STSJAD ANDORRA, a 07 de novembre del 2016 - ROJ: STSJAD 353/2016
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé7 novembre 2016
Numéro59/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 353/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:353)
> Décision commentée : STSJAD 353/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:353) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») ne comporte pas de numéro d'arrêt exploitable. La référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ STSJAD 353/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:353 ; recours n° 59/16 ; sentence n° 71-2016).*
## Faits et procédure
La société Manzanares a été sanctionnée d'une amende de 3 000 euros par le Gouvernement d'Andorre pour infraction au Codi de relacions laborals (Code des relations du travail). Il lui était reproché de ne pas avoir offert ni versé la liquidation de la relation de travail due à un salarié, M. Noguès.
Selon les constats retenus par la juridiction, le salarié a été déclaré apte à reprendre le travail à compter du 2 décembre 2013, date à laquelle il s'est présenté à l'entreprise. Par lettre du 4 décembre 2013, l'employeur a résilié la relation de travail avec effet immédiat. Une quittance a été signée le 7 décembre 2013, mentionnant une somme de 1 907,59 euros due au titre des salaires et accessoires. Le salarié a ensuite saisi le Service d'inspection du travail, qui a demandé à l'administrateur de la société de procéder au dépôt de la somme à la Batllia. L'administrateur a déclaré, le 3 février, que les difficultés économiques de l'entreprise ne lui permettaient pas de payer. Une procédure de sanction a été engagée le 24 avril 2014.
Le ministre de la Justice et de l'Intérieur a prononcé la sanction, puis le Gouvernement a rejeté le recours gracieux le 29 avril 2015. Le Tribunal de batlles a rejeté le recours le 29 mars 2016. La société a interjeté appel le 25 mai 2016 et a sollicité, à titre préalable, la suspension de la procédure jusqu'à l'issue d'une instance civile pendante relative à la validité du licenciement (non précisée au-delà de la référence B-XXXX-1/2014). Elle soutenait que la relation de travail était suspendue au moment du licenciement, en raison d'un recours formé devant la CASS.
Le Gouvernement a admis les faits et soutenu que la sanction était fondée au regard de l'article 99 du Code.
## Question de droit
La décision soulève trois questions :
1. **Question de la suspension.** Un recours formé contre une décision de la CASS (caisse de sécurité sociale) relative à l'aptitude médicale suspend-il la relation de travail au point de faire obstacle à l'obligation de liquidation à la résiliation ?
2. **Question préjudicielle.** Une procédure civile pendante sur la validité du licenciement impose-t-elle la suspension du contentieux administratif de la sanction ?
3. **Question de la graduation.** Le non-respect d'avertissements et de mises en demeure préalables du Service d'inspection du travail peut-il être retenu pour fixer le montant de l'amende ?
## Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, rejette l'appel sur les trois points.
**Sur la suspension de la relation de travail.** Le tribunal relève qu'à la date du licenciement, le salarié « no es trobava en situació de baixa mèdica », la CASS lui ayant notifié son aptitude à compter du 2 décembre 2013. Il retient en outre que le recours formé par le salarié « no té un caràcter suspensiu ». L'argument tiré de la suspension est donc écarté.
**Sur la question préjudicielle.** Le tribunal se fonde sur l'article 20 de la Llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball du 24 juillet 1984, selon lequel les sanctions administratives sont indépendantes des actions que peuvent exercer les parties aux contrats pour la réclamation de leurs droits. Il en déduit que la demande de suspension doit être rejetée jusqu'à la décision du juge civil.
**
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 07 de novembre del 2016 - ROJ: STSJAD 353/2016
Note de référence : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») ne comporte pas de numéro d'arrêt exploitable. La référence retenue est celle qui figure dans le texte de la décision (ROJ STSJAD 353/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:353 ; recours n° 59/16 ; sentence n° 71-2016).
Faits et procédure
La société Manzanares a été sanctionnée d'une amende de 3 000 euros par le Gouvernement d'Andorre pour infraction au Codi de relacions laborals (Code des relations du travail). Il lui était reproché de ne pas avoir offert ni versé la liquidation de la relation de travail due à un salarié, M. Noguès.
Selon les constats retenus par la juridiction, le salarié a été déclaré apte à reprendre le travail à compter du 2 décembre 2013, date à laquelle il s'est présenté à l'entreprise. Par lettre du 4 décembre 2013, l'employeur a résilié la relation de travail avec effet immédiat. Une quittance a été signée le 7 décembre 2013, mentionnant une somme de 1 907,59 euros due au titre des salaires et accessoires. Le salarié a ensuite saisi le Service d'inspection du travail, qui a demandé à l'administrateur de la société de procéder au dépôt de la somme à la Batllia. L'administrateur a déclaré, le 3 février, que les difficultés économiques de l'entreprise ne lui permettaient pas de payer. Une procédure de sanction a été engagée le 24 avril 2014.
Le ministre de la Justice et de l'Intérieur a prononcé la sanction, puis le Gouvernement a rejeté le recours gracieux le 29 avril 2015. Le Tribunal de batlles a rejeté le recours le 29 mars 2016. La société a interjeté appel le 25 mai 2016 et a sollicité, à titre préalable, la suspension de la procédure jusqu'à l'issue d'une instance civile pendante relative à la validité du licenciement (non précisée au-delà de la référence B-XXXX-1/2014). Elle soutenait que la relation de travail était suspendue au moment du licenciement, en raison d'un recours formé devant la CASS.
Le Gouvernement a admis les faits et soutenu que la sanction était fondée au regard de l'article 99 du Code.
Question de droit
La décision soulève trois questions :
Question de la suspension. Un recours formé contre une décision de la CASS (caisse de sécurité sociale) relative à l'aptitude médicale suspend-il la relation de travail au point de faire obstacle à l'obligation de liquidation à la résiliation ?
Question préjudicielle. Une procédure civile pendante sur la validité du licenciement impose-t-elle la suspension du contentieux administratif de la sanction ?
Question de la graduation. Le non-respect d'avertissements et de mises en demeure préalables du Service d'inspection du travail peut-il être retenu pour fixer le montant de l'amende ?
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, rejette l'appel sur les trois points.
Sur la suspension de la relation de travail. Le tribunal relève qu'à la date du licenciement, le salarié « no es trobava en situació de baixa mèdica », la CASS lui ayant notifié son aptitude à compter du 2 décembre 2013. Il retient en outre que le recours formé par le salarié « no té un caràcter suspensiu ». L'argument tiré de la suspension est donc écarté.
Sur la question préjudicielle. Le tribunal se fonde sur l'article 20 de la Llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball du 24 juillet 1984, selon lequel les sanctions administratives sont indépendantes des actions que peuvent exercer les parties aux contrats pour la réclamation de leurs droits. Il en déduit que la demande de suspension doit être rejetée jusqu'à la décision du juge civil.
**
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 2000028/2015 Núm. de Rotlle: TSJA-0000059/2016
SENTÈNCIA 71-2016
PARTS:
Apel·lant: Manzanares
Representant: Sra. Diez
Advocat: Sr. Anaya
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sr. Farré
Advocada: Sra. Agullo
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, set de novembre de dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000028/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 59/16 — Décision commentée
1.- La societat Manzanares va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA del 29 d'abril de 2015 mitjançant la qual s'imposava a l'agent una sanció de 3.000 euros per infracció del Codi de Relacions Laborals.
2.- En la sentència del 29 de març de 2016 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la societat Manzanares.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 25 de maig de 2016, la societat Manzanares sol·licita la suspensió de les presents actuacions fins que hi hagi una resolució judicial ferma en la causa laboral número B-XXXX- 1/2014 en la que es resolgui si l'acomiadament del Sr. Nogués és vàlid o si, per contra, l'acomiadament és nul de ple dret en tant que la relació laboral es trobava en suspens quan es va realitzar l'acomiadament.
En el seu escrit de conclusions, la societat Manzanares precisa que "durant la tramitació del recurs administratiu de la CASS la relació laboral continua en suspens".
4.- En la seva contesta de data 14 de juny de 2016, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
-Admetent l'agent els fets, és a dir, haver resolt la relació laboral que l'unia amb el Sr. Nogués sense oferir ni abonar la liquidació corresponent, és evident la procedència de la sanció per incompliment del requisit que estableix l'article 99 del Codi de Relacions Laborals.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, han quedat vistes per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Prèviament, s'ha de presentar un breu resum dels fets:
El Sr. Nogués va ser donat d'alta en data 2 de desembre de 2013 i va presentar un recurs a l'alta mèdica de data 2 de desembre de 2013 (foli 330).
En data 3 de desembre de 2003, l'interessat s'ha presentat al treball (foli 168).
Per carta de data 4 de desembre de 2013, l'empresa Manzanares (F.) li comunica "la decisió de resoldre la relació laboral amb efectes d'avui mateix" (foli 77).
L'empresa i el Sr. Nogués han firmat la quitança en data 7 de desembre de 2013; als termes de l'acord, "l'empresa F. li deu al Sr. Nogués un import de 1.907,59 euros en concepte de liquidació dels havers laborals següents " (foli 171).
En data 11 de desembre de 2013, el Sr. Nogués fa una denúncia a la inspecció de treball: "el compareixent manifesta que ha verificat prop de la Batllia si l'empresa li havia dipositat quelcom i no ha efectuat cap consignació" (foli 97).
En data 23 de desembre de 2013, el Servei d'Inspecció de Treball demana a l'administrador de la societat Manzanares "que procedeixi a fer el document de la quitança del denunciant i que procedeixi a abonar de manera parcial aquesta quitança, mitjançant dipòsit a la Batllia, i que presenti el corresponent justificant al Servei d'Inspecció de Treball el dia 31 de gener 2013" (foli 129).
El 3 de febrer l'administrador compareix davant el Servei d'Inspecció de Treball i "manifesta que ateses les dificultats econòmiques de l'empresa no pot procedir a abonar al denunciant aquest import" (foli 170).
Per carta de data 24 d'abril de 2014, es notifica a l'empresa la decisió d'incoar un expedient sancionador (foli 12).
Per resolució de data 22 de setembre de 2014, el Ministre de Justícia i Interior imposa a l'empresa una sanció per import de 3.000 euros "per no haver ofert ni retribuït la liquidació de la relació laboral que havia meritat el Sr. Nogués." (foli 301).
En la sessió de data 29 d'abril de 2015, el GOVERN D'ANDORRA acorda, desestimar el recurs de reposició interposat en nom de la societat Manzanares (foli 327).
Tercer.- Resulta clarament de l'examen del dossier que els fets són acreditats. La infracció és constituïda i el propi administrador de la societat l'ha reconeguda davant el Servei d'Inspecció de Treball (v. més amunt, el fonament Segon).
Els arguments presentats per la societat no poden prosperar pels motius següents:
A la data de l'acomiadament (el 4 de desembre de 2013) l'assalariat no es trobava en situació de baixa mèdica, atès que la CASS li havia notificat l'alta mèdica a comptar del 2 de desembre de 2013 i el recurs presentat pel Sr. Nogués no té un caràcter suspensiu.
Als termes de l'article 20 de la Llei de creació del Servei d'Inspecció de Treball de data 24 de juliol de 1984: "En qualsevol cas, les sancions administratives derivades de la present llei són independents de les accions que puguin exercitar les parts intervinents en els contractes en reclamació dels drets que, en mèrits del contracte o de la legislació vigent, els correspongui".
En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda de suspensió presentada per la societat fins a la sentència de la jurisdicció civil.
Quart.- Sobre l'import de la multa.
L'empresa ha infringit les disposicions de l'article 99 del Codi de relacions laborals. Aquesta infracció ha de ser qualificada com a greu de conformitat amb el contingut de l'apartat 3 de l'article 158: "Són infraccions greus: (...) 3.- La manca de puntualitat en el pagament total o parcial del salari o la quitança".
L'article 162 del Codi de Relacions Laborals disposa que les infraccions greus són sancionables de la manera següent:
"En grau mínim, amb multa de 501 euros a 1.000 euros. En grau mitjà, amb multa de 1.001 euros a 2.000 euros. En grau màxim, amb multa de 2.001 euros a 3.000 euros".
L'article 163 precisa els criteris de graduació de les sancions "Per determinar l'import de les sancions en els seus graus mínim, mitjà i màxim es tenen en compte els criteris de graduació següents: (....) c) L'incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d'Inspecció de Treball".
En aquest cas, resulta de l'examen del dossier que els inspectors del Servei d'Inspecció del Treball requeriren a tres vegades a l'empresari per a que procedís a oferir i retribuir l'import corresponent al treballador acomiadat (folis 123, 129, 170) i per tant l'administració podia tenir en compte aquesta reiterada manca d'actuació per tal de fonamentar la quantitat de la sanció a imposar.
En conseqüència, la demanda de la societat d'aplicació d'una sanció d'import màxim de 500 euros ha de ser desestimada.
Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la societat Manzanares.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar la resolució de GOVERN D'ANDORRA de data 29 d'abril de 2015 que venia a confirmar la resolució del Ministre de Justícia i Interior del 22 de novembre de 2014, mitjançant la qual s'imposava a l'agent una sanció de 3.000 euros per infracció del Codi de Relacions Laborals, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.