SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Esteban va presentar, mitjançant escrit de data 29-04-2015 del registre, demanda laboral contra la societat Salamanca, demanant que se la condemnés a: satisfer-li la quantitat de 5.928,33.-euros en concepte de salaris im- pagats, més els interessos legals a comptar de la data de cadascuna de les mensualitats i subsidiàriament, a comptar de la data de contesta a la de- manda, satisfer-li la quantitat de 1.846,97.-euros en concepte d'indemnitza- ció per acomiadament fet en forma indeguda i de vacances, més els in- teressos legals a comptar de la data de l'acomiadament i subsidiàriament en el cas que no es consideri que l'acomiadament ha estat fet indeguda- ment, la quantitat de 1.599,28.- euros, més els interessos legals a comptar de la data d'entrega de la quitança, i més subsidiàriament en el cas que es consideri que el salari era de 1.500.-euros des de l'inici de la relació laboral i fins el dia 12 de gener de 2015, l'import de 583,87.-euros, més els interes- sos legals a comptar de la data d'entrega de la quitança, a declarar i cotitzar prop de la CASS els imports objecte de con- demna, al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i tota altre despesa que derivés de la tramitació de la causa. II.- La societat Salamanca, citada per edicte no va comparèixer al tràmit de conciliació i/o contesta del 19-10-2015 i va ser declarada en rebel·lia processal. L'aute corresponent va ser notificat al seu representant legal en data 18-11-2015. La defenent no va comparèixer al tràmit per presentar els escrit de proves celebrada el 02-11-2015, ni durant la fase de proves. Notificat a la societat la providència fixant la data per evacuar el tràmit de conclusions, la mateixa va presentar un escrit de conclusions, oposant-se totalment a la demanda i sol·licitant la seva desestimació. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, de data 03-05-2016, decidint "Desestimar la demanda interposada per la Sra. Esteban contra la societat Salamanca S.L.U., absolent aquesta darrera de les pretensions de la part agent i imposar al demandant les costes processals ocasionades, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat ocasionats en fase de conclusions a la demandada." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Esteban, demanant la seva revocació, dictant-se una nova desestimant totes les pretensions de l'adversa, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies . La representació processal de la societat Salamanca demana la confirmació de la Sentència amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. V.- Per Aute d'aquesta Sala del 18-10-2016, es va decidir no donar lloc a les pretensions adduïdes per la Sra. Esteban, mitjançant l' escrit de greuges presentat en tràmit d'apel·lació, i per la societat Salamanca mitjan- çant l'escrit de contesta als greuges presentat en aquesta alçada i consis- tents en què per a millor proveir i a efectes probatoris s'incorporin en autes els documents adjuntats amb els escrits ans ressenyats. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- No es discuteix en les actuacions l'existència d'una relació laboral de durada indeterminada entre la Sra. Esteban i la societat Salamanca, de la qual el Sr. Palomo és l'administrador únic, sinó tres punts de cabdal importància que són : la data del seu inici, l'import del salari pactat, la forma de la seva resolució. En efecte, la part agent sostenia que la relació laboral s'havia iniciat el dia 23-10-2014 i que les seves funcions havien canviat a partir del 12-01- 2015 passant de comercial a fer a més d'administrativa; que dita relació havia finalitzat el 02-3-2015 com a conseqüència del seu comiat disciplinari, refusat per ella i seguit pel seu comiat no causal però en forma indeguda i improcedent perquè no se li va satisfer la totalitat de la compensació legal i perquè el pagament i el lliurament de la quitança s'havia fet amb retard; que el seu salari no era de 1.500.-euros esmentat en el finiquit sinó de 1.800.- euros i de 2250.-euros a partir del 12-01-2015. Al contrari, la part empresarial afirmava que la relació s'havia iniciat el 12-01-2015, que el salari pactat era 1.500.-euros i que l'acomiadament era no causal i s'havia practicat de manera legal, versió retinguda pel tribunal. II.- El primer aspecte del recurs concerneix la determinació de la data d'inici puix la part recurrent manté que aquesta no és el 12-01-2015. Sosté de manera esquemàtica que: 1) els càlculs de la quitança confirmen que la data d'inici és el 23-10-2014 i el tribunal no menciona aquesta prova; 2) els documents 1 a 6 adjuntats a l'escrit de proposició acrediten els contactes professionals amb el defenent des del mes de novembre del 2014, i el tribunal no els ha valorat correctament; 3) la certificació de la notaria Mena confirma que feia gestions pel compte de la defenent a partir del 04-11- 2014; 4) s'ha de prendre en compte que existia una relació de confiança entre les parts i 5) contràriament a l'afirmació del tribunal sí que aquets elements permeten rebatre la prova consistent en els butlletins de salari i l'extracte de punts de la CASPalmer Cal dir en primer lloc que cap prova existeix que l'empresa hauria intentat practicar un comiat disciplinari. És per carta del 02-03-2015 que l'empresa va practicar el comiat no causal en base a l'article 90.1 del Codi de relacions laborals, notificant a l'empleada un període de preavís de 2 dies, corresponent a una antiguitat de 2 mesos (90.1 CRL) i per tant a una data d'inici al mes de gener. La Sra. Esteban hi va portar la menció "no conforme". Els dos butlletins de salari aportats (gener i febrer del 2015), tots dos firmats per l'assalariada en signe de conformitat, mencionen una data d'entrada al 12-01-2015. L'extracte de punts de vellesa revela que és a partir del mes de gener del gener del 2015 que la societat demandada va cotitzar per la demandant al règim d'assalariats. Quant a la quitança de data 04-03-2015, rebuda el 05-03-2015 i firmada per ella sense cap menció de disconformitat, esmenta una compensació econòmica de només 191,06.-euros, així com un dret a vacances de 4,5 dies, els quals també, malgrat l'afirmació contrària però errònia de la recurrent (i fins i tot tenint en compte l'error reconegut en el càlcul de la suma corresponent pel preavís), corresponen a una antiguitat de 2 mesos i de cap manera a una de 4 mesos, atenent als càlculs de l'article 90 pel que fa a la compensació i de l'article 69,1 pel que fa a les vacances. Per tant no es pot treure d'aquest document que es va prendre en consideració una data d'inici al 23-10-2014. Per combatre aquests elements acreditant de manera fefaent que la relació laboral es va efectivament iniciar el dia 12-01-2015, la Sra. Esteban invocava i invoca dues sèries d'elements en sentit contrari. En primer lloc ha aportat amb el seu escrit de proves uns documents (folis 42 a 57) tractant-se concretament de la transcripció o reproducció de converses telefòniques via missatgeria, entre ella i un interlocutor designat com "Salas (ENTITY_9)", el Sr. Palmer, entre el 13-03-2014 i el 23-02-2015. Però l'estudi acurat d'aquests documents ens porta a confirmar la conclusió del primer jutjador. Si és cert que alguns d'aquests missatges es refereixen a temes de natura més professional que personal, nogensmenys el seu contingut i fins i tot el seu to no permeten acreditar l'existència d'una relació laboral entre un empresari i una assalariada. De fet, unes relacions professionals no són necessàriament salarials i una relació pot evolucionar en el temps, les parts decidint a un moment donat transformar la natura de llur relació. Aquestes converses poden donar lloc a interpretacions diverses. L'únic missatge clarament vinculat a la nostra problemàtica és un del 04- 02-2015 on la Sra. Esteban demana al "Salas" que li faria falta que li mires de fer el contracte de treball, i se li contesta que tindrà el contracte la setmana vinent. Però, dita conversa essent posterior al 12-01-2015, no se li pot conferir un sentit conforme a la versió de la demandant. Així, aquets documents, que no van donar lloc a cap prova complementària donant-li més sentit apareixen insuficients per establir la data d'inici de la relació laboral altrament que al 12-01-2015. En segon lloc, l'agent va sol·licitar que es requereixi a la notaria Mena per tal que aporti un certificat indicant si la Sra. Esteban feia les gestions prop d'aquesta notaria pel compte de la defenent o del Sr. Palomo per la signatura de documents notarials, havent-la presentat el Sr. Palomo com a empleada de la societat ja quan va fer la primera gestió, el tot amb precisió de les dates. La requerida va contestar en dos temps, primer el 24-11-2015 que "efectivament la Sra. Esteban va fer les gestions en aquesta Notaria pel compte de la societat mercantil andorrana V.Palmer SLU i el senyor ENTITY_6; signat el dia 3 de febrer del 2015, així en quant les dates serien uns quants dies abans de la referida data." i en complement el 22-03-2016 que "el senyor Palomo va presentar la Sra. Esteban com a col·laboradora o empleada seva, i que aquesta va acudir des de aquest moment a la meva Notaria a efectuar diverses gestions per compte del senyor Palomo relacionades amb la signatura de documents notarials. No puc indicar les dates en que la senyora Esteban va realitzar les dites gestions perquè no signava ella personalment, però s'ocupava de preparar i aportar la documentació prèvia a la data de les signatures, o de efectuar altres gestions per a clients del senyor Palomo.". Aquets elements són imprecisos i equívocs en relació a la qüestió de la data. L'únic extrem precís és el de la primera certificació referint a la gestió del mes de febrer del 2015 i als "dies abans de la referida data.", el que pot correspondre amb la data d'inici al 12-01-2015. Fins i tot posant aquestes certificacions en perspectiva amb les converses telefòniques no apareix la prova que la relació laboral s'hauria iniciat en octubre del 2014. Finalment, el fet que la relació era marcada per una certa confiança no explica que l'empleada no hagi reaccionat a les mencions portades en els butlletins de salari firmats per ella, sobre tot quan es veu i ella mateixa invoca i explica que ha mostrat la seva disconformitat en la quitança perquè aquesta no reflecteix el que li corresponia. Per il·lustrar aquesta relació de confiança la part agent i recurrent ha aportat un document del 09-03-2015 en relació amb la gestió pel Sr. Palomo de l'activitat motociclista del fill de la Sra. Esteban. Però tal document aportat de manera extra temporània, posterior de 7 dies al comiat i que no té cap vincle directe amb la problemàtica d'autes no podia ser més que rebutjat. Així les coses, s'ha de considerar amb el tribunal que la data d'inici s'ha de fixar al 12-01-2015. III.- El segon aspecte del recurs és relatiu a l'import del salari. Argumenta en essència que : 1) la paga de gener confirma que el salari era de 2.250.-euros; 2) no podia el tribunal explicar la contradicció entre la paga de gener i la de febrer per l'existència d'una liberalitat o d'una novació i 3) el dubte al respecte ha de aprofitar al treballador; Cal recordar d'antuvi que el principi in dubio pro operario no s'aplica a la valoració dels elements de fets. Cal recordar també que en virtut dels articles 83, 157 i 158 del Codi de relacions laborals, l'empresa té l'obligació d'entregar a la persona treba- lladora el butlletí de salari, en què s'han d'especificar individualment tots els conceptes retribuïts. La persona treballadora l'ha de signar i l'empresa n'ha de conservar la còpia durant un període mínim de tres anys. El butlletí de salari té valor probatori de l'existència o la inexistència dels diferents con- ceptes retributius, i del seu import. A l'igual que passa amb la data d'inici de la relació, tant la quitança del 04-03-2016, com els dos butlletins de salari i l'extracte de punt de vellesa es van establir en base a un salari base brut de 1.587,30.-euros. Pel que fa al mes de gener, és cert que, donat que l'inici es situa al 12-01-2015, pagar 1.500.-euros per 20 dies treballats correspon matemàticament a un salari mensual de 2.250.-euros. Però això no correspon a la versió de la demandant segons la qual el salari era de 1.800.-euros fins al dia 11-01-2015 inclòs i de 2.250.-euros a partir d'aquesta data, supòsit que hauria portat a un salari de uns 2.085.- euros si s'admet per les necessitats de la demostració que s'aplica un salari fins a la quasi meitat del mes i un altre fins al final del mes. Per tant, es pot admetre que l'empresa li ha pagat tot el mes a 1.500.- euros malgrat només havia treballat com a assalariada durant 20 dies i que això pot correspondre a la versió de la defenent quan afirma que ha volgut recompensar el particular esforç de l'empleada. A més, no té cap sentit firmar dos butlletins de salari amb la menció d'un salari base brut de 1.587,30.-euros quan el salari de veritat seria de 2.250.-euros i no s'entén gaire perquè la Sra. Esteban hauria signat els docu- ments lliurats per l'empresa si resultaven ésser no conformes a la realitat. Com dit anteriorment, la relació de confiança no ens apareix suficient per explicar tal extrem. No s'ha aportat cap més prova, en particular relativa als moviments bancaris quan és a la demandant que pertocava aportar proves suficients per combatre la presumpció iuris tantum d'exactitud de la qual gaudeixen els butlletins firmats i la cotització a la CASPalmer Per conseqüent, en base a una data d'inici al 12-01-2015 i a un salari de 1.500.-euros, el comiat no causal practicat el 04-03-2015, apareix conforme a llei i cap de les pretensions de la Sra. Esteban podia prosperar. Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància. IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de la recurrent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la Sra. Esteban, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 03-05-2016 que confirmen íntegrament; IMPOSAR a la Sra. Esteban les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE