STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 350/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé21 octobre 2016
Numéro37/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 350/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:350)
> Décision commentée : Tribunal superior de Justícia d'Andorre, Sala administrativa, sentence n° 68-2016, 21 octobre 2016, STSJAD 350/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:350) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/)). *Note : la référence fournie en métadonnée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir du texte intégral. Les citations sont traduites du catalan par nos soins.*
## Faits et procédure
Un fonctionnaire communal, agent de circulation, M. Querol, fait l'objet d'une procédure disciplinaire engagée le 30 avril 2009 par le Comú d'Andorra la Vella, pour une présumée infraction liée à des véhicules abandonnés ou déposés dans les installations communales placées sous la garde de la commune. Le 30 juillet 2009, la commune suspend la procédure disciplinaire tout en maintenant les mesures conservatoires, notamment la suspension des fonctions et du complément salarial spécifique.
Parallèlement, une procédure pénale est ouverte. Le 19 décembre 2011, le batlle instructeur prononce le sobreseïment provisional des diligences, « fins que nous fets en facin possible la continuació ». Le 12 juillet 2012, le Comú retient toutefois que M. Querol a commis une faute très grave et lui inflige la sanction prévue à l'article 50.2 d) de son régime disciplinaire, consistant en son transfert à un autre poste de travail.
M. Querol forme un recours contre la décision implicite de rejet du gouvernement d'Andorre, saisi d'un recours d'alzada. Par jugement du 10 février 2016, le Tribunal de batlles accueille partiellement la demande. Le Comú interjette appel le 26 avril 2016, en soutenant, en substance, que le sobreseïment provisional du juge d'instruction ne fait pas obstacle à ce que l'organe administratif apprécie la commission d'une infraction administrative, et que l'instruction administrative établit les manquements visés à l'article 47 c), f) et h) de la Llei 8/2005 relative aux agents de circulation communaux. Il précise que la mesure relevant de la procédure répressive administrative poursuit une finalité distincte de celle de la procédure pénale.
## Question de droit
La question posée est double :
1. **Question principale** : une sanction disciplinaire peut-elle être prononcée à l'encontre d'un agent public lorsque la juridiction pénale a ordonné le sobreseïment provisional de la procédure relative aux mêmes faits ?
2. **Question corollaire** : l'administration, qui ne dispose pas de nouveaux éléments postérieurement au classement pénal, peut-elle fonder la sanction sur le même matériel probatoire, en qualifiant autrement les faits ?
Le Tribunal superior, Sala administrativa, rappelle que, selon sa jurisprudence constante, « l'absence de condamnation pénale n'empêche pas l'imposition d'une sanction disciplinaire » (sentence 40/2015 du 19 juin 2015). Il relève cependant que, dans cette même affaire, il avait précisé qu'il convenait
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 350/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 350/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:350)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de Justícia d'Andorre, Sala administrativa, sentence n° 68-2016, 21 octobre 2016, STSJAD 350/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:350) (Lire sur source officielle). Note : la référence fournie en métadonnée (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été établie à partir du texte intégral. Les citations sont traduites du catalan par nos soins.
Faits et procédure
Un fonctionnaire communal, agent de circulation, M. Querol, fait l'objet d'une procédure disciplinaire engagée le 30 avril 2009 par le Comú d'Andorra la Vella, pour une présumée infraction liée à des véhicules abandonnés ou déposés dans les installations communales placées sous la garde de la commune. Le 30 juillet 2009, la commune suspend la procédure disciplinaire tout en maintenant les mesures conservatoires, notamment la suspension des fonctions et du complément salarial spécifique.
Parallèlement, une procédure pénale est ouverte. Le 19 décembre 2011, le batlle instructeur prononce le sobreseïment provisional des diligences, « fins que nous fets en facin possible la continuació ». Le 12 juillet 2012, le Comú retient toutefois que M. Querol a commis une faute très grave et lui inflige la sanction prévue à l'article 50.2 d) de son régime disciplinaire, consistant en son transfert à un autre poste de travail.
M. Querol forme un recours contre la décision implicite de rejet du gouvernement d'Andorre, saisi d'un recours d'alzada. Par jugement du 10 février 2016, le Tribunal de batlles accueille partiellement la demande. Le Comú interjette appel le 26 avril 2016, en soutenant, en substance, que le sobreseïment provisional du juge d'instruction ne fait pas obstacle à ce que l'organe administratif apprécie la commission d'une infraction administrative, et que l'instruction administrative établit les manquements visés à l'article 47 c), f) et h) de la Llei 8/2005 relative aux agents de circulation communaux. Il précise que la mesure relevant de la procédure répressive administrative poursuit une finalité distincte de celle de la procédure pénale.
Question de droit
La question posée est double :
Question principale : une sanction disciplinaire peut-elle être prononcée à l'encontre d'un agent public lorsque la juridiction pénale a ordonné le sobreseïment provisional de la procédure relative aux mêmes faits ?
Question corollaire : l'administration, qui ne dispose pas de nouveaux éléments postérieurement au classement pénal, peut-elle fonder la sanction sur le même matériel probatoire, en qualifiant autrement les faits ?
Le Tribunal superior, Sala administrativa, rappelle que, selon sa jurisprudence constante, « l'absence de condamnation pénale n'empêche pas l'imposition d'une sanction disciplinaire » (sentence 40/2015 du 19 juin 2015). Il relève cependant que, dans cette même affaire, il avait précisé qu'il convenait
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el present judici de revisió seguit amb el número 5000036/2013. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 21 d'octubre del 2016 - ROJ: STSJAD 350/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 21 octobre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 5000036/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000037/2016
SENTÈNCIA 68-2016
PARTS:
Apel·lant: COMU D'ANDORRA LA VELLA
Representant : Sra. Ferrer
Advocat : Sr. Palomo
Apel·lat: Sr. Querol
Representant : ídem
Advocada : Sra. Zurita
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Giner
Advocada: Sra. Recio
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, vint-i-u d'octubre de dos mil setze
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el present judici de revisió seguit amb el número 5000036/2013.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 37/16 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Querol va interposar demanda jurisdiccional contra la decisió via silenci administratiu adoptada pel GOVERN en relació al recurs d'alçada formulat contra la decisió del COMÚ D'ANDORRA LA VELLA per la qual -i a tenor de l'expedient disciplinari incoat- es decidia imposar a l'instant una sanció per la comissió d'una falta molt greu.
2.- En la sentència del 10 de febrer de 2016 el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Querol.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 26 d'abril de 2016, el COMÚ D'ANDORRA LA VELLA estima en substància:
-el sobreseïment provisional per part del Batlle instructor no ha de ser obstacle per a que l'òrgan de resolució del Comú no pugui apreciar la comissió d'una infracció administrativa.
-de la instrucció practicada administrativa es desprenia inequívocament la comissió d'infraccions disciplinàries administratives de les previstes a l'article 47 c), f) i h) de la Llei 8/2005.
El COMÚ D'ANDORRA LA VELLA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions i precisa que la mesura enquadrada en el procediment administratiu sancionador té una finalitat diferent que les derivades del procediment penal.
4.- En la seva contesta de data 17 de maig de 2016, el Sr. Querol estima en substància: si la jurisdicció penal considera que no resulta provada la comissió de cap delicte, no pot l'administració, en base al mateix material probatori, considerar que si que hauria comés el delicte.
El Sr. Querol ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 15 de juny de 2016.
5.- En la seva contesta de data 18 de maig de 2016, el GOVERN estima en substància que de les pròpies manifestacions del funcionari se'n desprèn la comissió d'irregularitats en el desenvolupament de les tasques pròpies dels agents de circulació, constitutives d'una falta disciplinària i que justifiquen la imposició d'una sanció.
El GOVERN ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 14 de juny de 2016.
6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, han quedat vistes per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets:
Mitjançant acord del 30 d'abril de 2009, el COMÚ D'ANDORRA LA VELLA ha decidit incoar un expedient disciplinari contra el Sr. Querol "en base a una presumpta infracció relativa als vehicles abandonats o dipositats en les instal·lacions comunals que es troben sota la custòdia del Comú d'Andorra la Vella" (foli 25).
En data 30 de juliol de 2009 el Comú ha acordat "suspendre la tramitació de l'expedient administratiu disciplinari que li fou incoat en data 30 d'abril de 2009 i mantenir a l'ensems les mesures cautelars adoptades relatives a la suspensió cautelar de funcions i a la percepció del corresponent complement salarial específic..." ( foli 28).
Aquesta Sala va jutjar que "la suspensió de la tramitació de l'expedient administratiu no autoritza mantenir les mesures cautelars de suspensió, sense perjudici que el Batlle instructor de la causa penal ho disposi per garantir el bon fi de la investigació criminal" (sentència 18- 2011 del 4 de març de 2011).
Per Aute de data 19 de desembre de 2011, el Batle instructor ha decidit: "Decretar el sobreseïment provisional de les presents diligències ... fins que nous fets en facin possible la continuació." (foli 43).
Per resolució de data 12 de juliol de 2012, el Comú d'Andorra la Vella resol: "Que el Sr. Querol ha incorregut en una falta molt greu ... Que imposa al Sr. Querol la sanció prevista a l'article 50.2 d) traslladant-lo amb un altre lloc de treball ..." (foli 73).
Tercer.- El litigi versa sobre la qüestió de l'aplicació d'una sanció administrativa en el cas que el Batlle instructor ha decidit el sobreseïment provisional del procediment penal.
Segons la jurisprudència d'aquesta Sala, l'absència de condemna penal no impedeix la imposició d'una sanció disciplinària (sentència 40/2015 del 19 de juny de 2015).
Però, en la mateixa sentència, intervinguda en un litigi similar, aquesta Sala ha precisat que "força és de constatar que el Comú no va procedir a noves investigacions una volta sobreseguda la causa penal" (fonament de dret Quart de la sentència).
En aquest cas, el Comú justifica la imposició de la sanció disciplinària de la manera següent: "en relació amb la falta de proves per imputar una falta molt greu, es considerada com una al·legació desestimada, tal com obra en la causa penal unida a aquest expedient sancionador per corda fluixa i especialment, en la declaració realitzada per vostè mateix, en seu policial el 15 d'abril del 2009" (foli 69).
Les declaracions de l'interessat no són gaire precises, per exemple: "Dir que faig això tant amb aquest vehicle com amb d'altres no per guanyar res a canvi sinó per fer-los servir, aprofitant-me del meu càrrec i d'on em trobo treballant" (foli 192, revers); "Preguntat sobre si el meu cap de servei d'aquell moment, Sr. Capellà estava al corrent dels moviments, entrades i sortides dels vehicles i els dossiers de grua, dir que si estava al corrent quan participaven les grues pel que fa als cotxes i que per les sancions ell des del moment que prescriuen les sancions està al corrent de que jo em volia quedar el Renault Clio que encara està a dipòsit i mai m'ha dit res" (foli 193).
Un acarament intervé en data 4 d'octubre de 2011 entre el Sr. Capellà i el Sr. Querol. Resulta d'aquest acarament que el cap de servei estava al corrent de vàries pràctiques, que eren habituals. Per exemple, "Querol manifesta que era una pràctica habitual al Comú que quan un cotxe es portava a desballestar, els empleats del Comú que hi estaven interessats, treien les peces o parts del vehicle que els interessava. Preguntat a Capellà manifesta que és cert, però no era un qüestió habitual però de tant en tant algun agent demanava alguna peça" (foli 274).
Com l'escriu amb raó el Batlle instructor en data 19 de desembre de 2011: "Considerant que la responsabilitat penal és personal i que malgrat les diferents actuacions i diligències practicades en el marc de les presents diligències prèvies no es desprenen indicis amb abast suficient per imputar la seva autoria a persona determinada ..." (foli 275, revers).
La responsabilitat disciplinària és, també, personal. En aquest cas, resulta dels documents que no es pot imputar una infracció a persona determinada i, precisament, al Sr. Querol. I el Comú no acredita cap fet nou desprès del sobreseïment provisional intervingut en el marc del procediment penal.
Com ha jutjat vàries vegades aquesta Sala, seguint els principis del Tribunal Europeu dels Drets Humans, les sancions administratives tenen una naturalesa "quasi penal". Per conseqüent, per a l'aplicació d'aquestes sancions s'ha d'acreditar la responsabilitat personal de l'agent. En aquest cas, el Comú no ha acreditat aquesta responsabilitat personal. Per aquests motius, el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ D'ANDORRA LA VELLA s'ha de desestimar.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel COMÚ D'ANDORRA LA VELLA.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució del 12 de juliol de 2012 que imposa una sanció consistent en el trasllat a altre lloc de treball del demandant no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa i que per tant procedeix anul·lar-la.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.