SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de Romeu, S.A. va interposar demanda, de data 28-05-2015, envers la mercantil Pla, ORG_0, en virtut de la qual i pels motius continguts a la mateixa sol·licita que es condemni a la defenent a l'abonament de la quantitat de 140.352,96 euros, amb més els interessos de descobert i amb imposició de les costes processals, alhora que demanava la realització en pública subhasta del bé hipotecat. En data 2-07-2015, la representació processal de la part defenent va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 4-02-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDIM Que hem de desestimar la demanda formulada per la representació processal de la societat civil Romeu, SA contra la societat Pla, ORG_0, la qual ha d'ésser absolta de les pretensions que es dirigien contra ella, fent imposició de les costes judicials ocasionades a la societat Romeu, SA de conformitat amb el que disposa el IV. CONSIDERANT de la present resolució judicial". III.- La representació processal de la part agent ha formulat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 27-05-2016, ha articulat escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius que es contenen en el mateix, insta la revocació de la resolució dictada a la instància. Pel contrari, la representació processal de la part recorreguda va presentar, en data de registre 20-06-2016, escrit de contesta a les conclusions, en mèrits del qual demana que es desestimi el recurs i s'imposin a la part recurrent les costes processals. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els que la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que el pacte 5 del contracte de préstec hipotecari no és abusiu. Així, sustenta que es va fer ús de la facultat resolutòria davant un incompliment greu d'una obligació essencial, com és el retorn del préstec. Afegeix que les demés obligacions dels prestataris són també essencials, com ho és el retorn de les 144 quotes mensuals consecutives d'amortització de capital i interessos. Sorprèn que es consideri abusiu el pacte cinquè quan el propi tribunal constata l'incompliment d'una obligació essencial. En segon terme, afirma que el raonament del Tribunal s'aparta, sense justificació, de la comunió opinió iuris conformada pels juristes i pels principis generals del dret del Principat. La sentència valora si l'incompliment és o no rellevant en funció de la durada i la quantia del procés i aquest criteri no és el que la reiterada jurisprudència d'aquest Tribunal té establert. Sosté que aquest Tribunal en les dues recents sentències de 29-04-2016 i 17-03-2016 ja deixa clar que l'incompliment d'una sola quota mensual no és motiu suficient per donar lloc a la declaració d'abusivitat. Indica que en un seguit de resolucions d'aquest Tribunal s'han examinat contractes de préstec com el d'autes i no s'ha conclòs que la clàusula fos abusiva. Alhora, exposa que en el dret andorrà (art. 32.1 LAFU, art. 12 Decret de 13-03-2013 i art. 97.1.c Llei 35/2008 del Codi de Relacions laborals) existeixen normes que contemplen la facultat resolutòria per incompliment d'una obligació essencial ni que sigui en una sola ocasió. En tercer terme, si s'apliquessin els criteris del Tribunal a quo, s'ha valorat inadequadament la prova. En aquest sentit, manifesta que no és desproporcionat exercir la facultat resolutòria davant l'existència de 32 quotes impagades des del mes d'agost de 2012 i fins l'ú d'abril de 2015 per un import total de 72.126,61 euros. I si bé va abonar parcialment 28.348,04 euros encara devia la quantitat de 44.120,90 euros i sense que des de la data de cancel·lació del deute s'hagi efectuat cap altre pagament. Manifesta també que el tribunal no ha pres en consideració altres elements que haurien de conduir a l'estimació de la demanda com les reclamacions prèvies que cercaven un intent de solució extrajudicial i l'actitud rebel del defenent i que, de conformitat amb el Pla general comptable del sistema financer hagi de computar una pèrdua i no pugui procedir a la reclamació. Assenyala també que la comparació del nombre de quotes impagades amb les pactades resta a l'arbitri del jutjador i converteix la resolució en arbitrària i genera inseguretat i que la no declaració del venciment pot ser més perjudicial pel deutor perquè les quotes impagades meritaran l'interès moratori des del seu impagament, de manera que el deute acumulat pot ser molt superior al que resultaria de donar per vençut el préstec. II.- El préstec hipotecari atorgat en data 25-10-2006 conté una clàusula, la cinquena, en la que s'estableix: "El préstec es tindrà per vençut i Romeu S.A. podrà exigir la immediata devolució del capital, tot o en la part no amortitzada, segons procedeixi, així com els interessos i totes restants quantitats per ell acreditades, si es produís qualsevol dels supòsits següents: a.- Si la part prestatària no fes efectius, dins dels quinze dies següents al seu venciment, qualsevol dels pagaments mensuals d'amortització i interessos, o no pagués, també al seu venciment, la prima d'assegurança de danys que es dirà"... e.- En general, si la part prestatària infringís qualsevol dels pactes del present instrument". El primer motiu del recurs no pot ésser acollit. Aquesta Sala ja ha posat de manifest que correspon als tribunal examinar d'ofici si les clàusules inserides en contractes on una de les parts és un consumidor han de ser analitzades d'ofici per a determinar si aquestes estableixen una desproporció injusta entre les prestacions que corresponen a cadascuna de les parts. Així, a la nostra STSJA de 5-03-2015 vam indicar que, a diferència d'altres ordenaments jurídics del nostre entorn, no existia en el moment en que es va perfeccionar el contracte una normativa específica per tal de protegir al consumidor (com la que ara es preveu a la Llei 13/2013, de 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor). I que, per tant, corresponia a aquesta Sala efectuar una tasca hermenèutica dels contractes perfeccionats entre consumidors i professionals per a analitzar, tant des de la vessant substantiva com processal, les clàusules abusives i els criteris d'incorporació i transparència respecte d'elles. La sentència d'aquesta Sala de 27-11-2014, amb cita i exposició de la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió europea (STJUE de 14-03-2013 Cas Aziz vs Catalunya Caixa), va indicar que la consideració d'una clàusula com a abusiva no es pot efectuar en abstracte i, en concret aquesta manifestació, s'efectuava en relació a la clàusula de venciment avançat. Aleshores, s'exposava, per una banda, que l'existència de normes legals, com ara també s'addueixen, que contemplin la previsió de donar per vençut el crèdit són hipòtesis diverses, atès que aquí s'estudia la correlació de drets i obligacions en una estructura contractual, i per l'altra, perquè per a decidir si la clàusula de venciment avançat és abusiva esdevé necessari examinar les circumstàncies concretes del seu exercici per a poder decidir. Precisament, per a defugir l'estudi en abstracte de l'abusivitat, ja dèiem, a l'igual que el TJUE en el seu Aute de 11-06-2015, que la previsió del venciment avançat per un sol cas d'incompliment no és per se motiu per a declarar el seu caire abusiu i que calia examinar si en el cas ha existit realment un desequilibri entre les prestacions d'ambdues parts i que a Andorra (art. 20 Llei de 13-06-2013) calia un just equilibri entre un alt nivell de protecció dels consumidors i la competitivitat de les empreses (SSTSJA de 17-03 i 29-04-2016). Arribats a aquest extrem, la nostra sentència de 27-11-2014 exposava, a la lletra, que "per a valorar el caire abusiu de la clàusula de venciment avançat, continguda en un determinat negoci jurídic, s'ha de prendre en consideració dos paràmetres transcendents: per una banda, que l'incompliment que genera la facultat de resolució unilateral ho sigui d'una prestació essencial o no, i per l'altra, la rellevància de l'incompliment produït respecte de la quantitat i la durada del préstec". I també sustentàvem que "la clàusula tal i com es troba redactada esdevé abusiva, atès que amb un incompliment mínim de la prestació essencial es possibilita l'adopció d'una mesura radical i enormement perjudicial pel deutor com és la pèrdua del termini i el venciment del deute, amb l'acumulació al capital degut dels interessos pendents. Per tant, el venciment anticipat fonamentat en la manca de pagament d'una sola quota constitueix una clàusula abusiva que no pot emparar el mateix" En definitiva, les consideracions precedents justifiquen la desestimació dels dos primers motius de recurs. III.- Quant al tercer motiu del recurs i a les consideracions posteriors que s'efectuen, s'ha de convenir amb la part recurrent que els paràmetres per a enjudiciar si una clàusula en atenció a les circumstàncies concretes del cas és o no abusiva requereixen un estudi casuístic per a analitzar si l'obligació incomplerta és essencial i si l'incompliment té la suficient entitat o gravetat en relació a la durada i quantia del préstec. No obvia aquesta Sala que l'examen conforme a la concurrència d'aquests paràmetres impedeix oferir una resposta automàtica (com seria dependre d'un percentatge o nombre de quotes impagades) i que existeix un marge de discrecionalitat - que no arbitrarietat- judicial. Però, precisament aquest enfocament casuístic i individualitzat possibilita que el tribunal, amb els criteris ja determinats, examini si en el cas concret, l'incompliment és suficientment greu com per a permetre l'ús de la facultat de declarar vençut el préstec, de manera que el recurs ha de ser acollit, la sentència revocada i la demanda de l'entitat financera estimada. IV.- L'estimació del recurs comporta la no imposició de les costes d'aquesta alçada, mentre que l'estimació íntegra de la demanda de primera instància motiva la imposició de les costes processals, en atenció al principi del venciment objectiu (Codi 7,51,5) a la part demandada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX ESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de Romeu, S.A. contra la sentència, de data 4-02-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria i declarem que estimem la demanda interposada per Romeu, S.A. contra la societat Pla, ORG_0 i condemnen aquesta darrera a l'abonament de la quantitat de 140.352,96 euros, amb més els interessos establerts per l'ABA per a descoberts en compte corrent des del dia 2-04-2015 i fins a la cancel·lació del deute, amb imposició a la part defenent de les costes processals. Així mateix, disposem la realització en pública subhasta del bé immoble consistent en el despatx x., situat a la planta primera de l'edifici construït sobre la parcel·la de terreny anomenat H., al XXXX i que s'acordi l'aplicació del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació del deute garantit hipotecàriament de 140.352,96 euros, amb més els interessos i comissions generats i l'excés d'existir s'apliqui a la cancel·lació del deute no hipotecari. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE