STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 419/2016
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé20 décembre 2016
Numéro286/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD, Civil, 20 décembre 2016 (ROJ : STSJAD 419/2016 ; ECLI:AD:TSJADAD:2016:419)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Civil), sentence du 20 décembre 2016, recurs n° 286/16, ROJ STSJAD 419/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:419 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
*Référence canonique fournie : « Juridiction andorrane, — ». La désignation ci-dessus reprend l'intitulé et les identifiants figurant dans le texte intégral.*
## Faits et procédure
La testatrice, Mme Gaya, a institué un héritier, M. Barberà, et consenti, par la clause tertia de son testament du 13 mai 2008, plusieurs legs au profit de son époux, M. Palau. Deux de ces legs sont en cause : d'une part, un droit d'usage (« ús ») sur des immeubles, sous réserve que le légataire ne cohabite avec personne et, si la testatrice possédait à son décès des biens immobiliers à Saragosse, un legs de l'usage de ces biens, le légataire assumant « les dépenses propres » ; d'autre part, « l'usufruit et l'administration » d'un commerce de maroquinerie (« negoci de pelleteria »).
Par demande du 30 septembre 2010, M. Palau a sollicité la délivrance des legs, la remise de l'usufruit et de l'administration du commerce, subsidiairement la remise d'un commerce situé à Saragosse, ainsi que la reddition de comptes de l'administration du commerce depuis le décès. M. Barberà s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle tendant notamment à la restitution d'un véhicule et de biens mobiliers.
Le Tribunal de batlles a rejeté la demande principale, déclaré que le legs ne portait que sur un immeuble dont la testatrice était propriétaire au moment de son décès, et condamné M. Palau à restituer le véhicule. Le texte ne permet pas de trancher avec certitude la date de cette décision : le dispositif et l'historique de procédure la datent tantôt du 3 mars 2016, tantôt du 3 mai 2016 (la date du 3 mai étant celle retenue dans le recours et dans la décision d'appel).
M. Palau a interjeté appel le 7 juillet 2016. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justicia a statué le 20 décembre 2016.
## Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions distinctes :
1. **Interprétation du legs immobilier.** Le legs d'un bien situé à Saragosse, conditionné à l'absence de propriété immobilière à Saragosse au jour du décès, doit-il être interprété comme portant sur un bien futur, et l'obligation de « supporter les dépenses propres » implique-t-elle la charge de réfection de l'immeuble ?
2. **Validité du legs de cosa aliena.** Un legs portant sur l'usufruit et l'administration d'un fonds de commerce dont la titularité administrative appartient à l'héritier, et non à la testatrice, est-il valable ?
3. **Reddition de comptes.** Le légataire d'un droit ayant pour objet une chose aliénée peut-il réclamer, depuis le décès du testateur, la reddition des comptes de l'administration du bien ?
## Solution et dispositif
### Motif 1 : rejet
La Cour écarte l'interprétation du recourant. Elle retient que la clause, « claire dans sa littéralité », ne vise que les biens immobiliers présents au moment du décès. Elle relève que la testatrice avait acquis l'immeuble de Saragosse
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 419/2016
Décision commentée : Tribunal Superior de Justicia d'Andorra (Sala Civil), sentence du 20 décembre 2016, recurs n° 286/16, ROJ STSJAD 419/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:419 (Lire sur source officielle)
Référence canonique fournie : « Juridiction andorrane, — ». La désignation ci-dessus reprend l'intitulé et les identifiants figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
La testatrice, Mme Gaya, a institué un héritier, M. Barberà, et consenti, par la clause tertia de son testament du 13 mai 2008, plusieurs legs au profit de son époux, M. Palau. Deux de ces legs sont en cause : d'une part, un droit d'usage (« ús ») sur des immeubles, sous réserve que le légataire ne cohabite avec personne et, si la testatrice possédait à son décès des biens immobiliers à Saragosse, un legs de l'usage de ces biens, le légataire assumant « les dépenses propres » ; d'autre part, « l'usufruit et l'administration » d'un commerce de maroquinerie (« negoci de pelleteria »).
Par demande du 30 septembre 2010, M. Palau a sollicité la délivrance des legs, la remise de l'usufruit et de l'administration du commerce, subsidiairement la remise d'un commerce situé à Saragosse, ainsi que la reddition de comptes de l'administration du commerce depuis le décès. M. Barberà s'est opposé à la demande et a formé une demande reconventionnelle tendant notamment à la restitution d'un véhicule et de biens mobiliers.
Le Tribunal de batlles a rejeté la demande principale, déclaré que le legs ne portait que sur un immeuble dont la testatrice était propriétaire au moment de son décès, et condamné M. Palau à restituer le véhicule. Le texte ne permet pas de trancher avec certitude la date de cette décision : le dispositif et l'historique de procédure la datent tantôt du 3 mars 2016, tantôt du 3 mai 2016 (la date du 3 mai étant celle retenue dans le recours et dans la décision d'appel).
M. Palau a interjeté appel le 7 juillet 2016. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justicia a statué le 20 décembre 2016.
Question de droit
La Cour devait résoudre trois questions distinctes :
Interprétation du legs immobilier. Le legs d'un bien situé à Saragosse, conditionné à l'absence de propriété immobilière à Saragosse au jour du décès, doit-il être interprété comme portant sur un bien futur, et l'obligation de « supporter les dépenses propres » implique-t-elle la charge de réfection de l'immeuble ?
Validité du legs de cosa aliena. Un legs portant sur l'usufruit et l'administration d'un fonds de commerce dont la titularité administrative appartient à l'héritier, et non à la testatrice, est-il valable ?
Reddition de comptes. Le légataire d'un droit ayant pour objet une chose aliénée peut-il réclamer, depuis le décès du testateur, la reddition des comptes de l'administration du bien ?
Solution et dispositif
Motif 1 : rejet
La Cour écarte l'interprétation du recourant. Elle retient que la clause, « claire dans sa littéralité », ne vise que les biens immobiliers présents au moment du décès. Elle relève que la testatrice avait acquis l'immeuble de Saragosse
Sentència
TSJC.- 0000286/2016 ORIGEN: 4100443/2010 - 00
NIG: 5300542120140003168
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Palau va interposar demanda, de data 30-09-2010, en virtut de la qual sol·licitava que fos dictada sentència condemnant al Sr. Barberá a:
"a) Entregar al seu mandant el dret d'ús dels immobles situats al XXXX ;
Entregar al seu mandant l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria "B.C." ubicada al XXXX. Pel cas que el legatari no volgués continuar amb l'explotació del negoci, de mutu acord amb l'hereu hauran de procedir a la seva liquidació, repartint-se el producte obtingut de la venda dels estocs i de l'eventual traspàs obtingut;
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 286/16 — Décision commentée
Subsidiàriament, en el suposat cas que el negoci comercial conegut per "B.C." fos propietat de la Sra. Gaya, que l'hereu entregui al seu mandant l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria ubicada al Carrer xxxxxxx núm. xx de xxxxxx. Pel cas que el legatari no volgués continuar amb l'explotació del negoci, de mutu acord amb l'hereu hauran de procedir a la seva liquidació, repartint-se el producte obtingut de la venda dels estocs i de l'eventual traspàs obtingut;
Rendir comptes justificadament al seu mandant de l'administració del negoci d'ençà de la data de defunció de la Sra. Gaya, el 6 de xxxxx de 2xxx, rendició de compte que s'haurà d'efectuar en el termini màxim de (2) mesos des de què sigui dictada sentència en el present procediment, Dita rendició de comptes haurà de comportar com a mínim:
Aportació de còpia de tots els documents signats pel Sr. Barberá com administrador de fet del negoci "B.C." relatius a l'explotació de dit negoci;
Especificar totes les actuacions que hagi realitzat el demandat davant de tercer com a administrador de fet del referit negoci;
Especificar totes les quantitats pagades, cobrades, així com en general tots els compromisos econòmics assumits pel demandat en la seva actuació com a administrador de fet del negoci;
En el cas que el defenent s'oposi a les seves pretensions que se'l condemni al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat i procuradora."
En data 4-11-2010 la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda i va articular demanda reconvencional, estimant que:
"a) El llegat que ha de rebre el Sr. Palau és l'ús de l'immoble propietat de la causant i ara de l'hereu, situat a l'A.S. i, descrit en l'escriptura aportada en autes, corresponent al legatari les despeses que li pugui originar.
Que el Sr. Palau ha de retornar immediatament el vehicle marca MERCEDES-BENZ i, matrícula XXXX en el bon estat de funcionament en què el tenia quan se'l quedà sense dret.
Que el Sr. Palau ha de retornar al seu principal tots els béns mobles detallats en la demanda reconvencional.
I, imposant al demandant les costes processals causades."
II.- En data 3 de març del 2016 l'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent part decisòria: "DECIDEIX:
PRIMER.- Desestimar la demanda en reivindicació de llegats promoguda en data 30 de setembre de 2010 per la Procuradora dels Tribunals andorrans, Sra. C., actuant en nom i representació del Sr. Palau contra el Sr. Barberá, que s'absol;
SEGON.- Estimar molt parcialment la demanda reconvencional interposada per la Sra. C., Procuradora actuant en nom i representació del Sr. Barberá contra el Sr. Palau. Declarar que el llegat atorgat en favor del Sr. Palau ho és sobre l'únic bé situat a la XXXX, del que n'era propietària la Sra. Gaya en el moment de la seva defunció, això és sobre la vivenda situada al Carrer xxxxxxxxxxxx número xx, A.S., Saragossa, Espanya; Condemnar al Sr. Palau a retornar el vehicle de titularitat de la difunta Sra. Gaya al seu hereu, Sr. Barberá, això és el vehicle Mercedes-Benz, model xxxxxxxxxxxxx, amb matrícula AND xxxxxxxxxxx, desestimant les restants pretensions contingudes en la demanda reconvencional.
TERCER.- Imposar les costes processals causades, amb inclusió dels honoraris d'assistència lletrada i procuradoria al Sr. Palau."
III.- En data 7-07-2016 la representació processal del Sr. Palau ha interposat recurs contra la sentència d'instància pronunciada de data 3-05- 2016. I en data de registre 9-09-2016, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual sol·licita la revocació de la sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de 3-05-2016, amb imposició de les costes processals a la part apel·lada, inclosos honoraris d'advocat i procuradora causades a ambdues instàncies.
Altrament, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 29-09-2016, interessa la desestimació del recurs i confirmar en tots els seus extrems la de l'Hble. Tribunal de Batlles de 3-05- 2016, imposant al recurrent les despeses judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procuració.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- El recurs interposat per la part agent es fonamenta en els següents motius. En primer terme, entén que esdevé un fet provat que en el moment de la defunció de la causant era propietària d'un immoble a Saragossa i que aquest immoble es troba en estat de ruïna i no està en condicions d'habitabilitat. Considera que la voluntat de la testadora era que la part agent disposés, després de la seva defunció, de l'ús d'un habitatge, i atesa la inidoneïtat de l'immoble de Saragossa, corresponia reclamar el lliurament dels béns xxxxx. Manifesta que com que la testadora ja era propietària del bé immoble a A.S. (Saragossa) si li hagués volgut llegar aquest immoble, així ho hauria dit, de manera que es referia a immobles que pogués adquirir la testadora en el futur a Saragossa.
Quant a la interpretació que fa el tribunal d'instància respecte de la imposició al legatari de la càrrega d'assumir les despeses pròpies, no comparteix que això es pugui interpretar en el sentit que la causant era conscient que l'habitatge s'havia de reformar, sinó que es referia a despeses comunitàries i de manteniment.
En segon terme, combat la declaració d'ineficàcia del llegat de l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria. Afirma que el llegat és perfectament eficaç, atès que es tracta d'un llegat de cosa aliena, en virtut del qual atribueix al legatari l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria, del qual és titular administratiu l'hereu. Es tracta d'un llegat de crèdit o per damnationem, segons el qual l'hereu resta obligat a donar la cosa al legatari, encara que el testador la cregués pròpia i no ho fos.
En tercer terme, sol·licita que l'hereu sigui condemnat a retre comptes de l'administració del negoci de pelleteria en el termini màxim de dos mesos i des de la data de la defunció.
I, en darrer terme, entén que no procedeix la imposició de les costes processals, atesa la viabilitat de la demanda.
II.- Pel que fa al primer motiu de recurs, aquest no pot ésser acollit. En efecte, la clàusula testamentària determina que "Tercera.- Llega al seu espòs l'ús dels immobles situats al C.L. Bloc xx, Esc. x de xxxxx sempre que no convisqui amb cap altra persona al seu interior. En cas que al moment de la seva defunció fos propietària de béns immobles situats a Saragossa (Espanya), li llega l'ús dels béns adquirits a Saragossa, assumint les despeses pròpies, i deixa sense efecte el llegat previst sobre els immobles del C.L.".
Ha restat acreditat a les actuacions que la causant en el moment de la seva mort era propietària d'un immoble ubicat a la XXXX, que havia estat adquirit en data 8-01-2007 per un preu de 18.000 euros. Si es procedeix a la interpretació de la voluntat del causant resulta que aquesta esdevenia clara: llegava uns béns immobles a xxxxx pel cas que en el moment del seu òbit no fos propietària d'immobles a Saragossa. Però si ho era, aquest llegat restava sense efecte i el que es llegava eren els béns adquirits a Saragossa.
I aquesta voluntat de la testadora, clarament expressada en la literalitat de la clàusula testamentària, s'adequa, com encertadament posa en relleu el tribunal d'instància, amb les circumstàncies extrínseques anteriors i coetànies al seu atorgament. Així, el legatari en la seva demanda fa constar que es veí de Saragossa, a més que així apareix en el seu DNI (amb validesa de l'any 2001 a 2011) com a domicili, i ressurt de les actuacions que la venda de l'habitatge a la testadora la va efectuar el propi legatari i la seva primera esposa el 8-01-2007, de manera que quan s'atorga el testament, en data 13-05-2008, la testadora coneixia perfectament que era propietària d'un bé immoble que havia adquirit un any abans a Saragossa i si no s'alienava abans de la seva mort es produïa l'efectivitat del llegat sobre aquest bé immoble i no sobre el bé immoble de xxxxxx.
Però a més la tesi que sustenta la part recurrent, segons la qual el que desitjava la testadora era que el seu espòs pogués gaudir d'un bé immoble habitable i que la clàusula s'havia de referir a futurs béns immobles que es poguessin adquirir a Saragossa, s'enfronta no solament amb la literalitat de la clàusula testamentària, segons la qual no s'exigeix que l'immoble sigui habitable, extrem aquest el de l'habitabilitat que la testadora coneixia perfectament per dues raons: una, per quant havia adquirit l'habitatge un any i escaig abans de testar. I dues, perquè l'incís de la clàusula que li imposa al legatari l'assumpció de les despeses pròpies no es pot referir, com pretén el recurrent, a les despeses de manteniment i comunitàries, ja que aquestes li corresponien al legatari com a propietari de l'immoble, sinó a aquelles despeses necessàries per a la refacció de l'immoble objecte de llegat.
Consegüentment amb les anteriors consideracions, s'ha de desestimar aquest primer motiu del recurs.
III.- El segon motiu del recurs s'adreça a impugnar la ineficàcia del llegat d'administració i usdefruit del llegat del negoci de pelleteria, el qual ha estat declarat ineficaç per part del tribunal d'instància.
La clàusula testamentària afirma, a la lletra, que "Llega també al seu ... i l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria del qual és titular la testadora.
Pel cas que el legatari no volgués continuar amb l'explotació del negoci, de mutu acord amb l'hereu podran procedir a la seva liquidació, repartint-se el producte contingut de la venda dels stoks i de l'eventual traspàs obtingut".
El tribunal d'instància exposa que el negoci de pelleteria mai va ser titularitat de la causant sinó que des de l'any 1987 la titularitat administrativa és de l'hereu. Afegeix que no resta provat que fos propietària real del negoci i que el que volia era trametre al legatari tots els dret que tenia sobre la cosa llegada i al no tenir cap dret s'ha d'entendre el llegat ineficaç.
El testador pot efectuar diferents tipus de llegats segons el dret llegat es trobi o no en el seu patrimoni. En aquest sentit, front al llegat de cosa pròpia del testador que configura un llegat per vindicationem, en virtut del qual el legatari adquireix el domini de la cosa llegada des de la mort del causant, és possible també que el testador estableixi un llegat de cosa aliena.
En aquest darrer cas, el llegat pot tenir per objecte una cosa específica que pertany, totalment o parcial, al testador, a un tercer o al propi gravat. Cal distingir entre el llegat de cosa de la qual el testador disposa com a pròpia sense ser-ho. En aquest supòsit si la cosa era aliena tant en el moment de testar com en el de l'obertura de la successió, s'entén que el testador volia trametre al legatari els drets que tenia sobre la cosa, de manera que si no tenia cap dret el llegat esdevé ineficaç (tesi acollida per la sentència d'instància). I, en canvi, en el llegat de cosa de l'hereu o de la persona gravada, es tracta d'un llegat per damnationem o de crèdit. I si el testador pensava que la cosa era pròpia, com es deriva de la dicció de la clàusula testamentària, el llegat segueix essent vàlid (BORRELL I SOLER, Derecho civil vigente en Cataluña, V, Sucesiones por causa de muerte, 1944, pág. 285, Fonaments de dret Privat Andorrà, IV, 2005, pàg. 840 i digest 31,1,67,8).
En conseqüència, aquest motiu sí que ha de ser estimat i entendre vàlid el llegat de cosa aliena consistent en l'administració i usdefruit del negoci de pelleteria de l'hereu.
Pel que es refereix a la rendició de comptes que sol·licita la part agent i recurrent des de la mort del causant, aquest greuge no pot ésser estimat. En efecte, ens trobem front a un llegat obligatori o per damnationem, de manera que el legatari no assumeix el risc de la pèrdua ni de la destrucció de la cosa ni tampoc té dret als beneficis que produeix la cosa ("commodum"), alhora que els interessos i els fruits només neixen a favor seu des de la contesta a la demanda (BORRELL I SOLER op. Cit., pàg. 272). Per tant, si el seu dret als fruits i interessos només sorgeix des de la data de contesta a la demanda, no es pot donar lloc a una pretensió adreçada a la rendició de comptes de l'administració del negoci des de la mort del causant. I això, sense perjudici que si el que realment interessava la part agent era l'adopció de mesures per a garantir els drets del legatari, hauria d'haver instat la cautio legatorum servandorum causa per tal que la persona gravada amb el llegat prestés caució o lliurés la cosa al legatari en concepte de penyora mentre es discuteix la validesa, objecte o execució del llegat. I al no haver-ho fet, s'ha de desestimar aquest motiu de recurs.
IV.- Quant a les costes processals d'aquesta alçada, l'estimació parcial del recurs justifica la no estimació de les costes d'aquesta alçada mentre que l'estimació parcial de la demanda interposada per la part agent motiva que no s'efectuï imposició de les costes de primera instància, devent cada part suportar les costes causades a la seva instància i essent les comunes per meitat.
cas.-
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Palau contra la sentència, de data 3-05-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i revoquem la seva part decisòria i declarem que ESTIMEM EN PART la demanda interposada pel Sr. Palau contra el Sr. Barberá i condemnen a aquest darrer a complir el llegat contingut en la clàusula tercera del testament de la causant ("Llega també al seu ... i l'usdefruit i administració del negoci de pelleteria del qual és titular la testadora.
Pel cas que el legatari no volgués continuar amb l'explotació del negoci, de mutu acord amb l'hereu podran procedir a la seva liquidació, repartint-se el producte contingut de la venda dels stoks i de l'eventual traspàs obtingut") i a lliurar a la part agent l'objecte del mateix en els termes de la clàusula testamentària referida i transcrita.
Absolem a la part defenent de la resta de les pretensions instades en la seva contra.
No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.