bancari en el què constava que l'efecte havia quedat impagat (foli 29 i 32), fet que la recurrent reconeix, l'obligava a negar que el deute fos seu i oposar-se al seu pagament amb els arguments corresponents i si no consta que ho fes, malgrat la recurrent reconeix que hi va haver converses sobre el pagament o impagament d'aquesta factura entre les dues empreses, s'ha de pensar que acceptava el deute, perquè cal presumir que les societats mercantils actuen amb la diligència que correspon a un comerciant, sense que sigui rellevant que l'agent trigués dos anys a presentar la demanda, sempre que ho fes abans de que prescrigués el l'acció.
Per últim, no es pot acceptar tampoc l'argument en el sentit que el pagament s'havia de fer mitjançant xec bancari, com consta a les factures aportades per l'agent, ja que l'emissió d'una lletra de canvi servia a les mateixes finalitats.
IV.- La recurrent argumenta igualment no se li pot recriminar que no presentés el llistat de tots els empleats que van treballar a l'empresa en relació a la factura número 98-287257, com demanava l'agent, ja que el Batlle d'instància va reclamar aquest llista a la CASS i no a ella (foli 106). No obstant, en la seva contesta a la demanda la defenent argumentava que els signants dels albarans corresponents a les factures no estaven identificats però, una vegada s'accepta l'existència de relacions comercials entre les parts, era ella qui havia d'aportar els corresponents llistats i sobretot les signatures dels seus empleats per acreditar que cap d'ells els havia signat, malgrat l'Hble. Batlle els sol·licités igualment a la CASS, que en tot cas podia aportar noms però no signatures. En tot cas i per proveir millor, l'Hble. Batlle va ordenar la pràctica de la prova de reconeixement de signatura i els empleats de T. Srs. Sevillano i Villalba reconeixen en les diligències que consten als folis 246 i 248 que les firmes dels albarans números 17707 i 17716 (folis 35 i 36) en els què té el seu origen la citada factura (foli 34) són seves, raó per la qual s'ha d'entendre que la factura número 98-287257 resulta d'uns treballs fets per l'agent en benefici de la defenent.
V.- Per últim, la recurrent argumenta que la Sentència d'instància s'ha pronunciat pel que fa a l'excepció de prescripció formulada pe ella en relació a la factura 98-286094, però no diu que el citat crèdit hagi quedat acreditat, però tampoc aquest argument es pot estimar.
En efecte, la recurrent defensa que en la Sentència d'instància no s'argumenta la raó per la qual s'estima la petició de l'agent en relació a la dita factura una vegada decideix que l'acció respecte d'ella no ha prescrit. En tot cas, argumenta que el fet que el signant de l'albarà corresponent fos el mateix que havia signat un altre referit a un altre factura que no consta que s'hagi pagat no prova que els treballs als què fa referència es fessin en favor de "T.".
No obstant, en el mateix sentit que ens hem pronunciat en relació a la factura número 98-287257, cal entendre que una vegada l'agent presenta un albarà degudament signat en conformitat de la realització dels treballs, és la demandada la que ha de provar que les signatures no es corresponen amb les de les persones que treballaven per ella en aquell moment i no ho ha fet. Aquesta facilitat probatòria perjudica a la defenent i aquesta argumenta que hauria de perjudicar també a l'agent que no aporta els albarans corresponents a les factures l'import de les quals reclama, però els albarans corresponents a la factura 98-286094 van ser aportats per l'agent en període de proves (folis 69 i 70) i, pel que fa a la factura número 98-289320, si bé és veritat que no va acompanyada dels albarans corresponents consten a les actuacions altres dades que acrediten la seva exigibilitat, com hem posat de relleu.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Pina contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 1 de setembre del 2015, que CONFIRMEM ÍNTEGRAMENT, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-