STSJAD 3/2017 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 janvier 2017
Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 20 de gener del 2017 (ROJ : STSJAD 3/2017 – ECLI:AD:TSJADAD:2017:3) (Lire sur source officielle)
Référence établie à partir des mentions figurant dans le texte intégral fourni (numéro de recours 133/16, origine 4000719/2014). La référence « Juridiction andorrane, — » indiquée dans la demande ne permettant pas d'identifier la décision, les identifiants ROJ et ECLI du texte ont été retenus. La décision est rédigée en catalan ; les passages cités sont traduits par nos soins.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Un avocat, M. Vives, a assigné son client, M. Ferrer, en paiement d'honoraires professionnels d'un montant de 11 160,96 euros, avec intérêts à compter du 29 avril 2014 et dépens. Le défendeur a conclu au rejet de la demande, faisant valoir qu'une facture de 5 988,88 euros avait été acquittée en numéraire auprès du secrétariat de l'avocat, et que deux autres factures (323,50 euros et 4 848,58 euros) correspondaient à des prestations confiées en réalité à un tiers, M. Estany.
Par jugement du 24 février 2016, le Batlle a fait droit intégralement à la demande et condamné le défendeur au paiement de la somme principale, des intérêts légaux et des honoraires d'avocat et de procureur.
Le défendeur a interjeté appel. Par ordonnance du 4 octobre 2016, la Sala Civil a admis partiellement les mesures probatoires sollicitées, en ordonnant la production par l'avocat des engagements professionnels signés et des factures correspondant à trois dossiers, sans ordonner les autres mesures jugées inutiles. La décision commentée est l'arrêt au fond rendu à l'issue de cette instruction.
Question de droit
La Cour devait trancher deux points :
Le paiement allégué de la première facture (5 988,88 euros) pouvait-il être tenu pour établi, alors qu'aucune quittance n'était produite et que la relation
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de gener del 2017 - ROJ: STSJAD 3/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- La representació processal del Sr. Vives va interposar demanda, de data 6-11-2014, envers el Sr. Ferrer, en reclamació d'honoraris professionals per import de 11.160,96 euros, amb més els interessos des de 29-04-2014 i les costes processals. »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 20 janvier 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
TSJC.- 0000133/2016 ORIGEN: 4000719/2014 - 00
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de gener del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal del Sr. Vives va interposar demanda, de data 6-11-2014, envers el Sr. Ferrer, en reclamació d'honoraris professionals per import de 11.160,96 euros, amb més els interessos des de 29-04-2014 i les costes processals.
La representació processal de la part defenent va presentar escrit de contesta, de data 8-01-2015, segons el qual sol·licitava la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.
II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 24-02-2016, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: Que donant lloc íntegrament a la demanda formulada per la Sra. Hoyos, Procuradora del Sr. Vives contra el Sr. Ferrer, ha de condemnar a aquest darrer a pagar a l'agent la quantitat de 11.160,96 EUR, incrementada amb els interessos legals comptadors des del 29 d'abril de 2014, i fins al seu total pagament, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora".
III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 27-05-2016, va articular llur escrit de conclusions, en mèrits del qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita que es revoqui el contingut de la sentència dictada pel Tribunal a quo en data 24.02.16, i que s'apreciïn les manifestacions i peticions exposades en l'escrit de contesta a la demanda i de l'escrit de de conclusions d'aquesta instància, imposant a l'adversa les costes judicials de primera i segona instància.
Pel contrari, la part recorreguda en el seu escrit de contesta a les conclusions, de dates 21-06-2016, ha demanat la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.
IV.- Per Aute d'aquesta Sala de data 04.10.2016, es va decidir:
"Primer.- Donar lloc parcialment a les pretensions adduïdes per la representació processal del Sr. Ferrer en l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació i acordar en que es practiqui en aquesta alçada la prova - IV REQUERIMENT apartats 1 i IV: de les per ella proposades en primera instància.
Segon.- Requerir al Sr. Vives a fi que en el termini de quinze dies lliuri als autes els encàrrecs professionals degudament signats pel Sr. del Sr. Ferrer en nom propi de les causes judicials EX-2/001-2/2001: DP-3554-2/2011; 0416-2/2011 i aporti a les presents causes, les factures de notes d'honoraris, de despeses, provisions de fons, facturades en les causes judicials EX-2/001-2/2001; DP- 3554-2/2011; 0416-2/2011."
FONAMENTS DE DRET
I.- Els greuges o motius que la part defenent articula envers la sentència de primera instància rauen en que la manca de prova del pagament de la factura 03 02/2080-11 no es podia provar per altres mitjans que les proves sol·licitades per aquesta part. Així, amb cita de l'article 10 CA demanava la pràctica de les proves III, IV, V i VI dels seu escrit de proposició de proves. Assenyala que el resultat de la prova hauria acreditat que ja va satisfer la quantitat de 5.988,88 euros en metàl·lic a la secretaria de l'adversa.
En segon terme, indica que l'enemistat del Sr. Estany amb el recurrent és pública i notòria de manera que la condemna a l'abonament d'altres factures basades en la confessió del judici del Sr. Estany no pot prosperar, alhora que l'agent és advocat del Sr. Estany i fou de la societat H, SAU per la qual va treballar la part recurrent. Exposa que en concret per les factures de 323,50 euros i de 4.848,58 euros mai va existir encàrrec professional del Sr. Ferrer i fou el Sr. Estany qui ho va fer.
II.- Quant a la primera factura, d'import 5.988,88 euros, que la part recurrent afirma que va pagar en metàl·lic a la secretària del lletrat Sr. Vives, s'ha de confirmar la resolució d'instància en atenció als següents arguments.
Aquesta Sala va admetre parcialment la petició probatòria articulada per la part recurrent en aquesta alçada i va procedir a la pràctica del IV Requeriment, apartats 1 i IV, mentre que considerava innecessària la pràctica dels altres mitjans probatoris sol·licitats.
Del resultat de la prova practicada davant de la Sala i del material probatori que es troba a les actuacions, s'ha de confirmar el criteri establert a la instància. Així, la relació de confiança existent entre ambdues parts litigants ha estat reconeguda per ambdues parts, la qual cosa explica i justifica les raons per les que no es va formalitzar per escrit un encàrrec professional. Reconeguda per la part defenent i ara recurrent la prestació professional, però argumentant que s'ha produït el pagament en metàl·lic, s'ha de recordar que els fets extintius, impeditius i excloents han de ser al·legats i acreditats per la part defenent. En aquest sentit, no es troba a les actuacions cap acreditació del pagament de la referida quantitat, quan les regles i criteris de la normalitat i facilitat probatòria exigeixen que la part deutora, en consonància amb la mínima diligència exigible a un deutor que porta a terme el pagament, hagués exigit un rebut. O, a manca de l'exigència d'un rebut, que s'hagués proposat la pràctica de la prova testifical en la persona que es diu va rebre els diners per a abonar la factura d'honoraris professionals.
La manca d'aquesta prova del pagament, que tampoc ha resultant solventada per l'activitat probatòria admesa i desplegada en aquesta alçada, no pot sinó donar lloc a la confirmació de la resolució d'instància.
IV.- Quant a les dues factures restants, els arguments que s'empren en aquesta alçada refereix, a l'igual que a la instància, que no va existir encàrrec professional i fou el Sr. Estany qui ho va fer.
El Sr. Estany no va prestar declaració com a confessant sinó com a testimoni, tota vegada que no és part litigant en el present procés. De la pràctica de la testifical, i malgrat les afirmacions d'enemistat i d'intenció de perjudicar adduïdes per la recurrent, s'ha de recordar que el testimoni es troba sota obligació de dir veritat i sotmès, en cas contrari, a responsabilitat penal. En aquestes coordenades, cal recordar que el testimoni fou proposat per la part recurrent i va afirmar (folis 70 i 104), després de reconèixer l'enemistat manifesta, que no és cert que el declarant conegués al lletrat Sr. Vives amb anterioritat a conèixer al Sr. Ferrer, sinó que fou a l'inrevès i que aquest els va presentar. Així mateix, afegeix que no va ser el testimoni qui va decidir el Lletrat que dirigiria els procediments civils i penals, sinó que fou el Sr. Ferrer.
Si aquestes declaracions es posen en consonància amb que els procediments es defensen interessos del Sr. Ferrer, que ningú l'obligava a ésser part actora en la interposició d'una querella criminal, atès que podia haver restat al marge, i que, malgrat s'exposi que els honoraris haurien de ser revisats pel Col·legi d'Advocats, no es va proposar cap prova en aquest sentit, s'ha de concloure que, encara que la direcció lletrada fos la mateixa per a diferents persones, dues físiques i una jurídica, res impedeix que el lletrat minutés a la part defenent els honoraris en relació a la defensa dels seus interessos i sense que s'hagi proposat prova per a acreditar que les minutes presentades pretenien cobrar al Sr. Ferrer serveis prestats a d'altres persones.
Consegüentment, els motius han de ser refusats i amb ells el recurs inteposat.
V.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Ferrer contra la sentència, de data 24-02-2016, dictada per l'Hble. Batlle i confirmem íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.