SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de setembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 24-01-2014, el Sr. Peña va presentar demanda laboral contra la societat Pina, ORG_0, demanant que se la condemnés a pagar-li en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda i havers laborals impagats la quantitat total neta de 9.708,83.-euros o subsidiàriament, en concepte de compensació econòmica, preavís i havers laborals impagats la suma total neta de 8.593,66 EUR, en els dos casos més els interessos legals corresponents a comptar de la contesta la demanda, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com la totalitat de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la societat Pina, ORG_0, es va oposar parcialment a la demanda sol·licitant la desestimació de les pretensions de l'actor, excepte la en relació a 2 dies de salari del mes de desembre del 2013. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 21-03-2016, decidint "Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Peña contra la societat Pina, S.L.U. condemnant aquesta darrera a satisfer al primer la suma de 7.350,03.- EUR bruts que ha de ser augmentada dels interessos legals devengats a comptar del dia 24-2-2014 i fins el dia del seu total pagament. Aquest import haurà de ser declarat prop de la Cass de conformitat amb els conceptes reconeguts per la present Resolució. Finalment s'ha de condemnar la societat demandada a satisfer les costes ocasionades, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador." IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. La representació processal de la societat Pina, ORG_0, demana la seva revocació, dictant-se una nova acordant que l'acomiadament realitzat per l'empresa és nul i sense efecte, sense que tingui dret a percebre el Sr. Peña la indemnització estimada a la Sentència d'un import brut de 6.499,20.-euros i sense que es faci especial imposició de les costes processals ni a la primera ni a la segona instància. La representació processal del Sr. Peña demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a la societat defenent a abonar-li en concepte de vacances la suma de 3.405,18.-euros. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix en les actuacions l'existència d'una relació laboral entre el Sr. Peña, en qualitat de frigorista-electricista i la societat Pina, ORG_0 (P.). Aquesta relació es va iniciar el 20-06-2011, primerament en el marc de dos contractes de durada determinada de 3 mesos després dels quals va passar a ser de durada indeterminada a partir del 21-12-2011. Anteriorment a la seva contractació per la societat Pina, ORG_0, i des del 2006, el Sr. Peña treballava per l'empresa societat E. i havia patit un accident de treball el 19-07-2010. L'assalariat es va trobar en situació de baixa per accident de treball a partir del 14-02-2012 i aquesta situació es va perllongar fins que, en data 26- 11-2013, la CASS decideixi que, donat la consolidació de l'estat de salut del Sr. Peña com a conseqüència de l'accident de treball patit el 19-07- 2010, se l'havia, amb efecte al 02-12-2013, de donar d'alta i suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, tot i atorgant-li un capital d'invalidesa derivada d'accident de treball amb un grau de menyscabament del 5%. En data 03-12-2013, l'empresa va remetre a l'empleat un document acreditant que s'havia presentat al seu lloc de treball. En data 04-12-2013, l'empresa va pretendre posar fi a la relació laboral remetent al treballador una carta de comiat no causal exposant : "mitjançant la present li comunico que per diversos motius (especialment perquè no tenim feina per un altre treballador i perquè tenim pèrdues econòmiques) l'empresa no li podria pagar el salari a final de mes si es reincorporés a treballar després de la baixa mèdica de dos anys que he tingut per aquest motiu lamentant-ho molt li he de comunicar la decisió de resoldre la relació laboral amb efectes d'avui mateix". En data 06-12-2013, l'assalariat va presentar un recurs contra la decisió de la CASS del 26-11-2013 però el 27-01-2014, el Consell d'administració d'aquesta darrera va decidir confirmar la decisió inicial. II.- Examinarem separadament els dos recursos, començant pel de l'empresa que concerneix la qüestió de la indemnització del comiat i en segon lloc el de l'empleat que és relatiu al càlcul de les vacances ja que considera que el tribunal ha errat en considerar que la baixa no es podia considerar com un accident de treball sinó com una malaltia comuna. Argumenta en resumit que : 1) és per error que el tribunal es refereix a l'accident de treball del 2012 quan l'accident és del 2010; 2) la baixa mèdica iniciada en 2012 i les seves pròrrogues van ser qualificades d'accident de treball i la lesió va ser la mateixa que en 2010, no podent el tribunal qualificar-la de malaltia comuna i 3) l'argumentació és incongruent amb les peticions de les parts ja que mai l'adversa ha al·legat que només s'havien d'apreciar 4 mesos de vacances. III.- La part empresarial exposa que el seu únic greuge és que una empresa no pot acomiadar a un treballador quan la relació es troba en suspens per motiu d'una baixa mèdica. Sosté en essència que: 1) el dia 04- 12-2013 quan va practicar l'acomiadament, la relació laboral es trobava suspesa i per tant el comiat és nul i sense efecte ; 2) el metge facultatiu havia perllongat la baixa fins al 18-12-2013 i malgrat la CASS hagi revocat aquesta baixa, s'havia de prendre en compte que la relació entre el treballador i l'empresa i no la relació entre el treballador i la CASS ; 3) també s'ha de prendre en compte que l'assalariat va presentar un recurs i que durant la tramitació del mateix la relació quedava en suspens i 4) el Codi de relacions laborals considera com a nul i sense efecte l'acomiadament no causal d'una treballadora embarassada i el d'un representant dels treballadors. IV.- El recurs de l'empleat recau sobre la qüestió de les vacances ja que considera que el tribunal ha errat en considerar que la baixa no es podia considerar com un accident de treball sinó com una malaltia comuna. Argumenta en resumit que : 1) és per error que el tribunal es refereix a l'accident de treball del 2012 quan l'accident és del 2010; 2) la baixa mèdica iniciada en 2012 i les seves pròrrogues van ser qualificades d'accident de treball i la lesió va ser la mateixa que en 2010, no podent el tribunal qualificar-la de malaltia comuna i 3) l'argumentació és incongruent amb les peticions de les parts ja que mai l'adversa ha al·legat que només s'havien d'apreciar 4 mesos de vacances. Decisio V.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació dels recursos ha de portar a la confirmació de la condemna dels recurrents al pagament de les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs del Sr. Peña i el recurs de la societat Pina, ORG_0 contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 21- 03-2016 que confirmen íntegrament; IMPOSAR al Sr. Peña i a la societat Pina, ORG_0, les costes judicials d'aquesta alçada, en relació al seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE