STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2016 - ROJ: STSJAD 192/2016
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé31 mai 2016
Numéro420/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 192/2016)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ STSJAD 192/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:192) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
**Juridiction :** Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil
**Date :** 31 mai 2016
**Numéro de recours :** 420/15
**Ponent :** Joan Manel Abril Campoy (magistrat ponent indiqué dans le texte : Eulàlia Amat Llari)
**Thème :** contrat d'entreprise, charge de la preuve, valeur probante des factures, dépens
*Note : la décision est rédigée en catalan. Les citations ci-dessous sont des traductions fidèles établies pour la présente fiche.*
## Faits et procédure
La société « Izquierdo » a réalisé des travaux de construction pour le compte de M. Plana sur un immeuble situé aux Bordes d'Arinsal. Deux factures ont été émises, dont M. Plana n'a acquitté qu'une partie. La société a assigné en paiement devant le Tribunal de batlles. Le texte mentionne deux montants réclamés selon les passages : 60.455,75 EUR dans l'exposé des antécédents, et 121.455,75 EUR dans le moyen relatif à la preuve. Cette divergence n'est pas levée par la décision.
Par sentence du 1er septembre 2015, le Tribunal de batlles a substantiellement accueilli la demande et condamné M. Plana à verser 39.701,27 EUR, augmentés des intérêts légaux, ainsi qu'aux dépens, y compris les frais d'avocat et de procureur.
M. Plana a interjeté appel. Il soutenait, en substance :
- que la société demanderesse n'avait pas prouvé les éléments constitutifs de sa créance ;
- que le montant facturé excédait le devis initial ;
- que certaines lignes ne figuraient pas au devis et que d'autres étaient dupliquées.
Il concluait à la révocation de la sentence et au rejet intégral de la demande.
## Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions :
1. **Charge et suffisance de la preuve.** La société demanderesse a-t-elle établi les éléments de sa créance, alors que les travaux facturés excèdent le devis initial et qu'un second devis a été produit ?
2. **Effet d'une contestation tardive.** Les griefs relatifs aux postes non prévus, dupliqués ou non réalisés, formulés seulement en conclusions, sont-ils recevables et probants ?
3. **Dépens.** Le tribunal peut-il, au regard de l'importance du succès de la demande, laisser à la charge de chacune des parties les dépens de première instance ?
## Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour rejette le moyen. Elle relève que la société a produit deux factures détaillées (ff. 25 et 26 à 52) ainsi que, au stade de la preuve, diverses factures acquittées auprès de tiers (ff. 177 à 323). Ces pièces constituent, selon elle, « un principe de preuve » de la prétention. Il appartenait dès lors au défendeur, qui invoquait des faits extinctifs, obstatifs ou exclusifs, d'en démontrer le bien-fondé, ce qu'il n'a pas fait.
La Cour reconnaît que le devis de la demanderesse (74.914,49 EUR selon le texte, la somme de 74.914,94 EUR apparaissant aussi dans le moyen) prévoyait qu'un prix nouveau serait appliqué aux travaux non spécifiés. Elle admet aussi que le défendeur reconnaissait des travaux « légèrement supérieurs » au devis. Pour la Cour, l'existence d'un second devis (86.169,62 EUR, ff. 111 à 133) n'exclut pas des travaux supplémentaires non chiffrés, qualifiés d'« irrégularité » mais jugés cohérents avec la gestion déf
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2016 - ROJ: STSJAD 192/2016
Juridiction : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil
Date : 31 mai 2016
Numéro de recours : 420/15
Ponent : Joan Manel Abril Campoy (magistrat ponent indiqué dans le texte : Eulàlia Amat Llari)
Thème : contrat d'entreprise, charge de la preuve, valeur probante des factures, dépens
Note : la décision est rédigée en catalan. Les citations ci-dessous sont des traductions fidèles établies pour la présente fiche.
Faits et procédure
La société « Izquierdo » a réalisé des travaux de construction pour le compte de M. Plana sur un immeuble situé aux Bordes d'Arinsal. Deux factures ont été émises, dont M. Plana n'a acquitté qu'une partie. La société a assigné en paiement devant le Tribunal de batlles. Le texte mentionne deux montants réclamés selon les passages : 60.455,75 EUR dans l'exposé des antécédents, et 121.455,75 EUR dans le moyen relatif à la preuve. Cette divergence n'est pas levée par la décision.
Par sentence du 1er septembre 2015, le Tribunal de batlles a substantiellement accueilli la demande et condamné M. Plana à verser 39.701,27 EUR, augmentés des intérêts légaux, ainsi qu'aux dépens, y compris les frais d'avocat et de procureur.
M. Plana a interjeté appel. Il soutenait, en substance :
que la société demanderesse n'avait pas prouvé les éléments constitutifs de sa créance ;
que le montant facturé excédait le devis initial ;
que certaines lignes ne figuraient pas au devis et que d'autres étaient dupliquées.
Il concluait à la révocation de la sentence et au rejet intégral de la demande.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions :
Charge et suffisance de la preuve. La société demanderesse a-t-elle établi les éléments de sa créance, alors que les travaux facturés excèdent le devis initial et qu'un second devis a été produit ?
Effet d'une contestation tardive. Les griefs relatifs aux postes non prévus, dupliqués ou non réalisés, formulés seulement en conclusions, sont-ils recevables et probants ?
Dépens. Le tribunal peut-il, au regard de l'importance du succès de la demande, laisser à la charge de chacune des parties les dépens de première instance ?
Solution et dispositif
Sur le premier point, la Cour rejette le moyen. Elle relève que la société a produit deux factures détaillées (ff. 25 et 26 à 52) ainsi que, au stade de la preuve, diverses factures acquittées auprès de tiers (ff. 177 à 323). Ces pièces constituent, selon elle, « un principe de preuve » de la prétention. Il appartenait dès lors au défendeur, qui invoquait des faits extinctifs, obstatifs ou exclusifs, d'en démontrer le bien-fondé, ce qu'il n'a pas fait.
La Cour reconnaît que le devis de la demanderesse (74.914,49 EUR selon le texte, la somme de 74.914,94 EUR apparaissant aussi dans le moyen) prévoyait qu'un prix nouveau serait appliqué aux travaux non spécifiés. Elle admet aussi que le défendeur reconnaissait des travaux « légèrement supérieurs » au devis. Pour la Cour, l'existence d'un second devis (86.169,62 EUR, ff. 111 à 133) n'exclut pas des travaux supplémentaires non chiffrés, qualifiés d'« irrégularité » mais jugés cohérents avec la gestion déf
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000420/2015 ORIGEN: 5100601/2010 - 00
NIG: 5300542120150000464
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 10 de desembre de 2010 la representant de la societat "Izquierdo" va formular demanda contra el Sr. Plana i, després d'exposar els antecedents fàctics i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, suplicava dictar sentència condemnant al defenent a satisfer a la seva mandant la quantitat de 60.455,75EUR, incrementada amb els interessos legals meritats a comptar de la data de les factures reclamades o, subsidiàriament, de la data de contesta a la demanda, així com al pagament de les costes judicials causades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 420/15 — Décision commentée
II.- El defenent va comparèixer a l'audiència fixada el 4 de febrer de 2011 contestant a la demanda presentada contra ell tot manifestant la seva oposició a les pretensions de l'agent, d'acord amb els arguments que exposava en el mateix escrit, i sol·licitant que es dictés sentència en la que s'acordés condemnar-lo a l'import que reconegués un pèrit independent, descomptant-se però els 80.000EUR que manifestava haver pagat a l'agent i que, independentment del que conclogués el pèrit, en cap cas es condemnés al Sr. Plana a satisfer més de 6.169,61EUR.
III.- Les parts van replicar i duplicar en la forma acostumada, contestant igualment l'agent a les excepcions plantejades.
IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre del 2015 va decidir:
PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada en data 10 de desembre de 2010 per part de la societat C., S.A. contra el Sr. Plana.
SEGON.- Condemnar al Sr. Plana a satisfer a l'agent 39.701,27EUR, quantitat augmentada amb els interessos legals meritats a comptar de la data de fermesa de la present resolució.
TERCER.- Condemnar en costes a la defenent, incloses les derivades d'advocat i procurador.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Plana i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació en tots els seus extrems de la demanda formulada per la societat "Izquierdo", imposant a la part agent les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la societat "Izquierdo" va portar a terme diversos treballs d'obra per compte del defenent a l'immoble radicat a XXXX, com a conseqüència de les quals va emetre dues factures que el Sr. Plana sols va abonar en part, raó per la qual la citada societat a presentar la demanda que dóna origen al present procediment. No obstant, el debat entre les parts sorgeix quan el defenent considera que la suma reclamada per l'agent no és la correcta en quan supera la que es va pressupostar, no es correspon amb el que recull la certificació final d'obra, s'han modificat a l'alça diferents imports i hi ha partides duplicades i atenent al fet de que ell ha pagat un import superior al que recull l'agent.
Atès que la Sentència d'instància va estimar en part la demanda formulada per "Izquierdo", en quan considerava que la defenent no havia provat la incorrecció de les factures reclamades però admetia que el defenent havia pagat a compte de les obres una quantitat superior a la què reconeixia l'agent, la representació processal del Sr. Plana va formular el present recurs contra la dita resolució.
II.- Com a primer greuge contra la decisió de la Sentència d'instància argumenta el recurrent que l'agent no ha provat els elements constitutius de la seva demanda, ja que reclama 121.455,75 euros per les obres fetes a la casa situada a Les Bordes d'Arinsal, mentre que ella mateixa havia fet un pressupost de les mateixes per import 74.914,94 euros, segons es pot veure al document número 11 aportat a les actuacions, de tal manera que si volia cobrar un import superior al què va pressupostar ho hauria d'haver provat, però aquest argument no es pot estimar.
En efecte, l'agent adjunta amb la seva demanda dos factures, una de pintura i un altre sota el concepte de certificació/liquidació en les què es recullen els treballs que ella considera que va realitzar en la casa en qüestió i els imports corresponents de manera clara i detallada (folis 25 i 26 a 52) i en període de proves adjunta diverses factures que ella va haver d'abonar a tercers (folis 177 a 323), de tal manera que s'ha d'entendre que aquests documents constitueixen un principi de prova de les seves pretensions i que si el defenent considerava que aquests no reflecteixen els treballs realment efectuats a l'immoble de Les Bordes d'Arinsal era ell el que ho havia de provar, perquè és al defenent a qui en aquestes circumstàncies correspon acreditar els fets extintius, obstatius i excloents que poden impedir que triomfin les pretensions de l'agent i entenem que no ho ha fet.
III.- És cert que, segons el pressupost que va elaborar l'agent (folis 75 a 82), les esmentades obres havien de tenir un cost de 74.914,49 euros i que en el mateix es feia constar que per qualsevol treball no especificat en ell es faria un preu nou, no obstant la mateixa recurrent reconeix que es van fer treballs una mica superiors als pressupostats. És igualment veritat que la defenent ha presentat un segon pressupost en el què les obres es valoren per aquesta raó en 86.169,62 euros (folis 111 a 133), però aquesta circumstància no exclou que posteriorment es demanessin altres treballs sense que es fes el corresponent pressupost, fet que no deixaria de ser una irregularitat que no resulta sorprenent davant de la deficient administració que ha portat l'agent segons es desprèn de les actuacions, de tal manera que sols una prova pericial permetria acreditar les diferències entre l'obra efectuada i la pressupostada i la correcció del preu assignat a aquelles en les factures corresponents, encara que fos superior al assenyalat al pressupost.
IV.- Argumenta igualment la recurrent que hi ha partides que no constaven al pressupost i altres repetides, però no prova quines són malgrat disposava de les factures detallades que s'havien aportat amb la demanda i aquesta facilitat probatòria que no ha aprofitat no pot fer altre cosa que perjudicar-la. És cert que en fase de conclusions aporta dades en relació a quines desviacions s'han produït en concret, però aquesta aportació hauria estat rellevant si s'hagués fet al contestar a la demanda o en el seu escrit de dúplica, perquè que en el de rèplica l'agent ja argumentava que la defenent no havia concretat quines eren les partides que s'haurien cobrat per imports superiors als pressupostats, quines estaven duplicades, quines camuflades i quines no s'haurien realitzat, però no en fase de conclusions quan l'agent ja no té cap possibilitat de defensar-se, sense que es pugui afirmar que en aquesta fase no es fa altre cosa que detallar el que ja es deia al contestar a la demanda perquè en ella sols es fan afirmacions genèriques que no permeten a la part agent conèixer quines són aquestes partides valorades per sobre del pressupostat, duplicades o no realitzades.
En qualsevol cas, la defenent sol·licitava al contestar a la demanda que es dictés Sentència acordant desestimar parcialment o íntegrament la reclamació formulada per la societat agent en funció de les conclusions del perit que intervingués en les actuacions. No obstant, malgrat en el seu escrit de proposició de proves (foli 364) sol·licitava que es portés a terme una prova pericial consistent en que un perit lliurement designat per aquesta secció civil emetés un dictamen, després d'entregar-li còpia de tota la documentació que obrés en autes, en relació a les obres de construcció de l'habitatge de Les Bordes d'Arinsal proposant una sèrie de preguntes a formular al perit que haguessin permès constatar la veracitat de les seves afirmacions i malgrat la Providència de data 28 de juny del 2011 considerava d'interès aquesta prova i requeria a la part que l'havia proposat per tal de que aportés la consegüent provisió de fons designant el perit que hauria d'actuar i malgrat la Providència de data 9 de setembre del 2011 reiterava aquesta petició, el defenent va desistir d'aquesta prova (foli 395) i per tant no va acreditar mai les incorreccions en les què basava la seva defensa.
V.- Per últim, la recurrent argumenta que no és procedent que se li imposin les costes de la instància, ja que l'estimació de la demanda no va ser substancial i aquest motiu s'ha d'estimar.
La Sentència d'instància considera que l'estimació de la demanda ha estat substancial en quan s'ha estimat un 65% de la pretensió plantejada per l'agent, però aquesta Sala considera, per un cantó, que aquest percentatge no suposa que la demanda s'hagi estimat substancialment, ja que és més proper a la meitat de la suma reclamada per l'agent que no pas al 100% de la mateixa i, per tant, no justifica que s'imposin les costes de la instància al defenent i, per un altre, que els dubtes de fet que la desordenada administració de l'agent ha pogut generar en la defenent justifiquen que aquest s'hagi oposat a la demanda i, per tant, procedeix que no es faci especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
VI.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 1 de setembre del 2015, que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit de no fer especial pronunciament respecte de les costes generades per la instància, CONFIRMANT la citada resolució en tots els demés punts i sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.