STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 267/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 septembre 2016
Numéro25/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 267/2016 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 15 septembre 2016
> Décision commentée : STSJAD 267/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:267 ; n° de recours 25/16 ; NIG 1000048/2014) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
>
> *Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.*
## Faits et procédure
Le Comú de La Massana a saisi la juridiction administrative, le 15 mai 2014, d'un recours contre la décision implicite de rejet, par silence de l'administration, du recours d'appel formé contre l'Ordonnance du Comú d'Ordino relative à la signalisation des voies et des bâtiments, en date du 30 janvier 2014. Il sollicitait, à titre principal, la nullité de cette ordonnance en ce qu'elle désignait des voies, chemins ou routes situés en tout ou partie hors du territoire de la paroisse d'Ordino, en méconnaissance des limites fixées par l'acte de délimitation de 1974 (ci-après « Accords de 1974 »), ainsi que la suppression de deux tronçons (01007 et 01008).
Par jugement du 28 janvier 2016, la section administrative du Tribunal de Batlles a accueilli la demande, déclaré partiellement non conforme au droit la décision implicite du Gouvernement, et annulé partiellement l'ordonnance pour la mettre en conformité avec les limites de 1974.
Le Comú d'Ordino a interjeté appel. À titre principal, il demandait la suspension de l'instance pour prééminence de la juridiction civile (*prejudicialitat civil*), dans l'attente de la détermination définitive des limites des deux paroisses dans un dossier civil (dont le numéro est masqué dans le texte : « 0XXX-X/2012 »). À titre subsidiaire, il demandait la révocation du jugement et la déclaration de conformité au droit de l'ordonnance, en faisant valoir l'existence d'actes postérieurs à 1974 révélant des divergences sur la limite.
Le Gouvernement ne s'opposait pas à la suspension, tout en soulignant que les autres moyens relevaient du droit civil. Le Comú de La Massana concluait au rejet de l'appel, en soutenant que les limites de 1974 conservaient leur pleine efficacité juridique.
## Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions :
1. **La question de la compétence ratione loci** : le Comú d'Ordino était-il compétent pour adopter une ordonnance de signalisation couvrant des voies situées, en tout ou partie, sur le territoire de la paroisse voisine ?
2. **La question de la prééminence civile** : l'existence d'une action civile pendante portant sur la détermination définitive de la limite territoriale justifiait-elle la suspension de l'instance administrative ?
Ces questions supposaient, en amont, d'établir la valeur juridique de l'acte de délimitation de 1974 et de ses effets à l'égard des pouvoirs communaux.
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur l'ensemble des points. Elle reprend, à titre de fondement, la jurisprudence qu'elle avait dégagée dans sa sentence n° 66/2008 du 16 septembre 2008, relative à la compétence ratione loci du Comú d'Ordino pour approuver le POUP.
Sur le premier point, elle rappelle que l'article 80.1.e) de la Constitution reconnaît aux comuns le pouvoir de délimiter leur territoire, que
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 267/2016
STSJAD 267/2016 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Administrativa, 15 septembre 2016
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 267/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:267 ; n° de recours 25/16 ; NIG 1000048/2014) (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
Le Comú de La Massana a saisi la juridiction administrative, le 15 mai 2014, d'un recours contre la décision implicite de rejet, par silence de l'administration, du recours d'appel formé contre l'Ordonnance du Comú d'Ordino relative à la signalisation des voies et des bâtiments, en date du 30 janvier 2014. Il sollicitait, à titre principal, la nullité de cette ordonnance en ce qu'elle désignait des voies, chemins ou routes situés en tout ou partie hors du territoire de la paroisse d'Ordino, en méconnaissance des limites fixées par l'acte de délimitation de 1974 (ci-après « Accords de 1974 »), ainsi que la suppression de deux tronçons (01007 et 01008).
Par jugement du 28 janvier 2016, la section administrative du Tribunal de Batlles a accueilli la demande, déclaré partiellement non conforme au droit la décision implicite du Gouvernement, et annulé partiellement l'ordonnance pour la mettre en conformité avec les limites de 1974.
Le Comú d'Ordino a interjeté appel. À titre principal, il demandait la suspension de l'instance pour prééminence de la juridiction civile (prejudicialitat civil), dans l'attente de la détermination définitive des limites des deux paroisses dans un dossier civil (dont le numéro est masqué dans le texte : « 0XXX-X/2012 »). À titre subsidiaire, il demandait la révocation du jugement et la déclaration de conformité au droit de l'ordonnance, en faisant valoir l'existence d'actes postérieurs à 1974 révélant des divergences sur la limite.
Le Gouvernement ne s'opposait pas à la suspension, tout en soulignant que les autres moyens relevaient du droit civil. Le Comú de La Massana concluait au rejet de l'appel, en soutenant que les limites de 1974 conservaient leur pleine efficacité juridique.
Question de droit
La Sala Administrativa devait trancher deux questions :
La question de la compétence ratione loci : le Comú d'Ordino était-il compétent pour adopter une ordonnance de signalisation couvrant des voies situées, en tout ou partie, sur le territoire de la paroisse voisine ?
La question de la prééminence civile : l'existence d'une action civile pendante portant sur la détermination définitive de la limite territoriale justifiait-elle la suspension de l'instance administrative ?
Ces questions supposaient, en amont, d'établir la valeur juridique de l'acte de délimitation de 1974 et de ses effets à l'égard des pouvoirs communaux.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur l'ensemble des points. Elle reprend, à titre de fondement, la jurisprudence qu'elle avait dégagée dans sa sentence n° 66/2008 du 16 septembre 2008, relative à la compétence ratione loci du Comú d'Ordino pour approuver le POUP.
Sur le premier point, elle rappelle que l'article 80.1.e) de la Constitution reconnaît aux comuns le pouvoir de délimiter leur territoire, que
Sentència
Núm. de Protocol: 1000048/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000025/2016
SENTÈNCIA 58-2016
PARTS:
Apel·lant: COMÚ D'ORDINO
Representant: Sra. Corbacho
Advocat: Sr. Corbacho
Apel·lat: COMÚ DE LA MASSANA
Representant: Sra. Seco
Advocada: Sra. Vendrell
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Vara
Advocada: Sra. Oller
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, el quinze de setembre de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000048/2014.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 25/16 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Per escrit presentat en data 15 de maig de 2014, el Comú de La Massana va interposar demanda jurisdiccional en impugnació de la desestimació tàcita per silenci administratiu del recurs d'alçada presentat contra l'Ordinació del Comú d'Ordino de senyalització de vies i edificis, de 30 de gener de 2014.
La part agent pretenia, principalment, la declaració de nul·litat de dita Ordinació per quant en la mateixa s'identificaven una sèrie de vies, camins i/o carreteres que no es trobaven en la seva totalitat o en part dins del terme de la parròquia d'Ordino, no respectant doncs els límits recollits a l'acta de delimitació de termes de l'any 1974 (en endavant, els "Acords de 1974"). A l'ensems, insta a l'adversa a modificar el plànol i suprimir de l'Ordinació els trams 01007 i 01008.
2.- En la sentència del dia 28 de gener de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la part agent i ha declarat parcialment no ajustada a dret ni als fins que legitimen l'activitat administrativa la resolució tàcita del Govern que porta desestimació del recurs d'alçada presentat contra l'Ordinació del Comú d'Ordino de senyalització de vies i edificis de 30 de gener de 2014, anul·lant-la parcialment i devent-la adaptar als límits establerts als Acords de 1974.
3.- La representació processal del Comú d'Ordino ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles.
De forma principal, sol·licita la suspensió de la tramitació de la present causa per prejudicialitat civil fins a la resolució de l'expedient civil 0XXX-X/2012, el qual té per objecte la determinació dels límits definitius d'ambdues parròquies.
Subsidiàriament, demana la revocació de la sentència recorreguda, tot declarant l'Ordinació impugnada ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. Dita petició es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Existeixen actes de consells ordinaris i de la junta de consellers majors posteriors als Acords de 1974 que acrediten l'existència de les divergències respecte al límit entre ambdues parròquies.
Les sentències dictades per aquesta Sala en data 16 de setembre de 2008 -en quines es basa la resolució ara recorreguda- ja establiren que el límit fixat no té caràcter definitiu i que la fixació definitiva del mateix només pot resultar d'un acord o de l'exercici de les corresponents accions, fet pel qual la part agent formulà demanda civil a fi de resoldre definitivament la qüestió del límit territorial.
De forma congruent amb la situació de divergència existent amb la parròquia de La Massana, considera que ha d'incloure les vies impugnades en la present causa dins el territori d'Ordino fins que es dicti resolució definitiva en la causa civil, quina permetrà saber si les vies impugnades es troben en territori ordinenc o massanenc.
L'Ordinació no envaeix el terme de la parròquia de La Massana per quant els trams 0X00X (situat a la zona de SC, al terme de la parròquia d'Ordino), 0100X, 0100Y i 010XX (situats en terreny mitger) no es troben inclosos dins aquest territori.
4.- En la seva contesta de data 29 d'abril de 2016, la representació processal de Govern no s'oposa a què sigui atorgada la petició de la part apel·lant de suspensió de la present causa per prejudicialitat fins a l'obtenció d'una decisió definitiva, tot manifestant que no pot entrar a valorar la resta d'arguments subsidiaris atès que aquests es troben dins l'àmbit del dret civil.
5.- En la seva contesta de data 10 de maig de 2016, la representació processal del Comú de la Massana s'oposa al recurs d'apel·lació en mèrits dels següents arguments:
El Comú d'Ordino no ha aportat cap document que pugui fer pensar que hi hagi hagut cap modificació o anul·lació dels límits establerts en els Acords de 1974, normativa, doncs, que escau aplicar.
Resta acreditat que algunes vies, camins i/o carreteres incloses en l'Ordinació impugnada no es troben en la seva totalitat o en part dins del terme de la parròquia d'Ordino, sinó de La Massana.
S'oposa a la petició de suspensió de la causa per prejudicialitat civil, afirmant que el fet d'haver presentat una demanda a dita jurisdicció no pressuposa que els límits de l'any 1974 siguin incorrectes, ans el contrari, els mateixos gaudeixen de plena eficàcia jurídica. Tanmateix, en dit plet ni tan sols s'ha resolt el fet que sigui la jurisdicció civil la competent per resoldre definitivament aquesta qüestió.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Per Ordinació de data 30 de gener de 2014, el Comú d'Ordino decreta principalment: "La present Ordinació regula la identificació de les vies i edificis situats dins del terme de la parròquia" (article 1.1) i l'article 2 de l'Ordinació presenta la "Nomenclatura de les vies" (folis 11 i s.).
El Comú de La Massana ha presentat un recurs d'alçada contra aquesta Ordinació, en data 27 de febrer de 2014 (foli 53 i s.). En aquest escrit, el Comú de La Massana sol·licita: "...declarar la nul·litat de l'ordinació en la part que afecta la parròquia de La Massana i instar al Comú d'Ordino que modifiqui el plànol i que suprimeixi de l'ordinació els trams 0100X i 0100Y" (folis 54 i 55).
En un informe de data 3 d'abril de 2014, el Comú d'Ordino escriu: "En base a l'exposat anteriorment, els trams 0X00X, avinguda del L., 0100X camí, 0100Y camí i 010XX carretera de l'A. de la Massana, de l'Ordinació de senyalització de vies i edificis del Comú d'Ordino de data 30 de gener del 2014, no envaeixen el terme de la Parròquia de La Massana, per tant no existeix motiu per a ser objecte de modificació. El tram 0X0XX, camí de la G., en part, sobrepassa per error el límit territorial de la Parròquia d'Ordino, per tant, ha de ser objecte de modificació" (foli 62). Aquesta modificació resulta de l'Ordinació de data 24 d'abril de 2014 (foli 261).
Tercer.- Un des elements de la legalitat d'un acte administratiu és la competència de l'autor de l'acte. En aquest cas, la qüestió que es planteja és la competència "ratione loci" del Comú d'Ordino.
Aquesta qüestió va ser resolta per la Sala administrativa en la sentència núm. 66/2008 del 16 de setembre de 2008. En efecte, del punt de vista jurídic, la qüestió era d'una naturalesa idèntica: la competència "ratione loci" del Comú d'Ordino per aprovar el POUP.
En aquesta sentència, la Sala administrativa ha consagrat els principis següents
"L'article 80.1.e) de la Constitució reconeix als comuns, dintre de la seva autonomia administrativa, la potestat de delimitació del territori comunal i l'article 4.4 de la Llei Qualificada de delimitació de competències dels comuns els atribueix la d'ordenació del seu territori en allò que es refereix a la revisió de les creus de terme i d'emprius comunals.
Aquestes potestats són precisament les que van exercir els dos comuns l'any 1974, les van materialitzar sobre el terreny i els hi van donar eficàcia jurídica mitjançant l'acta de 19 de juliol. Convé remarcar com, al final de la mateixa es diu: "Donada aquí per acabada definitivament la desllindació de termes entre Ordino i La Massana, amb bona germanor, es llegeix la present acta, i de conformitat per ambdues parts, es signa la mateixa" i a continuació consten les signatures dels membres que formen la comissió de cada parròquia.
Aquesta acta és, a tots els efectes, un acte jurídic dels Comuns, que ve avalat no solament pel caràcter executiu directe que als actes dels comuns atribueix l'article 82.2 de la Constitució sinó també per la presumpció de validesa que pels actes administratius estableix l'article 23 del Codi de l'Administració, conceptes jurídics -caràcter executiu i presumpció de validesa- que en aquest cas venen especialment reforçats per què el desllindament no va ser unilateral sinó que va ser consensuat entre els comissionats de les dues parròquies.
En conseqüència, als efectes del present litigi, l'acta de 17 de juliol de 1974 té plena eficàcia jurídica mentre no sigui formalment anul·lada o substituïda per una altra que tingui efectes jurídics i sense que els actes d'oposició que el Comú d'Ordino ha realitzat a la mateixa puguin neutralitzar l'eficàcia indicada perquè no han portat, com a conseqüència, una nova delimitació que anul·li o substitueixi la de 1974".
S'han d'aplicar aquests principis en el litigi actual.
Quart.- El Comú d'Ordino contesta aquesta jurisprudència: "Des del Comú d'Ordino es considera que els límits reals que separen ambdues parròquies són els resultants de la divisió anteriorment mencionada de data 19 de juliol del 1974" (Informe de data 3 d'abril de 2014, foli 61, verso).
Aquest argument no pot prosperar, atès que resulta de la jurisprudència reiterada d'aquesta Sala, "que l'acta de 17 de juliol de 1974 té plena eficàcia jurídica mentre no sigui formalment anul·lada o substituïda per una altra...".
S'ha de concloure que l'Ordinació del Comú d'Ordino de data 30 de gener de 2014 és il·legal en la mesura que no respecta els límits establerts en els Acords de 1974.
La qüestió de prejudicialitat civil no pot ser admesa, atès que els acords de 1974 despleguen els efectes jurídics mentre no sigui formalment anul·lada o substituïda per una altra.
Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Comú d'Ordino.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució tàcita del Govern que porta desestimació del recurs d'alçada presentat contre l'Ordinació del Comú d'Ordino de senyalització de vies i edificis, del 30 de gener de 2014, no és parcialment ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- Anul·lar parcialment l'Ordinació del Comú d'Ordino de senyalització de vies i edificis, del 30 de gener de 2014, devent d'adaptar la mateixa als límits establerts en els Acords de 1974.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.