STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2016 - ROJ: STSJAD 197/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé31 mai 2016
Numéro474/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 197/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:197)
> Décision commentée : STSJAD 197/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 31 mai 2016, recours n° 474/15 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Deux sœurs, Mmes Girona et Plana, ont ouvert en octobre 1999 un compte auprès de la société bancaire « Y. S.A. ». Elles ont effectué plusieurs versements en pesetas entre le 6 et le 20 octobre 1999, soit un total de 8 000 000 de pesetas, équivalant selon la décision à 48 080,97 euros. La décision relève que ces fonds ont servi à financer des achats d'actifs au moyen de plusieurs polices de crédit garanties par nantissement, libellées en yens japonais, renouvelées à plusieurs reprises. Elle relève également des pertes sur des titres de rente argentine et sur des actions, ainsi qu'une « couverture entre comptes » opérée par la banque le 26 octobre 1999.
Par demande du 18 mai 2011, les demanderesses ont sollicité la condamnation de la banque à restituer le compte dans sa situation du 20 octobre 1999, à restituer la somme de 48 681,35 euros, à les indemniser du manque à gagner (intérêts non perçus) imputable à la négligence de la défenderesse, et à leur verser une somme calculée par application d'un taux de 20 %. La défenderesse a conclu au rejet.
Par jugement du 21 octobre 2015, le Tribunal de Batlles a rejeté intégralement la demande et mis les dépens à la charge des demanderesses. Celles-ci ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a confirmé le jugement de première instance.
## Question de droit
Le litige soulevait, en substance, trois questions :
1. **La charge de la preuve de l'absence d'autorisation.** Les demanderesses soutenaient n'avoir jamais autorisé l'acquisition des produits financiers litigieux et avoir signé des formulaires en blanc. Il s'agissait de déterminer à qui incombait la démonstration de ce fait.
2. **La valeur probante des ordres d'achat.** La question était de savoir si les ordres de compra produits par la banque, non revêtus de son anagramme et dont la date et le lieu de signature étaient contestés, pouvaient valablement établir l'autorisation donnée par les clientes.
3. **La réalité de la faute de la banque.** Il s'agissait d'apprécier si la banque avait exécuté des opérations sans autorisation, ou manqué à son devoir d'information, et si la « couverture entre comptes » du 26 octobre 1999 constituait une opération fautive.
Le recours soulevait également, de manière accessoire, une question de production de pièces comptables sollicitées par l'expert judiciaire.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur chacun des motifs. Sur la charge de la preuve, elle retient qu'« il appartient à l'agent de prouver les faits constitutifs de son droit » (fondement I, reprenant le raisonnement du premier juge). Sur les ordres d'achat, elle relève que les demanderesses ont reconnu leur signature lors de la diligence du 15 février 2013, et qu'il ne peut être affirmé que ces documents sont invalides du seul fait de l'absence d'anagramme, ni que les signataires auraient signé des feuilles blanches. Elle juge sans incidence la circonstance que les ordres portent la date du 22 février 2000 et que les achats aient été exécutés le même jour, les demanderesses étant présentes à Andorre ce jour-là puisqu'elles avaient signé les ordres.
Sur la couverture de comptes, la Cour distingue les comptes : les demanderesses étaient titulaires
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 31 de maig del 2016 - ROJ: STSJAD 197/2016
STSJAD 197/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:197)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 197/2016, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 31 mai 2016, recours n° 474/15 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Deux sœurs, Mmes Girona et Plana, ont ouvert en octobre 1999 un compte auprès de la société bancaire « Y. S.A. ». Elles ont effectué plusieurs versements en pesetas entre le 6 et le 20 octobre 1999, soit un total de 8 000 000 de pesetas, équivalant selon la décision à 48 080,97 euros. La décision relève que ces fonds ont servi à financer des achats d'actifs au moyen de plusieurs polices de crédit garanties par nantissement, libellées en yens japonais, renouvelées à plusieurs reprises. Elle relève également des pertes sur des titres de rente argentine et sur des actions, ainsi qu'une « couverture entre comptes » opérée par la banque le 26 octobre 1999.
Par demande du 18 mai 2011, les demanderesses ont sollicité la condamnation de la banque à restituer le compte dans sa situation du 20 octobre 1999, à restituer la somme de 48 681,35 euros, à les indemniser du manque à gagner (intérêts non perçus) imputable à la négligence de la défenderesse, et à leur verser une somme calculée par application d'un taux de 20 %. La défenderesse a conclu au rejet.
Par jugement du 21 octobre 2015, le Tribunal de Batlles a rejeté intégralement la demande et mis les dépens à la charge des demanderesses. Celles-ci ont interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia a confirmé le jugement de première instance.
Question de droit
Le litige soulevait, en substance, trois questions :
La charge de la preuve de l'absence d'autorisation. Les demanderesses soutenaient n'avoir jamais autorisé l'acquisition des produits financiers litigieux et avoir signé des formulaires en blanc. Il s'agissait de déterminer à qui incombait la démonstration de ce fait.
La valeur probante des ordres d'achat. La question était de savoir si les ordres de compra produits par la banque, non revêtus de son anagramme et dont la date et le lieu de signature étaient contestés, pouvaient valablement établir l'autorisation donnée par les clientes.
La réalité de la faute de la banque. Il s'agissait d'apprécier si la banque avait exécuté des opérations sans autorisation, ou manqué à son devoir d'information, et si la « couverture entre comptes » du 26 octobre 1999 constituait une opération fautive.
Le recours soulevait également, de manière accessoire, une question de production de pièces comptables sollicitées par l'expert judiciaire.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur chacun des motifs. Sur la charge de la preuve, elle retient qu'« il appartient à l'agent de prouver les faits constitutifs de son droit » (fondement I, reprenant le raisonnement du premier juge). Sur les ordres d'achat, elle relève que les demanderesses ont reconnu leur signature lors de la diligence du 15 février 2013, et qu'il ne peut être affirmé que ces documents sont invalides du seul fait de l'absence d'anagramme, ni que les signataires auraient signé des feuilles blanches. Elle juge sans incidence la circonstance que les ordres portent la date du 22 février 2000 et que les achats aient été exécutés le même jour, les demanderesses étant présentes à Andorre ce jour-là puisqu'elles avaient signé les ordres.
Sur la couverture de comptes, la Cour distingue les comptes : les demanderesses étaient titulaires
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000474/2015 ORIGEN: 3100183/2011 - 00
NIG: 5300542120150008406
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 18 de maig del 2011 la representació processal de les Sres. Girona i Plana va formular demanda contra "Y. S.A." sol·licitant que es dictés Sentència condemnant a la defenent a restituir el compte número
******* en la mateixa posició en la què es trobava en data 20 d'octubre del 1999, a retornar a la seva mandant la suma de 48.681,35 euros ingressada en l'entitat defenent en data 24 de novembre del 1999, a indemnitzar a les seves mandants pel lucrum cessants, entre altres, pels interessos bancaris no percebuts per elles a conseqüència de la negligència de la defenent, a retornar a les seves mandants la quantitat resultant de l' aplicació del 20%
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 474/15 — Décision commentée
de la suma de 48.681,35 euros, segons l'estipulat, i condemnant a la defenent al pagament de la totalitat de les costes del procediment.
II.- La representació processal de la societat "Y. S.A." va contestar a la demanda en data 29 de juny del 2011 oposant-se a la mateixa i sol·licitant la seva desestimació pels arguments que exposava, tot imposant a l'adversa les costes del procediment.
III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 d'octubre del 2015 va decidir desestimar íntegrament la demanda principal interessada per les germanes Sres. Girona i Plana contra l'entitat bancària "Y., S.A.", absolent lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari, amb imposició a la part demandant de les costes generades pel procediment.
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 d'octubre del 2015 va decidir desestimar la demanda formulada per la representació processal de les Sres. Girona i Plana argumentant que correspon a l'agent la càrrega de provar els fets constitutius del seu dret i que, en contra dels seus arguments, s'ha acreditat que la versió dels fets que defensa la defenent és la correcta, ja que les agents van ordenar al Banc que portés a terme determinades actuacions i signaren la conformitat de les posicions dels comptes referits en dates 7 de juny del 2007 i 20 de gener del 2010 sense fer cap reserva, sense que les demandants aportessin cap prova en contra d'aquestes dades.
Les Sres. Girona i Plana presenten recurs contra dita decisió argumentant fonamentalment que elles no van autoritzar l'adquisició de cap producte bancari, ja que van firmar dos fulls en blanc i no dos ordres de compres i el banc, al fer-ho, li va provocar un perjudici de 48.681,35 euros, que la defenent no va lliurar al perit la documentació comptable sol·licitada per tal que pogués fer la tasca que se li havia encomanat i que un dia després de que elles fessin dos ingressos per valor de 2.800 euros el Banc porta a terme una cobertura de comptes quan això no era possible ni necessari.
II.- Pel que fa al primer motiu del recurs, cal posar de relleu que consta a les actuacions que el 6 d'octubre del 1999 les Srs. Girona i Plana van obrir un compte al Banc defenent (foli 26) i el mateix dia van ingressar
2.800.000 pessetes, el dia 13 del mateix mes i any van ingressar 2.800.000 pessetes més i el 20 també del mateix mes i any 2.400.000 pessetes més (folis 53 i 179 a 181), fent un total de 8.000.000 pessetes, equivalents a 48.080,97 euros, com destaca el dictamen elaborat per P. (foli 210). Ha quedat provat igualment que el dia 24 de novembre d'aquell any el saldo del compte de les Srs. Girona i Plana era l'equivalent a 8.099.896 pessetes una vegada restats els passius dels actius i sumats els interessos (foli 32), mentre que el dia 18 de maig del 2010 la valoració dels passius de les agents al Banc era de 6.537,74 superior a la valoració dels seus actius en haver-se produït pèrdues importants en els actius invertits en títols de renda fixa argentina i en diverses accions (foli 41). D'altra banda, es deriva de les actuacions que les demandants van signar una primera pòlissa de crèdit de
2.700.000 iens japonesos (foli 30), que es va renovar (foli 54), una tercera (foli 34), una quarta (foli 56) i una cinquena (foli 36) mitjançant les quals es van finançar les compres d'actius i en dites pòlisses consta que el Banc a cada liquidació comunicaria a la part beneficiària els interessos meritats i el saldo resultant, de tal manera que cal entendre que l'agent coneixia l'evolució del saldo del seu compte corrent, com a mínim, quan va signar la darrera pòlissa i així mateix es deriva dels documents aportats per la defenent al seu escrit de dúplica amb els números 23 i 24 (folis 97 i 99) de dates 7 de juny del 2007 i 20 de gener del 2010, que reflecteixen uns estats de comptes en els què ja constaven pèrdues i que les demandants reconeixen haver signat (foli 442 en relació al 184), sense que constin protestes per aquests fets .
Dit això, la recurrent argumenta que ella mai va signar l'autorització per adquirir els productes en els què el Banc va invertir les sumes que constaven en el seu compte corrent, ni la va informar abans d'adquirir-los. No obstant, en el seu escrit de dúplica la part agent adjunta els documents números 9, 11, 13, 15 i 17 que consten als folis 83, 85, 87, 89 i 91 en els què es recullen les ordres de compra signades per les demandants i aquestes reconeixen haver-les signat en la diligència de data 15 de febrer del 2013 (foli 442 en relació al 184), sense que es pugui afirmar que són invàlids pel fet que en ells no consti l'anagrama del Banc, ni es pugui dir que les recurrents van signar fulls en blanc. D'altra banda, tampoc és rellevant que les ordres de compra portin data de 22 de febrer del 2000 i que es procedeixi a fer la compra d'accions el mateix dia, ni es pot afirmar que aquell dia no estaven al Principat, perquè no hi ha cap problema per encarregar la compra el mateix dia que s'autoritza i és evident que aquell dia les Sres. Girona i Plana estaven a Andorra doncs van signar les corresponents ordres de compra.
III.- Argumenten igualment les recurrents que la defenent no va aportar tots els documents que li reclamava el perit judicial, no obstant, aquesta va argumentar la dificultat d'aportar documents relatius a fets molt anteriors a la presentació de la demanda, però en tot cas ha aportat tots aquells necessaris per tal que el perit pogués rebatre les afirmacions de les demandants, com destaca la resolució d'instància i es deriva dels anteriors fonaments de dret.
Pel que fa a la cobertura entre comptes realitzada per la societat defenent en data 26 d'octubre del 1999, cal destacar que, com hem posat de relleu i segons manifesta el perit que va signar el peritatge per "P.", les demandants van efectuar tres ingressos en dates 7, 13 i 20 d'octubre del 1999, de tal manera que és cert que un dia abans del citat moviment de comptes havien fet un ingrés de 2.800.000 ptes. No obstant, no és cert que les recurrents fossin titulars d'un sol compte corrent, ja que, com destaca el citat perit (foli 311), constaven a nom seu el compte corrent número
************* i el que responia a la pòlissa de crèdit amb garantia de penyora en iens japonesos amb número de compte ****************, de tal manera que la citada cobertura era una operació comptable destinada a descomptar del compte corrent les pèrdues de compte en iens japonesos produïdes en data
26 d'octubre del 1999, de la mateixa manera que el compte corrent augmentava quan es produïen beneficis, com va succeir el dia 26 d'aquell mes i any i com es pot veure a l'extracte de compte que consta al foli 79.
IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de les Sres. Girona i Plana contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 d'octubre del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.