STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 398/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2016
Numéro40/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 20 décembre 2016 (ROJ STSJAD 398/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:398)
> Décision commentée : STSJAD, Civil, 20 décembre 2016, ROJ STSJAD 398/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:398 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Note liminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie en métadonnée étant incomplète, la référence canonique retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte de la décision (numéro de recours TSJC 40/2016, NIG 5300542120140000011).*
## Faits et procédure
Le 28 juillet 2014, une société d'assurances, désignée dans la décision sous la dénomination « Calderón i Salcedo » (et sous plusieurs appellations successives), obtient une ordonnance de paiement à l'encontre de M. Araujo, assuré, au titre des primes impayées d'un contrat d'assurance automobile. La créance est chiffrée à 679 euros. M. Araujo s'oppose à l'ordonnance et soutient avoir résilié le contrat le 15 juillet 2011 par l'intermédiaire de son agent d'assurances, dénommé « Salcedo ».
Saisie au fond, la juridiction de première instance (le Batlle, dont la sentence est datée du 13 novembre 2015) fait droit à la demande, condamne M. Araujo au paiement de 679 euros, assorti des intérêts légaux depuis la date de la contestation, ainsi qu'aux seuls frais judiciaires.
M. Araujo interjette appel. Il soulève quatre moyens : le défaut de légitimation active de la société demanderesse, la prescription de l'action, l'efficacité de la résiliation notifiée à un tiers, et l'absence de renouvellement tacite du contrat. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre rejette l'appel par la décision commentée.
## Question de droit
La décision soulève plusieurs questions distinctes, qui relèvent pour l'essentiel du droit des obligations et du droit des contrats d'assurance :
1. **Légitimation active.** Une société d'assurances peut-elle agir en paiement de primes alors que le contrat a été souscrit auprès d'une autre dénomination, et que les pièces désignent des entités différentes ?
2. **Interruption de la prescription.** Une ordonnance de paiement obtenue sous une dénomination différente interrompt-elle le délai de prescription de l'action en recouvrement ?
3. **Efficacité de la résiliation.** La déclaration de résiliation remise à un intermédiaire ayant la qualité de courtier, et non d'agent, est-elle opposable à l'assureur ?
4. **Renouvellement du contrat.** Le défaut de paiement d'une prime vaut-il manifestation de volonté de ne pas renouveler le contrat ?
5. **Dépens.** Quel traitement appliquer aux frais d'appel lorsque le recours est rejeté mais que l'appelant pouvait raisonnablement se méprendre ?
## Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour retient que les différentes dénominations sous lesquelles la société a opéré « no suposen un canvi de la seva personalitat », dès lors que l'appellation de référence, le logo et le groupe d'appartenance demeuraient constants. Elle relève en outre que M. Araujo connaissait l'existence de la société, puisque les quittances portaient le nom de l'entité subrogée et que la lettre de résiliation lui était adressée.
Sur la prescription, la Cour juge que l'ordonnance de paiement du 24 juillet 2014, présentée sous une dénomination qui désignait la même personne juridique, a interrompu le délai. L'action, introduite le 14 octobre 2014, n'était donc pas prescrite pour les échéances des 1er septembre 2011 et 1er septembre 2012.
Sur la résiliation, la Cour fonde sa solution sur le statut du destinataire. Selon l'article 6.2 b) de la loi réglementant l'activité des compagnies d'assurances du 11 mai 1989, le courtier travaille pour son propre compte, sans contrat d'agence, et sert d'intermédiaire entre l'assuré et plusieurs compagnies. À la différence de l'agent, il n'agit pas sous la dépendance et la responsabilité d'un seul assureur (article 6.2 a)). La déclaration remise au courtier n'a donc pas vocation à lier l'assureur, sauf pre
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 398/2016
STSJAD, Civil, 20 décembre 2016 (ROJ STSJAD 398/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:398)
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 20 décembre 2016, ROJ STSJAD 398/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:398 (Lire sur source officielle)
Note liminaire : la référence « Juridiction andorrane, — » fournie en métadonnée étant incomplète, la référence canonique retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte de la décision (numéro de recours TSJC 40/2016, NIG 5300542120140000011).
Faits et procédure
Le 28 juillet 2014, une société d'assurances, désignée dans la décision sous la dénomination « Calderón i Salcedo » (et sous plusieurs appellations successives), obtient une ordonnance de paiement à l'encontre de M. Araujo, assuré, au titre des primes impayées d'un contrat d'assurance automobile. La créance est chiffrée à 679 euros. M. Araujo s'oppose à l'ordonnance et soutient avoir résilié le contrat le 15 juillet 2011 par l'intermédiaire de son agent d'assurances, dénommé « Salcedo ».
Saisie au fond, la juridiction de première instance (le Batlle, dont la sentence est datée du 13 novembre 2015) fait droit à la demande, condamne M. Araujo au paiement de 679 euros, assorti des intérêts légaux depuis la date de la contestation, ainsi qu'aux seuls frais judiciaires.
M. Araujo interjette appel. Il soulève quatre moyens : le défaut de légitimation active de la société demanderesse, la prescription de l'action, l'efficacité de la résiliation notifiée à un tiers, et l'absence de renouvellement tacite du contrat. La Sala Civil du Tribunal superior de justícia d'Andorre rejette l'appel par la décision commentée.
Question de droit
La décision soulève plusieurs questions distinctes, qui relèvent pour l'essentiel du droit des obligations et du droit des contrats d'assurance :
Légitimation active. Une société d'assurances peut-elle agir en paiement de primes alors que le contrat a été souscrit auprès d'une autre dénomination, et que les pièces désignent des entités différentes ?
Interruption de la prescription. Une ordonnance de paiement obtenue sous une dénomination différente interrompt-elle le délai de prescription de l'action en recouvrement ?
Efficacité de la résiliation. La déclaration de résiliation remise à un intermédiaire ayant la qualité de courtier, et non d'agent, est-elle opposable à l'assureur ?
Renouvellement du contrat. Le défaut de paiement d'une prime vaut-il manifestation de volonté de ne pas renouveler le contrat ?
Dépens. Quel traitement appliquer aux frais d'appel lorsque le recours est rejeté mais que l'appelant pouvait raisonnablement se méprendre ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, la Cour retient que les différentes dénominations sous lesquelles la société a opéré « no suposen un canvi de la seva personalitat », dès lors que l'appellation de référence, le logo et le groupe d'appartenance demeuraient constants. Elle relève en outre que M. Araujo connaissait l'existence de la société, puisque les quittances portaient le nom de l'entité subrogée et que la lettre de résiliation lui était adressée.
Sur la prescription, la Cour juge que l'ordonnance de paiement du 24 juillet 2014, présentée sous une dénomination qui désignait la même personne juridique, a interrompu le délai. L'action, introduite le 14 octobre 2014, n'était donc pas prescrite pour les échéances des 1er septembre 2011 et 1er septembre 2012.
Sur la résiliation, la Cour fonde sa solution sur le statut du destinataire. Selon l'article 6.2 b) de la loi réglementant l'activité des compagnies d'assurances du 11 mai 1989, le courtier travaille pour son propre compte, sans contrat d'agence, et sert d'intermédiaire entre l'assuré et plusieurs compagnies. À la différence de l'agent, il n'agit pas sous la dépendance et la responsabilité d'un seul assureur (article 6.2 a)). La déclaration remise au courtier n'a donc pas vocation à lier l'assureur, sauf pre
Sentència
TSJC.- 0000040/2016 ORIGEN: 2001230/2014 - 00
NIG: 5300542120140000011
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per petició d'ordre judicial de pagament efectuada en data 28 de juliol del 2014, la representació processal de la companyia Calderón posava de manifest substancialment que la seva representada era creditora del Sr. Araujo amb motiu de l'impagament dels rebuts corresponents a la renovació de la pòlissa d'assegurança automòbil núm. 30-xxxxxxxx, per import de 679.- euros, essent aquest deute líquid, exigible i vençut. Que, per tant, sol·licitava que es dictés ordre de pagament contra aquest darrer, a fi que fes efectiva la suma ans esmentada, juntament amb l'import de 12,02.euros en concepte de taxes judicials.
II.- Citades ambdues parts en judici per a la Cúria del dia 30 de setembre del 2014 a fi d'evacuar el tràmit suara esmentat, el Sr. Araujo manifestà verbalment que s'oposava a la reclamació de l'adversa, atès que va donar de baixa la pòlissa reclamada el 15 de juliol del 2011 a través del seu agent d'assegurances, Salcedo.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 40/16 — Décision commentée
III.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 14 d'octubre del 2014, la representació processal de la companyia Calderón i Salcedo reproduí l'exposició de fets continguda en el formulari per ella presentat en el seu dia, afegint que per donar de baixa l'assegurança era necessari comunicar la voluntat de resoldre el contracte de forma que en quedés constància. Que no existia cap prova que la carta que aportava l'adversa fos efectivament lliurada a Calderón i que, en tot cas, no va rebre la comunicació, havent mantingut la pòlissa vigent. Per tot el què sol·licitava que es dictés sentència condemnant al defenent al pagament de l'import de 679.- euros, incrementat amb els interessos generats des de la data de contesta a la demanda, al tipus legal, així com al pagament de les costes processals generades.
IV.- En data 4 de novembre del 2014 la representació processal del Sr. Araujo presentà un escrit per mitjà del quin s'oposava a la demanda formulada contra el seu mandant argumentant que l'avui demandant no tenia legitimació per reclamar, atès que el Sr. Araujo va subscriure la pòlissa amb Olmo i no pas amb Calderón i Salcedo, ni amb P.A.- Araujo
Argumentava igualment que la reclamació del rebut de data 1 de setembre del 2011 per import de 337.- euros estaria prescrita en haver-se escolat més de tres anys des de la data de la seva emissió i reclamació fins a la data de la demanda, atès que l'ordre judicial de pagament no havia pogut interrompre la prescripció per quan no ha estat la companyia d'assegurances avui demandant qui l'havia plantejat, sinó la companyia ORG_0
En quant al fons manifestava que mitjançant comunicació de 15 de juliol del 12011 el seu mandant va notificar a Salcedo la seva voluntat de donar de baixa la pòlissa, sent presentada a les oficines de la companyia. Que a més, les condicions generals i particulars no varen ésser signades ni acceptades pel seu mandant. Que més enllà de la primera pròrroga, el contracte necessitava de l'expressa voluntat de les parts per romandre en vigor, i que, davant l'absència de pagament de la primera prima de les dues impagades, havia d'ésser evident que el seu client no volia renovar la pòlissa per la següent anualitat. Per tot el què sol·licitava que es dictés sentència desestimant la demanda i condemnant a l'actora al pagament de les costes processals, inclusos els honoraris d'advocat i procurador.
V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de novembre del 2015 va decidir:
"Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la companyia Calderón i Salcedo i U contra el Sr. Araujo, he de condemnar i condemno a aquest darrer a pagar a la part actora la quantitat total de 679.- euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, endemés de les costes judicials ocasionades, les quals se cenyiran tanmateix a les taxes judicials."
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Araujo i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació de la demanda formulada contra la seva mandant per manca de legitimació de l'agent per entaular la demanda, en qualsevol cas, per haver prescrit l'acció i, respecte del fons, ja que el contracte d'assegurances va ser resolt mitjançant declaració seva davant de l'agent d'assegurances en data 31 d'agost del 2011.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que el dia 1 de setembre del 2007 el Sr. Araujo va concertar amb "Olmo" una pòlissa d'assegurances en relació al vehicle matrícula XXXX, marca xxxxxxxxx, ni que el Sr. Araujo va deixar de pagar la prima corresponent als venciments de 1 de setembre del 2011 i 1 de setembre del 2012. Per aquesta raó, l'entitat "P.Salcedo - Araujo" va presentar ordre judicial de pagament per l'import de 691,02 euros més altres 12,02 de taxa judicial i, atès que el Sr. Araujo s'hi va oposar, la companyia "Calderón AA.i U" va formular la demanda que dóna origen al present procediment en reclamació de la dita quantitat i la Sentència objecte del present recurs la va estimar.
II.- Com a primer motiu del seu recurs la representació processal del Sr. Araujo argumenta que l'agent no té legitimació per formular la demanda que dóna origen al present procediment, ja que l'ordre judicial de pagament la va formular "P.Salcedo - Araujo", la demanda la va plantejar "Calderón ASalcedo I U." i ella va contractar la pòlissa d'assegurança del seu vehicle amb "Olmo", però aquest motiu no es pot estimar.
En efecte, és cert que la pòlissa d'assegurança que ha generat el deute que ara es reclama la va contractar el Sr. Araujo amb "Olmo" (foli 12), però també és cert que el defenent coneixia que "Salcedo" s'havia subrogat en la posició de "Olmo", ja que la nota en la què manifestava la seva voluntat de donar-se de baixa de la pòlissa contractada amb aquesta darrera anava dirigida a la primera (foli 18) i en la carta en la què l'agent li comunicava el deute ja figura com emissari "ENTITY_6PSalcedo" (foli 7), fet que el mateix recurrent manifesta que coneixia perquè els rebuts que se li presentaven anaven a nom de "ENTITY_6PSalcedo" (folis 2 a 6) . En qualsevol cas, els diferents noms amb els quals aquesta companyia ha operat al Principat no podien portar al defenent a cap mena de confusió, ja que coneixia la seva existència, ni podien exonerar de responsabilitat a "Olmo" en cas de sinistre, ni poden comportar manca de legitimació per reclamar el deute en el que hagués incorregut l'assegurat, en quan allò rellevant és que les diferents denominacions amb els que ha actuat, o actua, aquesta companyia no suposen un canvi de la seva personalitat, manifestant sempre en les diferents denominacions que pertanyen al "G.Salcedo" i constant sempre com a referència "Calderón" i el mateix "logo", encara que el nom en concret variï a les diferents Parròquies (folis 22, 23 i 24 del rotlle).
III.- Per les mateixes raons apuntades no es pot estimar tampoc l'excepció de prescripció de l'acció formulada pel Sr. Araujo, ja que l'ordre judicial de pagament plantejada per "P.Salcedo - T" en data 24 de juliol del 2014 va interrompre el termini de prescripció, perquè amb aquesta denominació actuava la mateixa persona jurídica que en ocasions ho feia com a "Calderón ASalcedo", de tal manera que quan el dia 14 d'octubre del mateix any es va formular la demanda que dóna origen al present procediment en reclamació dels rebuts amb venciment 1 de setembre del 2011 i 1 de setembre del 2012 l'acció no havia prescrit.
IV.- Pel que fa referència al fons del litigi, argumenta el recurrent que el contracte que vinculava a les parts va ser resolt mitjançant declaració presentada en data 15 de juliol del 2011 en les dependències de la companyia situades a la xxxxxxxxxxxxxxx número xx d'Andorra la Vella. En aquest sentit, aporta a les actuacions còpia de la notificació que afirma haver lliurat a la persona que gestionava la seva pòlissa (foli 18) i el Sr. Pulido reconeix el document del foli 18 i manifesta en les seves declaracions (foli 34 en relació al 22) que és cert que l'any 2011 ell treballava en qualitat de corredor d'assegurances, que gestionava el contracte subscrit pel Sr. Araujo, que el mes de juliol del 2011 van acordar canviar de companyia d'assegurances i redactaren una comunicació per tal de notificar a "Salcedo" la voluntat del Sr. Araujo de donar de baixa i rescindir el contracte que el vinculava a aquesta entitat i que va transmetre el document a "Salcedo" deixant-lo a la bústia d'aquesta entitat, en quan va passar en hores no laborables.
En aquestes circumstàncies, cal concordar amb la Sentència d'instància en què no consta a les actuacions que aquesta comunicació arribés a coneixement de l'agent, tenint en compte que el Sr. Pulido manifesta en les seves declaracions ser corredor d'assegurances i, d'acord amb l'article 6.2 b) de la Llei Reguladora de l'Actuació de les Companyies d'Assegurances al Principat de data 11 de maig del 1989, el corredor és aquella persona que, sense contracte d'agència, treballa per compte propi i exerceix la seva professió fent de mediador entre companyies autoritzades a exercir a Andorra i futurs assegurats, de tal manera que, a diferència de l'agent, no treballa sota la dependència i responsabilitat d'una sola companyia (article 6.2 a) de la citada Llei), ni a les oficines de cap d'elles -de fet el Sr. Pulido es citat a XXXX i no pas a la xxxxxxxxxxxxxxxx a on té la seva seu la companyia agent-. Per aquestes raons, entenem que la comunicació feta pel Sr. Araujo al Sr. Pulido no vinculava a la companyia d'assegurances amb la què havia concertat la pòlissa si no es provava que aquesta n'havia tingut coneixement, o que s'havia dipositat a la bústia de la seva propietat arribant al seu cercle d'interessos i no hi ha cap prova a les actuacions de que fos així, sense perjudici de la responsabilitat amb la què el Sr. Pulido pogués haver incurregut front el Sr. Araujo.
V.- Pel que fa a l'argument del recurrent en el sentit de que el document del Departament d'Indústria del Principat que consta al foli 27 de les actuacions certifica que no consta als arxius del Registre de vehicles que el propietat del defenent estigués assegurat en cap companyia asseguradora de l'1 de setembre del 2011 fins el 31 d'agost del 2013, tampoc aquest motiu es pot tenir en compte, ja que això hagués comportat que el vehicle circulés sense assegurança i el mateix defenent manifesta que si es va donar de baixa del contracte celebrat amb l'agent era perquè volia concertar una nova pòlissa com cal presumir que va fer, ja que el contrari suposa una greu irresponsabilitat, de tal manera que cal pensar que en aquell moment no totes les pòlisses contractades constaven en el citat Registre, com defensa l'agent.
Pel que fa a la circumstància de que les condicions generals i particulars de la pòlissa no estiguessin signades per l'assegurat, tampoc aquest fet pot tenir cap mena de rellevància en el cas present, ja que la obligació de notificar la seva voluntat de rescindir el contracte no es pot considerar com una restricció dels drets de l'assegurat que aquest hagués de conèixer i acceptar, sinó com una condició aplicable a qualsevol contracte.
En relació a la manifestació del recurrent en el sentit de que el contracte es prorrogava automàticament sols una primera vegada, cal posar de relleu que a la pòlissa subscrita per les parts consta com data inici el 27 d'agost del 2006 i com a mínim fins el 15 de juliol del 2011 el Sr. Araujo va anar pagant els rebuts corresponents sense que consti que cada any manifestava la seva voluntat de renovar la pòlissa, de tal manera que cal presumir que es renovava automàticament cada any i en aquest sentit cal interpretar la clàusula 6 del contracte quan es refereix a que "en cada prórroga del contracte la prima se determinará de acuerdo con .. " (foli 19v de l'expedient de l'ordre judicial de pagament).
Finalment el recurrent argumenta que el fet de no pagar la prima corresponent hauria de portar a presumir la seva voluntat de no renovar el contracte, però tampoc aquest argument es pot estimar en quan aquesta manca de pagament pot ser motivada per raons diverses, com per exemple la manca de recursos econòmics, i habitualment la pervivència de la cobertura suposa una protecció per l'assegurat. En tot cas, el fet que la companyia li anés presentant puntualment al cobrament els rebuts generats amb posterioritat a la carta de no renovació hauria d'haver portat al recurrent a entendre que la companyia no l'havia rebut i per tant s'hauria d'haver posat en contacte amb ella per regularitzar la situació, cosa que no va fer.
VI.- Malgrat desestimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82, tenint en compte que era raonable que el Sr. Araujo considerés, encara que erròniament, que comunicant la seva voluntat de no renovar el contracte al corredor d'assegurances amb el que havia gestionat la subscripció de la pòlissa aquesta quedava resolta, sense poder preveure que aquest no compliria, o compliria defectuosament l'obligació que havia assumit.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Araujo contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 13 de novembre del 2015 que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-