SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 16-09-2013, el Sr. Amador va presentar demanda laboral contra la societat Nuñez, SA, demanant la seva condemna a satisfer-li la suma de 26.652.-euros en concepte d'indemnització de l'article 98.1 del Codi de relacions laborals, a cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la societat Nuñez, SA, es va oposar totalment a la demanda tot i formulant una demanda reconvencional sol·licitant l'import de 3.400.-euros en concepte d'indemnització pel perjudici causat per l'actuació del Sr. Amador així com altre import que quedi acreditat en fase de proves. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 08-02-2016, decidint : "Desestimar la demanda formulada pel Sr. Amador contra la societat Nuñez, S.A. i desestimar també la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera contra el primer, i sense fer pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes cas d'existir." IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació. La representació processal del Sr. Amador demana la seva revocació en el sentit d'estimar totalment la seva demanda amb imposició de totes les costes judicials a l'altra part. La representació processal de la societat Nuñez, SA, demana la seva revocació molt parcial en el sentit d'estimar la seva demanda reconvencional i amb imposició de les costes de les dues instàncies. V.- Per Aute d'aquesta Sala del 30-06-2016 es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pel Sr. Amador i per la representació processal de la societat Nuñez SA en els seus escrits de dates 3 de maig i 8 de de juny del 2016 en el sentit d'incorporar per a millor proveir els documents adjuntats amb els mateixos. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Examinarem en primer lloc el recurs del Sr. Amador que concerneix les condicions de resolució de la relació laboral i en segon lloc el de l'empresa que versa sobre la seva demanda reconvencional. II. De manera resumida, s'exposa en el recurs del Sr. Amador que: 1) tenia la doble qualitat de soci i d'assalariat però el litigi s'ha d'analitzar sota el prisma de la relació laboral; 2) el tribunal no ha interpretat correctament quina de les dues cartes (desistiment o acomiadament ) s'havia de tenir en compte ; 3) l'empresari no ignorava l'expedidor i el contingut de la carta rebuda però no la va recollir de manera premeditada per poder intentar invalidar els seus efectes notificant la carta de comiat disciplinari; 4) s'havia de valorar el contingut de la carta de desistiment; 5) els motius de desistiment queden justificats i no s'ha valorat correctament les mancances de l'empresa envers l'assalariat i 6) subsidiàriament, cap dels motius de comiat queden justificats. El primer aspecte del recurs s'ha d'estimar. En efecte, malgrat no s'hagi formalitzat cap contracte de treball, no es discuteix l'existència d'una relació laboral vigent des del mes d'octubre de l'any 2007 entre el Sr. Amador i la societat Nuñez, SA, representada per la Sra. Salas, presidenta. I malgrat el fet que l'agent afirma que tenia la qualitat de soci i que l'empresa ho nega, ambdues parts coincideixen per dir que el litigi s'ha de resoldre del punt de vista estrictament laboral. Ara bé, es dona la circumstància que ambdues parts van pretendre posar fi a la relació laboral. Per carta del 06-09-2013, l'assalariat va pretendre desistir de manera justificada. Aquesta carta fou enviada el mateix dia divendres 06-09-2016 per burofax a l'adreça de l'empresa però malgrat s'hagi deixat un avis no fou recollida pel seu destinatari. Per carta del 10-09-2013, l'empresa va pretendre acomiadar disciplinàriament a l'empleat. Aquesta carta fou enviada el mateix dia dimarts 10-09-2016 i fou recollida pel seu destinatari. El tribunal ha considerat que pel fet de no haver l'empresa rebut la carta de desistiment aquesta no havia pogut desplegar els seus efectes, al contrari de la carta de comiat. És així que només va analitzar la legalitat de l'acomiadament disciplinari, considerant finalment que un dels motius d'aquest estava justificat. Però, ni l'article 97.2 ni l'article 94.1 del Codi de relacions formulen com a exigència que el destinatari prengui coneixement de la carta per a que aquesta pugui tenir efecte. El primer, relatiu a les formalitats del desistiment justificat, disposa que s'ha de fer amb exposició de la causa, mitjançant carta certificada amb avís de recepció o mitjançant l'entrega directa a l'empresari, que n'ha de signar la recepció amb la menció de la data, i si aquest es nega a signar, en presència de testimonis, o per conducte notarial. El segon, relatiu a les formalitats del comiat, exposa de manera simè- trica que s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el co- miat, mitjançant carta certificada amb avís de recepció, per conducte notarial o lliurant-la directament a la persona treballadora, que ha de signar-ne la re- cepció amb la menció de la data, o en presència de testimonis, un dels quals no ha de tenir relació de dependència amb l'empresari, si es nega a signar. És en aquestes condicions que aquesta Sala va poder precisar les regles que s'han d'aplicar i, a més de les sentències TSJC-014/05 del 19-05- 2005 i 319/14 del 13-01-2015 citades pel recurrent, vam poder més recentment definir quin criteri s'ha de tenir en compte. Així, en la sentència 403/14 del 09-04-2015 motivàvem que "Pel que fa a la data que s'ha de prendre en compte per determinar la data d'extinció de la relació per l'efecte d'una carta que té tal objecte, sigui per part de l'empresari o de l'empleat, és evident que no es pot considerar solament la data indicada en la missiva, tota vegada que només procedeix del redactor de la mateixa i no ofereix cap garantia de que correspon a la realitat. Tampoc, es pot admetre prendre en compte la data en la qual la carta va ser presentada o remesa, ni tampoc la data en la qual el destinatari va ser informat de la existència de la carta, ja que, com passa en el present cas, la carta pot conèixer varies vicissituds i que no es pot acceptar que aquestes afectin els efectes jurídics propis de la carta. Per tant, el criteri que s'ha de prendre en compte és el moment en el qual queda establerta de manera fefaent l'exteriorització de la voluntat de posar fi a la relació laboral. Al respecte, aquesta Sala ha pogut precisar que la data d'un comiat era la de l'emissió de la carta d'acomiadament (vg. TSJC 115/13 del 03-09-2013).". Aquest criteri es va confirmar en les sentències 195/2015 del 03-09- 2015 i 235-15 del 27-10-2015 (en la qual es va precisar a més que un cop extingida la relació laboral per una part al contracte, sigui l'empleat o l'empresari, l'altra part no pot útilment pretendre també posar fi a una relació que no existeix més) i últimament en la sentència 32/2016 del 16-05-2016. La Sra. Salas afirma que estava de vacances fora del país però aquest fet no queda acreditat i al contrari ressurt del llibre horari (foli 306) que queda marcada com treballant el dia 06-09-2013 al mati i a partir del diumenge 8 a la tarda. A més, no podia ignorar l'empresari que el conflicte havia arribat al seu punt culminant, sobretot quan 3 dies abans havia revocat els poders bancaris del Sr. Amador. Finalment, i en tot cas, res justifica que el dilluns 09 de setembre no hagi anat a recollir la carta que tenia a la bústia preferint redactar la carta de comiat. En aquestes condicions, és la carta de desistiment que ha posat un terme a la relació laboral i s'havia d'analitzar el desistiment puix, justificat o no, el comiat practicat per l'empresa havia perdut tot objecte i no calia i ni cal ara analitzar-lo. Per tant escau en aquesta alçada controlar si o no es podia declarar el desistiment com a justificat i, en el primer cas, reconèixer el dret del treballador a percebre la indemnització de l'article 98, o en el segon cas, qualificar-lo de desistiment unilateral en el sentit de l'article 97.3. III.- Malgrat això, el recurs no es podrà estimar tota vegada que no existeixen en autes elements suficients per justificar el desistiment. En el nostre cas, la carta de desistiment exposa que : " Senyora, El que sotasigna Amador, major d'edat, de nacionalitat andorrana, per la present us comunica que, d'acord amb el que disposen els apartats 1.e i 1.g) de l'article 97 del vigent Codi de Relacions Laborals, Llei 35/2008 de 18 de desembre, dono per resolt de forma unilateral el contracte laboral que e ens uneix. Els articles d'aplicació són els que es descriuen a continuació, (sic): "La persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball, sigui quina sigui la seva modalitat, en els supòsits se- güents :... e) l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa g ) no donar ocupació efectiva a la persona treballadora..." Tenint en compte que m'ha prohibit l'accés al meu lloc de treball, m'ha impedit fer qualsevol tasca dins l'empresa, ha demanat als diferents col·laboradors de la societat que en cap cas contactessin amb la meva per- sona, m'ha anul·lat el telèfon d'empresa i una infinitat de detalls més que im- pedeixen que pugui desenvolupar la meva feina, ni cap altra dins de Nuñez S.A, m'he vist obligat a procedir a la resolució del contracte laboral que ens uneix amb caràcter immediat...". Es veu que el motiu central que motiva el desistiment és que l'empresa hauria impedit a l'empleat desenvolupar les seves tasques laborals. Però, aquest extrem no ha quedat acreditat. Recordarem dos principis : Un, és al treballador que pertoca acreditar els fets justificant el seu desistiment i no ho ha aconseguit. De fet, és significatiu com en el seu escrit de conclusions presentar en primera instància va centrar la seva argumentació sobre el comiat. Dos, el desistiment justificat correspon de manera general a una situació on el treballador pateix d'un incompliment contractual greu de l'empresari. Trobant-se l'assalariat en una posició forçada de dimissió, la Llei assegura la seva protecció donant-li la possibilitat de rescindir el contracte tot i garantint-li una indemnització corresponent al comiat. Aquí rau el caràcter justificat del desistiment. Per tant, el desistiment és una protecció de l'assalariat i no una eina per arreglar un problema entre socis. Ara bé, el que ressurt de les actuacions és que va aparèixer un conflicte entre el Sr. Amador i la Sra. Salas. Segons el primer, qui invoca la seva qualitat de soci, la mala relació tindria com a origen la seva demanda d'explicacions sobre unes desviacions de diners de la societat. Segons la segona, qui li nega la qualitat de soci al Sr. Amador, el conflicte s'hauria iniciat perquè el mateix hauria actuat en el seu propi interès, intentant desviar clientela, i s'hauria entès amb la competència. Però del punt de vista laboral i atenent-se als motius de la carta de desistiment, constatem que no s'ha acreditat la versió exposada en la carta de desistiment del Sr. Amador. Pel que fa al fet d'haver-li prohibit l'accés al seu lloc de treball, ressurt més aviat de les actuacions que és el Sr. Amador que va prendre la iniciativa i ha participat directament en l'aparició de la situació que denúncia per desistir. En efecte, és el Sr. Amador qui en data 27-06- 2013 va, per iniciativa pròpia, dipositar el seu joc de claus d'accés a la feina a la batllia. Si bé considera que ho va fer en la seva qualitat de soci per evitar més problemes dels que ja tenia amb l'altra sòcia qui havia interposat una denúncia arrel de la desaparició de documentació comptable, no es pot perdre de vista que és en qualitat d'assalariat que en el present plet es queixa de què l'empresari, és a dir la mateixa Sra. Salas li hauria prohibit l'accés al seu lloc de treball. Al respecte, és evident que el testimoniatge del Sr. Porras s'ha de valorar amb cautela puix es tracta d'un empleat de la societat, però el mateix s'ha de posar en perspectiva amb el fet pel Sr. Amador d'haver dipositat les claus a la Batllia i amb la confessió en judici del propi Sr. Amador El Sr. Porras va manifestar que era cert que a partir del 1 d'agost, després del dipòsit de les claus i després del seu període vacacional, el Sr. Amador no s'havia efectivament reincorporat al seu lloc de treball i que durant l'horari laboral es seia al banc ubicat just davant de les oficines de Nuñez, SA, o es trobava a la cafeteria radicada dins de X., o bé es trobava a les oficines de la competència directa, és a dir del negoci P.F.V. Quant a la manifestació del mateix testimoni que el Sr. Amador s'havia ofert per crear una nova societat, s'ha de posar en relació amb el fet acreditat que el Sr. Amador, al contrari de la Sra. Salas, estava interessat a participar al concurs públic pel x., i un altre fet acreditat que els representants de la competència va oferir a la Sra. Salas comprar-li les accions de Nuñez. A més a més, cal veure com afirma el Sr. Amador en el seu escrit de conclusions presentat en primera instància (foli 636) que durant el període que ens ocupa que si que assistia al lloc de treball, fent permanència, però no desenvolupava cap funció perquè no li era atribuïda cap feina, quan, en la seva confessió en judici, va manifestar que no podia treballar perquè es trobava la porta tancada. Però justament, pel que fa al fet d'impedir al Sr. Amador fer qualse- vol tasca dins l'empresa i de demanar als diferents col·laboradors de la societat que en cap cas contactessin amb ell, aquesta afirmació no que- da provada. No existeix finalment en autes cap element que permeti conside- rar que no se li va donar cap feina efectiva. Si bé, en data 03-09-2016, la Sra. Salas li va revocar els poders bancaris, que el propi Sr. Amador afirma que tenia exclusivament en la seva qualitat de soci, no es veu en què això li va impedir desenvolupar les seves tasques laborals, sobretot quan apareix, d'una part, que les tasques de gestió eren més aviat de la Sra. Salas, el Sr. Amador preocupant-se més de treballs físics i de les relacions comercials, i d'altra part, que en les últimes setmanes va fer servir aquests poders bancaris per fer-ne un ús "impulsiu" com ell mateix ho qualifica però no pas per gestionar la societat. Quant al fet d'haver-li anul·lat el telèfon d'empresa, apareix que el Sr. Amador va prendre la iniciativa d'encomanar noves targetes on s'havien d'esborrar els números de telèfon i substituir-los per d'altres (foli 581). Explica que ho va fer perquè la Sra. Salas havia prèviament fet fer targetes on sortia ella en tant que gerent i el telèfon que sortia estava desviat al seu personal, havent-se modificat les inicials on sortia el telèfon del Sr. Amador Explica també que després d'haver fet realitzar aquestes targetes, es va desplaçar a urgències i plantes del x. per donar el seu telèfon. Aquests elements, no demostren que es van intentar impedir a l'assalariat desenvolupar la seva tasca habitual i no donar-li ocupació efectiva en el sentit de l'article 97 g). Quant a la "infinitat de detalls" que haurien fet impossible que el Sr. Amador compleixi les seves tasques laborals, queden per definir i es- tablir. Així les coses, no es pot considerar com a justificat el desistiment i el demandant no pot pretendre a la indemnització de l'article 98. IV.- El recurs de l'empresa és en relació amb la desestimació de la seva demanda reconvencional. Els arguments revocatoris són : 1) una cosa és la data d'acabament de la relació i una altra la data en la qual el treballador va abandonar el seu lloc de treball i deixar de prestar els seus serveis laborals; 2) pel fet de desatendre les seves obligacions laborals el Sr. Amador li va provocar intencionalment despeses i oblidar a contractar els serveis d'una tercera persona pel cost de 400.-euros i 3) és fent mal ús dels seus poders bancaris que el Sr. Amador va efectuar la disposició d'efectiu de 3.000.-euros del 02-09-2016 en concepte de nòmina del mes d'agost. Pel que fa a l'import de 400.-euros que s'afirma que s'ha hagut de pagar a un tal Sr. Sainz per realitzar tasques pròpies del Sr. Amador, hem de constatar amb el Tribunal Unipersonal que la demandant reconvencional no ha acreditat ni la realitat del seu perjudici ni el nexe de causalitat entre l'actuació de l'empleat i la despesa. Pel que fa a l'import de 3.000.-euros, s'ha de confirmar el raonament del tribunal donat que la relació laboral es va extingir en setembre del 2013, aquest import havia de ser satisfet en concepte de salari del mes d'agost. Malgrat l'exposat anteriorment sobre la seva actitud durant el mes d'agost, apareix que el Sr. Amador quedava a la disposició de l'empresa i no existeixen elements per considerar que l'assalariat no hauria merescut aquest salari el qual, de conformitat amb els articles 5, 76 i 84 del Codi de relacions laborals constitueix la contrapartida obligatòria al fet de prestar personalment un treball i trobar-se a la disposició de l'empresa. Per tot l'exposat s'ha de desestimar també el recurs de la part empresarial. V.- La desestimació d'ambdós recursos ha de portar a la confirmació de la decisió de la instància de no efectuar pronunciament en relació a les costes processals havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes cas d'existir. Pel que fa a les costes de segona instància, en virtut del principi del venciment objectiu, i malgrat la demanda s'hagi desestimat per uns motius diferents dels del tribunal Unipersonal, cada part haurà de suportar les costes d'aquesta alçada en relació al seu propi recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR els recursos del Sr. Amador i de la societat Nuñez, SA, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 08-02- 2016 i confirmar la seva part decisòria ; IMPOSAR al Sr. Amador les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs. IMPOSAR a la societat Nuñez, SA, les costes judicials d'aquesta alçada en relació al seu recurs. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE