SENTÈNCIA 81-2016 PARTS: Apel·lant: Sr. Viñas Representant: Sra. Gibert Advocada: Sra. Caro Apel·lat: COMÚ D'ENCAMP Representant: Sra. Pino Advocats: Agullo Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sr. Luís Advocada: Sra. Sanz COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, disset de novembre de dos mil setze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000047/2015. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. Antecedents de fet ANTECEDENTS Agullo FET 1.- El Sr. Viñas va interposar en data 5 de juny de 2015 demanda jurisdiccional contra la desestimació via silenci de GOVERN D'ANDORRA del recurs d'alçada formulat per l'agent contra la resolució del COMÚ D'ENCAMP de data 26 de gener de 2015 per la qual es denegava la sol·licitud presentada per l'avui recurrent. Per mitjà d'aquesta sol·licitud la part agent requeria que la Corporació local atorgués al seu favor el contracte de cens emfitèutic del local de restaurant "L.", situat a l'edifici C. I de la vila del XXXX. 2.- Per sentència de data 16 de març de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Viñas. 3.- Per escrit presentat en data 13 de maig de 2016, la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: S'ha reconegut a la part agent per altra sentència de data 27 de novembre de 2014, la qualitat de propietari de la unitat immobiliària objecte dels presents autes, als efectes de condemnar-lo al pagament d'una determinada quantitat, i en base al mateix criteri s'ha de procedir a l'atorgament del cens al seu favor. El contracte de fidúcia convingut entre la part agent i el seu fill de data 27 de maig de 1987 és un títol suficient per a procedir al canvi de la titularitat del cens emfitèutic. 4.- En la seva contesta de data 8 de juny de 2016, el GOVERN D'ANDORRA manifesta en síntesi el següent: La sentència de 2014 invocada de contrari tenia per objecte una reclamació de quantitat, i no determinar la propietat d'una unitat immobiliària. El contracte de fidúcia no es pot oposar a tercers. 5.- Per la seva part el COMÚ D'ENCAMP per escrit de data 16 de juny de 2016, va contestar el recurs d'apel·lació, oposant-se substancialment pels següents motius: La sentència del 27 de novembre de 2015 no té per objecte pronunciar-se sobre la titularitat del domini útil d'autes, sinó simplement una declaració indemnitzatòria. S'ha de dirimir la titularitat real del cens emfitèutic mitjançant una sentència de la jurisdicció civil. El contracte fiduciari no és títol a efectes de modificar les dades que consten en el registre de cens emfitèutic del Comú. S'ha de condemnar en costes la part recurrent. 6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. Fonaments de dret FONAMENTS Agullo DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- La pretensió que exercita la part agent en aquest procés té per objecte obtenir que el COMÚ D'ENCAMP atorgui al seu favor el contracte de cens emfitèutic del local del restaurant "L.", ubicat a l'edifici "C." del XXXX. El censatari d'aquest immoble és el fill del recurrent i, tanmateix, aquest considera que és el veritable titular d'aquest dret i reclama que l'Administració comunal li reconegui aquesta condició i expedeixi al seu favor el contracte corresponent. En defensa d'aquesta pretensió, argumenta que una sentència de la Batllia li ha reconegut la condició de titular del local i, a més, acompanya el contracte de fidúcia signat pel recurrent i pel seu fill Sr. Giner, del qual resultaria que aquest és només el titular aparent del bé, mentre que l'agent en seria el titular real. Tercer.- Resulta aplicable en aquest cas la doctrina continguda en la sentència d'aquesta Sala núm. 17-2005, de 5 de maig, que es refereix també a un contracte de cens emfitèutic atorgat per una Administració comunal. En conseqüència, convé recordar que, com es va dir en aquell supòsit: "En el cas que ara s'examina s'ha de considerar que el contracte de cens emfitèutic, pel qual l'Administració comunal cedeix el domini útil d'un immoble amb una finalitat exclusivament residencial o comercial, és un dels negocis jurídics anàlegs als de caràcter patrimonial que contempla l'article 3.3 de la Llei de contractació pública, des del moment en què compleix una funció de naturalesa similar a la que és pròpia dels contractes que esmenta aquell precepte. Aquesta conclusió resulta coherent amb la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala (cfr. sentència 98-44, de 21 de setembre de 1998, entre d'altres), que ha considerat com a contractes administratius tots aquells que es troben vinculats als desenvolupament d'un servei públic, en el sentit més ampli de destinar-se a la satisfacció d'un interès d'aquest caràcter, la qual cosa fa necessària una especial tutela d'aquest interès públic mitjançant l'atribució a l'ens administratiu de facultats exorbitants del dret privat. En aquest cas, no es pot apreciar aquesta vinculació de l'objecte del contracte al desenvolupament d'un servei públic, ni s'observa l'existència de cap prerrogativa de l'Administració, atès que es tracta merament de l'explotació econòmica d'un immoble mitjançant la cessió del domini útil a un particular amb determinades contraprestacions. En conseqüència, s'ha de considerar que ens trobem davant d'un contracte privat de l'Administració, cosa que determina que és competència de la Jurisdicció civil l'examen de les controvèrsies relatives als efectes i extinció del contracte, segons ho disposa expressament l'article 3.3 de la Llei de contractació pública, mentre que queden reservats a aquesta Jurisdicció els litigis que es refereixen als anomenats actes separables, és a dir, a la preparació i l'adjudicació dels contractes privats. Atès que es planteja en aquest procés una qüestió relativa als efectes i abast del contracte, com és el dret de l'agent a cedir-lo a un tercer, la conseqüència necessària no és altra que la de declarar la competència de la Jurisdicció civil per a conèixer de les pretensions de les parts". Quart.- En el cas que ara s'examina, la part agent pretén que el COMÚ D'ENCAMP modifiqui de forma unilateral un contracte de cens emfitèutic que va subscriure amb el fill del recurrent. Com és ben evident, l'Administració comunal no pot procedir a alterar per pròpia autoritat aquest contracte, en perjudici de l'altra part. En tractar-se d'un contracte privat de l'Administració, qualsevol modificació del mateix s'ha d'instar davant de la Jurisdicció civil, i això amb més raó quan la petició la formula un tercer aliè a la relació contractual, com succeeix en aquest supòsit. Des d'aquesta perspectiva, resulta innecessari examinar si els documents que invoca l'interessant acrediten o no la seva condició de fiduciant, ja que ni l'administració comunal ni aquesta jurisdicció són competents per resoldre la qüestió debatuda. El recurrent ha de fer valer la seva pretensió davant de la jurisdicció civil, pels tràmits corresponents. En qualsevol cas, resulten encertades les consideracions que formula el Tribunal de Batlles, quan afirma que la sentència que invoca l'agent només es pronuncia sobre la titularitat del dret de forma incidental, ja que aquesta versa sobre una reclamació de quantitat adreçada contra el recurrent i el seu fill, de manera que no examina les diferències que puguin existir entre ells dos sobre la condició de censatari de l'immoble litigiós. En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada. Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes processals. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Viñas contra la sentència dictada el 16 de març de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE