SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2016. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- En data 20 de gener del 2015, el Sr. Codina, administrador únic de la societat Garzón, sol·licitava, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència condemnant a la societat Sanç a pagar a la seva representada la quantitat de 7.452,39.- euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i la riusalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- El dia 3 de febrer del 2015 la representació processal de la societat Sanç presentà un escrit per mitjà del quin aixecava excepció de prescripció de l'acció i, subsidiàriament, s'oposava a les pretensions de l'adversa, sol·licitant, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que es dictés sentència estimant l'excepció interposada, o subsidiàriament, es desestimessin la totalitat de les pretensions de l'adversa, condemnant-la al pagament de les costes processals causades al seu mandant per la tramitació de la present causa, incloses honoraris devengats per la intervenció d'advocat i procurador. III.- La part agent s'oposà a dita excepció mitjançant un escrit presentat el dia 17 de febrer del 2015, data fixada per a la celebració del tràmit de contesta a la mateixa. IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2016 va decidir: "Que estimant la demanda formulada pel Sr. Codina, administrador únic de la societat Garzón, contra la societat Sanç he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 7.452,39.- euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 17 de febrer del 2015, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència." V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Sanç i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit d'absoldre a la seva mandant de tots els pediments de l'adversa i que s'imposin a l'adversa les costes del procediment en les dues instàncies. Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la societat "Garzón" va emetre a nom de "Sanç" quatre factures que portaven com a números els de 10-0001 de data 14 de desembre del 2010, 11-0015 de 15 de febrer del 2011, 11-0021 de 26 d'abril del mateix any, 11-0034 de 19 de maig del mateix any (folis 23 a 26) per un import total de 7.620,39 euros a compte de les quals la defenent va abonar 1.000 euros (folis 30 i 72). Posteriorment es van emetre altres tres factures amb números, 12-0166 de 20 de setembre del 2012, 12-0168 de 26 del mateix mes i any i 12-0156 de 3 també del mateix mes i el mateix any (folis 27 a 29) per un import total d'altres 832 euros, que no consta que fossin abonats per "Sanç". Per aquesta raó, la societat "Garzón" va citar a aquesta societat per tal que escoltés la demanda que es proposava formular contra ella en data 27 de novembre del 2014 i va presentar la que dóna origen al present procediment en data 20 de gener del 2015 reclamant l'import de 7.452,39 euros. La societat defenent es va oposar a la demanda al·legant la prescripció de l'acció respecte de les quatre primeres factures citades, atès que havien transcorregut en escreix el tres anys de termini aplicables a una prestació de serveis o d'obra per part de menestrals o artesans entre la data d'aquestes factures i la de la presentació de la demanda i la Sentència objecte del present recurs va desestimar aquesta excepció tenint en compte que aquest termini va quedar interromput diverses vegades pel reconeixement de deute per part del deutor i per citació judicial. II.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la societat "Sanç" argumentant que l'acció havia prescrit, ja que s'havien escolat els tres anys previstos per la reclamació de factures relatives al tràfic mercantil, sense afegir la raó per la qual estimava incorrecta la decisió a la què arriba la resolució d'instància de manera raonada i complerta, circumstància que seria més que suficient per desestimar sense més aquest punt del recurs. Malgrat això, per donar una resposta encara més complerta, si això és possible, als arguments de la recurrent, cal posar de relleu que, com destaca la resolució d'instància, el termini de prescripció s'interromp per l'exercici judicial de la pretensió (Codi 7,39,7-1), o per reconeixement de deute (Codi 7,39,7-5). En el cas present l'agent va lliurar una primera lletra de canvi el mes de gener del 2011 en pagament de la factura número 10-0001, que va ser retornada i posteriorment substituïda per altres dos de dates 14 de desembre del 2010 i 9 de juny del 2011 en les què consta el segell de la defenent en prova d'acceptació (folis 63 i 64), raó per la qual s'ha de considerar que, mitjançant l'acceptació d'aquestes lletres, la defenent va reconèixer aquest deute, però no el va pagar i, per tant, es va interrompre el termini de prescripció pel que fa a l'acció per exigir el pagament d'aquesta primers factura. Posteriorment, el defenent va abonar 1.000 euros en data 5 d'agost del 2011 (folis 30, 83 i 85) sense imputar el pagament a cap factura concreta, raó per la qual s'ha d'entendre que reconeixia deure els deutes vençuts fins aquell moment fent un pagament a compte d'ells (Codi 7,39,6 i Sentència d'aquesta Sala, entre altres, de data 26 de setembre del 2002), i admetia la correcció de les factures emeses aquell any, raó per la qual l'agent va considerar reduït el deute per aquest import (foli 31) i per tant el termini de prescripció es va interrompre i es va tornar a iniciar a partir d'aquell moment (Codi 7,39,7-5). D'altra banda, el dia 9 de maig del 2014 la societat "Garzón" va citar a judici a la societat "Sanç" i, posteriorment, va formular una demanda contra ella el dia 20 de juny del 2014 (folis 42 i 43) i l'adversa va formular excepció de defecte de procediment, ja que el procediment que corresponia per la quantia reclamada era l'abreujat, raó per la qual l'agent va desistir del mateix. No obstant, la citació judicial interromp igualment el termini (Codi 7,39,3 i Sentència d'aquesta Sala de data 22 de març del 2010), encara que l'agent desistís del procediment, ja que l'agent havia manifestat de forma clara i solemne la seva voluntat de mantenir viva la pretensió. Per últim, l'agent va citar a judici a la defenent en data 27 de novembre del 2014 i va formular la demanda que dóna origen al present procediment el dia 20 de gener del 2015 sense que els períodes transcorreguts entre les diferents interrupcions del termini de prescripció superessin mai els tres anys dels què disposava l'agent per exercitar l'acció. III.- Com a segon motiu del seu recurs, la recurrent argumenta que l'agent no ha pogut provar el seu dret de crèdit en front d'ella, ja que no presenta cap albarà signat que pugui sustentar la seva pretensió i que, pel que fa a l'obra de la Universitat, era la mateixa propietat qui contractava directament a tots els industrials i l'acció, en tot cas, s'havia de dirigir contra el Sr. Barba. En relació a la factura que consta al document número 6, posa de relleu que en aquella obra mai es va col·locar material asfàltic, sinó que el que es va fer va ser pintar la terrassa, sense que l'agent hagués sol·licitat una pericial per acreditar aquest punt, reiterant un altre vegada els arguments que ja exposava en les seves conclusions i que va ser examinats de manera curosa per l'Hble. Batlle. En tot cas aquest motiu tampoc es pot estimar. En efecte, l'agent ha aportat a les actuacions els albarans corresponents a les factures reclamades (folis 61, 66, 68,70 i 71) i, si bé és veritat que no estan signats per la defenent, aquests relacionen els treballs efectuats que després recullen les factures corresponents en relació a les quals la defenent va fer un pagament a compte i va acceptar lletres de canvi pel seu import, raó per la qual consten a les actuacions proves suficients de l'existència del deute reclamat. D'altra banda, totes les factures i els albarans s'emeten a nom de la recurrent i aquesta fa el pagament a càrrec del seu compte (foli 84) sense protesta pel contingut de les factures emeses. Per aquestes raons, entenem que l'agent ha presentat proves que en principi demostren la veracitat de la seva reclamació i si la defenent considerava que aquesta no era correcta era ella qui havia de demanar una pericial per tal de provar els fets excloents, extintius o impeditius que podien portar a desestimar la reclamació de l'adversa, fent en tot cas els acomptes amb la reserva corresponent. IV.- En desestimar-se el recurs correspon imposar al recurrent les costes generades en aquesta alçada de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Sanç" contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 4 d'abril del 2016 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE