SENTÈNCIA 102-2016 PARTS: Apel·lant: Carnero Representant: Sr. Sevillano Advocada: Sra. Tejada Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA Representant: Sr. Zurita Advocada: Sra. Ramirez COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil setze. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000056/2015. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La societat agent va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de Govern d'1 de juliol de 2015, acordant la desestimació en alçada del recurs interposat contra la resolució del M.I. Ministre de Justícia i Interior de 19 de gener de 2015 sol·licitant-ne que es deixin nul·les i sense efecte. Per mitjà de les resolucions impugnades s'imposaven a l'agent diverses sancions per infraccions a la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball. 2.- La sentència de data 11 de gener de 2016 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda interposada per la part agent i ha declarat les resolucions impugnades ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 3.- La representació de la societat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal de Batlles, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: Els treballadors de la societat agent no realitzen les tasques de neteja dels tancs d'hidrocarburs, sinó que ho efectua una empresa externa. Les eventuals irregularitats en què pogués haver incurregut la societat agent havien estat esmenades anteriorment a la incoació del procediment sancionador, per la qual cosa no poden ser objecte de cap sanció. En cas contrari si es procedís a sancionar aquests fets, es donaria un supòsit de retroactivitat de l'acte administratiu sancionador. L'acte administratiu impugnat ha de ser revisat per quan la societat ha procedit a complir amb la legalitat vigent en matèria de seguretat i salut en el treball. La part recurrent sol·licita ensems la suspensió de l'acte impugnat per motiu que la seva execució podria comportar perjudicis de difícil o impossible reparació. 4.- En la seva contesta presentada en data 14 d'abril de 2016, la representació processal de GOVERN s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que: Les activitats i tasques dutes a terme per la societat agent requerien una sèrie de mesures de seguretat respecte els seus treballadors que no es complien, i que van ser objecte de les sancions corresponents. Les infraccions malgrat siguin posteriorment esmenades en part, no deixen d'existir i en compliment del principi de legalitat poden ser sancionades per restablir l'ordre jurídic vulnerat. La conducta de l'agent ha estat del tot negligent incomplint la especial diligència a la què ve obligat com a empresari d'acord amb la Llei 34/2008, de seguretat i salut en el treball. 5.- Per aute d'aquesta Sala de data 22 d'abril de 2016 es va desestimar la petició de suspensió cautelar de l'acte administratiu impugnat formulada per la societat recurrent. 6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat, afegint la recurrent en el seu escrit la petició de prescripció de l'acció. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van imposar a la societat recurrent diverses sancions per infracció de la normativa sobre seguretat i salut en el treball. Tal com posa de relleu la sentència apel·lada, l'agent no va posar en qüestió en la seva demanda la realitat dels fets que van donar lloc a la imposició d'aquelles sancions. Ara bé, en aquesta instància es fa valer que els treballs de neteja dels tancs d'hidrocarburs els realitzava una empresa externa, de manera que no es podria sancionar a la recurrent, i es reprodueix una part de les al·legacions que van formular en via administrativa. Amb aquesta actuació, la recurrent oblida que l'escrit de demanda és el que regeix el procés, i en ell s'han de formular les pretensions concretes que s'exerciten i les al·legacions en què es fonamenten. Els respectius escrits de demanda i contestació delimiten l'objecte del litigi i el tribunal ha de pronunciar-se, d'acord amb el principi de congruència, dins dels límits que determinen aquests escrits de les parts. En el present cas, com ja s'ha dit, la demanda no va discutir els fets que van ser sancionats, i aquesta omissió no es pot suplir mitjançant remissions genèriques als escrits d'al·legacions presentats en l'expedient administratiu, ni a través de l'escrit de conclusions, presentat en un moment en què la contrapart ja no pot desvirtuar-lo. En conseqüència, no es pot recriminar a la sentència apel·lada que no hagi procedit a revisar aquesta qüestió, que no va ser degudament plantejada. De tota manera, el fet que la neteja dels tancs d'hidrocarburs el realitzés una empresa externa no desvirtua en absolut la responsabilitat de la recurrent. Les infraccions es refereixen en la seva major part a l'absència de requisits que havia de complir en tot cas l'empresa, com són l'avaluació de riscos laborals, la formació dels treballadors en matèria de riscos laborals, el pla d'emergències, la vigilància de la salut dels treballadors i la coordinació i cooperació amb les empreses en què anava a realitzar treballs de manteniment. Sobre el fet de proporcionar als treballadors uns equips de respiració autònoma sense certificació, aquest incompliment afectava també els empleats destinats a les tasques de reparació i refibrat dels tancs, que duien a terme els treballadors de l'empresa. Per tot això, s'ha de desestimar aquest primer motiu d'impugnació. Tercer.- Les infraccions van ser constatades pel Servei d'inspecció de treball, de manera que es tracta d'uns fets consumats que donen lloc a la sanció corresponent. El fet de que l'empresa procedís posteriorment a esmenar-los, encara que fos abans de l'inici de l'expedient sancionador, no desvirtua aquesta conclusió. En realitat, la correcció de les deficiències resultava obligada, des de la perspectiva del compliment de la llei i per tal d'evitar noves sancions, però no fa desaparèixer la infracció ja consumada ni la responsabilitat corresponent. Només el transcurs dels terminis de prescripció podria fer claudicar aquesta responsabilitat. Ara bé, aquesta qüestió només ha estat plantejada de forma extemporània per la recurrent en el seu escrit de conclusions, cosa que determina necessàriament la seva desestimació, sense necessitat de majors raonaments. En qualsevol cas, en tractar-se d'infraccions greus i molt greus, en cap cas s'hauria consumat la prescripció, ja que, entre la constatació dels fets en les actes d'inspecció i l'inici del procediment sancionador no van transcórrer els terminis que contempla l'article 41 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball, per a les infraccions d'aquelles categories. Quart.- Tampoc té sentit parlar de la "retroactivitat de l'acte administratiu". En primer lloc, perquè la resolució sancionadora només produeix efectes a partir del moment en què es dicta, de manera que no té caràcter retroactiu. D'altra banda, si el que es pretén és parlar de la retroactivitat de la norma aplicada, resulta evident que la referida Llei 34/2008 es trobava plenament en vigor quan es van produir els fets i quan es va dictar la resolució impugnada, per la qual cosa tampoc s'aprecia cap retroactivitat. En realitat, sota l'etiqueta de la retroactivitat de l'acte administratiu, la part agent reprodueix els mateixos arguments que ja s'han examinat en el fonament jurídic precedent, és a dir, que l'esmena de les deficiències constatades impediria la iniciació de l'expedient sancionador, cosa que ja s'ha descartat anteriorment. Cinquè.- En darrer terme, s'han de desestimar les al·legacions sobre la "revisió" de l'acte administratiu sancionador, que tornen a plantejar els mateixos arguments sobre els efectes de la posterior correcció per part de l'agent dels incompliments de la normativa sobre seguretat i salut en el treball. Com ja s'ha dit, aquesta esmena no fa desaparèixer la infracció ja consumada ni la responsabilitat corresponent. Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada. Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades. DECISIÓ En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat "Carnero" contra la sentència dictada l'11 de gener de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE