SENTÈNCIA 55-2016 PARTS: Recorrent: Sr. Alfaro Advocat: Sr. Esparza Recorregut: Mgfc. MINISTERI FISCAL Recorregut: Sra. Castrillo Advocat: Sra. Serra COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Yves Picod Magistrats: M. I. Sra. Marie Conte M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto Andorra la Vella, vint-i-u de novembre de dos mil setze. En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 25 de maig de 2016 dictada pel M.I. Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto. ANTECEDENTS DE FET I.- RESULTANT: que el M.I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 25 de maig de 2016 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Alfaro, com autor d'un delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de CINC MESOS D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de un any, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'Advocat de la part querellant, a acreditar en període d'execució, no havent-hi lloc a efectuar cap pronunciament en matèria de responsabilitat civil." II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "Són fets provats i així es declara que en data X de XX de 1.996, Castrillo contragué matrimoni canònic amb el processat Alfaro i fruit del matrimoni van néixer dos fills: J.., el XX de XX de 1999 i A.., el XX d'XX del 2002, ambdós per tant actualment menors d'edat. Per Sentència de separació dictada en data 26 de maig de 2006 en el marc de la causa número B-03xx-x/2006, la Secció Civil de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle aprovà el conveni regulador de mesures paterno-filials subscrit pels Srs. Alfaro i Castrillo en data 1 de març de 2006, pel quin s'establia, entre altres, una pensió per aliments a càrrec del processat Alfaro i en benefici dels fills comuns menors d'edat, per import de 1.000 euros mensuals, revisables cada any, segons l'índex de preus al consum. En data 27 de juny del 2007, ambdós progenitors acordaren, mitjançant la signatura del document privat intitulat "Modificació del conveni regulador de separació", modificar la pensió per aliments fins aleshores establerta, rebaixant-la de 1000 EUR a 600 EUR mensuals a càrrec del pare. Aquest conveni no fou mai homologat judicialment. En data 27 de maig del 2010, en el marc dels autes B-00xx-x/2009, es dictà sentència de divorci, la qual mantenia a càrrec del pare, la pensió per aliments de 1.000 EUR mensuals. Per Aute de data 21 d'octubre del 2010, dictat en el marc dels autes B-03xx-x/2006, la Batllia acordà requerir al Sr. Alfaro per tal que actualitzés les pensions d'aliments impagades des de l'any 2009 a raó de 1000 EUR mensuals. Contra aquest Aute, Alfaro interposà recurs, prevalent-se del conveni signat entre les parts en data 27 de juny del 2007. En data 30 de juny del 2011, el Tribunal Superior de Justícia, determinà que el conveni atorgat entre les parts en data 27 de juny del 2007 no podia produir cap mena d'efecte. No obstant, el processat, plenament coneixedor d'aquesta darrera resolució i amb recursos econòmics suficients, continuà abonant l'import de 600 EUR mensuals en concepte de pensió per aliments dels seus fills, i mai voluntàriament els 1000 EUR als que venia obligat, import que d'altra part fou novament confirmat pel Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil, en data 20 de desembre del 2011, en el marc dels autes de divorci B-00xx-x/2009." III.- RESULTANT: que contra la dita sentència la representació lletrada de Alfaro formula recurs d'apel·lació, tot sol·licitant la revocació de la mateixa en el sentit de declarar l'absolució del seu defensat del delicte menor d'obstaculització d'execució de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries. Manifesta que, el seu defensat va deixar de pagar part dels 1.000 euros de la pensió alimentària dels seus fills per impossibilitat econòmica, no perquè no volgués fer-ho, fet que implica la manca de dol en l'actuació del seu defensat, sinó perquè no va poder atesa la seva situació econòmica. Així, malgrat percebia un salari mensual mig superior a 2.500 euros de la professió de b., la seva situació econòmica no li permetia pagar la totalitat de la pensió pels següents motius: Per haver de fer front, tot de cop, a la reclamació dels 400 euros mensuals no satisfets durant 4 anys, realitzada tot seguit de la notificació de la resolució ferma dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en data 30 de juny de 2011, per la qual s'acordà la ineficàcia del conveni signat pels progenitors -pel qual es va rebaixar de 1.000 a 600 euros la pensió atorgada pels tribunals favor dels seus fills-, establint que la pensió vàlida i eficaç és l'establerta per dita resolució dictada en atenció als interessos dels menors. Per haver format una nova família i haver tingut una filla, obligat a destinar part del salari al seu manteniment. Per tenir una casa en la que poder viure dignament amb la seva filla i permetre les visites dels seus dos fills. Subsidiàriament, sol·licita que li sigui aplicada la circumstància excloent de l'article 27.3 del Codi Penal per actuar en estat de necessitat. IV.- RESULTANT: que el Mgfc. Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per l'adversa per considerar acreditada l'autoria i culpabilitat de l'avui recurrent, existint en autes elements de prova suficients per arribar a considerar acreditat l'existència de dol i descartada la seva incapacitat econòmica per fer front a la pensió, posant de manifest que quant s'ha liquidat la quantitat deguda ha sigut gràcies a l'embargament travat per la Batllia, fet que demostra la seva capacitat econòmica i la voluntat de no pagar. V.- RESULTANT: que la representació lletrada de la Sra. Castrillo, perjudicada en la present causa, també s'oposa al recurs formulat per l'adversa, fonamentalment, en base la següent argumentació: D'acord amb la documental aportada per aquesta part en el seu escrit de qualificació provisional, l'avui recurrent gaudia d'un salari mig de 3.300 euros. Dita capacitat econòmica amb tres fills no és compatible amb l'estat de necessitat que al·lega l'adversa. - No és cert que anés pagant poc a poc la pensió, sinó fou per via de les retencions de salari practicades per ordre de l'Hble. Batllia. Per tot, demana la desestimació del recurs i, conseqüentment, la confirmació de la sentència d'instància. FONAMENTS DE DRET I.- CONSIDERANT: que la comissió del delicte d'obstaculització de resolucions judicials referent al pagament de pensions alimentàries exigeix la concurrència en el subjecte actiu d'un element subjectiu, configurat pel coneixement de la resolució judicial i la voluntat d'incomplir l'obligació de prestació que aquella imposa. En aquest requisit s'integra també la possibilitat del subjecte d'atendre l'obligació imposada, ja que quan l'agent es troba en una situació d'impossibilitat constatada de satisfer la prestació, aquesta situació objectiva exclou la voluntarietat de la conducta típica i la conseqüent absència de la culpabilitat per estar absent l'element de l'antijuridicitat, que vindria jurídicament fonamentat en una situació objectiva d'estat de necessitat o, més correctament, en la concurrència d'una causa d'inexigibilitat d'una altra conducta diferent de la realitzada pel subjecte. En el cas enjudiciat, la sentència declara provat, i no ha estat impugnat, que: a) l'acusat, per sentència de separació dictada en data 26 de maig de 2006, estava obligat al pagament de 1.000 euros al mes en concepte d'aliments pels seus dos fills; b) que d'acord amb la mare dels seus dos fills a partir de juny de 2007 va pagar 600 euros mensuals; c) que la sentència de divorci de data 27 de maig de 2010 va mantenir la pensió per aliments de 1.000 euros al mes; d) que en data 30 de juny de 2011 la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia determinà que el conveni atorgat entre l'acusat i la seva ex-esposa no podia produir cap mena d'efecte; e) que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, en data 20 de desembre de 2011, va confirmar la sentència de divorci i, per tant, que la quantitat mensual que l'acusat havia de satisfer per pensions alimentàries era de 1.000 euros al mes; i f) que l'acusat, malgrat tenir coneixement de les resolucions judicials que mantenien els 1.000 euros com quantitat mensual a abonar en concepte d'aliments, va continuar pagant la quantitat de 600 euros mensuals. També es considera en la sentència que l'acusat tenia capacitat econòmica suficient per pagar els 1.000 euros mensuals deguts ja que treballava de b. i tenia un sou mitjà mensual de més de 2.500 euros. És la capacitat de pagament de Alfaro l'objecte de la impugnació, en considerar la part recorrent que amb els seus ingressos no podia pagar 1.000 euros mensuals, ja que havia d'atendre obligacions econòmiques derivades de la formació d'una altra família i fer front a les quantitats que li eren reclamades per la part de la pensió impagada des de 2007. La conclusió del M.I. Tribunal de Corts sobre la capacitat de pagament de l'acusat resulta raonable. Un sou net mensual de més de 2.500 euros - 2.723 euros durant l'any 2011- és suficient per poder pagar la pensió fixada i fer front a les despeses necessàries per a la seva subsistència, malgrat hagi de satisfer quantitats en concepte de pensions impagades i haguès format una nova família. En aquest últim supòsit, es tracta d'obligacions posteriorment assolides de forma voluntària que en res poden afectar l'obligació judicialment establerta de contribuir al sosteniment dels seus altres fills en la quantitat fixada. Tanmateix, el fet que la Sra. Castrillo pogués atendre les necessitats dels seus fills amb els seus propis mitjans econòmics i el de la seva parella no pot eximir al recorrent de contribuir-hi en la quantitat fixada, perquè és obligació d'ambdós progenitors atendre les necessitats dels fills en proporció als seus ingressos. La capacitat econòmica de Alfaro per a fer front a l'obligació econòmica fixada judicialment a favor dels seus fills exclou, lògicament, l'aplicació de l'eximent d'estat de necessitat com exposa la sentència recorreguda. El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima. II.- CONSIDERANT: que s'imposa a la part recorrent les costes processals causades en aquesta apel·lació. Decisio Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra, DECISIÓ La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix: 1.- Desestimar el recurs interposat per la representació lletrada de Alfaro. 2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 25 de maig de 2016 en la causa de referència. 3.- Condemnar al recorrent al pagament de les despeses processals causades pel present recurs. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al M. I. Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE