SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET Primer.- Mitjançant escrit de data 8 de juliol del 2009, i prèvia petició de citació a judici, la representació processal de la societat mercantil Gutierrez interposa demanda contra la societat mercantil Izquierdo, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposa i els documents que adjunta, i desprès d'invocar els fonaments de dret que considera de pertinent aplicació, sol·licita que, en el seu dia, es dicti sentència condemnant a la societat demandada al pagament de la suma de quinze mil seixanta-set euros (15.067.-EUR), la qual s'haurà de majorar: a) en quant a la quantitat de cinc mil nou-cents setanta euros amb cinquanta-quatre cèntims (5.970,54.-EUR), per l'aplicació de l'interès legal del diner a partir del 10 de febrer del 2009 fins a la data del seu efectiu pagament; b) en quant a la quantitat de tres mil cent trenta-tres euros amb vuitanta-vuit cèntims (3.133,88.-EUR), per l'aplicació de l'interès legal del diner a partir del dia 5 de març del 2009 fins a la data del seu efectiu pagament, i c) en quant a la quantitat de cinc mil nou-cents seixanta-dos euros amb cinquanta-vuit cèntims (5.962,58.-EUR), per l'aplicació de l'interès legal del diner a partir de la data de contesta a la demanda i fins a la data del seu efectiu pagament; i al pagament de les costes del present procediment, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la demandant. Segon.- Fixada l'audiència del dia 29 de juliol del 2009 per al tràmit de contesta a la demanda, la representació processal de la societat mercantil Izquierdo, mitjançant el corresponent escrit, s'oposa íntegrament a la mateixa, al temps que formula demanda reconvencional, tot de conformitat amb les circumstàncies de fet i els documents que adjunta; i després d'invocar els fonaments de dret que considera de pertinent aplicació, sol·licita que, en el seu dia, es dicti sentència estimant parcialment la demanda, concretament per la suma de tres mil cent trenta-tres euros amb vuitanta-vuit cèntims (3.133,88.-EUR), estimant la demanda reconvencional per l'import de tres mil cent trenta-tres euros amb vuitanta-vuit cèntims (3.133,88.-EUR), aplicant la compensació entre ambdues quantitats i declarar que el romanent resta a zero, declarar l'obligació d'Gutierrez de retornar les peces de roba malmeses quin preu resti obligada a pagar (en cas d'estimació total o parcial de la pretensió de l'adversa concurrent), i amb imposició de costes a la contrapart. Tercer.- Fixada l'audiència del dia 16 de setembre del 2009 per al tràmit de rèplica i contesta a la reconvenció, la representació processal de la mercantil Gutierrez, mitjançant el corresponent escrit, s'oposa a la mateixa, interessant que en el seu dia es dicti sentència que estimi íntegrament les seves pretensions i desestimi íntegrament les de l'adversa; amb imposició a aquella de la totalitat de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i procurador. Quart.- Mitjançant escrit de data 7 d'octubre del 2009, la representació processal de la mercantil Izquierdo duplicà en el sentit acostumat. Cinquè.- Obert el present plet a proves, la part demandant- demandada reconvencional- va interessar la pràctica de les següents proves: I.- REQUERIMENT JUDICIAL, II.- a VI.- TESTIFICAL, VII.- DOCUMENTAL, VIII.- DOCUMENTAL i IX.- DOCUMENTAL; que la part demandada- demandant reconvencional-, al seu torn, feu el mateix respecte de: I.- DOCUMENTAL PRIVADA, II.- DOCUMENTAL PÚBLICA-PRIVADA, III.- SEGONA DOCUMENTAL PÚBLICA-PRIVADA, IV.- SEGONA DOCUMENTAL PRIVADA, V.- DOCUMENTAL D'EXHIBICIÓ, VI.- CONFESSIÓ EN JUDICI, VII.- PRIMERA TESTIFICAL, VIII.- SEGONA TESTIFICAL, IX.- TERCERA TESTIFICAL, X.- QUARTA TESTIFICAL i XI.- CINQUENA TESTIFICAL. Que s'ha practicat la totalitat de les proves sol·licitades, amb el resultat que obra en autes, a excepció d'aquella sol·licitada per la representació processal de la societat mercantil Izquierdo, com a V.- DOCUMENTAL D'EXHIBICIÓ, punt 4, declarada improcedent mitjançant providència de data 25 de maig de 2010 i d'aquella sol·licitada per la societat mercantil Gutierrez, com a II.- TESTIFICAL , a practicar en la persona del legal representant de la societat Talavera, declarada impracticable mitjançant providència de data 24 de gener del 2011. Sisè.- En data 2 de maig del 2012, ambdues parts en litigi varen formular les seves conclusions, interessant cadascuna sentència favorable a les seves respectives pretensions. Setè.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 28 de gener de 2015 i va decidir : " que ha d'estimar i estima la demanda la demanda interposada per la societat mercantil Gutierrez contra la societat mercantil Izquierdo, condemnant aquesta darrera al pagament de la quantitat principal de quinze mil seixanta-set euros (15.067.-EUR), millorada amb els interessos legals corresponents a comptar del dia 29 de juliol del 2009 i fins a la seva total liquidació, Que ha de desestimar i desestima la demanda reconvencional interposada per la mercantil Izquierdo contra la societat mercantil Gutierrez, absolent aquesta darrera de la totalitat de les pretensions de la contrapart, I imposant la totalitat de les costes judicials a la societat mercantil Izquierdo, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència. " Vuitè.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Gutierrez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es desestimés la demanda principal, imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER. - La sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles que ara es revisa estima íntegrament la demanda principal interposada per Gutierrez i desestima la demanda reconvencional interposada per la part defenent Izquierdo. Contra tal decisió s'alça la part defenent. SEGON.- Ens trobem davant d'un contracte de prestació de serveis com és que l'agent proveïa de roba d'hotel a la part defenent i també recollia la que estava bruta, la rentava i la tornava a posar a disposició de l'hotel. Aquesta relació comercial es va exhaurir a data 21 de gener de 2009 a instància de la part defenent que no va considerar convenient la continuació d'un nou període de relacions comercials. Però en els darrers mesos van sorgir discrepàncies entre les parts arran de la comunicació que en data d'11.11.08 l'Hotel va fer a la part subministradora del servei de no renovar la contracta. Així doncs, la discrepància rau en dues factures sobre els serveis prestats, novembre de 2008 i gener 2009, i més concretament, sobre la reclamació per les peces de roba perdudes i les peces malmeses. També hi ha una tercera factura que reclama la part defenent a traves de la seva demanda reconvencional que és de desembre de 2008 sobre la que ja s'examinarà de manera separada. TERCER.- Demanda principal Pel que fa a les dues factures dels mesos de novembre de 2008 i de gener 2009 que reclama la part agent, la part defenent discuteix es partides relacionades amb les peces perdudes i les peces malmeses. Respecte aquestes partides anaven incloses en els inventaris que es feien de mutu acord entre les parts (si és que l'hotel no renunciava a participar-hi) en els mesos de maig i de novembre de cada any. Mai havien tingut cap problema en la mecànica del recompte de peces. Es comptabilitzava l'estoc existent en l'hotel, les peces recollides per ser rentades, les que estaven pendent de ser retornades a l'hotel i les peces que s'havien extraviat i les que havien estat malmeses que eren retornades a l'hotel i aquest abonava l seu import. Pel que fa la roba malmesa es retornava a l'hotel quan pagava el seu import. En l'inventari de 21.11.08 (ja havien decidit la resolució del contracte entre les dues mercantils a instància de l'hotel) es van comptabilitzar fins un total de 133.518 peces (foli 242) i les peces perdudes 1229. Es pot observar que no arriba a l'1% de les inventariades, cosa que situa aquest percentatge molt per sota del 8 al 10% que el testimoni Sr. Durán considera habitual en les pèrdues. Els albarans números 17052 (foli 237) i 17082 (238) que justificaven les peces (perdudes i malmeses) que la part defenent considera que no són vàlids perquè no estaven signats per ningú de l'hotel i per això no són fiables, resulta que també els va aportar la pròpia part en el document número 17 juntament amb l'escrit de dúplica (foli 173), cosa que indica que estaven en poder seu. Discrepa la part apel·lant de la valoració de la prova perquè considera que la seva no ha estat valorada per la instància. Però no és així. Simplement que la seva prova testifical a base dels empleats i directius de l'Hotel no es convincent davant els números de l'inventari i dels albarans. No cal dir que la prova testifical ha de ser valorada amb cautela quan es tracta de qüestions que han de ser habitualment documentades i en aquest cas quan no consta que hi haguesserin problemes en la mecànica de l'inventari i albarans en els anys de relacions comercials. També el fet que la governanta que va declarar en el seu moment pogués tenir posteriorment a la seva declaració problemes laborals amb la direcció de l'hotel no treu que en el moment de la seva declaració digués amb sinceritat que no li constava que es produís un increment de la deficiència de servei d'Gutierrez a partir del mes d'octubre de 2008 (folis 417-487, pregunta cinquena). Tampoc el fet que els albarans indicats no portessin el segell de l'hotel resulta decisiu perquè també n'hi ha d'altres (com per exemple l'albarà núm. 17660 de peces malmeses, foli 274, o el número 17678 de peces perdudes foli 272, o l'albarà 17069 de peces brutes, foli 244) cosa que resulta explicable per la nombrosa expedició d'albarans en un hotel de tal categoria i nombre d'habitacions que exigeix un moviment constant de peces de roba entre les que es retiren i les que es reben de la bugaderia. En conclusió, el sistema de recompte per inventari no va donar mai problemes entre les parts i només ho ha fet -segons la part defenent- a partir que aquesta va voler resoldre el contracte de serveis que mantenien les dues parts. Així doncs el motiu respecte les dues factures ha de fracassar i confirmada la decisió de la instància. QUART.- Demanda reconvencional La part defenent va interposar al seu torn una demanda reconvencional per considerar que havia tingut un perjudici derivat de la manca d'un servei complet de provisionalment de peces en els dies 27 i 30 de desembre de 2008 i per aquesta raó va tenir que contractar de manera urgent amb un tercer la provisió de la roba que li mancava per aquelles dates en les quals l'hotel va tenir una ocupació entre el 87 % i gairebé el 94 %. La sentència d'instància analitza de manera detallista i encertada la prova practicada per arribar a la conclusió que les peces proporcionades per una altra empresa del sector estaven justificades pel volum de contractació d'aquells dies. Però no accedeix a la petició de la part defenent i agent reconvencional perquè no ha pogut el Tribunal tenir elements de judici suficients per arribar a la determinació d'un dany cert i determinat i que això li corresponia demostrar a la part reclamant. Aquesta conclusió no la podem compartir perquè aquesta part ja ha presentat una factura detallada de tots els serveis que va necessitar i va pagar; que ha estat ratificada tant per l'emissor de la mateixa i perceptor del seu import, com pel legal representant de la societat reclamant i reconegut el servei per diversos testimonis. I també ha acreditat per la prova documental (números 8,9,10,11,12 i 14 acompanyats per la demandant reconvencional) les nombroses queixes referents a distintes classes de peces de roba que resultaven en mal estat o insuficients (tovalloles, barnussos, cobrellits individuals, roba amb taques). Tot aquest conjunt és absolutament suficient per demostrar el perjudici que va patir per no disposar en el seu moment de tot el vestiment de roba per a l'hotel que necessitava en dies tan assenyalats com aquells. Així doncs el motiu i la demanda reconvencional han de prosperar i la part agent principal haurà de pagar la suma de 3.133,88 EUR més els interessos legals des de la contestació de la demanda reconvencional. CINQUÈ.- Finalment també impugna la part defenent i apel·lant tant que hagi de pagar l'interès des de la contesta a la demanda atès el retard en el dictat de la sentència d'instància. Òbviament la part apel·lant ha de saber que d'acord amb el Codi 6-47.1 els interessos es meriten des de la contesta a la demanda en el nostre ordenament processal i el fet que hi hagi retard en el dictat de la sentència no és una qüestió que hagi de suportar la part creditora. El motiu ha de ser desestimat. Com també el fet que impugni la imposició de les costes quan l'estimació de la demanda ha estat íntegra, cosa que ve imposada per la Constitució de Zenó (Codi 7-51.5). També el motiu ha de ser desestimat. I per la mateixa raó, les costes derivades de la demanda reconvencional hauran de ser satisfetes per la demandada reconvencional. SISÈ.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Gutierrez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 28 de gener de 2015, que revoquem parcialment en el sentit d'ESTIMAR LA DEMANDA RECONVENCIONAL i condemnar Gutierrez a pagar la suma de 3.133,88EUR més els interessos legals des de la data de contestació de la demanda reconvencional amb imposició de les costes d'aquesta demanda a la part condemnada. Mantenim la resta del pronunciament sobre la demanda principal sense perjudici que en execució de sentència es pugui fer la corresponent compensació un cop les sumes de condemna i els seus interessos i les costes estiguin degudament liquidades. No fem condemna sobre les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE