STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 247/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 juin 2016
Numéro411/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 247/2016 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 juin 2016)
> Décision commentée : STSJAD 247/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:247 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ci-dessus sont repris du texte de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 411/15 (TSJC 411/2015), NIG 5300542120150001398.*
## Faits et procédure
Le demandeur en première instance, M. Pera, s'était constitué, le 3 octobre 2005, caution solidaire envers un établissement bancaire (désigné dans la décision par la seule lettre « X ») des sommes dues au titre du compte courant de la société M., S.L. Il a ensuite été poursuivi par la banque en qualité de cofidéjusseur. Estimant qu'il ne devait rien, ou que la dette devait être assumée par son codébiteur, il a engagé, le 13 janvier 2014, une action contre M. Castrillo, l'autre fidéjusseur, et contre la société. Il réclamait la condamnation de M. Castrillo au paiement de 124 435,11 EUR, avec intérêts, au titre de la compensation d'une dette entre cofidéjusseurs.
Par jugement du 9 avril 2015, le Tribunal de batlles a rejeté les exceptions de défaut de forme et de défaut de qualité pour agir, puis a rejeté la demande au fond, absous le défendeur et condamné le demandeur aux dépens.
M. Pera a interjeté appel. Il soutenait, en substance : que la banque ne pouvait agir contre un seul des trois fidéjusseurs solidaires ; que sa sortie du conseil d'administration, ses apports à la société et la cession de ses participations en 2011 le libéraient ; qu'il avait renoncé à la fidéjussion solidaire en 2005 ; que la décision était incongrue faute de prise en compte de ses preuves ; et que les mesures probatoires qu'il sollicitait n'avaient pas été ordonnées. La Sala civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté l'appel dans son intégralité.
## Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes.
1. **Le créancier solidaire peut-il choisir de poursuivre l'un seulement des fidéjusseurs solidaires ?** Le juge rattache cette faculté au *ius variandi* du créancier solidaire, c'est-à-dire à sa liberté de choisir le débiteur qu'il entend poursuivre.
2. **Les circonstances postérieures à la constitution de la garantie (sortie de l'organe d'administration, apports, cession de participations) affectent-elles l'existence ou l'efficacité de l'aval ?** La question est de savoir si la qualité d'associé ou de dirigeant conditionne l'engagement de caution.
3. **Les moyens tirés de la charge de la preuve, de l'incongruence et de la portée de la demande relèvent-ils de la procédure ouverte, ou de la juridiction saisie en appel ?** Il s'agit à la fois de répartir la charge de la preuve et de délimiter l'objet du litige.
## Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel et confirme le jugement de première instance sur chacun des motifs. Elle relève d'abord que le choix de la banque de poursuivre un seul fidéjusseur « s'inclou dins de les seves facultats com a creditor solidari » (relève de ses facultés de créancier solidaire). Elle ajoute que les circonstances postérieures, « sortir de l'òrgan d'administració, realitzar aportacions o alienar les participacions i deixar de ser soci, no obsten a l'existència de l'aval i a la seva efectivitat ».
S
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 247/2016
STSJAD 247/2016 (Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 juin 2016)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, les identifiants ci-dessus sont repris du texte de la décision (ROJ et ECLI). Le numéro de recours est 411/15 (TSJC 411/2015), NIG 5300542120150001398.
Faits et procédure
Le demandeur en première instance, M. Pera, s'était constitué, le 3 octobre 2005, caution solidaire envers un établissement bancaire (désigné dans la décision par la seule lettre « X ») des sommes dues au titre du compte courant de la société M., S.L. Il a ensuite été poursuivi par la banque en qualité de cofidéjusseur. Estimant qu'il ne devait rien, ou que la dette devait être assumée par son codébiteur, il a engagé, le 13 janvier 2014, une action contre M. Castrillo, l'autre fidéjusseur, et contre la société. Il réclamait la condamnation de M. Castrillo au paiement de 124 435,11 EUR, avec intérêts, au titre de la compensation d'une dette entre cofidéjusseurs.
Par jugement du 9 avril 2015, le Tribunal de batlles a rejeté les exceptions de défaut de forme et de défaut de qualité pour agir, puis a rejeté la demande au fond, absous le défendeur et condamné le demandeur aux dépens.
M. Pera a interjeté appel. Il soutenait, en substance : que la banque ne pouvait agir contre un seul des trois fidéjusseurs solidaires ; que sa sortie du conseil d'administration, ses apports à la société et la cession de ses participations en 2011 le libéraient ; qu'il avait renoncé à la fidéjussion solidaire en 2005 ; que la décision était incongrue faute de prise en compte de ses preuves ; et que les mesures probatoires qu'il sollicitait n'avaient pas été ordonnées. La Sala civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté l'appel dans son intégralité.
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes.
Le créancier solidaire peut-il choisir de poursuivre l'un seulement des fidéjusseurs solidaires ? Le juge rattache cette faculté au ius variandi du créancier solidaire, c'est-à-dire à sa liberté de choisir le débiteur qu'il entend poursuivre.
Les circonstances postérieures à la constitution de la garantie (sortie de l'organe d'administration, apports, cession de participations) affectent-elles l'existence ou l'efficacité de l'aval ? La question est de savoir si la qualité d'associé ou de dirigeant conditionne l'engagement de caution.
Les moyens tirés de la charge de la preuve, de l'incongruence et de la portée de la demande relèvent-ils de la procédure ouverte, ou de la juridiction saisie en appel ? Il s'agit à la fois de répartir la charge de la preuve et de délimiter l'objet du litige.
Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel et confirme le jugement de première instance sur chacun des motifs. Elle relève d'abord que le choix de la banque de poursuivre un seul fidéjusseur « s'inclou dins de les seves facultats com a creditor solidari » (relève de ses facultés de créancier solidaire). Elle ajoute que les circonstances postérieures, « sortir de l'òrgan d'administració, realitzar aportacions o alienar les participacions i deixar de ser soci, no obsten a l'existència de l'aval i a la seva efectivitat ».
S
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000411/2015 ORIGEN: 1100774/2013 - 00
NIG: 5300542120150001398
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els Magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Pera va interposar demanda, de data 13-01-2014, envers el Sr. Castrillo i la mercantil M., S.L., segons la qual demanava que es condemnés al Sr. Castrillo al pagament de la quantitat de 124.435,11 EUR, amb més els interessos que corresponguin per compensació d'un deute entre fiadors i amb imposició de les costes processals.
En data 3-02-2014 la representació processal del Sr. Castrillo va articular excepcions de defecte legal en el mode de proposar la demanda i de manca de legitimació activa i subsidiàriament, va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició a l'agent de les costes processals.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 411/15 — Décision commentée
En la mateixa data, la representació processal de la mercantil defenent indicava que no es formulava cap pretensió envers ella i que s'hauria de tenir a l'actora per desistit.
II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 9-04-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
Desestimar les excepcions de defecte legal en el mode de proposar la demanda i de manca de legitimació activa oposades per la representació processal del Sr. Castrillo a la demanda articulada pel Sr. Pera i alhora desestimar íntegrament la demanda formulada per aquest darrer contra el primer, absolent el Sr. Castrillo de les pretensions articulades al seu respecte per part del Sr. Pera i imposar al demandant el pagament de els costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".
III.- El Sr. Pera va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 9-11-2015, va presentar escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels motius continguts en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.
Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions, de data de registre 2-12-2015, sol·licita que es desestimi el recurs i es condemni a la part recurrent a l'abonament de les costes processals.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs interposat són els següents. Entén la recurrent que l'entitat bancària exercita la seva pretensió contra el deutor principal, la mercantil M., S.l., i un sol dels tres fiadors solidaris. Manifesta que és estrany que el Banc s'adreci solament contra un fiador solidari i no contra els tres conjuntament. Ressenya que el recurrent fa més de 10 anys que va prestar l'aval, més de sis que no controla els comptes ni l'administració de la societat demandada i en data 30-09-2011 va vendre les seves participacions a la Sra. Palomo A més, en compliment de l'acord de la societat de 16-10-2009 va fer l'aportació proporcional a les participacions que aleshores ostentava i després va vendre les seves participacions. Consegüentment, sosté que no deu res al Banc, ja que ha renunciat a la fiança solidària de l'any 2005.
Sustenta que no és cert el que diu la sentència d'instància que no s'ha adjuntat cap mena de prova, sinó que no s'han apreciat les qüestions processals respecte dels fets, de manera que la resolució esdevé incongruent. Afegeix que el tribunal no ha practicat les proves demanades per l'avui recurrent.
En darrer terme, tampoc és cert que no es demanés deixar sense efecte l'aval a la demanda, el que es reclama és la nul·litat de la reclamació dinerària i que el que es sol·licita és que, conforme a la legislació vigent, els no socis no tenen res a veure amb les obligacions socials.
II.- El primer dels motius del recurs no pot prosperar. En efecte, refereix la part agent que en data 3-10-2005 el Sr. Pera i el Sr. Castrillo van signar un document, segons el qual es constituïen en fiadors solidaris de les resultes del compte bancari de la mercantil M., S.L., front a l'entitat bancària X.
El fet que el Banc s'adreci solament contra el Sr. Pera i no contra els altres fiadors solidaris, s'inclou dins de les seves facultats com a creditor solidari, que pot, en exercici del seu ius variandi, decidir si adreça la demanda contra tots els fiadors solidaris, alguns o només un d'ells. L'argument que el fiador solidari des de l'any 2009 no forma part del Consell d'Administració, que ha efectuat una aportació per a sufragar els deutes socials i que des de l'any 2011 no ostenta la condició de soci per quant ha alienat les seves participacions no esdevé un argument atendible. I no ho és perquè la discussió relativa a l'eficàcia i abast de l'aval solidari prestat s'ha de discutir en el procés en el qual el creditor solidari exercita aquesta pretensió contra el fiador i en el que l'entitat financera pot al·legar i proposar prova respecte de les pretensions del fiador i no en aquest procés, com així també encertadament ho ha assenyalat el tribunal a quo. Al marge d'això, s'ha d'exposar que les circumstàncies posteriors, consistents en sortir de l'òrgan d'administració, realitzar aportacions o alienar les participacions i deixar de ser soci, no obsten a l'existència de l'aval i a la seva efectivitat.
Consegüentment, aquest extrem de la sentència d'instància s'ha de confirmar.
Pel que es refereix a que no s'ha adjuntat cap mena de prova, entén que l'asseveració de la sentència és falsa i que no s'han apreciat les qüestions processals respecte dels fets, de manera que la resolució esdevé incongruent. Afegeix que el tribunal no ha practicat les proves demanades per l'avui recurrent.
En la seva demanda, l'agent sol·licita que es declari que l'agent no és responsable de l'aval signat entre els cofiadors i que el demandat es faci càrrec de la totalitat del deute que X. li reclama a l'agent. De les actuacions, s'extreu que amb la demanda no s'aporta cap document i amb l'escrit de rèplica acompanya (foli 33) una fotocòpia d'un acta de junta de la societat, en la que els socis acorden abans del 15-12-2009 efectuar una aportació i negociar una nova pòlissa de crèdit amb X., sense que la mateixa estigui garantida pels dos socis.
Aleshores, l'afirmació de la sentència d'instància resulta adequada perquè en el considerant V, s'afirma que, a la fase d'al·legacions, la part agent no ha presentat cap prova que conforti les seves pretensions. S'ha de recordar que el fet d'adjuntar un acord de la junta de socis en el que s'indica que s'optarà per una opció de negociació per tal de substituir l'aval existent per una nova pòlissa de crèdit no significa per se que aquesta actuació s'hagi portat a terme i amb quins efectes. I aquest extrem probatori esdevenia càrrega de la prova de la part agent, com a fet constitutiu de la seva pretensió. Però, és que de les proves practicades (foli 49) s'extreu que l'entitat financera comunica que el demandant es va constituir en fiador solidari de les resultes del compte corrent de M., S.L. i que des del 3-10- 2005 no s'ha modificat ni cancel·lat, sense que hagi satisfet cap quantitat en aquest concepte.
De la prova practicada s'extreu, per tant, l'existència de l'aval, que el mateix no ha estat modificat ni extingit des del seu atorgament i que la part agent no ha satisfet cap quantitat respecte d'ell.
Quant a la manca de pràctica de les proves sol·licitades, aquesta Sala no pot donar lloc a les mateixes, atès que la sentència exposa (Considerant V) que sí ha interessat la unió de diferents processos civils per corda fluixa però no són el que correspon a aquell interposat per X. i que l'aportació s'hauria d'haver portat a terme a la fase d'al·legacions per acomodar-se al dret a la jurisdicció (-dret de defensa i contradicció- art. 10 CA). A més que s'han de subscriure els raonaments del tribunal a quo, cap protesta s'efectua a l'escrit de conclusions ni en el recurs es conté cap petició de prova en aquesta alçada, de conformitat amb l'article 73 LTPJ.
Respecte de la incongruència que es denuncia, la mateixa tampoc pot ésser estimada. El defecte d'incongruència es produeix quan no existeix l'adequada correlació entre les pretensions de les parts litigants i la part decisòria de la sentència, ja sigui perquè s'atorga més d'allò sol·licitat, no es resolen pretensions opportunament introduïdes en el debat o s'atorga quelcom divers a allò demanat. Esdevé suficient recordar la pètita de la demanda de l'actor i examinar els considerants de la sentència recorreguda, així com la seva part decisòria, per poder constatar que es raonen i argumenten les seves pretensions i la part decisòria, que desestima les excepcions del defenent i la demanda de l'agent s'acomoda a l'aparell argumental contingut a la mateixa.
Consegüentment, aquest motiu també s'ha de desestimar.
En darrer terme, sosté la recurrent que no demana ésser rescabalat del deute sinó la nul·litat de la reclamació dinerària i que no és una qüestió que s'hagi introduït a la meitat del plet.
Respecte de la no consideració de soci i de no formar part de l'òrgan d'administració, ja hem posat de manifest la inviabilitat d'aquest argument.
Quant a l'afirmació que no demana ésser rescabalat del deute sinó la nul·litat del mateix, si s'examina la pètita de la demanda i de rèplica, resulta que es sol·licita que l'agent no és responsable de l'aval, que aquest l'ha d'assumir el defenent i que es condemni a aquest a abonar la quantitat de 124.435,11 euros en concepte de compensació entre fiadors. I a l'escrit de conclusions, es precisa el petitum i es diu que l'agent no és responsable de l'aval signat i l'ha d'assumir el defenent. Per tant, també aquest greuge ha de ser refusat.
I, finalment, en el paràgraf tercer del V Considerant, el que assevera el jutjador a quo és que el pronunciament declaratiu que no ostenta cap mena de responsabilitat s'ha d'introduir en el plet en el que es discuteix l'eficàcia de l'aval i en presència del creditor i titular actiu de la garantia i no en aquest procés. Extrem que resulta de tot punt correcte i adequat.
La desestimació d'aquest darrer greuge suposa la desestimació de la totalitat del recurs.
III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat pel Sr. Pera contra la sentència, de data 9-04-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar les costes processals a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.