ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.9a8777de · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
94/100
Décision commentée : STSJ Andorre, Sala Civil, 31 mai 2016, n° 175/2016, recours n° 32/16 (ROJ : STSJAD 175/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:175) (Lire sur source officielle)
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 32/16 — Décision commentée
🏛 Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Le salarié, M. Sanç, travaillait comme vigilant au service de la société X. S.A.U. depuis mai 2005, bien qu'un contrat de travail écrit n'ait été formalisé que le 10 mars 2008. La relation de travail a pris fin au cours du mois de février 2014 (dates de début et de fin du contrat, autres que celles mentionnées, non précisées dans la décision).
Deux lettres sont à l'origine du litige :
Le salarié a introduit une demande devant le Tribunal d'instance (Tribunal unipersonnel du Batlle) le 5 mars 2014, réclamant 28 539,95 euros au titre de l'indemnité pour résiliation justifiée, les intérêts légaux et les dépens. Par jugement du 11 novembre 2015, le Batlle a rejeté l'intégralité de la demande et mis les dépens à la charge du demandeur. Le salarié a interjeté appel, sollicitant la réformation et l'accueil de ses prétentions initiales. La société a conclu à la confirmation.
La Cour devait trancher deux points :
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, »
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2016 - ROJ: STSJAD 175/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
« sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats »
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000032/2016 ORIGEN: 4000313/2014 - 00
NIG: 5300542120150003677
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
I.- Per escrit de data 05-03-2014, el Sr. Sanç va presentar demanda laboral contra la societat X., ORG_0, demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 28.539,95.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, al pagament dels interessos legals corresponents, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
La representació processal de la societat X., ORG_0, es va oposar a la demanda i va demanar la seva íntegra desestimació considerant que havia acomiadat el treballador anteriorment al desistiment.
II.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 11-11-2015, decidint desestimar íntegrament la demanda i imposar el pagament de les costes a la part agent.
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Sanç, demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant les seves demandes inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies
La representació processal de la societat X., ORG_0, demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
I.- Ha quedat acreditat en les actuacions que el Sr. Sanç treballava com a vigilant per la societat X., ORG_0, des del mes de maig del 2005 encara que és només en data 10-03-2008 que es va formalitzar un contracte de treball entre les parts.
La relació laboral es va acabar al mes de febrer del 2014.
Apareix que es van emetre dues cartes a tal efecte, i que la problemàtica va ser de determinar quina havia posat fi a la relació laboral.
D'una banda, l'empresa va emetre una carta de data 25-02-2014 indicant :
"Per la present li comuniquem que la societat X. S.A.U. ha decidit prescindir dels seus serveis i acomiadar-lo per motius disciplinaris.
En aplicació de la legislació vigent en matèria laboral i, en particular del que preveu els articles 93, 94 i 104.6 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, li comuniquem que a partir de la data de recepció de la present, serà donat de baixa de l'empresa sense necessitat de preavís i sense obligació de satisfer-li cap tipus de compensació econòmica.
Els fets que motiven dit acomiadament s'han de qualificar de faltes molt greus segons el Codi de relacions laborals i en el present cas es tipifiquen per les següents actuacions:
"Els maltractament de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també altres treballadors i al públic en general."
Concretament la seva actuació es materialitza en la publicació d'imatges que atempten contra l'honor de l'empresa, comentaris injuriosos contra X. i la utilització del logotip de la societat sense la corresponent autorització, en la xarxa social de facebook."
D'altra banda, l'empleat va firmar una carta de data 26-02-2014 destinada a la societat X., ORG_0, exposant "Mitjançant el present li comunico la meva decisió de rescindir unilateralment i sense preavís, i a comptar de la data de la present, el contracte laboral que m'unia amb la societat mercantil andorrana X. ORG_0 de la qual vostè n'és president, degut a la falta del pagament del salari corresponent a la tretzena paga del salari anual de l'any 2013, de conformitat amb el que preveu el redactat de l'article 97 1 c) de la Llei 35/2008 de 18 de desembre dei Codi de relacions laborals.".
El Tribunal va considerar que la rescissió del contracte es produï per raó de la primera carta i que el desistiment realitzat a posteriori no havia pogut tenir cap efecte. És en contra d'aquesta conclusió que s'alça l'empleat.
II.- Els arguments de la part recurrent són en essència que : 1) és cert que l'empresa li va enviar una carta el dia 25-02-2014, però ell no va rebre cap carta de comiat i el tribunal no podia considerar que l'empresa havia intentat acomiadar-lo ; 2) el tribunal suposa que la carta enviada era la carta de comiat però aquest fet no queda provat; 3) el tribunal no podia validar aquesta carta ja que se li havia de remetre en presència de dos testimonis i 4) ell no va tenir coneixement de la voluntat de l'empresa d'acomiadar-lo i podia desistir de manera justificada.
Però aquests arguments no es poden estimar i el plantejament de la instància s'ha de confirmar per les raons següents.
Com ho hem pogut precisar en vàries sentències relatives a uns comiats disciplinaris, tractant-se d'una carta i de la qüestió de determinar en quin moment pot produir els seus efectes, és la materialització o exteriorització d'una manera fefaent de la voluntat de l'empresari de sancionar l'empleat que s'ha de prendre en compte i no necessàriament la data mencionada en la carta (ja que es pot indicar qualsevol data per part de l'empresari redactor de la carta), ni tampoc la data de l'entrega concreta ( ja que pot variar en funció d'esdeveniments exteriors a l'empresari i fins i tot de la bona o mala fe del destinatari al moment d'anar o no recollir la carta) (vg. en aquest sentit les sentències 235/15 de data 27-10-2015, 195/15 de data 03-09-2015, 31/14 de data 27-05-2014, 303/15 de data 26-11-2015 i 403/14 de data 09-04-2015).
En el present cas, es veu que la data mencionada en la carta i la data de la entrega concreta coincideixen i que és en data 25-02-2014 que l'empresari va exterioritzar de manera útil la seva voluntat de sancionar l'empleat.
En efecte, apareix que la carta d'acomiadament és de data 25-02-2014, i que va ser remesa a l'empresa M. que la va intentar remetre al Sr. Sanç el mateix dia 25-02-2014, però l'empleat es va negar a acceptar-la, i això en dues ocasions a les 15:32 hores i a les 15:52 hores com ressurt de l'avís de rebut, raó per la qual se li va comunicar verbalment que el contingut de la carta era el seu acomiadament disciplinari i que havia de deixar el seu lloc de treball. A més, la quitança dipositada a la Batllia el dia 04-03-2014 porta la data del 25-02-2014.
Pel que fa a la carta de desistiment és de data 26-02-2014 i va ser entregada el mateix dia, i per tant no es pot discutir que és posterior.
En primera instància, el Sr. Sanç no ha negat mai aquesta versió de l'empresa, sinó que ha afirmat que, al moment de rebre la carta de comiat ( i no precisava quin era aquest moment), l'empresa ja havia incomplert el contracte pel fet de no pagar la tretzena paga. Però, aquest argument no pot canviar el fet que l'empresa hagi resolt la relació laboral per causa d'acomiadament disciplinari, l'empleat no podia més pretendre resoldre-la també. Li pertocava impugnar l'acomiadament, cosa que no ha fet.
Pretén ara posar en dubte el contingut de la carta. Però, no es discuteix que el comiat es va fer mitjançant correu certificat amb avis de recepció com era l'obligació legal de l'empresa. Per conseqüent, si el Sr. Sanç va refusar la carta de comiat, és de la seva responsabilitat. S'ha de considerar que l'acomiadament fou fet de forma deguda sense que s'hagi d'exigir de l'empresari una prova suplementària per tal d'acreditar que la carta refusada era efectivament la carta de comiat.
A partir del moment on refusa una carta certificada que se li vol remetre, no pot argumentar que es desconeix el contingut de la carta i actuar com si la mateixa no existeixi i pretendre desistir l'endemà.
Quant a la exigència de dos testimonis, l'article 94 8 (i no 91) del Codi de relacions laborals disposa que l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la recepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar.
Com es veu, és en cas de refús d'una simple carta que es vol remetre directament al treballador que és necessària la presència de dos testimonis però aquesta exigència no es pot traslladar al supòsit de refús d'una carta certificada.
Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància.
III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna del recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs del Sr. Sanç contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 11-11-2015 que confirmen íntegrament;
IMPOSAR al Sr. Sanç les costes judicials d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
Subir
Diccionario RAE