STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 434/2016
Cassation partielle
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé16 décembre 2016
Numéro71/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 434/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 décembre 2016)
> Décision commentée : STSJAD 434/2016, ECLI:AD:TSJADAD:2016:434 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le litige oppose M. Puig, propriétaire d'un bien immobilier, au Comú de Canillo, avec l'intervention du Gouvernement d'Andorre. Par un contrat conclu le 27 avril 2011 (désigné « conveni » dans la décision), la commune s'était engagée à exécuter, avant le 15 juillet 2011, des travaux de construction et de réparation. Une clause pénale, dite « cinquième » clause, prévoyait une indemnité journalière de 50 euros par jour de retard, sans préjudice d'une demande complémentaire de dommages-intérêts si le préjudice était plus important et pouvait être démontré.
Saisi d'une demande dirigée contre la décision implicite de rejet du Gouvernement et du Comú, le Tribunal de batlles (section administrative) a, par jugement du 11 mai 2016, substantiellement fait droit à la demande. Il a condamné le Comú à exécuter les travaux listés dans le fondement de droit n° 5 de sa décision, mais a rejeté la demande d'indemnisation.
M. Puig a interjeté appel. Il sollicitait la condamnation de la commune à l'indemnité contractuelle, en invoquant les manquements réitérés de celle-ci et la durée du retard ; il demandait en outre la condamnation aux dépens et la désignation d'un expert indépendant chargé de contrôler l'exécution définitive des travaux.
Le Comú de Canillo a conclu au rejet, en soutenant que la pénalité ne visait que la non-exécution, que les travaux avaient été réalisés selon l'expertise judiciaire, que l'application de la clause serait abusive et que les défauts de l'immeuble étaient antérieurs à son intervention. Il a également contesté la demande d'expert, qui relèverait de la phase d'exécution de la sentence, et l'absence de témérité justifiant la condamnation aux dépens. Le Gouvernement s'est opposé à l'appel, considérant que le préj
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 434/2016
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 434/2016 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 décembre 2016)
Le litige oppose M. Puig, propriétaire d'un bien immobilier, au Comú de Canillo, avec l'intervention du Gouvernement d'Andorre. Par un contrat conclu le 27 avril 2011 (désigné « conveni » dans la décision), la commune s'était engagée à exécuter, avant le 15 juillet 2011, des travaux de construction et de réparation. Une clause pénale, dite « cinquième » clause, prévoyait une indemnité journalière de 50 euros par jour de retard, sans préjudice d'une demande complémentaire de dommages-intérêts si le préjudice était plus important et pouvait être démontré.
Saisi d'une demande dirigée contre la décision implicite de rejet du Gouvernement et du Comú, le Tribunal de batlles (section administrative) a, par jugement du 11 mai 2016, substantiellement fait droit à la demande. Il a condamné le Comú à exécuter les travaux listés dans le fondement de droit n° 5 de sa décision, mais a rejeté la demande d'indemnisation.
M. Puig a interjeté appel. Il sollicitait la condamnation de la commune à l'indemnité contractuelle, en invoquant les manquements réitérés de celle-ci et la durée du retard ; il demandait en outre la condamnation aux dépens et la désignation d'un expert indépendant chargé de contrôler l'exécution définitive des travaux.
Le Comú de Canillo a conclu au rejet, en soutenant que la pénalité ne visait que la non-exécution, que les travaux avaient été réalisés selon l'expertise judiciaire, que l'application de la clause serait abusive et que les défauts de l'immeuble étaient antérieurs à son intervention. Il a également contesté la demande d'expert, qui relèverait de la phase d'exécution de la sentence, et l'absence de témérité justifiant la condamnation aux dépens. Le Gouvernement s'est opposé à l'appel, considérant que le préj
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2012. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2016 - ROJ: STSJAD 434/2016 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 16 décembre 2016 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
Núm. de Protocol: 2000038/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-0000071/2016
SENTÈNCIA 94-2016
PARTS:
Apel·lant: Sr. Puig
Representant: Sra. Andrade
Advocada: Sra. Alfaro
Apel·lat: COMÚ DE CANILLO
Representant: Sra. Bueno
Advocat: Sr. Villegas
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Peña
Advocada: Sra. Expósito
M. I. Sra. Marie Conte
Andorra la Vella, setze de desembre del dos mil setze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2012.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/16 — Décision commentée
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Puig va interposar demanda jurisdiccional contra la desestimació tàcita de Govern i del Comú de Canillo respecte la seva sol·licitud de realització d'obres i abonament d'una indemnització per retard en l'execució de les obres peticionades.
2.- La sentència de data 11 de maig de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar substancialment la demanda promoguda per la part agent, i va condemnar el Comú de Canillo a realitzar a càrrec seu el conjunt de treballs que es relacionaven en el fonament de dret cinquè de la resolució, i desestimava la petició del Sr. Puig relativa a la imposició al Comú de les indemnitzacions reclamades.
3.- La representació processal del Sr. Puig ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
s'ha de condemnar el Comú de Canillo a satisfer la indemnització prevista en el contracte de 2011, atesos: -els seus reiterats incompliments en l'execució dels treballs pactats, -els perjudicis patits per la part agent per uns treballs que havien de ser duts a terme fa més de 7 anys, i per què la clàusula d'indemnització es va pactar lliurement per les parts;
els incompliments reiterats, el retard en l'execució dels treballs i el fet que l'agent hagi tingut que formular demanda judicial, han de portar a la condemna en costes judicials del Comú de Canillo;
atès el comportament mantingut per la corporació local al llarg dels anys respecte l'execució dels treballs objecte de condemna, es fa necessari nomenar un pèrit independent per a que controli l'execució definitiva dels treballs i evitar dilacions innecessàries en l'execució de la causa.
4.- Per la seva part la representació del Comú de Canillo presenta la seva contesta al recurs d'apel·lació en data 12 de setembre de 2016, tot i oposant-se pels motius següents:
no es pot aplicar la sanció prevista en el contracte de 27 d'abril de 2011, per quan la mateixa s'ha previst de forma exclusiva per la inexecució dels treballs, i aquests es van executat segons ressurt de la pericial judicial, amb independència del resultat insuficient d'alguns d'ells;
l'aplicació de la sanció seria abusiva atès que és la pròpia part agent que ha negat la continuació d'alguns treballs, i també perquè la durada del present procediment s'ha allargat indegudament;
el edifici presentava deficiències prèvies als treballs del Comú;
la petició de nomenament d'un perit per al control de la fase d'execució dels treballs objectes de la sentència, s'ha de rebutjar perquè no formava part de la petició inicial formulada en la fase de recurs administratiu previ. I perquè qualsevol aspecte relatiu al compliment dels treballs pot ser plantejat en fase d'execució de sentència.
al no existir temeritat o mala fe en l'actuació del Comú no s'escau la imposició de costes.
5.- La representació processal de Govern s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta en substància que:
els danys patits per la part agent resten suficientment esmenats amb els treballs imposats a càrrec del Comú sense que sigui necessari imposar la pena convencional;
el nomenament d'un perit independent per a valorar la correcta execució dels treballs, és una despesa comunals innecessària, i la qüestió ha de ser dirimida per la via legal corresponent a saber en tràmit d'execució de sentència;
l'actuació del Govern no ha estat en cap moment temerària i per conseqüent no se li poden imposar les costes judicials.
6.- En l'acte de la vista oral del 17 de novembre de 2016, les parts compareixents van exposar les consideracions que van considerar més adients per a la defensa de llurs interessos.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Sobre la demanda de nomenament d'un tècnic per controlar l'execució de la decisió.
Aquesta demanda no pot prosperar, atès que l'execució de la sentència serà controlada durant el procediment d'execució (article 97 i s. de la llei de la jurisdicció administrativa i fiscal).
Tercer.- Sobre la demanda d'indemnització.
En data 27 d'abril de 2011, el Sr. Puig i el Comú de Canillo van firmar un conveni.
Als termes d'aquest document:
"Segon A aquest efecte, el Comú es compromet en un termini màxim de fins al 15 de juliol del 2011, a efectuar i acabar tots els treballs necessaris i escaients establerts al pacte anterior, així com tots els treballs necessaris i escaients per reparar tots els defectes, deficiències o altres establerts en el pacte anterior i això de forma definitiva." (foli 24) ...
"Cinquè En el cas que el Comú no complís amb les seves obligacions derivades del present conveni i per tant, en el cas que no efectuï tots i cada un dels treballs especificats en el mateix dins del termini assenyalat, aquest es compromet a satisfer en favor del Sr. Puig una indemnització diària per cada dia de retràs de 50euros, en concepte d'indemnització alçada pels danys i perjudicis ocasionats. Això, sense perjudici del dret del Sr. Puig de poder incrementar la dita reclamació de danys i perjudicis si aquests fossin majors i així es pogués acreditar." (foli 25).
Resulta dels informes del perit (folis 301 i s., i 419 i s.) que varis treballs no s'han efectuat o s'han executat incorrectament v. per exemple folis. 444 i s.
Per conseqüent, s'ha d'aplicar el conveni del 27 d'abril de 2011, i particularment el seu punt Cinquè citat més amunt.
La quantia de la indemnització s'haurà de quantificar durant el procediment d'execució de la sentència.
Quart- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Puig.
Segon- Desestimar la demanda de nomenament d'un tècnic per controlar l'execució.
Tercer.- Declarar que el Sr. Puig té dret a percebre la indemnització prevista en el contracte del 27 d'abril de 2011. La quantia de la indemnització serà quantificada en la fase d'execució de la sentència.
Quart- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.