SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit del 31-07-2014, el Sr. Marcos va presentar demanda laboral contra la Sra. Plaza, titular del negoci M., demanant que se la condemnés a satisfer-li la suma total de 2.248,20.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda o subsidiàriament injustificat, i en concepte d'havers laborals impagats, al pagament dels interessos legals corresponents, a declarar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- Mitjançant escrit del 07-10-2014, la representació processal de la Sra. Plaza, es va oposar totalment a la demanda. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 08-04-2016, decidint : " Estimar substancialment la demanda formulada pel Sr. Marcos contra la Sra. Plaza, en tant que titular del negoci M., en el sentit de condemnar a aquesta darrera a pagar l'import de 2.151,65.- euros nets en concepte de havers laborals pendents per acomiadament injustificat al Sr. Marcos, juntament amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda a saber el dia 7 d'octubre de 2014 i a cotitzar prop de la CASS la quantitat de 2.151,65.- euros, imposant el pagament de les costes processals causades a la Sra. Plaza". IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Plaza demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies . La representació processal del Sr. Marcos demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix en les actuacions que, des del mes de març del 2013, el Sr. Marcos treballava com a repartidor en el negoci de mobles de la Sra. Plaza El seu últim salari fix era de 1.000.-euros més una part variable en funció de les hores extraordinàries. Aquesta relació es va acabar el dia 17-06-2014 com a conseqüència del seu acomiadament disciplinari mitjançant carta exposant (SIC) : "Posem en el seu coneixement que aquesta empresa ha decidit rescindir el seu lloc de treball en el dia d'avui, degut als darrers aconteixements provocats per vostè que són constitutius de faltes greus envers de l'empresa. Aquests fets que fem referència, tipificats en la llei sobre el contracte laboral són els següents: . Faltes reiterades al treball sense justificació (Art. 104.1) . Disminució voluntària i continua del rendiment al treball (Art. 104.7) . Abandonar al seu company de repartiment al mig d'una feina . Degut a tenir unes altres feines que te, no pot fer hores extres quan l'empresa l'hi demana, tal i com es va quedar al fer el contracte laboral. El saludem ben atentament,". L'assalariat va rebre i firmar dita carta però portant-hi la menció que no era conforme amb el comiat i no va acceptar la liquidació oferta, fet que va portar l'empresari, en data 02-07-2014, a dipositar l'import de 795,20.-euros, acceptat en concepte d'acompte. II.- El recurs de l'empresa es fonamenta sobre la consideració que la sentència d'instància seria "jurídicament inapropiada i probatoriament errònia". Els greuges són en essència que: 1) contràriament a l'afirmació del tribunal, la carta d'acomiadament ha estat degudament realitzada i els greuges imputats al Sr. Marcos estan clarament identificats; 2) l'acomiadament està perfectament justificat per raons disciplinàries; 3) ha resultant suficientment acreditat que el treballador va faltar en dates 15,16 i 17 d'abril del 2014 i 4) la sentència, de manera incongruent i causant-li indefensió, ni menciona els altres motius d'acomiadament quan han quedat justificats. Però aquests greuges no es poden estimar. En efecte, la simple lectura de la carta demostra que aquesta no respecta les exigències legals i s'ha de compartir la constatació feta pel primer jutjador que "els greuges que se l'imputen al Sr. Marcos no estan clarament identificats, sinó que únicament s'informen de forma genèrica, no constatant mínimament ni el fet concret, ni la data en que es van produir.". A això, podem afegir que només dos dels quatre comportaments reprotxats es veuen relacionats a una falta tipificada en el Codi de relacions laborals i que, a més a més, es pot constatar que, tot i citant articles relatius a faltes molt greus, es qualifiquen les faltes reprotxades com a greus quan només les faltes molt greus poden fonamentar un comiat disciplinari. Cal recordar que, en consonància amb l'article 106, l'article 94 del Cod- di de relacions laborals relatiu a les formalitats del comiat per causes discipli- nàries disposa que l'avís de comiat s'ha de fer exposant-ne amb concreció la causa que origina el comiat. Es jurisprudència assentada i reiterada d'aquesta Sala que aquesta exigència no constitueix una mera formalitat sinó una condició de l'eficàcia del comiat i que, com ho recull l'article 98 del Codi de relacions laborals, un comiat practicat de forma indeguda equival a un acomiadament improcedent o un acomiadament injustificat. És així que vam poder recordar en nombroses sentències (entre elles la 188/15 del 03-09-2015 i la 303/15 del 26-22-2015, que no cal citar de nou tota vegada que el tribunal o la part agent ja ho van fer, però també 312/09 del 22-03-2010 i més recentment 462/15 del 29-04-2016 i 71/16 del 31-05- 2016) els dos principis bàsics en la matèria : la carta,si bé no ha de ser necessàriament extensa, ha de ser prou concreta per permetre a l'empleat organitzar la seva defensa i no patir indefensió, i al tribunal exercitar el seu control. S'han de poder identificar en ella els fets reprotxats i situar-los en el temps, en particular per controlar la prescripció eventual. Aquesta exposició concreta s'ha de fer independentment del coneixement que l'assalariat pot tenir o se suposa que pot tenir dels fets reprotxats. La carta val per si sol i no es pot admetre que el treballador hauria de procedir a un esforç de construcció material i intel·lectual per determinar quines són les causes del seu comiat. la carta cristal·litza és a dir fixa les causes del comiat, i no es pot modificar-les posteriorment, en particular en el decurs de la fase judicial. Així en el nostre cas, és només en l'escrit de contesta que es va indicar que els dies en els que l'empleat havia faltat eren els 15, 16 i 17 d'abril del 2014 quan és en la carta que s'havia d'aportar aquesta precisió. De fet, i a títol demostratiu, es veu que la carta va ser lliurada just 2 mesos després de l'últim dia d'absència, i que donat el termini fixat per l' article 107, una discussió jurídica s'hauria pogut iniciar en l'escrit de demanda al respecte. De la mateixa manera, a l'identificar les dates en la carta, l'empleat hauria pogut invocar en la demanda, amb la subseqüent discussió contradictòria, l'argument que només va poder invocar en el seu escrit de conclusions i segons el qual l'empresa li havia acceptat l'absència i descomptat de la nòmina. I pel que fa a les altres faltes, és només en període probatori que s'ha pretès aportar uns elements i encara molt parcials per a concretar-los. Quant a la incongruència denunciada, no existeix, i cap indefensió ha sofert la part defenent. En efecte, el tribunal ha motivat de manera detallada i conforme a dret en que la carta no respectava les exigències legals, i ha considerat que el comiat s'havia realitzat de manera injustificada. Si bé no es tracta precisament d'un comiat injustificat, (és a dir un comiat en relació a qual no s'han acreditat la realitat i la transcendència de les faltes invocades), sinó d'un comiat fet en forma indeguda, el dret a percebre la indemnització és el mateix. Sobretot, a partir del moment on es constata que el comiat s'ha practicat de manera indeguda, no es útil ni congruent entrar al fons per valorar si els motius esgrimits queden finalment justificats. Tot i així, per donar una resposta complerta, volem palesar que no es pot fonamentar una falta molt greu de baixa voluntària del rendiment tipificada a l'article 104.7 (la qual respon a uns criteris objectius precisos i exigeix, entre altres requisits, una comparació entre el rendiment normal i pactat i el rendiment suposadament provocat per la baixa voluntària) en una única testifical realitzada en la persona d'un empleat qui és també la parella de la filla de la defenent, i qui no va confirmar que el Sr. Marcos feia malament i molt poc a poc el muntatge dels mobles sinó que va manifestar que entre abril i juny havia baixat "una mica" el rendiment. Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància. III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la defenent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la Sra. Plaza contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 08-04-2016 que confirmem íntegrament; IMPOSAR a la Sra. Plaza, les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE