STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 249/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé30 juin 2016
Numéro438/15
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 249/2016 : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 juin 2016
> Décision commentée : STSJAD 249/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:249 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Les parents d'un enfant mineur ont vu leur union prononcée séparée par une décision de première instance du 12 juin 2015 (recours n° 438/15, origine 2000409/2011). Le juge de première instance a confié la garde de l'enfant à la mère, organisé un droit de visite du père (week-ends alternés, mercredis, moitié des vacances scolaires), maintenu l'autorité parentale conjointe et fixé une pension alimentaire de 350 euros mensuels à la charge du père. Il a en outre prononcé la dissolution du régime matrimonial.
Le père a interjeté appel. Il faisait valoir deux éléments survenus depuis la décision : son installation à Grenade (Espagne), qui rendait impossible l'exercice du droit de visite tel qu'organisé, et sa situation de chômage, accompagnée de la naissance d'un enfant issu d'une relation postérieure. Il sollicitait en conséquence un droit de visite « flexible », des contacts par webcam, et la réduction de la pension à 50 euros mensuels.
La référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte sont retenus. Le texte intégral est rédigé en catalan ; les citations ci-dessous sont des traductions fidèles.
## Question de droit
La Sala civil devait déterminer si, saisie d'un appel contre une décision de mesures accessoires à une séparation, elle pouvait modifier le régime de visite et le montant de la contribution alimentaire au regard de changements de situation invoqués pour la première fois en appel. Plus précisément, la question était de savoir si un changement de situation personnelle, non porté à la connaissance du premier juge avant qu'il statue, justifiait la révision des mesures dans le cadre même de l'appel, ou si cette révision devait faire l'objet d'une procédure distincte.
## Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel. Elle considère que la distance géographique entre les deux domiciles justifierait, « en principe », une modification du droit de visite « pour des raisons d'économie processuelle ». Elle relève toutefois que la décision de première instance était correcte au moment où elle a été rendue, au regard des éléments du dossier, et que le père aurait dû soit informer le juge de sa nouvelle situation avant le prononcé, soit introduire une demande de modification des mesures.
S'agissant de la pension, la Cour estime que la demande de réduction exige que « les parties puissent fonder leurs prétentions respectives en apportant les preuves qu'elles jugent nécessaires », dans le cadre d'une « demande de modification de mesures » et non en appel. Elle juge insuffisants les justificatifs produits : inscription auprès du service de l'emploi andalou, absence de perception d'allocations, emploi occasionnel en Principauté, livret de famille. Elle relève que la mère n'a pas eu l'occasion de les contredire et que l'avis préceptif du ministère public n'a pas été recueilli.
Le dispositif est le suivant (traduction française) :
> « DÉSESTIMER le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle du Sr. Rius contre la sentence rendue par l'Hble. Batlle en date du 12 juin 2015, que nous CONFIRMONS intégralement, en imposant les dépens de la présente instance à la partie appelante. »
Le considérant III fonde la condamnation aux dépens sur « le Code 7,51,5 », désignation dont le contenu n'est pas précisé dans la décision.
## Portée et enseignement pratique
**Séparation entre appel et modification des mesures.** La décision affirme, en substance, que l'appel ne constitue pas le cadre approprié pour réviser les mesures accessoires à une séparation sur la base de faits nouveaux. Le juge d'appel contrôle la correction de la décision attaquée à la date où elle a été rendue. La modification suppose une instance autonome, avec un débat contradictoire complet, administration de la preuve et communication au ministère public. La solution préserve le principe du double degré de juridiction, en évitant qu'une partie soit
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2016 - ROJ: STSJAD 249/2016
STSJAD 249/2016 : Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 30 juin 2016
Les parents d'un enfant mineur ont vu leur union prononcée séparée par une décision de première instance du 12 juin 2015 (recours n° 438/15, origine 2000409/2011). Le juge de première instance a confié la garde de l'enfant à la mère, organisé un droit de visite du père (week-ends alternés, mercredis, moitié des vacances scolaires), maintenu l'autorité parentale conjointe et fixé une pension alimentaire de 350 euros mensuels à la charge du père. Il a en outre prononcé la dissolution du régime matrimonial.
Le père a interjeté appel. Il faisait valoir deux éléments survenus depuis la décision : son installation à Grenade (Espagne), qui rendait impossible l'exercice du droit de visite tel qu'organisé, et sa situation de chômage, accompagnée de la naissance d'un enfant issu d'une relation postérieure. Il sollicitait en conséquence un droit de visite « flexible », des contacts par webcam, et la réduction de la pension à 50 euros mensuels.
La référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ et l'identifiant ECLI figurant dans le texte sont retenus. Le texte intégral est rédigé en catalan ; les citations ci-dessous sont des traductions fidèles.
Question de droit
La Sala civil devait déterminer si, saisie d'un appel contre une décision de mesures accessoires à une séparation, elle pouvait modifier le régime de visite et le montant de la contribution alimentaire au regard de changements de situation invoqués pour la première fois en appel. Plus précisément, la question était de savoir si un changement de situation personnelle, non porté à la connaissance du premier juge avant qu'il statue, justifiait la révision des mesures dans le cadre même de l'appel, ou si cette révision devait faire l'objet d'une procédure distincte.
Solution et dispositif
La Sala civil rejette l'appel. Elle considère que la distance géographique entre les deux domiciles justifierait, « en principe », une modification du droit de visite « pour des raisons d'économie processuelle ». Elle relève toutefois que la décision de première instance était correcte au moment où elle a été rendue, au regard des éléments du dossier, et que le père aurait dû soit informer le juge de sa nouvelle situation avant le prononcé, soit introduire une demande de modification des mesures.
S'agissant de la pension, la Cour estime que la demande de réduction exige que « les parties puissent fonder leurs prétentions respectives en apportant les preuves qu'elles jugent nécessaires », dans le cadre d'une « demande de modification de mesures » et non en appel. Elle juge insuffisants les justificatifs produits : inscription auprès du service de l'emploi andalou, absence de perception d'allocations, emploi occasionnel en Principauté, livret de famille. Elle relève que la mère n'a pas eu l'occasion de les contredire et que l'avis préceptif du ministère public n'a pas été recueilli.
Le dispositif est le suivant (traduction française) :
Reproduction verbatim
« DÉSESTIMER le recours d'appel interjeté par la représentation processuelle du Sr. Rius contre la sentence rendue par l'Hble. Batlle en date du 12 juin 2015, que nous CONFIRMONS intégralement, en imposant les dépens de la présente instance à la partie appelante. »
Le considérant III fonde la condamnation aux dépens sur « le Code 7,51,5 », désignation dont le contenu n'est pas précisé dans la décision.
Portée et enseignement pratique
Séparation entre appel et modification des mesures. La décision affirme, en substance, que l'appel ne constitue pas le cadre approprié pour réviser les mesures accessoires à une séparation sur la base de faits nouveaux. Le juge d'appel contrôle la correction de la décision attaquée à la date où elle a été rendue. La modification suppose une instance autonome, avec un débat contradictoire complet, administration de la preuve et communication au ministère public. La solution préserve le principe du double degré de juridiction, en évitant qu'une partie soit
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000438/2015 ORIGEN: 2000409/2011 - 00
NIG: 5300542120140000620
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 10 de febrer del 2011, la Sra. Somoza va formular demanda de separació pel procediment abreujat contra el Sr. Rius sol·licitant que es dictés sentència donant lloc a la separació dels consorts, confiant la guarda i custòdia del fill menor a la seva mare, sotmès a la pàtria potestat conjunta d'ambdós progenitors, establint un contactes paterno-filials que descrivia, fixant una suma de 400.- euros mensuals (indexables anyalment segons IPC) més el 70% de les despeses extraordinàries a càrrec del progenitor, sense atribució del domicili familiar, declarant que no hi havia lloc a establir una pensió compensatòria a favor de cap dels consorts, dissolvent el règim econòmic matrimonial i sense costes judicials. D'altra banda, sol·licitava per altressí l'adopció de mesures provisionalíssimes.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 438/15 — Décision commentée
II.- En data 19 de febrer del 2013 la representació processal del Sr. Rius va contestar a la demanda i va proposar demanda reconvencional, sol·licitant que es dictés sentència desestimant la demanda de separació presentada per l'adversa, llevat dels apartats acceptats per aquesta part, i declarant la separació matrimonial, la dissolució del règim econòmic matrimonial, que no hi hagués lloc a pensió compensatòria, que no calia procedir a l'atribució de domicili familiar, el manteniment de la pàtria potestat pels dos progenitors, a exercir-la de forma conjunta, amb la precisió d'establir per la Sra. Somoza l'obligació de complir estrictament amb el règim alimentari que havia de seguir el menor, l'atorgament de la guarda i custòdia del menor Mena al seu pare, amb establiment del règim de visites a favor de la mare que descrivia i fixant una pensió d'aliments a càrrec de la mare d'un import de 150.- euros mensuals o altra que es consideri escaient, amb l'obligació de satisfer la meitat de totes les despeses extraordinàries que puguin correspondre al menor, indexable anualment en funció de l'IPC, sense fer especial imposició de costes processals. D'altra banda, demanava per altressí que s'adoptessin com a mesures provisionals les que enumerava.
III.- per Aute de data 1 d'abril del 2011 s'acordà, prèvia audiència de les parts, les següents mesures paterno-filials de caràcter provisional, de conformitat amb les disposicions dels articles 51 i 63 de la Llei qualificada el matrimoni:
Mantenir la pàtria potestat compartida entre ambdós progenitors.
Fer atribució de la guarda i custòdia del menor a favor de la mare.
Ambdós progenitors es comprometen a assistir de forma conjunta a les visites pediàtriques del fill i de seguir de forma estricte les recomanacions mèdiques adients, tenint en compte que el menor podria ésser celíac.
Fixar un règim de visites a favor del pare consistent en caps de setmana alterns, des del divendres a la sortida de l'escola a les 17 hores i retornar-lo també a l'escola el dilluns a les 8.45 hores; endemés dels dimecres a la tarda des de la sortida de l'escola fins a les 21 hores amb entrega del menor al domicili matern sopat i banyat; així com la meitat de les vacances escolars, corresponent a la mare la primera meitat els anys parells i al pare la primera meitat els anys senars, i amb la precisió que les vacances d'estiu es dividiran per períodes successiu de quinzenes de forma que el Sr. Rius li correspondrà els anys parells des del darrer dia de l'escola a les 17.00 hores fins el dia 15 de juliol a les 21 hores, des del dia 31 de juliol a les 21 hores i fins el dia 15 d'agost a les 21 hores i des del dia 31 d'agost a les 21 hores i fins el dia 4 de setembre a les 21 hores. I els anys senars a la inversa. Per les vacances de Nadal, Setmana Santa, Tots Sants, Carnestoltes i Primavera, si n'hi ha, es considerarà que la meitat de cada període és el dia 30 de desembre a les 21 hores quan es tracti del Nadal, el diumenge de resurrecció a les 21 hores per Setmana Santa i els dimecres a les 21 hores de Tots Sants, Carnestoltes i Primavera (si n'hi ha). Sempre haurà d'haver-hi contactes telefònics amb el progenitor que no tingui el menor en la seva companyia, les recollides i acompanyaments es faran al domicili matern i amb l'obligació de comunicar prèviament les adreces i telèfons de contacte quan el menor es desplaci a l'estranger.
Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, la menor haurà de poder compartir-los amb el progenitor de que es tracti.
En relació a l'onomàstica i aniversari de l'infant, cada progenitor li pertocarà un any de forma alterna.
Fixar una pensió per aliments a càrrec del Sr. Rius en l'import de 350.- euros, pagadors dins del cinc primers dies de cada mes, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'IPC publicat pel M.I. Govern.
Establir l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor.
IV.- El dia 26 d'abril del 2011 la Sra. Somoza, presentà un escrit per mitjà del quin contestava a la demanda reconvencional, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que fos desestimada, sense costes.
V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 de juny del 2015 va decidir:
"Primer: Estimar la demanda formulada per la Sra. Somoza contra el Sr. Rius, i estimar molt parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Rius contra la Sra. Somoza, declarant la separació matrimonial dels consorts ans referits, així com la dissolució del règim econòmic del matrimoni per ells contret en el seu dia, adoptant les següents mesures reguladores:
Establir el manteniment de la pàtria potestat del menor Mena serà compartida entre ambdós progenitors.
Atorgar la guarda i custòdia del menor D. a la mare, Sra. Somoza, i fixar el següent règim de visites del pare envers el menor:
Els caps de setmana alterns, de les 17 hores del divendres, en que el pare recollirà l'infant a la sortida de l'escola, a les 8.45 del dilluns, en que el pare el reintegrarà a l'escola.
Els dimecres des de la sortida de l'escola fins a les 21 hores amb entrega del menor al domicili matern sopat i banyat.
En període de vacances escolars, correspondrà al pare la primera meitat els anys parells i la segona els senars, i pel que respecta als estius les estades es faran per quinzenes de forma que el Sr. Rius li correspondrà els anys parells des del darrer dia de l'escola a les 17.00 hores fins el dia 15 de juliol a les 21 hores, des del dia 31 de juliol a les 21 hores i fins el dia 15 d'agost a les 21 hores i des del dia 31 d'agost a les 21 hores i fins el dia 4 de setembre a les 21 hores. I els anys senars a la inversa. Per les vacances de Nadal, Setmana Santa, Tots Sants, Carnestoltes i Primavera, si n'hi ha, es considerarà que la meitat de cada període és el dia 30 de desembre a les 21 hores quan es tracti del Nadal, el diumenge de resurrecció a les 21 hores per Setmana Santa i els dimecres a les 21 hores de Tots Sants, Carnestoltes i Primavera (si n'hi ha). Sempre haurà d'haver-hi contactes telefònics amb el progenitor que no tingui el menor en la seva companyia, les recollides i acompanyaments es faran al domicili matern i amb l'obligació de comunicar prèviament les adreces i telèfons de contacte quan el menor es desplaci a l'estranger.
Les onomàstiques i aniversaris de cada progenitor, la menor haurà de poder compartir-los amb el progenitor de que es tracti.
En relació a l'onomàstica i aniversari de l'infant, cada progenitor li pertocarà un any de forma alterna.
Fixar una pensió per aliments a càrrec del Sr. Rius en l'import de 350.- euros, pagadors dins del cinc primers dies de cada mes, i actualitzable cada mes de gener en funció de l'IPC publicat pel M.I. Govern.
Establir l'obligació de sengles progenitors de satisfer per meitat les despeses extraordinàries del menor.
Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció de la separació matrimonial del Sr. Rius i Sra. Somoza.
Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Rius i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit de fixar un règim de visites flexible en relació al seu fill menor, ja que ha traslladat el seu domicili a Granada (Espanya) i disposant que la pensió en concepte d'aliments que ha de pagar en favor del seu fill sigui disminuïda a 50 euros mensuals, ja que es troba sense feina i ha tingut un altre fill d'una altre relació.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- La representació processal del Sr. Rius formula recurs d'apel·lació contra la resolució de la Sentència d'instància argumentant, en primer lloc, que, atès que des del mes de novembre del 2014 resideix a Granada (Espanya) com acredita en el certificat d'empadronament aportat en aquesta alçada, no pot gaudir del règim de visites al seu fill que estableix la resolució d'instància, raó per la qual sol·licita que es fixi un règim de visites flexible que li permeti veure al seu fill quan pugui viatjar al Principat, sempre que anunciï aquest viatge a la mare del menor amb quinze dies d'antelació i que es mantingui exclusivament el relatiu a les vacances escolars d'estiu, Setmana Santa i Nadal del menor Mena i, atès que els contactes paterno-filials seran molt inferiors als establerts a la Sentència recorreguda i per evitar trencar el vincle afectiu entre pare i fill i sempre en benefici del menor, sol·licita igualment que s'estableixin contactes via webcam entre pare i fill. El recurrent sol·licita, en segon lloc, que es fixi una pensió per aliments a càrrec seu i en favor del seu fill de 50 euros mensuals, ja que ell està a l'atur, sense rebre cap subsidi per aquesta causa i constant inscrit al "Servicio Andaluz de Empleo" sense haver trobat feina i ha tingut un altre fill de la seva actual parella, de tal manera que no pot abonar els 350 euros que la Sentència objecte del present recurs estableix per aquest concepte, però aquests motius no es poden estimar.
II.- En efecte, el fet que entre el lloc a on el Sr. Rius resideix actualment i aquell a on resideix el seu fill menor existeixi una considerable distància geogràfica justificaria, en principi, que en aquesta alçada es modifiqués el règim de visites que es fixa a la Sentència d'instància en el sentit que sol·licita el recurrent per raó d'economia processal. No obstant, com posa de relleu el Mgfc. Ministeri Fiscal en el seu informe, allò procedent hauria estat comunicar a l'Hble. Batlle la seva nova situació personal abans de que es dictés Sentència o bé interposar una demanda de modificació de les mesures adoptades per haver-se modificat la situació de base en virtut de la qual es van sol·licitar, ja que la Sentència d'instància era correcte en el moment en el què es va dictar i d'acord amb les dades que consten en les actuacions i, per tant, no és procedent la seva revocació.
Malgrat això, el recurrent no sols demana un canvi del règim de visites establert, sinó també que es redueixi la pensió que la citada resolució l'obliga a pagar en benefici del seu fill menor fins fixar-la en la suma de 50 euros i aquesta Sala considera que per tal d'atendre, si és el cas, aquesta petició és necessari que les parts puguin fonamentar les respectives pretensions aportant les proves que considerin precises i argumentant les raons per les quals les defensen o s'oposen a elles i tot això en el curs del procediment corresponent prèvia una demanda de modificació de mesures i no és suficient que el Sr. Rius aporti en aquesta alçada la prova d'estar inscrit al "Servicio Andaluz de Empleo" des del mes de març del 2013 al mes de juny d'aquell any i des del mes gener del 2015 al de febrer del 2016, ni que es certifiqui que no cobra subsidi d'atur a Espanya, ni que acrediti que, en ocasions, també estava en situació d'atur al Principat, ni que aporti un llibre de família en el què consta que ha tingut un altre fill d'una relació posterior, sense que la Sra. Somoza tingui ocasió de contradir aquestes manifestacions, aportant les proves que estimi precises per desvirtuar-les, si és el cas, i sense comptar amb el preceptiu informe del Mgfc. Ministeri Fiscal.
III.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 12 de juny del 2015, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.