STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 167/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé29 avril 2016
Numéro462/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 167/2016)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2016, ROJ STSJAD 167/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:167, recours n° 462/15) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Un salarié, M. Macias, a exercé les fonctions de vigilant au service de la société S., qui était, selon la décision, « S., S.A.U. ». Si la relation de travail remonte à février 2005, le contrat de travail écrit n'a été formalisé que le 21 février 2008 (non précisé dans la décision : les motifs de cette différence entre le début de la relation et la formalisation du contrat).
Le 19 février 2014, l'employeur a adressé au salarié une lettre de licenciement invoquant des « motius disciplinaris » et prévoyant une cessation immédiate de la relation, sans préavis ni indemnité. Les faits reprochés étaient décrits de manière générique : publication « d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa », « comentaris injuriosos » et usage du logotype de la société « sense la corresponent autoritzaci� », sur le réseau social Facebook. La qualification retenue est celle de « faltes molt greus » au sens du Code des relations de travail (Llei 35/2008, du 18 décembre), dont les articles 93, 94 et 104.6 sont cités.
Le salarié a saisi le tribunal de première instance en réclamant 21 398 euros au titre d'un licenciement injustifié et irrégulièrement effectué, avec intérêts légaux et dépens. Par jugement du 15 mars 2016, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit intégralement à la demande. L'employeur a interjeté appel en sollicitant la réformation et le rejet des prétentions du salarié. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, rapporteur M. Vincent Aniére, a été saisie de ce recours.
## Question de droit
La question posée est double : un licenciement disciplinaire fondé sur des faits réels peut-il être regardé comme régulier lorsque la lettre de licenciement ne satisfait pas aux exigences formelles de précision ? Et, dans l'affirmative, l'employeur qui disposait d'un élément de preuve (en l'espèce un acte notarié de constat) sans le joindre à la lettre peut-il s'en prévaloir ?
Le juge doit, plus précisément, déterminer si le contrôle du licenciement disciplinaire porte sur la matérialité des faits seulement ou également sur la régularité formelle de la notification, et si la connaissance des faits par le salarié, acquise par d'autres voies, peut suppléer l'insuffisance de la lettre.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle rappelle d'abord la méthode de contrôle, dite « théorie de la cristallisation » : la mission du juge n'est pas d'apprécier globalement le comportement du salarié, mais de vérifier si les sanctions, telles que formulées dans la lettre, ont été prononcées conformément aux exigences légales, tant formelles que de fond. Elle précise que « no és suficient comprovar la materialitat d'un fet reprotxat », la faute devant aussi correspondre à une infraction tipifiée et être sanctionnée dans les délais et formes légaux.
Sur le terrain formel, la Cour s'appuie sur les articles 94 et 106 du Code, qui exigent une communication écrite exposant « amb concreci� » la cause du licenciement, avec mention de la date et des faits la motivant. Elle souligne que la matière disciplinaire présente « certa coloraci� penal » (en renvoyant à la décision TC 2011-1-PI du 4 juin 2012) et que l'exposé des faits, sans être nécessairement étendu, doit être « prou concreta » pour permettre la défense du salarié et le contrôle du juge, notamment au regard de la prescription.
Appliquant ces principes, la Cour retient que la lettre ne situe pas les faits dans le temps, ne précise ni les images ou commentaires litigieux, ni le compte Facebook concerné, ni les circonstances de l'usage du logotype. Elle en déduit une « indefensi� »
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 29 d'abril del 2016 - ROJ: STSJAD 167/2016
Juridiction andorrane, — (STSJAD 167/2016)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 avril 2016, ROJ STSJAD 167/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:167, recours n° 462/15) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un salarié, M. Macias, a exercé les fonctions de vigilant au service de la société S., qui était, selon la décision, « S., S.A.U. ». Si la relation de travail remonte à février 2005, le contrat de travail écrit n'a été formalisé que le 21 février 2008 (non précisé dans la décision : les motifs de cette différence entre le début de la relation et la formalisation du contrat).
Le 19 février 2014, l'employeur a adressé au salarié une lettre de licenciement invoquant des « motius disciplinaris » et prévoyant une cessation immédiate de la relation, sans préavis ni indemnité. Les faits reprochés étaient décrits de manière générique : publication « d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa », « comentaris injuriosos » et usage du logotype de la société « sense la corresponent autoritzaci’ », sur le réseau social Facebook. La qualification retenue est celle de « faltes molt greus » au sens du Code des relations de travail (Llei 35/2008, du 18 décembre), dont les articles 93, 94 et 104.6 sont cités.
Le salarié a saisi le tribunal de première instance en réclamant 21 398 euros au titre d'un licenciement injustifié et irrégulièrement effectué, avec intérêts légaux et dépens. Par jugement du 15 mars 2016, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit intégralement à la demande. L'employeur a interjeté appel en sollicitant la réformation et le rejet des prétentions du salarié. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice, rapporteur M. Vincent Aniére, a été saisie de ce recours.
Question de droit
La question posée est double : un licenciement disciplinaire fondé sur des faits réels peut-il être regardé comme régulier lorsque la lettre de licenciement ne satisfait pas aux exigences formelles de précision ? Et, dans l'affirmative, l'employeur qui disposait d'un élément de preuve (en l'espèce un acte notarié de constat) sans le joindre à la lettre peut-il s'en prévaloir ?
Le juge doit, plus précisément, déterminer si le contrôle du licenciement disciplinaire porte sur la matérialité des faits seulement ou également sur la régularité formelle de la notification, et si la connaissance des faits par le salarié, acquise par d'autres voies, peut suppléer l'insuffisance de la lettre.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle rappelle d'abord la méthode de contrôle, dite « théorie de la cristallisation » : la mission du juge n'est pas d'apprécier globalement le comportement du salarié, mais de vérifier si les sanctions, telles que formulées dans la lettre, ont été prononcées conformément aux exigences légales, tant formelles que de fond. Elle précise que « no és suficient comprovar la materialitat d'un fet reprotxat », la faute devant aussi correspondre à une infraction tipifiée et être sanctionnée dans les délais et formes légaux.
Sur le terrain formel, la Cour s'appuie sur les articles 94 et 106 du Code, qui exigent une communication écrite exposant « amb concreci’ » la cause du licenciement, avec mention de la date et des faits la motivant. Elle souligne que la matière disciplinaire présente « certa coloraci’ penal » (en renvoyant à la décision TC 2011-1-PI du 4 juin 2012) et que l'exposé des faits, sans être nécessairement étendu, doit être « prou concreta » pour permettre la défense du salarié et le contrôle du juge, notamment au regard de la prescription.
Appliquant ces principes, la Cour retient que la lettre ne situe pas les faits dans le temps, ne précise ni les images ou commentaires litigieux, ni le compte Facebook concerné, ni les circonstances de l'usage du logotype. Elle en déduit une « indefensi’ »
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000462/2015 ORIGEN: 4000061/2015 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Macias va presentar demanda laboral contra la societat S., ORG_0, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 21.398.- euros en concepte d'acomiadament injustificat i fet de forma indeguda, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
La representació processal de la societat S., ORG_0, es va oposar a la demanda i va demanar la seva íntegra desestimació considerant que el comiat era justificat i fet segons els preceptes legals de forma, i que no endeutava cap haver laboral.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 462/15 — Décision commentée
II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 15-03-2016, decidint "Estimar íntegrament la demanda formulada en data 6 de març de 2014 pel Sr. Macias contra la societat S., S.A.U.; condemnar a la defenent a satisfer a la demandant la quantitat de 21.398,99 EUR, més interessos legals generats a comptar del 11 d'abril de 2014, així com les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador.".
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat S., ORG_0, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant les pretensions del demandant, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies
La representació processal del Sr. Macias demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que el Sr. Macias treballava com a vigilant per la societat S., ORG_0, des del mes de febrer del 2005 encara que fou només en data 21-02-2008 que es va formalitzar un contracte de treball entre les parts.
L'empresa va posar fi a la relació laboral en data 19-02-2014 remetent a l'assalariat una carta indicant : "Per la present li comuniquem que la societat S. ha decidit prescindir dels seus serveis i acomiadar-lo per motius disciplinaris.
En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral i, en particular del que preveu els articles 93, 94 i 104.6 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, li comuniquem que a partir de la data de recepció de la present, serà donat de baixa de l'empresa sense necessitat de preavís i sense obligació de satisfer-li cap tipus de compensació econòmica.
Els fets que motiven dit acomiadament s'han de qualificar de faltes molt greus segons el Codi de relacions laborals i en el present cas es tipifiquen per les següents actuacions:
"Els maltractament de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també altres treballadors i al públic en general."
Concretament la seva actuació es materialitza en la publicació d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa, comentaris injuriosos contra S. i la utilització del logotip de la societat sense la corresponent autorització, en la xarxa social de facebook."
El Tribunal va considerar que el comiat no fou ajustat a dret com a fet de forma indeguda, i per conseqüent va donar lloc a la indemnització establerta a l'article 98 del CRL, conclusió que no accepta la part empresarial.
II.- Els arguments de la part recurrent són en essència que: 1) la resolució d'instància constitueix una injustícia del punt de vista jurídic i també del punt de vista de la moral i del sentit comú; 2) els fets que van motivar l'acomiadament han quedat indiscutiblement demostrats i van ser localitzats en la pàgina personal del Facebook del Sr. ENTITY_4; 3) l'empresa va actuar de bona fe, de manera conforme a dret i va verificar la realitat dels fets abans de sancionar l'empleat ; 4) la descripció dels fets imputats en la carta de comiat és prou precisa, i és evident que a la seva simple lectura l'empleat ha pogut conèixer els fets que li eren reprotxats; 5) contràriament al que indica el tribunal, l'empresa no tenia cap obligació de trametre amb la carta de comiat l'acta notarial que fou constatada sobre la pàgina web Facebook de la treballadora que va denunciar els fets a la direcció de l'empresa i 6) el Sr. Macias és responsable del que va publicar al Facebook.
Hem de repetir que la missió dels òrgans judicials en matèria laboral disciplinària no és d'apreciar de manera general el comportament de l'assalariat, sinó de determinar si les sancions imposades en base a les faltes reprotxades tal com expressades en la carta de sanció (teoria de la cristal·lització), ho van ser de conformitat amb les exigències legals, tant al nivell formal que a nivell del fons de la sanció.
No és suficient comprovar la materialitat d'un fet reprotxat, sinó que s'ha de verificar també que el mateix correspon a una falta tipificada per la Llei i que la sanció va ser imposada en els terminis i formes legals.
Pel que fa a l'aspecte formal, els articles 94 i 106 del Codi de relacions laborals preveuen que l'avís del comiat per causa disciplinària s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant una comunicació escrita a la persona treballadora en la qual s'ha de fer constar la data i els fets que la motiven.
No s'ha de perdre de vista que la matèria laboral disciplinària té certa coloració penal (vg. TC 2011-1-PI del 04-06-2012) i per tant l'exposició dels fets motivant la sanció, si bé no ha de ser necessàriament extensa, ha de ser prou concreta per permetre a l'empleat organitzar la seva defensa i al tribunal exercitar el seu control. S'han de poder identificar en la carta els fets reprotxats i situar-los en el temps, en particular per controlar la prescripció eventual.
Per tant, malgrat el caràcter reprotxable dels fets imputats al treballador, les mancances de la carta impedeixen entrar en el fons.
En el present cas, considerem amb el Tribunal Unipersonal que la carta de data 13-03-2013, no és prou precisa i no compleix amb aquesta exigència legal.
En efecte, els fets reprotxats no es troben situats en el temps i una fórmula com "la publicació d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa, comentaris injuriosos contra S. i la utilització del logotip de la societat sense la corresponent autorització, en la xarxa social de facebook" si bé permet entendre de manera general de quin tipus d'actuació es tracta, no corresponen a cap fet precís i no permet situar-se en el temps. No precisa en quina ocasió els fets s'haurien produïts, en particular de quines imatges i comentaris injuriós es tracta, ni en quin compte Facebook apareixen o en quina circumstància s'ha fet servir el logotip de l'empresa.
Tal imprecisió provoca necessàriament indefensió al treballador.
Poc importa el coneixement que el treballador pot tenir per altres mitjans dels fets reprotxats ja que és la carta que l'ha d'assabentar amb prou precisió de dits fets. Són aquests mancaments de la carta que situen el treballador en indefensió.
D'altra banda, l'exigència d'exposar concretament els fets no implica una descripció detallada de cadascuns d'aquests i era del tot possible exposar els elements indispensables per a la defensa del treballador acomiadat sense entrar en la descripció complerta dels missatges o de les fotos.
A més, no solament la carta no és prou precisa, sinó que es pot constatar que la part empresarial tenia la possibilitat de respectar les exigències formals exigides per la llei. En efecte, en data 13-02-2014, i a petició de l'empresa, el Notari Somoza va efectuar una acte de presència i de constatació detallant els fets que, segons la mateixa empresa són els fets als quals la carta de comiat remesa al treballador 6 dies més tard es refereix.
Per tant, com bé ho diu el tribunal unipersonal, aquesta acta, s'hauria pogut haver unit a la carta, quan només s'ha aportat en fase de proves. Si l'empresa considerava que no es podia unir a la carta de comiat, podia almenys fer-ne un resum o com a mínim una referència a la seva existència, per tal de permetre a l'acomiadat de demanar la seva comunicació.
Així les coses, s'ha de confirmar que el comiat s'ha practicat de forma indeguda. Per conseqüent, no calia entrar en l'examen de les faltes reprotxades i el treballador té dret a la indemnització prevista pel article 98 del codi de relacions laborals.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna dels recurrents al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la societat S., ORG_0, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 15-03-2016 que confirmen íntegrament;
IMPOSAR a la societat S., ORG_0, les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.