STSJAD ANDORRA, a 28 de juliol del 2016 - ROJ: STSJAD 255/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé28 juillet 2016
Numéro53/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 255/2016, 28 juillet 2016)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La requérante, Mme Amorós, était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Andorre valable du 31 juillet 2013 au 31 juillet 2014. Le 24 juillet 2014, elle a sollicité le renouvellement de cette autorisation auprès du Service d'immigration.
Par décision du 24 février 2015, le ministre de la Justice et de l'Intérieur a rejeté la demande. Le Govern d'Andorre a rejeté le recours gracieux formé contre cette décision par une résolution du 30 mars 2015. La requérante a saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 17 mars 2016.
Elle a interjeté appel le 8 avril 2016. Elle soutenait que sa résidence effective et quotidienne en Andorre était établie par les dépenses courantes du foyer, que son activité professionnelle ne s'exerçait plus devant les tribunaux de Y., que sa fille mineure n'était pas interne dans son établissement scolaire, et que le premier juge s'était fondé sur un témoignage unique. Le Govern a conclu au rejet, en se fondant notamment sur l'enquête de résidence réalisée par le Service de police le 17 septembre 2014. La Sala administrativa a refusé, par ordonnance du 16 juin 2016, l'administration des preuves sollicitées par la partie appelante.
La juridiction d'appel était saisie du recours n° 53/16, sous le numéro de protocole 1000031/2015. La formation était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Mme Marie Conte.
## Question de droit
La question posée était de savoir si la requérante avait établi, conformément à l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, telle que modifiée par la Llei 9/2012 du 31 mai 2012, qu'elle avait résidé « de forma permanent i efectiva » en Andorre pendant la période de référence, à savoir du 31 juillet 2013 au 31 juillet 2014.
Ce texte subordonne le renouvellement de toute autorisation d'immigration à la démonstration d'une résidence permanente et effective, comptée depuis la date de début de l'autorisation initiale ou depuis la date du dernier renouvellement. La juridiction devait donc déterminer comment apprécier cette condition et quelle valeur probatoire attribuer aux éléments produits, notamment aux enquêtes de résidence de la police.
## Solution et dispositif
La Sala administrativa a rejeté l'appel et confirmé le jugement attaqué. Le dispositif est rédigé en catalan. La traduction française, établie pour la présente fiche, est la suivante :
> « Premier.- Rejeter le recours d'appel présenté par Mme Amorós.
>
> Deuxième.- Confirmer le jugement attaqué et déclarer que la décision du Govern d'Andorre en date du 30 mars 2015, qui confirmait la décision du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 24 février 2015 rejetant la demande de renouvellement de l'autorisation de résidence et de travail de Mme Amorós, est conforme au droit et aux fins qui légitiment l'activité administrative.
>
> Troisième.- Ne prononcer aucune condamnation aux dépens. Le présent jugement est définitif et exécutoire.
>
> Nous ordonnons que, une fois accompli ce que prévoit l'article 76 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale, les pièces originales, accompagnées de la certification du présent jugement, soient remises au Tribunal de Batlles, section administrative, dont elles proviennent, et que les actes du Tribunal soient classés. »
Le raisonnement de la juridiction s'articule en plusieurs étapes.
**Le critère du centre d'intérêts.** La Sala rappelle
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 28 de juliol del 2016 - ROJ: STSJAD 255/2016
Juridiction andorrane, — (STSJAD 255/2016, 28 juillet 2016)
La requérante, Mme Amorós, était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Andorre valable du 31 juillet 2013 au 31 juillet 2014. Le 24 juillet 2014, elle a sollicité le renouvellement de cette autorisation auprès du Service d'immigration.
Par décision du 24 février 2015, le ministre de la Justice et de l'Intérieur a rejeté la demande. Le Govern d'Andorre a rejeté le recours gracieux formé contre cette décision par une résolution du 30 mars 2015. La requérante a saisi le Tribunal de Batlles, qui a rejeté sa demande par jugement du 17 mars 2016.
Elle a interjeté appel le 8 avril 2016. Elle soutenait que sa résidence effective et quotidienne en Andorre était établie par les dépenses courantes du foyer, que son activité professionnelle ne s'exerçait plus devant les tribunaux de Y., que sa fille mineure n'était pas interne dans son établissement scolaire, et que le premier juge s'était fondé sur un témoignage unique. Le Govern a conclu au rejet, en se fondant notamment sur l'enquête de résidence réalisée par le Service de police le 17 septembre 2014. La Sala administrativa a refusé, par ordonnance du 16 juin 2016, l'administration des preuves sollicitées par la partie appelante.
La juridiction d'appel était saisie du recours n° 53/16, sous le numéro de protocole 1000031/2015. La formation était composée de MM. Albert Andrés Pereira (président), Bernard Plagnet (rapporteur) et Mme Marie Conte.
Question de droit
La question posée était de savoir si la requérante avait établi, conformément à l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, telle que modifiée par la Llei 9/2012 du 31 mai 2012, qu'elle avait résidé « de forma permanent i efectiva » en Andorre pendant la période de référence, à savoir du 31 juillet 2013 au 31 juillet 2014.
Ce texte subordonne le renouvellement de toute autorisation d'immigration à la démonstration d'une résidence permanente et effective, comptée depuis la date de début de l'autorisation initiale ou depuis la date du dernier renouvellement. La juridiction devait donc déterminer comment apprécier cette condition et quelle valeur probatoire attribuer aux éléments produits, notamment aux enquêtes de résidence de la police.
Solution et dispositif
La Sala administrativa a rejeté l'appel et confirmé le jugement attaqué. Le dispositif est rédigé en catalan. La traduction française, établie pour la présente fiche, est la suivante :
Reproduction verbatim
« Premier.- Rejeter le recours d'appel présenté par Mme Amorós.
Deuxième.- Confirmer le jugement attaqué et déclarer que la décision du Govern d'Andorre en date du 30 mars 2015, qui confirmait la décision du ministre de la Justice et de l'Intérieur du 24 février 2015 rejetant la demande de renouvellement de l'autorisation de résidence et de travail de Mme Amorós, est conforme au droit et aux fins qui légitiment l'activité administrative.
Troisième.- Ne prononcer aucune condamnation aux dépens. Le présent jugement est définitif et exécutoire.
Nous ordonnons que, une fois accompli ce que prévoit l'article 76 de la Loi de la juridiction administrative et fiscale, les pièces originales, accompagnées de la certification du présent jugement, soient remises au Tribunal de Batlles, section administrative, dont elles proviennent, et que les actes du Tribunal soient classés. »
Le raisonnement de la juridiction s'articule en plusieurs étapes.
Le critère du centre d'intérêts. La Sala rappelle
Sentència
Núm. de Protocol: 1000031/2015 Núm. Rotlle: TSJA-0000053/2016
SENTÈNCIA 46-2016
PARTS :
Apel·lant: Sra. Amorós
Representant: Sr. Tur
Advocat: Sra. Anaya
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Esteban
Advocada: Sra. Agullo
M.I Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-vuit de juliol de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000031/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 53/16 — Décision commentée
1.- La Sra. Amorós va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del GOVERN D'ANDORRA del 30 de març de 2015, que desestima el recurs formulat contra la resolució del MI Ministre de Justícia i Interior de 24 de febrer de 2015, que porta al seu torn sobre la desestimació de la seva sol·licitud de renovació de l'autorització de residencia i treball.
2.- En la sentència del 17 de març de 2016 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Amorós.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 8 d'abril de 2016, la Sra. Amorós estima en substància:
-existeix variació en la despesa d'aquells consums diaris, inherents al dia a dia de la meva representada, en definitiva a la demostració de que la residència de la meva principal al nostre Principat i la seva família és real, efectiva i sobre tot diària;
-la Sra. Viñas des de que va arribar al nostre país no ha exercit més la seva professió de manera presencial als tribunals de Y.;
-la menor Arcos no es troba en règim d'internament en aquell centre, sinó que és recollida diàriament pels seus progenitors;
-el tribunal a quo recolza el seu pronunciament en un únic testimoni que per aquesta part no té dita consideració.
4.- En la seva contesta de data 25 d'abril de 2016, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
-l'enquesta de residència efectuada pel Servei de Policia en data 17 de setembre de 2014, conclou que ni la interessada ni el seu espòs resideixen de forma efectiva i permanent al Principat.
5.- Per aute d'aquesta sala de data 16 de juny de 2016, núm. 13- 2016 s'ha denegat la pràctica de les proves sol·licitades per la part recurrent.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- En data 24 de juliol de 2014, la Sra. Amorós va presentar al Servei d'Immigració una sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball de la que era titular (foli 59).
Per resolució de data 24 de febrer de 2015, el Ministre de Justícia i Interior acorda: "desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball de la Sra. Amorós (foli 26).
Per resolució de data 30 de març de 2015, el GOVERN D'ANDORRA ha desestimat el recurs de reposició formulat per la Sra. Amorós contra la resolució del Ministre de Justícia i Interior (foli 17).
Tercer.- Als termes de l'article 53.1 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració.
"1. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos..."
En aquest cas, la Sra. Amorós era titular d'una autorització de residència i treball que era vàlida del 31 de juliol de 2013 al 31 de juliol de 2014.
En conseqüència, per obtenir la renovació d'aquesta autorització, l'interessada ha d'acreditar "d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra" durant el període del 31 de juliol de 2013 al 31 de juliol de 2014.
Aquesta Sala, en una jurisprudència reiterada (v. per exemple, sentència 41-2008 del 5 de maig de 2008) ha declarat que el fet de residir i treballar de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat tingui al Principat el seu centre d'interessos, és a dir, que hi radiqui la seva vida personal i familiar, així com el nucli de la seva activitat econòmica.
S'han d'aplicar aquests principis per resoldre el litigi.
Quart.- Prèviament, s'han d'examinar les enquestes de residència realitzades pel Servei de Policia. En efecte, com ha jutjat aquesta Sala (per exemple, sentència 75-2005 del 16 de desembre de 2005), el contingut d'aquestes enquestes resulta d'un valor especial, ja que documenten el resultat de les comprovacions que han dur a terme sobre el terreny els agents de policia.
Resulta de l'enquesta realitzada el 17 de setembre de 2014 (foli 63) i dels altres documents continguts en el dossier els elements següents:
Activitats econòmiques.
El Sr. Querol (espòs de la Sra. ENTITY_11) és l'administrador únic i representant legal de la societat limitada "E. SL" que té com objecte la comercialització internacional, compra i venda d'oli i dels seus derivats, així com de productes tèxtils i de mobiliari en general. La Sra. Amorós és sòcia i té una participació del 30 %.
Però, aquesta societat no ha d'importar ni exportar cap producte, tan sols emet factures des d'Andorra, comprant i venent a països diferents (foli 63).
Efectivament, l'activitat de la societat, durant el període en causa, és limitada:
-declaració de liquidació de l'impost IS/IAE/IRNR per l'exercici econòmic del 1/01/2014 al 31/12/2014: 0,00EUR (foli 36).
-resultat comptable abans impost pel mateix exercici econòmic : 572,66 EUR (fol.40) i una base de liquidació de - 1111,60EUR (foli 37).
-Total actiu en el balanç : 7.243,45 EUR (foli 39).
A més, les úniques persones que cotitzen a la CASS (compte propi) per l'empresa són el matrimoni i no tenen cap assalariat (foli 69 i 180 i s.).
Es conclou d'aquests elements que l'interessada no té el nucli de la seva activitat econòmica al Principat.
Un indici confirma aquesta apreciació: segons l'enquesta de la policia, "Sobre el Sr. Querol figura informació empresarial diversa com administrador d'almenys dues empreses a Espanya i referent a la Sra. Viñas, aquesta és procuradora, col·legiada amb el número 11 al Col·legi de Procuradors de Y. Viñas (Espanya) i té àmbit laboral a les províncies de Viñas, A. i V." (foli 64).
El domicili.
L'agent de Policia escriu en el seu informe de data 17 de setembre de 2014, mostrada la fotografia del matrimoni a un veí que confronta amb la vivenda dels interessats "no els ha reconegut, dient-me tan sols, que de tant en tant i en contades ocasions, han vingut persones d'Espanya, romanent pocs dies. Posteriorment he anat al pis del matrimoni i no he trobat a ningú, observant posteriorment des de l'exterior i a peu de carretera que la vivenda del matrimoni té totes les persianes baixades i unes cadires plàstiques apilades a la terrassa" (foli 64).
Aquestes constatacions són confirmades per altres documents:
-detall de la liquidació de calefacció i aigua: consums baixos i reemborsament d'acomptes (folis 105 i 106).
-la factura de Andorra Telecom comporta només l'abonament i no existeix gairebé cap trucada (foli139).
El Consol Major de la parròquia de La Massana certifica que l'interessada resideix en aquesta parròquia des del dia dos de maig de 2014, és a dir, que no hi residia abans. A més aquest document no és una prova d'una residència permanent a la parròquia (foli 61).
L'interessada produeix un certificat de la societat immobiliària J.; aquesta societat "va rebre reiterades queixes amb referència a molèsties causades a la resta de veïns en hores avançades de la nit"( foli 163). Però, aquest document és de data 1 de juliol de 2015, és a dir una data posterior al període en causa en aquest litigi. A més, no és una prova d'una residència permanent en aquest apartament.
D'aquests diferents elements, es conclou que l'interessada no vivia de manera permanent al Principat durant al període en causa.
La vida quotidiana.
Resulta de l'enquesta de la policia que el "matrimoni no té cap vehicle al seu nom, ni cap dels dos ha convalidat el permís de conducció" (foli 64).
L'interessada aporta factures de compres (folis 141 i s.). Però, les quantitats són baixes i les compres són puntuals; a més les dates són posteriors al període en causa.
Les prestacions mèdiques pagades per la CASS són de dates posteriors a la període en causa (foli 170).
Es pot subratllar que aquests elements no aporten cap element positiu provant que l'interessada tenia la seva residència principal i permanent al Principat, durant el període en causa. Tanmateix, com ha jutjat aquesta Sala (per exemple, sentència 15-2013 del 28 de febrer de 2013), la prova de fets molt concrets és de fàcil producció pels interessats.
La situació de la filla menor.
Amb el seu escrit d'apel·lació, la Sra. Amorós aporta un certificat del Director gerent de Col·legi X: "la alumna es habitualment traída al colegio y recogida por sus padres"; però aquest document és de data 4 d'abril de 2016, és a dir posterior al període en causa. Durant el període en causa, la filla estava matriculada al Col·legi X (foli 34). La mare ha autoritzat la sortida de la seva filla a l'estranger, però les dates de l'autorització són del 17 d'abril de 2015 fins al 17 de juliol de 2015 (foli 35), doncs aquest document no és una prova pel referit període.
Pel període en causa, resulta de l'enquesta de la policia del 17 de setembre de 2014: "Esmentar que a la fitxa del nostre departament consten envers la menor vàries autoritzacions de sortida del país i aquestes sempre foren fetes pels tutors legals (professors de l'escola X.) i mai pels pares" (folis 64 i 147, informe complementari del servei del servei de policia del 18 de març de 2015).
En un complement d'informe de data 14 d'abril de 2015, el servei de la policia escriu (foli 152) : "...Aquesta (la filla menor) és estudiant del Col·legi X. a tal efecte com ja vaig exposar en l'informe d'enquesta de residència de data 17/09/2014, no constava inscrita al cens escolar durant el període que compren l'any 2013/2014. Posant en contacte amb el departament de gestió de dades del Govern, em confirmen aquest extrem i que varen donar de baixa a la menor del cens el 01/09/2013, explicant-me que als llistats facilitats pel centre escolar, aquesta no hi figurava i per tant d'aquí la baixa del registre (...) en una reunió mantinguda amb el director del centre escolar, Sr. Machado ratifica i confirma. Així mateix em confirma que la menor és interna del Col·legi, allí estudia i resideix de forma fixa durant tot l'any escolar, exceptuant els períodes de vacances escolars i algun que altre cap de setmana en que els progenitors han anat a buscar-la. Pel que fa a les autoritzacions de sortida del país també em confirma que és possible de que professors del centre hagin exercit com a representants legals de la menor, d'aquí aquestes diligències efectuades. A tal efecte, annexo una còpia d'una diligència feta per la mare de la menor, Sra. Sra. Amorós el 11/09/2014 amb domicili a Y., Viñas (Espanya) que autoritza al centre a ser el representant legal de la seva filla" (foli 152).
El cap del Departament d'esports del Comú d'Escaldes-Engordany certifica en un document de data 22 de juny de 2015 "que la menor Arcos està inscrita a l'Escola T. del Comú d'Escaldes-Engordany des del 14 d'abril de 2015" (foli 173), és a dir una data posterior al període en causa.
Del conjunt d'aquests elements resulta que l'interessada no tenia la seva residència principal i permanent al Principal durant el període en causa.
En conseqüència, no compleix els requisits exigits per la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Amorós.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA de data 30 de març de 2015 que venia a confirmar la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 24 de febrer de 2015, mitjançant la qual s'acorda desestimar la sol·licitud de renovació de l'autorització de residència i treball de la Sra. Amorós és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.