SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 27 d'octubre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Per escrit de data 30-05-2011, la representació processal del Sr. Expósito va presentar davant de la Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra el Sr. Plaza, la societat B., SL, i la societat A., SL, sol·licitant que es dictés sentència : condemnant als demandats a atorgar davant d'un Notari del Principat escriptura pública de compravenda o, qualsevol altra que correspongui a fi que es retorni al seu principal la titularitat del Xalet M., situat a la XXXX, amb advertiment que, en el cas que no ho facin en el termini que, prudencialment, indiqui la Batllia, aquesta procedirà a atorgar l'escriptura per compte dels demandats, condemnant solidàriament als demandats a pagar al seu poderdant la suma de 500.000 EUR, prèvia deducció de despeses que quedi eventualment acreditat que el demandat Sr. Plaza hagi pagat per compte del seu principal, seguint instruccions expresses d'aquest, condemnant als demandats al pagament dels interessos legals devengats a partir de la data de la contesta a la demanda; així com al pagament de la totalitat de les costes, inclosos els honoraris d'Advocat, Procurador i pèrit, si s'escau, a acreditar en període d'execució de sentència. II.- La representació processal del Sr. Plaza, la societat B., SL, i la societat A., SL, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, tot i formulant demanda reconvencional per tal de condemnar al Sr. Expósito a pagar al Sr. Plaza la quantitat que resulti acreditada en període de proves, aplicant la compensació si procedís, més els interessos des del dia 28 de novembre del 2008 en que se l'efectuà el primer requeriment notarial, amb imposició de totes les costes judicials a l'agent. La part agent va replicar insistint en les seves pretensions i oposant-se a la demanda reconvencional, i les defenents van duplicar, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions i de conclusions complementàries, ambdues mantenint les seves posicions amb la precisió que : la part agent va sol·licitar que es condemnés als defenents a atorgar tots els documents que siguin necessaris a fi que pogués recuperar la titularitat de les societats C., SL, A., SL, i especialment del Xalet M.; condemnant el demandat Sr. Plaza a reembossar a l'actor la quantitat de 423.529,78.- EUR (500.000 - 76.470,22), més els interessos legals, així com al pagament de les costes d'ambdues instàncies. la part defenent va demanar la desestimació de la demanda principal i l'estimació de la demanda reconvencional condemnant al Sr. Expósito a satisfer al Sr. Plaza la quantitat de 300.000.-euros més els interessos legals des del dia 28 de novembre de 2008, i a la totalitat de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat, procurador i pèrit. III.- Per Sentència de data 10-09-2015, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir " Que estimant parcialment la demanda interposada per la representació processal del Sr. Expósito contra el Sr. Plaza i les societats B., SL, i A., SL, i desestimant íntegrament la demanda reconvencional articulada pel Sr. Plaza contra el Sr. Expósito, hem de condemnar i condemnem els demandats a: 1.- Atorgar davant d'un Notari del Principat escriptura pública de compravenda o, qualsevol altra que correspongui a fi que es retorni al demandant la titularitat del Xalet M., situat a la Carretera dels Vilars núm x, urbanització C. d'Escaldes-Engordany amb advertiment que en el cas que no ho faci en el termini de dos(2) mesos a comptar de la fermesa de la present aquesta operació es materialitzaria amb la intervenció de la Batllia en seu d'execució; 2.- Pagar a l'agent la suma de 86.040,30.- EUR que ha de ser incrementat amb els interessos legals des de la data de fermesa de la present Resolució i fins el dia del seu total pagament. No escau fer especial pronunciament en relació a les costes processals relacionades amb la demanda principal, havent cada part d'assumir les seves pròpies i per meitats les comunes. En relació a les costes derivades de la demanda reconvencional, aquestes han de ser imposades al Sr. Plaza." FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat establert a les actuacions que el Sr. Expósito, navegador francès i creador de la cursa nàutica "X.", va realitzar diverses adquisicions i inversions al Principat i entre elles va adquirir, al mes de juny de l'any 2000, el Xalet "M." ubicat en la urbanització "C." d'ESCALDES-ENGORDANY. En el marc d'aquestes operacions es va realitzar un muntatge tancat de societats creades l'any 2000 i al resultat del qual el Sr. Expósito, des del 2001, era propietari de 33% de la societat B., SL, quina era propietària del 100% de la societat C., SL, aquesta propietària del 100% de la societat A., SL, propietària per acabar, del 67% de la societat B., SL. A partir del 2001, es va iniciar a França un seguit de procediments per diversos il·lícits penals comesos a l'ocasió de la gestió de la societat francesa del Sr. Expósito qui organitzava la cursa del "X." (S.). És finalment en data 11-09- 2008 que "la chambre des appels correctionnels de la Cour d'appel de Poitiers" va confirmar la condemna del Sr. Expósito i va posar un terme a aquests procediments. Durant aquest període de temps, en data 30-04-2003, el Sr. Expósito va vendre el Xalet a la societat B., SL, tot i seguint posseint-lo. Paral·lelament, es va posar al lloc una relació de fidúcia per part del Sr. Expósito a favor del Sr. Plaza qui ostentava la titularitat formal del 33% del capital social de la societat B., SL, i per conseqüent el poder sobre tota l'estructura, i així en data 23-12-2004 el demandant va atorgar escriptura pública de compravenda de les seves accions en la societat B., SL. En data 23-10-2006 el Sr. Expósito i el Sr. Plaza van formalitzar la fidúcia existent i tant el Sr. Plaza personalment (en relació als 33%) que com a representant de la societat A., SL (en relació als 67%), van reconèixer la seva condició de fiduciaris del Sr. Expósito, declarant que la titularitat real era del Sr. Expósito i amb la precisió que el Sr. Plaza en cap moment podia actuar sense el consentiment "previ i escrit" del Sr. Expósito. D'altra banda, la societat C., SL, era titular de la marca "X." i la va vendre a l'administrador judicial de la societat S. pel preu de 500.000.-euros pagat per xec del 04-11-2004 ingressat al compte de la societat C., SL. És a partir del 2008, val a dir, desprès de la resolució de la Cour d'appel de POITIERS, que el Sr. Expósito va pretendre posar un terme a aquesta situació i en particular que es realitzin les escriptures per tal de tornar a posar al seu nom el Xalet, però és aleshores que el Sr. Plaza va exigir que se li faci diversos pagaments. II.- Finalment, les parts defenents van fer valer en aquest plet que estaven en disposició d'escripturar el xalet i el tribunal els va condemnar a atorgar davant d'un Notari del Principat l'escriptura pública corresponent. Per tant, la resolució es va centrar, d'una part, sobre la qüestió del retorn al Sr. Expósito de l'import de 500.000.-euros ingressat al compte de la societat C., el tribunal fent el compte detallat dels imports que es podien considerar com a justificats en concepte de despeses realitzades pel Sr. Plaza pel compte del Sr. Expósito. Pel que fa a aquest primer aspecte, el tribunal ha considerat que és un total de 413.959,70.-euros que s'havia acreditat en concepte de despeses i que s'havia de compensar amb l'import de 500.000.-euros. I d'altra part, el tribunal va resoldre la qüestió plantejada per la demanda reconvencional, jutjant que no existia cap fonament per establir un dret a retribució al favor del Sr. Plaza. III.- Ambdues parts s'alcen en contra d'aquests pronunciaments. Examinarem en primer lloc el recurs del Sr. Expósito i en segon lloc el dels defenents qui a més de la qüestió de les despeses concerneix també la seva demanda reconvencional. IV.- La representació processal del Sr. Expósito indica que no està d'acord amb la liquidació realitzada pel tribunal i que : 1) el tribunal ha pres en compte un taló aportat extemporàniament pel defenent amb el seu escrit de conclusions i, malgrat s'hagi demanat conclusions complementàries al respecte, s'ha vulnerat el principi de preclusió pel fet de prendre en consideració aquest document; 2) el tribunal no ha pres en compte la prova pericial qui sol permet dir quins pagaments són justificats; 3) aquells imports justificats ascendeixen al total de 76.470,22.-euros als quals s'han d'afegir 82.613,72.-euros i 4) per la resta, les deduccions del tribunal no són justificades. Quant a la invocada violació del principi de preclusió, apareix que la representació processal de les parts defenents, per acreditar la realitat d'una transferència a Luxemburg, va aportar amb el seu escrit de conclusions la còpia d'un xec de 80.000.-euros del 28-12-2006 emès pel Sr. Plaza al benefici del Sr. Expósito. Per Providència del 19-06-2015, i en base a l'article 5 del Decret del 01-05-1922, el Batlle va decidir donar valor probatori a aquest document i donar audiència a les parts per a formular conclusions complementàries. Així les coses, tenint en compte que el Decret del 1922 preveu la possibilitat de practicar proves per a millor proveir per tal de complementar les proves ja realitzades per les parts, i que el tribunal va conferir a les parts un termini raonable per tal que efectuessin les conclusions complementàries en relació a la prova efectuada, no s'ha causat cap indefensió ni cap violació del principi de preclusió. A més, no queda acreditada cap maniobra o dilació injustificada per part dels defenents que van aportar dit document amb el seu escrit de conclusions presentat el 26-01-2015, - després d'haver sigut emplaçades les parts per primera vegada en data 15-09-2014 - i en continuació de l'escrit de manifestacions que havien presentat després d'haver rebut la notificació de l'informe pericial. En aquestes condicions, no és fonamentat revocar la sentència per aquest motiu. V.- Sobre el fons, la representació processal del demandant no ha negat i no nega l'existència de despeses realitzades en el seu interès i que s'han de descomptar de l'import de 500.000.-euros cobrat per la societat C., SA, sinó que la seva posició va ser que només volia assumir les que corresponen a despeses autoritzades per ell i documentalment justificades. Així, es va practicar a petició seva una pericial en base als documents 5,6 i 7 i a les factures de ORG_3 aportats pel Sr. Plaza en el seu escrit de contesta per tal de determinar si les despeses anotades en els quadres resum relatius a les societats A., B. i C. corresponien a un justificatiu suficient, a un pagament acreditat i a un document confirmant l'acord del Sr. Expósito. La contrapart no va participar en aquesta prova. Finalment, l'argument revocatori del Sr. Expósito és que el tribunal s'havia de limitar a les conclusions del pèrit, però no aporta cap argumentació específica per contradir les detallades consideracions del tribunal sobre el caràcter justificat o no dels pagaments, salvat pel que fa al de 127.713,84.-euros en concepte d'inversions puix indica el demandant al respecte que pertanyia al Sr. Plaza acreditar el destí d'aquells diners. Però, la determinació de les despeses realitzades pel Sr. Plaza pel compte del Sr. Expósito no es pot limitar al resultat d'aquesta pericial i això per dues raons essencials. Una, com s'indica en el propi informe pericial, aquest darrer es va limitar a la missió definida per la part agent i no conté cap anàlisi jurídic. Val a dir que té un abast limitat i s'ha elaborat en base al criteri fixat per la part defenent. Dues, la prova pericial no és més que un element que s'aporta a l'òrgan jurisdiccional per tal d'acreditar i donar a entendre els elements tècnics del litigi, però no vincula mai al jutge qui té a la vegada l'obligació i la llibertat de prendre en compte tots els elements de prova obrant en autes i d'interès per a la resolució del litigi, i valorar-los segons els criteris de la sana critica per resoldre la qüestió a ell plantejada. Al respecte, considerem que és el que va fer el tribunal i que aquest darrer no va fer suposicions sinó que va motivar, per cada una de les despeses reclamades, els elements que l'havien de portar a considerar-les com a justificades o no. Fem nostra aquesta motivació a la qual podem afegir el següent. Cal recordar que la representació del Sr. Expósito accepta com a degut l'import de 82.613,72.-euros en concepte de despeses d'advocats. Per la resta, i seguint l'ordre de la sentència d'instància, de l'estudi d'aquesta i de la documentació obrant en autes com de la pericial, han quedat justificats, sense que la part apel·lant aporti en aquesta alçada cap element concret i específic per contradir-ho : l'import de 41.619,89.-euros, en concepte de pagaments per a satisfer obligacions directament provocades per l'existència i el funcionament de les societats com són les taxes de societats i de registre d'activitats econòmiques i impostos diversos (folis 161,164 i següents i 175 i següents, 181 i següents, 200,205, 209-213,219-221, 224,257-258, 261-265). Apareix per tant que aquestes despeses eren imprescindibles al funcionament del muntatge de les societats destinat a la gestió dels interessos del Sr. Expósito i s'han de repercutir, 24.028,91.-euros per l'adquisició d'un vehicle automòbil de la marca Toyota (folis197-198, 204), 10.436,77.-euros en concepte de les factures de la societat S. emeses al nom del Sr. Expósito per treballs realitzats en el xalet M. (folis 192, 201 i 202), 40.752,00.-euros en concepte d'honoraris de l'empresa ORG_3 per la gestió de les societats. Ressurt de la pericial que aquesta societat facturava 300.-euros mensuals per cada societat i que les gestions observades pel pèrit van ser fetes pel Sr. Plaza. El mateix pèrit precisa que aquests preus s'ajusten als del mercat i que la despesa és raonable (folis 179, 215, 259 i 665). Apareix per tant que aquesta despesa era necessària al funcionament del muntatge de societats destinat a la gestió dels interessos del Sr. Expósito i s'ha de repercutir. 80.000,00.-euros en concepte de préstec. Ja hem dit anteriorment que la prova practicada per a millor proveir al respecte era valida. Aquesta ha permès confirmar el correu enviat per fax en data 15-01-2007 al Banc F.L. (folis 206-207) i constatar que el Sr. Plaza, mitjançant el referit xec compensat en un banc luxemburguès, havia satisfet l'import litigiós, i és de manera correcta que el primer jutjador ha considerat que el demandant no podia pretendre obtenir-ne novament el pagament, 659,75.-euros pels rebuts satisfets a ORG_6 en concepte de consum del "xalet C." el que correspon evidentment al xalet M. (folis 241 i següents), 7.114,70.-euros en concepte despeses de pupil·latge d'una embarcació del Sr. Expósito (R.I.M.B.) a les quals aquest darrer va clarament consentir (folis 158 a 160, 234 i següents i 245 a 255), 3.020,12.-euros relatius a les factures de ORG_0 (folis 239, 240 i 256) establertes al nom del Sr. Expósito. Quant a l'import de 123.713,84.-euros, correspon a una transferència del compte de la societat C., SL, a favor de la societat suïssa ORG_8 al compte obert a ORG_2 (foli 270). El Sr. Expósito admet que va autoritzar aquesta operació. Segons ell, la mateixa es va fer a títol d'inversió que el Sr. Escudero de Mònaco havia de fer fructificar. Segons la contrapart, aquest pagament es va fer a títol de provisió de les despeses d'organització de la nova cursa que volia crear el Sr. Expósito a Mònaco, el projecte però acabant fracassar (folis 295-302, folis 406-416, 486-487). Recordem que no es tracta de buscar en el present plet la responsabilitat eventual del mandatari sinó la justificació de la despesa per a la seva imputació als 500.000.-euros. Per tant, donat que apareix que la despesa es va fer amb el previ consentiment del Sr. Expósito per la finalitat que sigui, i que no existeix cap fonament ni cap justificació acreditada en autes perquè els defenents hagin de suportar l'import de la mateixa, és amb bon criteri que el tribunal va decidir de la seva imputació. Finalment, compte tingut de tots aquests elements, s'ha de confirmar la decisió d'imputar l'import total de 413.959,70.-euros dels 500.000.-euros, deixant un ròssec de 86.040,30.-euros. Així les coses, el recurs del Sr. Expósito s'ha de desestimar. VI.- El primer aspecte del recurs del Sr. Plaza i de les societats A. SL i B. SL, és relatiu a les despeses que el tribunal no va posar al càrrec del Sr. Expósito i per tant a l'import de 84.040,30.-euros al pagament del qual se les va condemnar. S'argumenta en resumit que: 1) el debat i les proves només s'havien de centrar sobre les 3 partides assenyalades expressament per la part agent i defenent reconvencional perquè ressurt de l'escrit de rèplica que les altres partides no eren controvertides; 2) la part agent s'ha aplanat a la demanda relativa a les despeses de la CASS pel compte de l'esposa ; 3) la transferència de 40.000.-euros correspon al pagament de l'advocat francès del Sr. ENTITY_4; 4) els pagaments per 3.966,87.-euros corresponen a un SPA instal·lat al Xalet M. i 5) l'import de 10.000.-euros correspon a una remesa d'efectiu al Sr. Expósito. Per començar, cal reproduir el paràgraf que la part defenent i ara recurrent invoca com a prova de què la representació processal del Sr. Expósito s'hauria aplanat a totes les demandes en concepte de despeses salvades 3. El mateix exposa en el seu punt tercer: "De les despeses pretesament sufragades pel Sr. Plaza a compte dels 500.000 EUR entregats, amb aquesta finalitat, pel Sr. Expósito, és cert -aquesta part mai s'hi ha oposat- que una part corresponen a despeses que el Sr. Expósito va donar autorització al Sr. Plaza de pagar per compte seu. Es tracta de més o menys la meitat de les despeses acceptades, en espera de que la part adversa els acabi de justificar documentalment en el període processal corresponent. De la resta, una part continua mancant de justificació documental i/o de rau de ser (-del per què es va pagar, abonar, transferir, atorgar etc... -) ja que totes aquestes operacions van ser fetes sense l'autorització prèvia del Sr. Expósito -ni escrita ni verbal. I una altra part, el meu principal ja s'hi oposa des d'ara, per quant mai va autoritzar -prèviament- ni ha ratificat mai posteriorment què el Sr. Plaza les fes. A tall d'exemple: la suma de 123.713,84 EUR (...) les despeses relatives a la constitució i cancel·lació, per tres vegades, de la garantia hipotecària sobre el xalet M. (almenys 6.000 EUR); les factures de Consultors ORG_3 (...). I ja no dirà res el meu principal respecte de totes les factures pagades ais "seus" advocats (...)El Sr. Expósito no les discutirà ni en aquests autes ni en la seu col·legial com correspondria i accepta pagar-les, malgrat no les consideri ajustades. En qualsevol cas, en el curs d'una pericial judicial comptable que es demanarà de practicar, tots aquests "dubtes" quedaran esvaïts." (la negreta és nostra). De cap manera, es pot treure d'aquest plantejament la conclusió que els únics conceptes controvertits eren els tres exposats "a tall d'exemple". Al contrari, en ressurt que a part de les despeses d'advocat, no va existir cap aplanament per part de la representació del Sr. Expósito qui, tot i acceptant el principi que una part de les despeses era justificada, se'n va remetre a la justificació que havia d'aportar l'altra part i a la pericial. De fet, la conclusió de l'escrit de rèplica va ser que la part agent s'oposava íntegrament a la demanda reconvencional i mantenia la seva demanda de reembossament de la totalitat dels 500.000.-euros. És en aquesta lògica que el tribunal, després d'analitzar les proves existint en les actuacions, va determinar quines despeses eren justificades o no i per conseqüent l'import final quedant per retornar per part del Sr. Plaza. A més, l?aplanament constitueix un acte unilateral del demandat amb greus conseqüències i la declaració de voluntat del mateix ha de ser clara i expressa i ha de donar lloc a una interpretació restrictiva. Per tant, la part demandant reconvencional, sobre quina requeia la càrrega de la prova de les seves pretensions, no pot invocar cap sorpresa, mala fe processal de la contrapart o indefensió, i és només a ella que s'ha d'imputar la manca de prova en relació a certes despeses. VII.- Sobre el fons, no s'exposa cap greuge en contra de la sentència d'instància i la seva motivació per decidir que aquestes despeses no eren justificades, sinó que es torna només a reiterar les afirmacions fetes anteriorment. Però, ni el fet d'haver creat unes aparences i actes simulats per tal d'amagar la realitat als tercers, ni la confiança entre el Sr. Expósito i el Sr. Plaza, poden canviar que en seu judicial, al moment de liquidar la relació, és sobre aquest darrer que recau la càrrega de la prova de la realitat de les despeses i llur justificació. Ara bé, constatem amb el tribunal que, tan pel que fa als pagaments al ORG_5 suposadament en concepte de despeses prop de la CASS per a la matriculació de l'esposa del Sr. Expósito, la transferència a Suïssa de 40.000.- euros a un advocat francès (foli 208), al 3.966,87.-euros del SPA (folis 193 i següents) i l'import de 10.000.-euros en efectiu (foli 238), cap prova concloent existeix per permetre imputar-les al Sr. Expósito. Igual passa amb, les despeses prop del Notari en concepte de constitucions i cancel·lacions d'hipoteques (en particular, res prova que es va donar el xalet en garantia hipotecaria per dificultar encara més qualsevol ordre d'embargament que pogués arribar de la justícia francesa) i amb les despeses de telèfon i les altres despeses reclamades. Per conseqüent, s'ha de confirmar la condemna a pagar al Sr. Expósito el ròssec de 86.040,30.-euros establert en el Fonament V.-. VIII.- El segon aspecte del recurs concerneix la demanda reconvencional del Sr. Plaza. Argumenta en essència la seva representació processal que aquest darrer va intervenir per a protegir el patrimoni del Sr. Expósito de l'Estat francès i no es tractava d'estatuir que el contracte de mandat és gratuït i que la fidúcia sobre les societats fos gratuïta ni d'estatuir sobre la professió i les activitats del Sr. Plaza. Afegeix que la gratuïtat no es va pactar sobre la resta del patrimoni (xalet, gestions, comptes, societat a PANAMA) i el Sr. Plaza havia dipositat la seva confiança en el Sr. Expósito creient que aquest li remuneraria les seves gestions a raó d'un 5%. A més de les despeses, el Sr. Plaza considera que seria justa una comissió igual al 5% del valor gestionat per ell prenent com a percentatge de referència els 5% que solen cobrar els agents immobiliaris. Però, malgrat insisteix sobre el fet que ha efectuat diverses gestions les quals mereixerien retribució pel fet d'haver-les dutes a terme i assumint un risc, no indica sobre quin fonament jurídic precís podria exigir tal retribució. Ara bé, la qualificació inicial de les relacions jurídiques entre el Sr. Plaza i el Sr. Expósito no pot ser una altra que la d'un contracte de fidúcia en la seva varietat cum amico que es va fer servir a Andorra en particular com a conseqüència de la limitació que existia en matèria d'inversions estrangeres, i que implica la transmissió del domini del bé donat per a complir unes finalitats que cerquin a protegir els interessos del fiduciant. La intervenció del Sr. Plaza no correspon a l'existència d'un arrendament de serveis entre les parts i, de fet, el Sr. Plaza no pot exercir la professió d'agent i de gestor immobiliari (foli 491). A més a més, s'ha de constatar que ressurt de les actuacions que el Sr. Plaza està vinculat amb la societat ORG_3 (folis 392 i 394 i pericial) en relació a la qual s'ha reconegut una despesa de 40.752.- euros per la gestió de les societats. D'altra banda, com bé ho recorda el tribunal, el contracte de mandat es caracteritza per ésser essencialment gratuït i reposa sobre una relació de confiança entre les parts. En el present cas, existeix efectivament a l'inici una relació de confiança o intuitu personae entre el Sr. Expósito i el Sr. Plaza. Per conseqüent, és al Sr. Plaza que pertanyia establir l'existència d'un pacte sobre la retribució i força és de constatar que cap dels contractes preveuen una retribució en favor d'ell i no s'ha demostrat l'existència de cap pacte verbal en aquell sentit. Aquesta manca de previsió d'una retribució ressurt clarament del correu que el Sr. Plaza va enviar al Sr. Expósito en data 25-11-2008 i en el qual, després de recordar-li les gestions efectuades per ell i reprotxar-li haver donat el seu nom a la justícia francesa, li indica "evidentment, totes aquestes gestions(...) no es van fer gratis et amore, amb el que també amb caràcter previ als actes de compravenda, haurem de consensuar el seu pagament". Al contrari, els contractes del 2006, precisen clarament que el de fidúcia és a "títol gratuït a tots els efectes, i es realitza en base a la col·laboració d'amistat i harmonia establerta entre les parts, per tal de promoure les activitats que conformen l'objecte social". I és inútilment que el Sr. Plaza vol fer una distinció entre les gestions vinculades amb les societats i les altres, ja que la fidúcia concerneix, via el muntatge exposat anteriorment i els poders en els mans del Sr. Plaza, quasi tot el patrimoni a Andorra del Sr. Expósito. Per conseqüent, és amb bon criteri que el Tribunal no li va reconèixer cap dret a retribució i aquest recurs també s'ha de desestimar. IX.- En virtut del principi del venciment, la desestimació dels recursos justifica imposar a cada recurrent les costes d'aquesta alçada en relació al seu recurs. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Expósito així com el recurs interposat per la representació processal del Sr. Plaza, la societat B., SL, i la societat A., SL, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 10-09-2015 que confirmem íntegrament. IMPOSAR als recurrents les costes judicials de segona instància en relació al seu recurs; Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE