STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 400/2016
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2016
Numéro47/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 20 décembre 2016 (ROJ STSJAD 400/2016)
> Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 20 décembre 2016, ROJ STSJAD 400/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:400) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
La société Ferrer, SA, établissement bancaire, a introduit en décembre 2012 une action en paiement contre deux débiteurs, MM. Somoza et Salamanca. Elle fondait sa demande sur deux contrats distincts : un découvert en compte courant, dont le solde s'élevait à 3 209,47 euros, et un prêt garanti par hypothèque, dont le principal restant dû atteignait 688 167,45 euros. Elle sollicitait l'application, pour le découvert, des intérêts fixés par l'ABA, et, pour le prêt, des intérêts et commissions stipulés dans l'acte authentique. Elle demandait également la réalisation de la garantie hypothécaire par vente aux enchères publiques.
Les défendeurs s'opposaient à la demande. À titre principal, ils contestaient le retour des effets de commerce ; à titre subsidiaire, ils demandaient la restitution du principal, déduction faite d'une décote liée à la crise immobilière, sans intérêts ni commissions.
Par jugement du Tribunal de batlles, la demande a été partiellement accueillie. Le juge de première instance a écarté les intérêts de retard conventionnels, les a remplacés par l'intérêt légal, et a exclu les commissions prévues pour chaque échéance impayée. La date du jugement diffère selon les passages de la décision : « 15.11.15 » dans l'exposé des antécédents, « 16 de novembre de 2015 » dans le dispositif (non précisé dans la décision, la divergence n'étant pas tranchée par la juridiction d'appel).
Seule la banque a interjeté appel. Elle demandait la révocation partielle du jugement, l'application des intérêts de retard conventionnels et la condamnation des défendeurs aux dépens.
## Question de droit
La question centrale était de savoir si les intérêts de retard stipulés, d'une part sur le prêt hypothécaire, d'autre part sur le découvert en compte courant, pouvaient être écartés au motif de leur caractère abusif, et selon quels critères cette appréciation devait être conduite.
Une question accessoire portait sur l'imputation des dépens d'appel en cas de succès partiel du recours.
La Sala civil devait ainsi articuler trois éléments : la distinction entre intérêts rémunératoires et intérêts moratoires, la prise en compte des circonstances propres à chaque contrat, et la référence à un taux de comparaison. Cette dernière était ici le taux légal fixé à 1,00 % pour l'année 2012, selon les termes mêmes de la décision.
## Solution et dispositif
La Cour rappelle sa jurisprudence constante selon laquelle, en l'absence de régime légal spécifique des intérêts de retard, le recours au taux ABA n'est pas abusif « per se ». Il appartient au juge d'examiner, dans chaque cas, si les intérêts effectivement appliqués sont abusifs.
Elle opère une distinction fonctionnelle : les intérêts rémunératoires visent à préserver la valeur du capital prêté et à rémunérer l'octroi du crédit, tandis que les intérêts moratoires constituent la réparation du préjudice causé par le débiteur en situation de retard. Le caractère disproportionné s'apprécie au regard de la date de conclusion de chaque contrat (le 3 août 2012 en l'espèce), de la qualité de consommateur de l'emprunteur et de la comparaison avec le niveau des
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 400/2016
Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 20 décembre 2016 (ROJ STSJAD 400/2016)
Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal superior de justícia d'Andorre, Sala civil, 20 décembre 2016, ROJ STSJAD 400/2016 (ECLI:AD:TSJADAD:2016:400) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Ferrer, SA, établissement bancaire, a introduit en décembre 2012 une action en paiement contre deux débiteurs, MM. Somoza et Salamanca. Elle fondait sa demande sur deux contrats distincts : un découvert en compte courant, dont le solde s'élevait à 3 209,47 euros, et un prêt garanti par hypothèque, dont le principal restant dû atteignait 688 167,45 euros. Elle sollicitait l'application, pour le découvert, des intérêts fixés par l'ABA, et, pour le prêt, des intérêts et commissions stipulés dans l'acte authentique. Elle demandait également la réalisation de la garantie hypothécaire par vente aux enchères publiques.
Les défendeurs s'opposaient à la demande. À titre principal, ils contestaient le retour des effets de commerce ; à titre subsidiaire, ils demandaient la restitution du principal, déduction faite d'une décote liée à la crise immobilière, sans intérêts ni commissions.
Par jugement du Tribunal de batlles, la demande a été partiellement accueillie. Le juge de première instance a écarté les intérêts de retard conventionnels, les a remplacés par l'intérêt légal, et a exclu les commissions prévues pour chaque échéance impayée. La date du jugement diffère selon les passages de la décision : « 15.11.15 » dans l'exposé des antécédents, « 16 de novembre de 2015 » dans le dispositif (non précisé dans la décision, la divergence n'étant pas tranchée par la juridiction d'appel).
Seule la banque a interjeté appel. Elle demandait la révocation partielle du jugement, l'application des intérêts de retard conventionnels et la condamnation des défendeurs aux dépens.
Question de droit
La question centrale était de savoir si les intérêts de retard stipulés, d'une part sur le prêt hypothécaire, d'autre part sur le découvert en compte courant, pouvaient être écartés au motif de leur caractère abusif, et selon quels critères cette appréciation devait être conduite.
Une question accessoire portait sur l'imputation des dépens d'appel en cas de succès partiel du recours.
La Sala civil devait ainsi articuler trois éléments : la distinction entre intérêts rémunératoires et intérêts moratoires, la prise en compte des circonstances propres à chaque contrat, et la référence à un taux de comparaison. Cette dernière était ici le taux légal fixé à 1,00 % pour l'année 2012, selon les termes mêmes de la décision.
Solution et dispositif
La Cour rappelle sa jurisprudence constante selon laquelle, en l'absence de régime légal spécifique des intérêts de retard, le recours au taux ABA n'est pas abusif « per se ». Il appartient au juge d'examiner, dans chaque cas, si les intérêts effectivement appliqués sont abusifs.
Elle opère une distinction fonctionnelle : les intérêts rémunératoires visent à préserver la valeur du capital prêté et à rémunérer l'octroi du crédit, tandis que les intérêts moratoires constituent la réparation du préjudice causé par le débiteur en situation de retard. Le caractère disproportionné s'apprécie au regard de la date de conclusion de chaque contrat (le 3 août 2012 en l'espèce), de la qualité de consommateur de l'emprunteur et de la comparaison avec le niveau des
Sentència
TSJC.- 0000047/2016 ORIGEN: 2100742/2012 - 00
NIG: 5300542120150004589
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d’Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Montenegro, i els magistrats M.I. Sr. Villegas i M.I. Sr. Durán, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Que per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 18 de desembre del 2012, la Sra. Bonet actuant en la seva qualitat de Procuradora del Tribunals i de l’entitat bancària Ferrer, S.A., sol·licitava, desprès d’invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que es dictés sentència condemnant solidàriament als defenents a satisfer a la seva principal la suma de 3.209,47.- euros derivada del descobert en compte bancari, majorant-la amb els interessos fixats per l’ABA per a descoberts a partir de 3 d’agost del 2012 i fins al seu efectiu pagament; així com a satisfer la suma de 688.167,45.- euros que deriva del principal del préstec hipotecari pendent de pagament i de les seves quotes impagades, la qual haurà d’incrementar-se amb els interessos i comissions, a raó dels estipulats en l’escriptura pública de préstec hipotecari a partir de 3 d’agost del 2012 i fins a la cancel·lació definitiva del deute. Alhora, és procedent imposar als defenents les costes processals derivades del present procediment, amb inclusió dels honoraris d’advocat i procurador intervinents. I es vulgui disposar la realització en pública subhasta de la hipoteca constituïda sobra la parcel·la de terreny assenyalada amb el núm. yx, formant part de la XXXX, acordant l’aplicació preferent del preu obtingut a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari, més els interessos i comissions per ells generats. A l’ensems, vulgui declarar en el marc del present procediment l’existència d’una garantia hipotecària sobre la totalitat del deute derivat del préstec hipotecari reclamat.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 47/16 — Décision commentée
II.- Que havent fixat la Cúria del dia 19 de març del 2013 per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la Sra. Roda, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i dels Srs. Somoza i Salamanca, presentà un escrit per mitjà del quin s’oposava a la demanda, i sol·licitava, després d’invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que es dictés sentència, amb caràcter principal, desestimant la demanda en tots els seus extrems per no quedar provat el retorn de les lletres, fent expressa condemna en costes amb inclusió de les derivades d’advocat i procurador, i amb caràcter subsidiari, sigui condemnada aquesta paret a retornar a l’agent la quantitat principal previ descompte del percentatge de devaluació de l’immoble per la crisi existent, quantitat a retornar sense interessos ni comissions, i sense fer expressa condemna en costes judicials atenent a la bona fe de la seva principal, la quina en cap moment ha volgut defugir les seves obligacions.
III.- Que per escrits de data 9 d’abril del 2013 i 30 d’abril del 2013, les parts agent i defenent presentaren els seus escrits de rèplica i dúplica en el sentit acostumat.
IV.- Que en data 21 de maig del 2013 s’obrí el judici a proves en el marc dels presents autes, en el marc del quin la part agent proposà la pràctica de la prova ÚNICA.- DOCUMENTAL. Altrament la part defenent proposà la pràctica de la prova 1.- DOCUMENTAL PÚBLICO-PRIVADA.
Que s’han practicat les proves que s’han considerat escaients per a la resolució del present plet, raó per la qual per Providència de data 24 de juliol del 2013 es declarà innecessària la prova 1.- DOCUMENTAL PÚBLICO- PRIVADA apartat 1 de les sol·licitades per la representació processal de la part defenent i no procedir a la seva pràctica.
V.- Que mitjançant diligència judicial practicada el dia 10 de setembre del 2013 es procedí al tancament del present judici, havent assenyalat l’audiència del dia 1 d’octubre següent per a la presentació dels respectius escrits de conclusions, mitjançant els quals les representacions processals de la part agent i defenent procediren a insistir en llurs pretensions.
VI.- L’Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 15.11.15 i va decidir : “Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal de l’entitat bancària Ferrer, SA contra els Srs. Somoza i Salamanca hem de condemnar i condemnem a aquests darrers a satisfer solidàriament la suma es de derivi de la reclamació efectuada per l’agent menys els interessos de demora aplicats i que consten als folis 108 i següents, menys les comissions imposades, havent-li d’afegir l’interès legal com a interès de demora.
Així com les costes judicials, inclosos els honoraris d’Advocat i Procurador.
Altrament, s’escau decretar que una volta, en període d’execució de sentència, s’hagi fixat l’import de la quantia a pagar, si la part defenent no paga la quantitat dins el termini que s’estableixi a l’efecte, es procedirà a la venda en pública subhasta de la parcel·la de terreny assenyalada amb el núm. xy, formant part de la XXXX”
VII.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal de Ferrer,SA i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial i que s’apliquessin els interessos de demora pactats, imposant a l’adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Durán.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. - En el present procediment en el qual la part agent Ferrer (en endavant ENTITY_5) exercita de manera conjunta l’acció personal (principal) i l’acció hipotecària (subsidiària) contra la part defenent Somoza i Salamanca en reclamació del pagament del ròssec en compte corrent així com del capital i interessos remuneratoris vençuts de manera anticipada en data 2.8.12, més els interessos en descoberts revistos per l’ABA a partir de l’endemà del venciment fins al total pagament total del deute, així com les comissions per impagaments.
La sentència d’instància estima parcialment la demanda en excloure de pagament de condemna els interessos de demora pactats i els substitueix pels interessos legals, i també exclou les comissions pactades en cas de cada quota impagada.
Contra tal decisió s’alça la part agent.
SEGON.- En el seu recurs, la part prestamista considera que tant els interessos pactats en el contracte de compte corrent, com en l’escriptura de préstec amb garantia hipotecària no poden ser titllats d’abusius perquè ja s’ha pronunciat de manera reiterada aquesta Sala sobre aquest pacte.
No hem d’oblidar la reiterada doctrina de la Sala respecte els interessos fixats per l’ABA que ja hem dit que, a manca d’una regulació legal sobre els interessos de demora, aquest pacte no és per se abusiu (STJC de 29.2.16 - 321-15; de 27.11.14 -148/14; i de 30.1.14 -39-13-, entre d’altres) sinó que caldrà analitzar en cada cas els interessos efectivament aplicats són o no abusius.
Els interessos de demora s’han de diferenciar dels remuneratoris. Aquests s’orienten a evitar la pèrdua de valor del capital que s’ha prestat al llarg del temps i retribuir la concessió del préstec, que es troba, precisament, dins del gir o tràfic de qui es dedica al finançament. En canvi, els interessos moratoris constitueixen la indemnització de danys i perjudicis a càrrec del deutor que incurra en situació de demora. Així, en el present cas, s’ha de determinar si l’interès aplicat a cada facilitat creditícia pot o no ser considerat com a desproporcionat. I aquest judici de valor s’ha d’efectuar en funció de les circumstàncies concretes; és a dir, tenint en compte la data d’execució de la de cada contracte (3.8.12), la situació de consumidor del prestatari i la comparació entre el tipus del diner a les Somozas d’Andorra en una clara situació de greu crisi econòmica globalitzada amb referència al tipus de demora pactat.
Cal analitzar cada contracte per separat. Quant al préstec amb garantia hipotecària i a la vista de la documentació aportada (folis 108 i seg.), els interessos de demora aplicats al préstec hipotecari van des del 8,5% al 13,5% ( i la major part del temps d’incompliment l’interès ha estat entre el 8,5 i el 9%) que ja vàrem declarar en la sentència TJC 148/14 de 27.11.14, que per la mateixa època (2010-2012) els interessos aplicats no es poden considerar desproporcionats.
Això comporta que no poden ser imposats els interessos legals en el cas dels préstec hipotecari perquè els pactats no són considerats com abusius.
Per contra, pel que fa als interessos del descobert en el compte han estat liquidats als 25,25%. I des d’aquesta perspectiva, s’ha d’entendre que si el tipus legal a les Somozas d’Andorra pel 2012 en un 1,00 %, s’ha de concloure que assolir un tipus del 25,25% a través de la remissió que conté la clàusula, ha de ser considerat per aquesta Sala com a desproporcionat i, per tant, inaplicable la clàusula cinquena que el conté. En aquest cas doncs està plenament justificada la decisió de l’aplicació de l’interès legal com a moratori pel contracte de compte corrent.
TERCER.- Pel que fa a les comissions per impagament que han estat excloses ja no s’impugna aquesta decisió per la part recurrent per la qual cosa ja cal donar per ferma aquell pronunciament.
QUART.- L’èxit parcial del recurs s’ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d’aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de Ferrer,SA contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de novembre de 2015, que revoquem parcialment en l’únic sentit que els interessos de demora aplicables al préstec hipotecari seran els pactats des del dia 3.8.12, mentre que els aplicables al descobert en compte corrent seran els de l’interès legal des de la mateixa data i fins al total pagament del deute. Mantenim la resta del pronunciament.
No fem pronunciament de condemna sobre les costes d’aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.