SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- El Sr. Nuñez va interposar, en data 6-6-2012, demanda envers el Sr. Girona, en virtut de la qual demanava la condemna del defenent a l'atorgament d'escriptura pública de venda de 50 accions de l'empresa T., S.A., així com la presentació de la comptabilitat de la mateixa des del 2009 i fins l'acabament del present litigi, amb liquidació dels beneficis i imposició de les costes processals. La representació processal de la part defenent va plantejar excepcions dilatòries d'indeguda formulació de la demanda i manca de legitimació passiva que foren resoltes per Aute de 16-01-2013. En data 27-02-2013 la representació processal de la defenent va formular contesta a la demanda, segons la qual demanava la desestimació de la mateixa amb imposició de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 21-10- 2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que ha de desestimar i desestima íntegrament la demanda principal interessada pel Sr. Nuñez contra el Sr. Girona, absolent doncs al darrer de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari, imposant les costes processals d'aquesta instància al demandant segons s'ha articulat en el darrer Considerant". III.- La representació processal del Sr. Nuñez va formular recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 12-01-2016, va articular escrit de conclusions, en mèrits del qual i en atenció als arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la representació processal de la part recorreguda, va presentar escrit de conclusions, de data 12-02-20165, en virtut del qual demanava la desestimació del recurs i imposar a la part recurrent les costes processals d'ambdues instàncies. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius en els que la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, manifesta que la compravenda fou degudament perfeccionada i no es troba viciada de nul·litat, per cert, no demanada per cap de les parts litigants. Indica que ha restat provat a les actuacions que l'agent és empleat de l'empresa T., S.A. des de fa 20 anys, que l'any 2004 els socis li van oferir ésser propietari del 10% de les accions i que el preu de les accions (25.000 euros per cada 5%) es liquidaria amb els beneficis que li correspondrien. Així va satisfer 25.000 euros al Sr. Izquierdo i 23.133,70 al Sr. Girona, quedant pendent 1.866,3 EUR. Davant la negativa del Sr. Girona a escriturar, aquest va lliurar el document núm. 1 a la demanda, amb els pagaments efectuats però amb un preu diferent al pactat. Assenyala que s'ha provat que el defenent va reconèixer que la venda del 5% de les accions es va oferir per 25.000 euros i que aquest fou el preu idèntic per a les dues vendes, alhora que així ressurt de la prova documental i testifical, i que de la comptabilitat s'extreu que a la distribució de beneficis l'agent comptava amb un 10% del capital social. II.- La sentència d'instància raona que en el present supòsit existeix certesa sobre la voluntat de contractar, sobre l'objecte del contracte i el caràcter onerós però manca la prova de la quantia del preu convingut. I d'aquí extreu que el contracte és nul perquè es pot assimilar la manca de prova a l'absència de determinació del preu. Per això, dictamina que no es pot reconèixer validesa i eficàcia al contracte, ja que la indeterminació del preu no pot ésser superada pel Tribunal ni per l'arbitri dels contractants. L'anàlisi d'aquest recurs i de la seva prosperabilitat exigeix partir que la compravenda constitueix un contracte, consensual, onerós i aformal, que té com a objecte l'intercanvi d'una cosa per un preu (D. 18,1,2) i que el preu ha de ser cert i veritable i en diner o signes que el representi. La certesa del preu exigeix que aquest o bé es determina inicialment en el moment de la perfecció del contracte o bé es pot determinar a posteriori sense la necessitat de cap altre conveni entre les parts. La determinació del preu es produeix de manera ordinària amb la perfecció del contracte, quan el consentiment d'ambdues parts incideix sobre la cosa que es ven i la quantitat que es fixa en concepte de preu. La indeterminació inicial del preu es pot superar si les parts han establert uns criteris, objectius o subjectius, per a la concreció del mateix. III.- La prova practicada en aquestes actuacions, a diferència del que sustenta la part recurrent, no pot donar lloc a l'estimació del recurs. Ha restat acreditat que l'any 2004 la part agent va adquirir un 5% de les accions del seu oncle, el Sr. Izquierdo, per un preu de 25.000 euros i que aquest preu fou abonat en la seva totalitat. També resulta de les actuacions (folis 157 i ss) que en els repartiment dels dividends de la societat a l'agent se li repartien com si fos titular del 10% de les accions (cfr. respecte els anys 2007 i 2008). En canvi, quant a l'adquisició del 5% de les accions del Sr. Girona, encara que la societat consideri a la part agent com a soci als efectes de repartiment dels dividends, i resti acreditat a les actuacions que ha pagat a compte del preu del 5% de les accions del Sr. Girona l'import de 23.133,70 euros, el principal problema i que ha de ser objecte de resolució en aquesta alçada és el relatiu al preu de la compravenda d'aquest paquet del 5% de les accions. La recurrent sosté que el preu era igual que el paquet que va comprar el 2004 al seu oncle. I que, per tant, li resta només per abonar l'import de 1.866,3 euros. Però aquest extrem, que sense dubte és càrrega probatòria de la part agent, atès que es tracta d'un fet constitutiu de la seva pretensió, no s'ha provat. Així, no es pot establir necessàriament un paral·lelisme en el preu d'ambdós paquets accionarial, tota vegada que en un d'ells pot haver influït en la determinació del preu, el caire familiar de la relació. Però és que a més, el propi oncle de l'agent, en la seva declaració testifical (foli 173), afirma que la part defenent no va estar d'acord amb un preu de 25.000 euros i demanava un de superior, que el declarant no recorda. Per altra part, esdevé estrany a aquesta Sala que algú efectuï abonaments a compte d'un paquet d'accions sense que el preu estigui determinat des d'aquell moment. Si el preu hagués estat determinat en una suma superior, com indica el testimoni, el que correspondria hagués estat desestimar la demanda com a conseqüència de les regles de distribució de la càrrega probatòria, que imposen a l'agent la prova dels seus fets constitutius i, en aquest cas, el preu de la compravenda era un d'ells. Però si s'examinen les declaracions de la part defenent, aquesta no afirma que l'any 2004 el preu estigués determinat, sinó que, tant en les seves declaracions a l'incident (foli 70) com en el procés principal (foli 165), el Sr. Girona declara que el document de 31-03-2010, que conté el preu de 35.000 euros pel paquet d'accions, el va fer per a formalitzar la venda, amb l'assessorament lletrat, i que abans mai s'havia pactat el preu sinó solament que s'anirien efectuant amortitzacions a compte. I declara així mateix que aquest preu de 35.000 euros el va determinar unilateralment. Des d'aquesta òptica, i malgrat l'estranyesa d'efectuar pagaments a compte de la compra d'un bé, que el preu no ha estat determinat, potser explicable per la relació de confiança existent entre les parts o des del convenciment d'ambdós que ja s'assoliria un acord, el cert és que, valorada la prova abans esmentada, s'ha de coincidir amb la resolució d'instància que el preu no estava determinat inicialment i que les parts no va preveure cap determinació per un tercer (criteri subjectiu) o per criteris objectius que possibilitessin la concreció del preu sense la necessitat d'un nou conveni entre les parts. Arribats a aquest extrem, s'ha de concloure amb la desestimació del recurs, tota vegada la manca de determinació del preu condueix ineluctablement a l'absència de consentiment sobre un element essencial del contracte de compravenda i aquesta situació d'inexistència, o si es prefereix de nul·litat, pot ésser declarada pel tribunal, atès que, a diferència del que succeeix en matèria de negocis mortis causa, en seu de negocis inter vivos, els tribunals poden apreciar d'ofici aquells supòsits en els que els contractes es troben afectat per una hipòtesi d'invalidesa tant notòria com és la manca d'un element essencial del mateix, com és el preu. IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Nuñez contra la sentència, de data 21-10-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE