SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Prèvia petició de citació a judici de data 13-4-2015, en l'Audiència del dia 8-6-2015, el Sr. Almansa formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, en reclamació de quantitat contra el Sr. Benítez, tot sol·licitant es dictés Sentència condemnant aquest darrer a pagar-li la quantitat de 71.500.- EUR quina havia d'incrementar-se amb els interessos de demora (al 20% anyal) que es produeixin des del dia 24-3-2015 i fins a la total liquidació del deute, tot el què estava garantit hipotecàriament; a abonar les costes judicials, incloent taxes judicials, els honoraris d'advocat, procurador i perits d'aquesta part; a disposar la realització en pública subhasta de la finca L, a la partida de les F. del Terme del Quart X.; acordant l'aplicació del preu de remat del bé realitzat a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari de 71.500.- EUR més els interessos per ell generats, i aplicant el romanent al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador de conformitat amb la legislació vigent a quin pagament també escau condemnar el demandat. II.- El Sr. Benítez no compareixia a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citat a tal efecte, essent declarat en rebel·lia a instància de la part agent per Aute de data 2-720015. III.- Obert el judici a proves el dia 13-7-2015 s'han practicat els mitjans de prova proposats per les parts litigants amb el resultat figurant en autes. IV.- El dia 19-10-2015, les parts litigants han formulat escrit de conclusions: la part agent ha reproduït les seves pretensions inicials, i el Sr. Benítez indicava haver reconegut el petítum de la demanda i no haver realitzat oposició processal referint així mateix que es trobava a punt de desbloquejar una operació financera que li permetria fer front a la reclamació articulada de contrari. Alhora interessava que no es dictés Sentència abans de final d'any el tot en arres a negociar una transacció judicial amb el demandant o que aquest presentés un desistiment una volta pagat el deute reclamat. V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 27 d'octubre de 2015 i va decidir : "Que hem d'estimar i estimem íntegrament la demanda formulada pel Sr. Almansa contra el Sr. Benítez, i hem de condemnar i condemnem aquest darrer, en rebel·lia processal, a satisfer al demandant la suma de 71.500.- EUR que ha d'incrementar-se amb els interessos de demora al 20% anyal que es produeixin des del dia 24-3-2015 i fins a la total liquidació del deute. Alhora escau declarar que la suma resultant es troba garantida hipotecàriament, de tal manera que a manca de pagament en el termini que en període d'execució es fixi de la suma ans assenyalada, es procedirà a la realització en pública subhasta de la XXXX.; acordant l'aplicació del preu de remat del bé realitzat a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari de 71.500.- EUR més els interessos per ell generats, i aplicant el romanent al pagament de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i procurador de conformitat amb la legislació vigent a quin pagament també escau condemnar el demandat." VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Benítez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER. - En el present litigi la part agent Sr. Almansa, reclama el pagament d'un préstec a un any fet a la part defenent, Sr. Benítez, i subsidiàriament, en cas d'impagament que es realitzi en venda a pública subhasta la finca atorgada com a garantia del compliment del dit préstec. La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part defenent. Contra tal decisió s'alça la part vençuda. SEGON.- La interposició del present recurs d'apel·lació està vinculada a les maniobres dilatòries que la part defenent ha vingut realitzant al llarg del procediment en la instància. Després de declarar-se en rebel·lia per incompareixença en el moment de la contesta a la demanda, va intentar la concessió d'un termini extraordinari per fer-ho cosa que li va ser denegada. Va demanar la prova de confessió en judici del Sr. Almansa i en el seu escrit de conclusions de 19.10.15 (foli 55) va expressament manifestar que ""aquesta part defenent ha reconegut el petitum de la demanda i no ha fet oposició processal (de fet va al·legar que no havia pogut contestar per concurrència d'actuacions forenses que li ho havien impedit i per això demanà un termini excepcional per fer-ho) i es troba en aquests moments a punt de desbloquejar una operativa financera que li permetrà obtenir la liquidesa suficient per fer front a la reclamació dels present autes". A continuació en el seu escrit de conclusions llegim "demana aquesta Batllia no dicti sentència abans de final d'any per efectuar una transacció judicial o bé que la part agent efectuï un desistiment una vegada pagat per aquesta part defenent el deute reclamat". En el mateix dia 19.10.15 es va donar trasllat del seu escrit a la part agent "als efectes escaients". La sentència dictada porta data de 27.10.15. TERCER.- Doncs bé el primer greuge del seu recurs consisteix en denunciar la violació per l'Hble. Batlle del principi de contradicció per no haver donat trasllat de la seva pretensió d'ajornar el dictat de la sentència. Òbviament està fora de lloc la pretensió de la part defenent perquè suposaria vulnerar el dret a un procés de durada raonable (article 10.2 de la Constitució) sense dilacions indegudes. Però és que a més la part agent en va tenir trasllat immediatament i per això va poder conèixer la pretensió de la part contrària i això li permetia fer un acord extrajudicial si així era del seu interès. El motiu ha de fracassar. QUART.- El segon motiu consisteix en haver introduït per primera vegada la qüestió de l'interès abusiu pactat en cas d'incompliment de la part deutora. Hem de recordar, abans de resoldre aquesta pretensió d'abusivitat, que no ens trobem davant d'una relació entre empresari i consumidor, que ens permetés apreciar- fins i tot d'ofici- la qüestió de l'abusivitat. Estem davant d'una relació entre particulars, a la qual una part deixa diners a l'altra. Per això, no es d'aplicació la llei 13/2013 de 13 de juny, per que el prestamista no entra dintre la definició de l'article 2 lletra g) ni la relació es de "consum", en el termes que la defineix la lletra i) del mateix precepte Per aquesta raó em d'acudir a la regla general de que una pretensió no pot ser introduïda en l'alçada per aplicació del principi nihil innovari apellatione interposita (D. 49.7.1pr). I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997, i de 23.7.15, entre moltes d'altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d'impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d'un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l'article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l'aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència. En coherència amb aquesta pacífica i sabuda doctrina, comprovem que en la instància, concretament en el moment de la contesta a la demanda que era el moment processal oportú, la part ara apel·lant no va contestar. És més, en el seu escrit de conclusions ja hem transcrit les seves manifestacions i en el mateix recurs d'apel·lació podem llegir "...el defenent no va comparèixer en judici o quedà en rebel·lia perquè volia i vol encara avui pagar ràpidament el crèdit sol·licitat al demandant i no feia falta discutir judicialment...". En conseqüència, el motiu sobre l'abusivitat dels interessos està fora de lloc processal i ha de ser rebutjat. CINQUÈ.- Per acabar el darrer motiu s'anuncia contra la imposició de les costes en la instància encara que posteriorment no es desenvolupa i es fa referència únicament a les costes de l'alçada. La imposició de les costes de la instància en haver-se estimat de manera íntegra la demanda està plenament ajustada a dret (Codi 7,51,5). SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Benítez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 d'octubre de 2015 que confirmem íntegrament, i imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE