SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de la Sra. Macias va interposar demanda, de data 26-11-2008, envers la Comunitat de propietaris de l'XXXX i, subsidiàriament contra els Srs. Alcalá i Palomo F.M., en virtut de la qual sol·licita la condemna de la Comunitat a adjudicar a l'agent un espai comunitari habitable i útil de 52,84 m2 en l'XXXX. i, subsidiàriament, a la condemna dels Srs. Alcalá i Palomo F.M. a abonar la compensació econòmica del 50% del valor de l'espai habitable i útil de 52,84 m2 en el si de l'XXXX., així com el pagament de les costes processals. La Comunitat de propietaris no va contestar a la demanda i els defenents van articular excepció de defecte en la formulació de la demanda i es van oposar també quant al fons, de manera que demanaven la desestimació íntegra de la pretensió principal i subsidiària, amb imposició de les costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 20-01-2015, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX Que ha de desestimar i desestima l'excepció peremptòria de defecte legal en la formulació de la demanda interposada per la representació processal del Sr. Alcalá i la Sra. Palomo F.M.; Que ha de desestimar i desestima, íntegrament, la demanda principal interposada per la Sra. Macias contra la Comunitat de Propietaris de l'Edifici M.; Que ha desestimar i desestima, íntegrament, la demanda subsidiària interposada per la Sra. Macias contra el Sr. Alcalá i la Sra. Palomo F.M.; I imposant la totalitat de les costes processals a la part demandant, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador de la part demandada, a determinar en període d'execució de sentència." III.- La representació processal de la part agent va formular recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 7-07-2015, va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció a les consideracions efectuades en el seu escrit, demanava la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 24-07-2015, demanava la desestimació del recurs, en consonància amb ELS arguments exposats, i amb imposició de les costes processals. IV.- Per Aute d'aquesta Sala, de 29-09-2016, es va incorporar a les actuacions, com a millor proveir, el certificat emès pel Sr. E.G. de 9-02-2015 en nom i representació de l'administradora de finques G., del qual es va donar trasllat a les parts. La part recorreguda, en el seu escrit de 4-10-2016, va efectuar les al·legacions que va tenir per escaients. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en que la part agent fonamenta el seu recurs contra la sentència d'instància són els següents. En primer terme, sosté que, a diferència del que indica la sentència, el projecte de reparació de la coberta era assumit com a propi per la mercantil S. S.L., atès que aquesta era des de principis de 1993 propietària de l'XXXX. i qui va contractar a l'arquitecte Sr. Martin i a la ORG_0 Per tant, l'agent no tenia en aquell moment cap interès particular en que es cobrís la terrassa. L'única cosa que va fer va ser presentar les sol·licituds administratives en nom de S. S.L. perquè era la única sòcia que vivia al Principat i els que vivien a la planta àtic eren els defenents. Per tant, no es pot atribuir a l'agent la qualitat d'impulsora de les obres de reforma de la planta àtic. En segon terme, la junta de la mercantil S. S.L. de 18-09-1993 va acordar l'adjudicació de les unitats immobiliàries als socis i sufragar cadascú d'ells el 25% dels treballs que es realitzaven. En data 4-05-1994 es van atorgar les escriptures de divisió de finca i constitució de propietat horitzontal, adjudicació de les unitats immobiliàries i dissolució de la mercantil S. S.L. L'adjudicació de les unitats immobiliàries s'havia de fer en proporció de la participació societària (16% de l'agent, 25% de cada defenent i 33,33% del Sr. ENTITY_8). Consegüentment, no entén que el Tribunal de Batles conclogui que l'adjudicació es va efectuar sense cap criteri ja que no és raonable quan la pròpia defenent ha admès que s'efectuà en funció de la quota de participació societària. La recurrent entén que el criteri fou adjudicar en funció de la superfície de les mateixes; criteri més objectiu que no el de valoració de les unitats. A l'agent li fou adjudicat, de manera provisional, 167,45 m2 d'habitatge a l'àtic i 124,90 m2 de terrassa. I nega que la superfície adjudicada a l'agent fos de 292,35 m2, atès que la voluntat dels socis era repartir-se la mateixa superfície habitable i per això es condicionà l'eficàcia de l'escriptura d'adjudicació a l'acabament dels treballs i habitabilitat de la planta àtic. En aquest sentit, l'agent va accedir a l'escriptura d'adjudicació sota la base que acabats els treballs d'ampliació de la coberta li correspondrien 242,78 m2, propers als 255,49 m2 que li haurien d'haver pertocat de superfície construïda. Finalment, l'any 2006 es lliurà el certificat d'habitabilitat de la planta àtic però la superfície útil havia quedat reduïda a 189,94 m2, perquè fou modificat a instància de l'Administració. Afegeix que es demostra que l'adjudicació s'havia de fer en funció de la quota de participació que l'agent des del 1994 fins el 2009 ha pagat les despeses comunitàries conforme a una quota del 16,66% i no tindria sentit fer- ho atès que a la superfície de la unitat immobiliària adjudicada li correspon un coeficient molt inferior. Per això, va sol·licitar l'adjudicació d'un espai de 52,84,2 que corresponia a la diferència entre el que va rebre i el que li pertocava i que la pericial ha augmentat fins els 68,73 m2. Aquest espai ha de ser lliurat per la comunitat de propietaris, subrogada en el lloc de S. S.L. Del dictamen pericial s'extreu que no existeix cap espai comunitari habitable i útil de 52,84 m2, de manera que s'interessa l'adjudicació de l'espai que existeix a l'edifici de 34,55 m2 i el menyscapte de 18,29 m2 haurà de ser compensat econòmicament pels defenents en l'import de 26.605,56 euros (1/2 de 57.211,12 euros: 18,29 m2 x 3.128 EUR). Subsidiàriament, pel cas que no dos possible l'adjudicació i cessió del referit espai privatiu es demana la indemnització de 82.641,76 euros. II.- Respecte del primer extrem qüestionat per la part recurrent, consistent en que, a diferència del que sosté la sentència, el projecte de reparació de la coberta era assumit per la mercantil S. S.L, s'ha d'exposar el que segueix. En data 18-09-1993 es va celebrar la junta universal i extraordinària de la societat S. S.L., en virtut de la que es va procedir a l'adjudicació de les diferents unitats immobiliàries entre els socis. En previsió de la futura dissolució de la societat, que va tenir lloc per escriptura de 4-05-1994, pel que afecta als treballs que s'han de portar a terme en la coberta de l'edifici, l'escala i la façana es posen a càrrec dels adjudicataris en proporció d'un 25% cadascun d'ells. I s'afegeix que el pressupost de refacció de la coberta ascendeix a 3.500.000 ptes i que si el cost ho supera, seran exclusivament els Srs. F. i R. i la Sra. F.i.G. les que ho assumiran per meitats. Consegüentment, no es pot compartir amb la recurrent que el projecte de refacció de la coberta era assumit en exclusiva per la societat S. S.L., tota vegada que com s'ha exposat el repartiment de l'abonament del pressupost s'havia d'efectuar per parts iguals entre els quatre socis i en allò que ho excedís exclusivament a càrrec de la part agent i del Sr. Escudero F.I.R.. III.- La sentència d'instància no exposa, com sustenta la part recurrent, que l'adjudicació de les unitats immobiliàries es va efectuar sense cap criteri, sinó que en el seu fonament de dret quart indica que esdevé un fet no controvertit que la distribució de les unitats immobiliàries entre els socis es va fer tenint en compte la participació societària de cadascun. Però, front a l'al·legació de la part recurrent que la distribució s'havia d'efectuar en proporció a la participació social i per tal que cadascú gaudís d'una superfície habitable i útil, s'ha de convenir amb la sentència impugnada que aquest extrem no resta acreditat. En efecte, la sentència combatuda no diu que no va existir cap criteri d'adjudicació, sinó que l'acord entre els socis es va assolir per unanimitat i que els criteris o paràmetres per a l'adjudicació no es van explicitar. Aleshores, si bé és cert que va rebre menys superfície habitable, 167,45 m2, més 124,90 m2 de terrassa, el cert és que, a diferència dels altres socis, se li va adjudicar la planta àtic, habitualment de més vàlua econòmica que els pisos inferiors. I a més, es va pactar que com que esdevenia necessari portar a terme un seguit d'actuacions davant l'Administració per a solventar les limitacions a l'habitabilitat, l'eficàcia de l'escriptura es condicionava a que la unitat immobiliària de l'àtic es pogués destinar a habitatge, la qual cosa va succeir l'any 2006 amb l'obtenció del certificat d'habitabilitat. I a aquesta adjudicació de la unitat immobiliària de la planta àtic va prestar el seu consentiment l'agent, amb els inconvenients de subsanar la problemàtica de l'habitabilitat que l'afectava i sense que consti en el document d'adjudicació, ni s'hagi provat per altres mitjans probatoris, que la superfície a obtenir, arran de la tramitació administrativa, es constituís en motiu causalitzat de l'adjudicació de la unitat immobiliària, que determines la prestació del consentiment de la part agent. En definitiva, assolida la voluntat unànime dels socis en l'adjudicació d'unes determinades unitats immobiliàries i, entre altres, la unitat immobiliària de la planta àtic a la part agent, sense que s'hagi acreditat que la voluntat de les parts era traduir la participació social en superfície útil habitable a l'edifici, les adjudicacions realitzades s'han de considerar efectives, màxim quan les mateixes foren acceptades unànimement pels socis, fins i tot, acceptant l'agent la supeditació de l'adjudicació a la subsanació del problema d'habitabilitat i l'assumpció del cost de determinades obres. I aquest extrem, si bé no pot fer triomfar el motiu de recurs és independent del càlcul del coeficient de participació en la propietat horitzontal, tota vegada que si aquest no s'ajusta a les determinacions de la llei de propietat horitzontal i de les normes estatutàries, pot ésser objecte de la pretensió oportuna per a adequar-ho a la normativa aplicables, sense perjudici de fer notar que la recurrent indica que ha abonat un 16% de despeses comunitàries, però el coeficient de l'immoble de l'àtic és del 11,174% segons consta a l'escriptura de divisió horitzontal (foli 172). En conseqüència, ha de decaure també aquest motiu de recurs i amb ell la totalitat del recurs. IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Decisio DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Macias contra la sentència, de data 20-01-2015, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE