STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 347/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 octobre 2016
Numéro47/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 octobre 2016, STSJAD 347/2016
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 21 octobre 2016, STSJAD 347/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:347 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Plusieurs agents de l'administration générale andorrane, avec le syndicat du personnel rattaché à l'administration générale (SIPAAG), avaient sollicité le bénéfice d'une retraite anticipée et volontaire. Leurs demandes reposaient sur le décret du 30 mai 1996 (BOPA 39/1996), qui ouvrait cette faculté aux fonctionnaires sans statut spécial comptant plus de trente ans de service, à compter de l'âge de soixante ans, avec une pension calculée selon un pourcentage du dernier salaire variant de 60 % à 70 % selon l'âge de liquidation.
Le Secrétaire d'État à la Fonction publique rejeta ces demandes par décisions du 9 décembre 2014. Ces décisions furent confirmées par des résolutions des 4 et 25 mars 2015 (telles que mentionnées dans le dispositif). Les agents saisirent la Section administrative du Tribunal de batlles, qui, par jugement du 4 mars 2016, débouta les demandeurs et déclara ces résolutions conformes au droit.
Les appelants soutenaient, en substance, que la demande de retraite anticipée constituait l'exercice d'une « expectative de droit » reconnue par le décret de 1996 ; qu'ils avaient agi conformément à la loi en vigueur au moment de la demande ; et que le délai de six mois prévu par la
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 347/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 octobre 2016, STSJAD 347/2016
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 21 octobre 2016, STSJAD 347/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:347 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Plusieurs agents de l'administration générale andorrane, avec le syndicat du personnel rattaché à l'administration générale (SIPAAG), avaient sollicité le bénéfice d'une retraite anticipée et volontaire. Leurs demandes reposaient sur le décret du 30 mai 1996 (BOPA 39/1996), qui ouvrait cette faculté aux fonctionnaires sans statut spécial comptant plus de trente ans de service, à compter de l'âge de soixante ans, avec une pension calculée selon un pourcentage du dernier salaire variant de 60 % à 70 % selon l'âge de liquidation.
Le Secrétaire d'État à la Fonction publique rejeta ces demandes par décisions du 9 décembre 2014. Ces décisions furent confirmées par des résolutions des 4 et 25 mars 2015 (telles que mentionnées dans le dispositif). Les agents saisirent la Section administrative du Tribunal de batlles, qui, par jugement du 4 mars 2016, débouta les demandeurs et déclara ces résolutions conformes au droit.
Les appelants soutenaient, en substance, que la demande de retraite anticipée constituait l'exercice d'une « expectative de droit » reconnue par le décret de 1996 ; qu'ils avaient agi conformément à la loi en vigueur au moment de la demande ; et que le délai de six mois prévu par la
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Apel·lants: Sr. Plaza, Sr. Ferreras, Sra. Anaya, Sr. Ropero, Sr. Castrillo, SINDICAT DEL PERSONAL ADSCRIT A L'ADMINISTRACIÓ GENERAL (SIPAAG) »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 347/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000043/2015. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 21 octobre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 1000043/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000047/2016
SENTÈNCIA 65-2016
PARTS:
Apel·lants: Sr. Plaza, Sr. Ferreras, Sra. Anaya, Sr. Ropero, Sr. Castrillo, SINDICAT DEL PERSONAL ADSCRIT A L'ADMINISTRACIÓ GENERAL (SIPAAG)
Representant: Sr. Salas
Advocat: Sr. Amador
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Coll
Advocat: Sr. Arcos
Andorra la Vella, el vint-i-u d'octubre de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000043/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/16 — Décision commentée
1.- La sentència de data 4 de març de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda promoguda pels agents, avui recurrents, i va declarar ajustades a dret les diferents resolucions del Secretari d'Estat de Funció Pública per les quals es denegaven les sol·licituds de jubilació anticipada i voluntària presentades pels funcionaris.
2.- La part agent va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
s'ha de procedir a la pràctica de la prova denegada en primera instància, per quan amb la mateixa s'hagués acreditat que és una pràctica habitual en l'Administració presentar la petició de jubilació un temps abans de reunir els requisits per tenir-hi dret.
per mitjà de les sol·licituds denegades, els agents manifestaven la seva voluntat d'acollir-se al dret a la jubilació anticipada i voluntària d'acord amb la legislació vigent en el moment de presentar la sol·licitud, la qual només serà efectiva òbviament en el moment en que reuneixin els requisits legals;
el dret a la jubilació anticipada dels funcionaris recurrents és una expectativa de dret reconeguda pel Decret de 1996, que prendrà efecte en el moment en què es reuneixin els requisits, talment la figura del nasciturus;
els funcionaris agents no han actuat mai de forma contrària a la llei;
els actes jurídics s'han de regir per la llei aplicable al moment en que es produeixen;
el període previst per la entrada en vigor de de la Llei 23/2014, de sis mesos des de la seva publicació existeix per tal que els afectats per la norma puguin tenir temps d'adaptar-s'hi i decidir les actuacions oportunes per tal de consolidar els drets que tindrien en base a la norma vigent abans de l'aprovació de la nova llei. El mateix va succeir en matèria urbanística.
3.- En la seva contesta de data 10 de juny de 2016, la representació del GOVERN s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:
la relació de treball dels funcionaris és estatutària i es troba regulada pel dret administratiu, i com a tal qualsevol canvi de Llei modifica l'estatut, i per conseqüent aquelles expectatives de dret generades en un determinat moment poden desaparèixer si canvia l'estatut que les regia;
si s'admetessin aquestes sol·licituds de jubilació anticipada, s'operaria la congelació del seu règim estatutari i així s'evitaria l'aplicació de les normes legals aprovades amb posterioritat. Aquestes sol·licituds doncs s'haurien de qualificar com fetes amb frau de llei;
No es pot apreciar en el cas d'autes cap tipus de retroactivitat;
la raó de ser de la vacatio legis de sis mesos rau en el fet que la Llei va comportar una modificació profunda del sistema preexistent, i s'havia de preveure un temps per posar en pràctica tota la nova regulació;
El règim d'obtenció de llicències urbanístiques no resulta comparable amb el règim dels funcionaris, doncs en aquest darrer cas hi ha una relació estatutària preexistent que no es dóna en l'altre supòsit.
4.- Per providència del M.I. magistrat ponent del present recurs d'apel·lació de data 16 de juny de 2016 es va denegar la pràctica de la prova sol·licitada per la part recurrent.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència.
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la pràctica de la prova.
En el seu escrit de primera instància de data 18 de maig de 2015 (foli 8), els demandants sol·liciten la pràctica d'una prova, "consistent en requerir al Secretari de la Funció Pública del MI Govern d'Andorra perquè aporti als presents autes totes les sol·licituds de jubilació voluntària i les resolucions corresponents -esborrant, si escau per raons de protecció de dades personals, el nom del sol·licitant - que s'hagin efectuat des del dia 30 de maig de 1996 i fins a la data d'avui".
Aquest litigi versa sobre una qüestió de principi de naturalesa jurídica, a saber l'eventual aplicació del Decret del 30 de maig de 1996 desprès de l'entrada en vigor de la Llei 23/2014 del 30 d'octubre. La prova sol·licitada és de naturalesa estadística i no té relació directa amb l'objecte del litigi, que és de naturalesa jurídica. En conseqüència, s'ha de confirmar la providència d'aquesta Sala de data 16 de juny de 2016 i cloure que aquesta prova no és necessària per la resolució del litigi, i que ha de ser desestimar, en aplicació de l'article 64 de la Llei de la de la jurisdicció administrativa i fiscal.
Tercer.- Sobre el fons.
El marc jurídic del litigi és el següent:
Un decret del 30 de maig de 1996 (BOPA 39/1996, núm. 39) disposa:
"Decreto
Que els funcionaris de l'Administració que no tinguin un estatut especial i que portin més de 30 anys de servei, poden sol·licitar la jubilació anticipada i voluntària des del dia que compleixin els 60 anys.
L'import de la pensió de jubilació anticipada que els correspondrà és el 60% del darrer salari percebut si se sol·licita als 60 anys, el 62% als 61 anys, el 64% als 62 anys, el 66% als 63 anys, el 68% als 64 anys i el 70% en el cas de jubilació obligatòria als 65 anys, sempre que els punts adquirits a la Caixa Andorrana de Seguretat Social no siguin superiors al percentatge percebut, cas en el qual l'import de la jubilació seria aquest."
La Llei 23/2014, del 30 d'octubre, qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública disposa:
"Disposició derogatòria
Queden derogats el Decret de 30 de maig de 1996, l'article 49 de la Llei de la funció pública, l'article 33 de la Llei 32/2008, del 18 de desembre, del Cos de Banders, la Disposició Transitòria Primera de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, les Disposicions Transitòries Primera, Segona i Tercera de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia, els apartats 1, 2 i 3 de l'article 14 de la Llei 5/2004, del 14 d'abril, del Codi de Duana i totes les restants disposicions de rang igual o inferior que s'oposin a allò que estableix aquesta Llei."
Les pretensions dels demandants és permetre'ls conservar les condicions de jubilació vigents en el moment en què fan l'anunci i que no els siguin aplicables les modificacions d'aquell règim que s'aprovin amb posterioritat.
Aquesta pretensió no pot prosperar pels motius següents:
Segons la jurisprudència consolidada d'aquesta Sala, els funcionaris estan sotmesos a un estatut legal i reglamentari i el legislador té la facultat de modificar aquest estatut, atès que els funcionaris no tenen drets adquirits al manteniment indefinit del mateix règim.
La Llei 23/2014, del 30 d'octubre no té un caràcter retroactiu que seria contrària a l'article 3 de la Constitució. En efecte, s'ha de distingir dos conceptes jurídics diferents: la retroactivitat i l'aplicació immediata de la Llei amb efectes pel futur. Les disposicions de la Llei 23/2014 són clarament una il·lustració d'aquest segon concepte i no són una vulneració de l'article 3 de la Constitució. Arribar a una conclusió contrària comportaria una congelació de l'ordenament jurídic que faria impossible la seva evolució i l'adaptació a les circumstàncies existents en cada moment.
S'han d'aplicar aquests principis al litigi:
No es discuteix que els demandants no compleixen, a la data d'avui, les condicions exigides pel Decret de 1996 per sol·licitar una jubilació voluntària: "els funcionaris que portin més de 30 anys de servei, poden sol·licitar la jubilació anticipada i voluntària des del dia que compleixin els 60 anys". En conseqüència no tenen cap dret a sol·licitar la jubilació voluntària. En efecte, com s'ha escrit més amunt, els funcionaris estant sotmesos a un estatut legal i reglamentari no són titulars d'un dret adquirit en aquesta matèria.
A més, el legislador ha preservat els drets dels funcionaris que podrien reunir les condicions previstes pel Decret en un termini raonable, és a dir 5 anys: és l'objecte de les disposicions transitòries segona i tercera de la Llei 23/2014.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Plaza, Ferreras, Sra. Anaya, Sr. Ropero, Sr. Castrillo, i pel SINDICAT DEL PERSONAL ADSCRIT A L'ADMINISTRACIÓ GENERAL (SIPAAG).
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions de dates, la primera 4 de març de 2015 i les altres del 25 de març de 2015, que confirmen, en alçada, les decisions del Secretari d'Estat de Funció Pública de data 9 de desembre de 2014, són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.