SENTÈNCIA RECURS D'APEL·LACIÓ Resum I.A. La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs interposat pel Sr. Valverde contra la sentència del Tribunal de Batlles que el condemna a pagar 15.000 euros a la Societat Araujo, SL, més els interessos legals i les costes judicials. El recurs argumentava que la valoració de la prova feta pel tribunal havia estat incorrecta i que la constructora no havia acreditat per quin motiu o raó es devia l'import reclamat. No obstant això, el tribunal superior ha considerat que la part defenent havia de provar els fets excloents i impeditius, i que no havia fet prou per demostrar que la constructora havia intentat facturar el cost dels repassos o que existia un pacte al respecte entre les parts. Per tant, la sala ha confirmat la sentència del tribunal de batlles i ha imposat al Sr. Valverde les costes judicials de segona instància. Sentència Magistrats Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA Sala Civil TSJC.- 0000167/2016 ORIGEN: 6100347/2013 - 00 NIG: 5300542120140001224 SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 06-06-2013, la representació processal de la Societat Araujo, SL, va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Valverde, en reclamació de la quantitat total de 15.000.-euros en concepte del rossec impagat d'una certificació de treballs de construcció, més els interessos legals a partir de l'emissió de la certificació, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal del Sr. Valverde es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent. Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions, essent precisat que la part agent va afegir aleshores una reclamació relativa al pagament de l'import de 4.200.- euros en concepte d'indemnització del cost del tractament de la Dra. Plana III.- Per Sentència de data 25-02-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir "Que estimant de forma íntegra la demanda formulada per l'administració judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat Araujo, SL contra el Sr. Valverde, hem de condemnar conseqüentment a aquest darrer, a pagar la suma total de 15.000.-euros, majorada dels interessos legals comptadors a partir des del 18 de juliol del 2013 i fins al seu efectiu pagament, fent imposició de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el que es preveu al IV.-CONSIDERANT de la present resolució judicial". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Valverde demanant la seva revocació íntegra i que es dictés una nova desestimant les pretensions de la part agent, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies. La representació processal de la Societat Araujo, SL, demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- El recurs és en relació amb la valoració de la prova feta pel tribunal doncs la part apel·lant considera que es va fer de manera incorrecta i infringit els principis de la càrrega probatòria. Argumenta en resumit que : 1) la demandant no ha acreditat per quin motiu o raó es deuria l'import de 15.000.- euros i no ha aportat cap prova; 2) no és al defenent provar que no deu 15.000.- euros; 3) la constructora va pretendre facturar repassos que havia d'assumir i les parts van convenir que el cost dels mateixos s'havia de compensar amb el fet que el Sr. Valverde havia facilitat un elevador i 4) la constructora no havia reclamat mai res i no pot anar en contra dels seus propis actes o dels pactes existint entre les parts. Els arguments de la part recurrent són quasi únicament una reiteració dels ja exposats en primera instància i als quals el tribunal ha aportat una resposta complerta i motivada. Aquesta constatació seria suficient per desestimar el recurs però per tal de donar una resposta complerta s'ha de motivar el següent. Ha quedat establert que en el decurs dels anys 2006-2009, la societat demandant va realitzar a petició del demandat diversos treballs de construcció per realitzar un edifici a Andorra la Vella i que és en aquest marc que fou establert la certificació nº1 (titulada "Voravies edifici F." d'un import 34.497,26.-euros i firmada per la societat demandant i pel Sr. Cañete amb la menció de la data 17.06.2010.) el pagament de la qual s'ha discutit en el judici. El tribunal va considerar que corresponia a la part defenent provar els fets excloents i impeditius per ella al·legats, així com amb el principi de la facilitat probatòria, compte tingut que es trobava a l'abast del Sr. Valverde provar que va liquidar el conjunt de la certificació número 1, reclamada parcialment per l'agent. Aquest plantejament s'ha de confirmar. En efecte, en el present cas, és innegable que en cap moment el defenent va negar la realitat dels treballs que fonamenten dita certificació. De fet, constatem que si la part defenent va sol·licitar la prova d'unes testificals i entre elles la de la Sra. Diez qui va coordinar les obres de construcció, és significatiu que cap pregunta se li va fer sobre la referida certificació ni sobre les obres en si. Des de l'inici, l'argument del defenent va ser que la constructora no havia acreditat per quin motiu o raó es deuria l'import de 15.000.- euros i que, essent la certificació d'un total de 34.497,26.-euros, era a la demandant provar que ell havia pagat l'import de 19.497,26.-euros. Però no és al creditor de provar els imports pagats pel deutor. Les regles de la prova, són conegudes i les vam recordar recentment així com la seva evolució més moderna ( veure les sentències TSJSC 265- 14 del 05-02-2015 i 374/14 del 14-04-2015). Segons aquestes regles, és un principi bàsic que, una vegada acreditats els fets constitutius del dret reclamat, correspon a la part defenent la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius. La solució té unes arrels molts antigues i profundes i està compartida pels sistemes del nostre seu entorn. Així, el sempre vigent article 1315 del code civil français ("Celui qui réclame l'exécution d'une obligation doit la prouver. Réciproquement, celui qui se prétend libéré doit justifier le paiement ou le fait qui a produit l'extinction de son obligation") que tenia el seu equivalent en el codigo civil espanyol en l'article 1214 ("Incumbe la prueba de las obligaciones al que reclama su cumplimiento, y la de su extinción al que la opone") ara derogat per l'article 217 de la ley de enjuiciamiento civil (2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior.") són la manifestació de la mateixa exigència. Dit d'una manera més trivial, un cop establert la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part deutora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret de creditor. Per tant de cap manera es podia exigir de la demandant que acrediti que el deutor havia pagat 19.497,26.-euros dels 34.497,26.-euros constituint el dret de crèdit, sinó que és el deutor qui havia de provar quan i quina quantia havia pagat per alliberar-se, cosa que no ha fet. Per oposar-se a la reclamació, el defenent i ara recurrent ha adduït dos motius. En primer lloc, ha pretès que s'havia hagut de fer repassos i que l'import reclamat correspondria al cost d'aquests repassos. Però cap element acredita tal asseveració i el seguit de factures aportat no prova aquest extrem. Finalment, la prova sobre la qual pretén acreditar la seva versió són les manifestacions del Sr. Plana. Però, el què es pot extreure d'aquestes és només que dit senyor, antic empleat de la demandant i qui va treballar a l'obra d'autes, confirma que es van realitzar una sèrie de repassos abans de l'entrega definitiva, precisant que desconeix si la societat Araujo tenia l'obligació de realitzar-los. Aquestes manifestacions són totalment insuficients per demostrar que la constructora hauria intentat facturar el cost dels repassos o que existiria un pacte al respecte entre les parts. En segon lloc, pretén en segon lloc que havent facilitat un elevador a la constructora durant el decurs de les obres i que hi que hauria lloc a una compensació. Però, si bé el fet que va deixar un elevador a disposició durant les obres queda acreditat, res permet considerar l'existència d'un acord al respecte. Tampoc existeix cap element per avaluar dita facilitat i per tant no pot existir compensació la qual, com bé ha estat recordat pel tribunal, exigeix la concurrència de dos deutes líquids i exigibles. Finalment, en tals condicions, no es pot considerar, que la constructora que té dret a reclamar el deute fins al final del termini de prescripció, hauria anat en contra dels seus propis actes. II.- En virtut del principi del venciment, la desestimació del recurs justifica imposar al recurrent vençut les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Valverde contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 25-02- 2016 que confirmem íntegrament. IMPOSAR al Sr. Valverde les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE