STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 269/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé15 septembre 2016
Numéro35/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 269/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 septembre 2016)
> Décision commentée : STSJAD 269/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:269 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de rouleau est TSJA-0000035/2016, le numéro de protocole 2000004/2015 et la sentence n° 60-2016.*
## Faits et procédure
Mme Tur, comptable au sein d'une entreprise, a bénéficié à compter du 1er mars 2006 d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe II, décision fondée sur un syndrome de fibromyalgie et une fatigue chronique. Par décision du 29 septembre 2014, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a suspendu cette prestation, au motif qu'une révision médicale effectuée le 4 septembre 2014 établissait une diminution de la capacité de gain de 10 %, inférieure au seuil requis de 66 %. Le Conseil d'administration de la CASS a confirmé cette décision en alzada le 16 décembre 2014, refusant par ailleurs l'octroi d'une pension d'invalidité pour maladie commune.
Mme Tur a saisi le Tribunal unipersonnel del Batlle, qui a rejeté sa demande par jugement du 15 février 2016. Elle a interjeté appel en soutenant, en substance, que l'ensemble des rapports médicaux produits devait être pris en considération, que les expertises judiciaires avaient été réalisées sur la base d'une seule visite brève et ne tenaient pas compte de l'aggravation de son état depuis 2006, et que sa situation s'était dégradée au point de la rendre incapable d'exercer toute activité professionnelle régulière. La CASS a conclu au rejet de l'appel, en s'appuyant sur les expertises judiciaires et sur l'avis de ses propres médecins.
Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par la procédure écrite de conclusions, la Sala Administrativa a statué sur pièces. Le dossier comprend notamment des certificats des médecins traitants (2011, 2014), une évaluation de l'Aire médicale de la CASS (13 février 2015), une expertise physique (9 juin 2015) et une expertise psychiatrique (4 décembre 2015) (non précisé dans la décision : la date exacte de la première décision de 2006 au regard des éléments médicaux initiaux).
## Question de droit
La question posée était de savoir si la diminution de la capacité de gain constatée à la date de la révision médicale de 2014 justifiait la suspension d'une pension d'invalidité pour maladie, au regard de l'article 166 de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la seguretat social, et de l'article 11 du Règlement des prestations d'invalidité, qui permet la prise en compte des facteurs subjectifs (âge, aptitudes, formation professionnelle) lorsque la réduction atteint 50 %.
Accessoirement, le litige posait la question de la hiérarchie probatoire entre les certificats des médecins traitants, qui témoignent d'une aggravation ou d'une persistance des symptômes, et les expertises judiciaires, qui concluent à une incapacité résiduelle faible.
## Solution et dispositif
Le Tribunal relève que les certificats médicaux produits par l'assurée sont hétérogènes. Si le certificat du Dr Criado (2011) concluait à l'incompatibilité de l'état de la patiente avec son travail habituel, et si le certificat du Dr Ribes (2014) évoquait une aggravation, le certificat du Dr Castillo (10 septembre 2014) précisait un état « fluctuant et instable » avec des difficultés intermittentes, principalement dans le cadre domestique. La juridiction en déduit que ces éléments ne sont pas strictement contradictoires avec l'appréciation médicale de la CASS.
Les expertises judiciaires sont examinées en détail. L'expert physique estime que la gêne fonctionnelle liée à la douleur se situe entre « une invalidité légère et modérée », soit entre 25 % et 30 % en pourcentage. L'expert psychiatre conclut à un
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 15 de setembre del 2016 - ROJ: STSJAD 269/2016
STSJAD 269/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 15 septembre 2016)
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI). Le numéro de rouleau est TSJA-0000035/2016, le numéro de protocole 2000004/2015 et la sentence n° 60-2016.
Faits et procédure
Mme Tur, comptable au sein d'une entreprise, a bénéficié à compter du 1er mars 2006 d'une pension d'invalidité pour maladie du groupe II, décision fondée sur un syndrome de fibromyalgie et une fatigue chronique. Par décision du 29 septembre 2014, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) a suspendu cette prestation, au motif qu'une révision médicale effectuée le 4 septembre 2014 établissait une diminution de la capacité de gain de 10 %, inférieure au seuil requis de 66 %. Le Conseil d'administration de la CASS a confirmé cette décision en alzada le 16 décembre 2014, refusant par ailleurs l'octroi d'une pension d'invalidité pour maladie commune.
Mme Tur a saisi le Tribunal unipersonnel del Batlle, qui a rejeté sa demande par jugement du 15 février 2016. Elle a interjeté appel en soutenant, en substance, que l'ensemble des rapports médicaux produits devait être pris en considération, que les expertises judiciaires avaient été réalisées sur la base d'une seule visite brève et ne tenaient pas compte de l'aggravation de son état depuis 2006, et que sa situation s'était dégradée au point de la rendre incapable d'exercer toute activité professionnelle régulière. La CASS a conclu au rejet de l'appel, en s'appuyant sur les expertises judiciaires et sur l'avis de ses propres médecins.
Les parties ayant obtenu la substitution de l'audience orale par la procédure écrite de conclusions, la Sala Administrativa a statué sur pièces. Le dossier comprend notamment des certificats des médecins traitants (2011, 2014), une évaluation de l'Aire médicale de la CASS (13 février 2015), une expertise physique (9 juin 2015) et une expertise psychiatrique (4 décembre 2015) (non précisé dans la décision : la date exacte de la première décision de 2006 au regard des éléments médicaux initiaux).
Question de droit
La question posée était de savoir si la diminution de la capacité de gain constatée à la date de la révision médicale de 2014 justifiait la suspension d'une pension d'invalidité pour maladie, au regard de l'article 166 de la Llei 17/2008, du 3 octobre, de la seguretat social, et de l'article 11 du Règlement des prestations d'invalidité, qui permet la prise en compte des facteurs subjectifs (âge, aptitudes, formation professionnelle) lorsque la réduction atteint 50 %.
Accessoirement, le litige posait la question de la hiérarchie probatoire entre les certificats des médecins traitants, qui témoignent d'une aggravation ou d'une persistance des symptômes, et les expertises judiciaires, qui concluent à une incapacité résiduelle faible.
Solution et dispositif
Le Tribunal relève que les certificats médicaux produits par l'assurée sont hétérogènes. Si le certificat du Dr Criado (2011) concluait à l'incompatibilité de l'état de la patiente avec son travail habituel, et si le certificat du Dr Ribes (2014) évoquait une aggravation, le certificat du Dr Castillo (10 septembre 2014) précisait un état « fluctuant et instable » avec des difficultés intermittentes, principalement dans le cadre domestique. La juridiction en déduit que ces éléments ne sont pas strictement contradictoires avec l'appréciation médicale de la CASS.
Les expertises judiciaires sont examinées en détail. L'expert physique estime que la gêne fonctionnelle liée à la douleur se situe entre « une invalidité légère et modérée », soit entre 25 % et 30 % en pourcentage. L'expert psychiatre conclut à un
Sentència
Núm. de Protocol: 2000004/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000035/2016
SENTÈNCIA 60-2016
PARTS:
Apel·lant: Sra. Tur
Representant: Sr. Cañete
Advocat: Sr. Azorin
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Manzanares
Advocat: Sr. Estany
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, quinze de setembre de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000004/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 35/16 — Décision commentée
1.- La Sra. Tur va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 16 de desembre de 2014 que confirmava, en alçada, altra de data 29 de setembre de 2014, i per la qual es suspenia el pagament de la pensió d'invalidesa per malaltia comuna al considerar que el seu estat mèdic havia millorat i ja no complia els requisits per ser mereixedora de la pensió que percebia fins a la data.
2.- Mitjançant sentència del 15 de febrer de 2016, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Tur.
3.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
s'han de prendre en consideració tots els informes mèdics i peritatges aportats per la part agent per quan corresponen a un seguiment en el temps de les malalties i patologies que sofreix l'agent;
les pericials judicials es van efectuar sobre la base d'una única visita molt curta i no recullen l'agreujament de la part agent respecte l'any 2006;
la situació mèdica de la part agent no ha millorat d'ençà l'any 2006 moment en el que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) li va reconèixer el dret a la pensió d'invalidesa, sinó que ha empitjorat i la impossibiliten per a exercir cap tipus d'activitat laboral regular.
La Sra. Tur ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de maig de 2016.
4.- La representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha passat a contestar el recurs d'apel·lació i estima en substància que:
s'han de tenir en compte el parer dels pèrits judicials i el parer dels metges de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que consideren que la Sra. Tur no assoleix el grau de minva necessari per poder ser mereixedora d'una pensió d'invalidesa en presentar un percentatge de menyscapte del 10%;
els informes mèdics presentats per l'assegurada han quedat rebatuts per les pericials judicials practicades.
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 26 de maig de 2016.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La Sra. Tur ha treballat de comptable a l'empresa L.D. Per carta de data 17 de febrer de 2006, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) informa l'empresa: "Després d'haver efectuat una revisió a l'Assessoria de la ORG_0 a la vostra empleada Tur, s'ha constatat que presenta una invalidesa malaltia del grup segon a partir del dia 1° de març del 2006" (foli 117).
Per resolució de data 16 de febrer de 2006, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) atorga a l'interessada una pensió d'invalidesa per malaltia del Grup Segon a partir del dia 1er. de març de 2006 (foli 15). La pensió d'invalidesa li fou reconeguda per presentar un síndrome de fibromiàlgia i fatiga crònica.
Per resolució de data 16 de desembre de 2014, el Consell d'administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) resol: "-1.Confirmar la decisió de suspendre la pensió d'invalidesa per malaltia del grup segon a comptar del 30 de setembre del 2014.
No atorgar-vos una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, atès que no acrediteu una pèrdua de la capacitat de guany del 60 %".
Aquesta resolució confirma altra de data 29 de setembre de 2014 (foli 13).
La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) justifica la seva decisió pels arguments següents: "Així, en virtut de la revisió mèdica efectuada el 4 desetembre de 2014, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va constatar que la vostra disminució de la capacitat de guany és actualment del 10 %, i en ésser inferior al 66 % requerit, va acordar la suspensió de la vostra pensió d'invalidesa per malaltia" (foli 11).
Tercer.- Per resoldre el present litigi, s'han d'examinar els documents aportats.
Resulta dels certificats mèdics aportats per l'assegurada:
-En un certificat de data 11 de febrer de 2011, el Dr. Criado escriu "Pensamos que la situación actual de esta paciente es incompatible con el desarrollo de su trabajo habitual" (foli 23).
-En un certificat de data 29 d'agost de 2014, el Dr. Ribes estima: "la simptomatologia que va provocar la discapacitat no ha variat i en tot cas, ha empitjorat amb alteracions digestives i psicològiques (foli 24).
-Però en un certificat de data 10 de setembre de 2014 el Dr. Castillo matisa el diagnòstic: "El seu estat anímic és fluctuant i inestable amb tendència a l'astenia i l'aïllament. Presenta de forma intermitent dificultats per poder fer front a la seva activitat diària, principalment la intendència en l'àmbit domèstic" (foli 25).
L'informe de l'Àrea mèdica de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 13 de febrer de 2015 (foli 135), conclou: "Conclusió: Es considera que la patologia que va motivar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa del grup II en el seu moment a la Sra. M., actualment no li causa una minva superior al 10% i per tant és insuficient per a atorgar una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna" (foli 136).
Segons els pèrits judicials:
El peritatge físic de data 9 de juny de 2015 fa un diagnòstic de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica que es va confirmar l'any 2005 i l'interessada va ser operada el 28 d'abril de 2009 (foli 142). El pèrit estima que "...la discapacitat que el dolor provocaria en les activitats diàries de la Sra. M. pot qualificar-se entre una discapacitat lleu i moderada, lo que en termes de percentatge vindria a ser d'entre un 25 % i un 30 %" (foli 145). Aquesta apreciació no és contradictòria amb el certificat del metge tractant de data 10 de setembre de 2014 (v. més amunt).
El peritatge psiquiàtric de data 4 de desembre de 2015 conclou: "...diagnòstic de trastorn adaptatiu reactiu a problemes de salut i familiars estant els seus símptomes en franca regressió. Aquest trastorn és persistent fins el moment, ja que els seus problemes segueixen influint en els seus símptomes, malgrat que aquests símptomes no són de intensitat suficient, a la meva manera d'entendre, com per interferir de forma siginificativa en la seva vida social o laboral. ...La seva simptomatologia psiquiàtrica, al ser a la meva manera d'entendre reactiva, lleu i no constitutiva pròpiament d'una malaltia mental, no l'impedeix, segons la meva opinió, el desenvolupament de la seva professió habitual o d'altres equivalents" (fol. 176).
Resulta del conjunt d'aquests elements mèdics que la minva presentada no assoleix el requisit de reducció de la capacitat de guany prevista a l'article 166 de la Llei 17/2008, ni tampoc el 50% que de conformitat amb l'article 11.1 del Reglament de prestacions d'invalidesa permet la presa en compte dels factors subjectius (edat, les aptituds i la formació professional).
Per aquests motius, el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar.
Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Tur.
Segon.- Declarar que la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 16 de desembre de 2014, confirmant en alçada la decisió del 29 de setembre de 2014, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.