SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET PRIMER.- Prèvia petició de citació a judici de data 7-11-2014, en l'audiència del dia 15-12-2014, la representació processal del Sr. Cano, formulà demanda en judici verbal civil, pel procediment ordinari, contra el Sr. Gaya, en sa qualitat de titular administratiu del negoci "XXXXXXXX", tot sol·licitant es dictés Sentència per la qual: A.- Es declari la nul·litat del contracte de compravenda per vicis del consentiment, condemnant a l'adversa a indemnitzar al meu principal amb les quantitats i conceptes següents: 1.- 22.000.-EUR corresponents al preu de la compravenda, més els interessos legals meritats d'ençà del dia d'adquisició del vehicle, o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 2.- 1.200.- EUR més 716.- EUR, corresponents al preu pagat per reparar la planxa, pintura i canvi de rodes, mes els interessos legals meritats des de la data de dita reparació o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 3.- 1.300.- EUR corresponents a la primera reparació del vehicle, més els interessos legals meritats des de la data de dita reparació o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 4.- 179,49.- EUR, corresponents a la segona reparació del vehicle, més els interessos legals meritats des de la data de dita reparació o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 5.- 480,70.- EUR, corresponents a la tercera reparació segons es de veure en més els interessos legals meritats des de la data de dita reparació o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 6.- les despeses de garatge suportades pel meu principal, a comptar del dia 6 d'octubre del 2014 i fins el retorn del vehicle al defenent, més els interessos de dites quantitats d'ençà del dia del seu pagament o subsidiàriament d'ençà de la data de contesta a la demanda. 7.- L'import de 494 euros, en concepte d'assegurança del vehicle, segons es de veure en el document que s'acompanya de document número 9. 8.- Altres danys i perjudicis que es puguin acreditar durant la tramitació del present procediment. B.- Amb caràcter subsidiari, que es declari la resolució del contracte de compravenda, amb les mateixes peticions que s'han demanat pel cas de la nul·litat del contracte per vici en el consentiment. C.- Amb caràcter més subsidiari, cas de no estimar-se l'anterior petició, s'estimi l'acció de sanejament per vicis ocults en la seva modalitat de l'actio quanti minoris, condemnant a l' adversa a retornar al seu principal la quantitat que es determini en el present procediment, més els interessos legals de dita quantitat d'ençà de la data de contesta a la demanda. D.- En qualsevol de les circumstàncies anteriors, la condemna al demandat, del pagament de les costes judicials del present procediment, inclosos tots els honoraris d'Advocat, Procuradora i perit, que en el seu moment s'acreditarien. SEGON.- En data 9-2-2015, la representació processal del Sr. Gaya, contestava la demanda de sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda en tots els seus extrems imposant al demandant les costes ocasionades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. TERCER.- Les parts han replicat i duplicat en forma usual reproduint les seves inicials pretensions. QUART.- Obert el judici a proves, en data 11-5-2015, han estat practicats els mitjans probatoris proposats pels litigants amb el resultat que figura en autes. CINQUÈ.- Les parts litigants han formulat escrit de conclusions reproduint les seves inicials pretensions. SISÈ.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 9.4.16 i va decidir : "Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Cano contra el Sr. Gaya, hem de declarar i declarem la nul·litat per error en el consentiment de la compravenda del vehicle Porsche XXXXXXXX matrícula XXXX, havent el demandant de retornar l'esmentat bé al defenent i condemnant el Sr. Gaya a satisfer a l'actor les sumes de: 22.000.- EUR més els interessos legals comptadors des del dia 1612-2013 i fins el seu total pagament. 1.916.- EUR més els interessos legals des de la data de fermesa de la present i fins el dia del seu total pagament. 1.960,19.- EUR més els interessos legals a partir de la data en que el pagament de cada factura intervenia (folis 23 a 26). Alhora escau condemnar el defenent a satisfer les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de Sentència, tot i desestimant finalment les restants pretensions." SETÈ.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gaya (XXXXXXXX) i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació total i que es desestimi la demanda, imposant a l'adversa les costes del procediment. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones. FONAMENTS DE DRET PRIMER. - En el present procediment, la part agent el Sr. Cano, exercita una acció principal de nul·litat contractual de la compravenda d'un vehicle d'ocasió marca Porsche, XXXXXXXX matrícula XXXX per concurrència de vici en el consentiment, subsidiàriament la resolució del contracte (aliud pro alio) i més subsidiàriament una acció quanti minoris. En els dos primers casos reclama el pagament de diverses quantitats en concepte de danys i perjudicis. La sentència d'instància estima la petició principal de nul·litat per vici en el consentiment i imposa el pagament de determinades quantitats (no de totes les demanades) i imposa les costes a la part defenent, Gaya, titular administratiu del negoci de compravenda de vehicles AXXXXXXX. Contra tal decisió, s'alça la part vençuda. SEGON.- Resulta pacífic perquè ho recull la sentència d'instància i no ha estat impugnat en aquesta alçada, el següent relat de fets : 1) en data 16- 12-2013 el Sr. Cano adquiria al demandat en el negoci AXXXXXXX el vehicle Porsche XXXXXXXXX, matrícula XXXX, matriculat per primera vegada en 16.7.02, pel preu de 22.000.- EUR en pagament del qual va lliurar un vehicle valorat en 15.000.- EUR i a part va entregar 7.000.- EUR en efectiu. 2) el vehicle en qüestió estava valorat en 25.000.- EUR i que després de la negociació haguda entre les parts el preu es fixava en 22.000.- EUR fent-se càrrec el Sr. Cano dels desperfectes de xapa i pintura que presentava el vehicle i alhora del canvi de pneumàtics. 3) que a partir del mes d'abril de 2014, el vehicle en qüestió va patir diferents avaries que requeriren de que es portés a un taller mecànic de la confiança del venedor i per recomanació d'aquest (Garatge XXXXXXXX, S.L.); 4) que en el mes anterior a la venda del vehicle aquest havia fet un total 129.113 km (foli 86); 5) el mes d'abril del 2014 presentant el vehicle 133.888 KM el mateix va patir una avaria molt important que requerí de canviar la junta de culata del vehicle, reparar 6 injectors i canviar les bugies (vegi's la factura obrant en el foli 23); 6) Pocs dies després, el dia 22-7-2014 i presentant un quilometratge de 138.313 el mateix vehicle patí una nova avaria al motor havent-se de canviar el "Tucho" (foli 25); 7) dies més tard (20-8-2014) i quan tant sols s'havien realitzat uns 200 Kms, el demandant va tenir que fer canviar els ventiladors del radiador (folis 26); 8) Finalment, el dia 6-10-2014 el mateix vehicle presentà una nova avaria: "treu fums per l'escapament posterior esquerre i el diagnòstic es que la culata està esquerdada a la part posterior costat dret. Per tal de comprovar l'error s'haurà de desmuntar el motor" (foli 27), intervenció aquesta darrera que, segons el propi mecànic redactor del certificat del taller mecànic, tindria un cost mínim de 1.500.- EUR (si resultava que només calia canviar la junta de culata) o entre 3.500 i 5.000.- EUR si era necessari canviar la culata completa (resposta a la 17ª pregunta, foli 76 en relació amb el foli 74). TERCER.- Fonamenta el Sr. Cano interessa la declaració de nul·litat del contracte de compravenda del vehicle en qüestió per haver existit un error vici del consentiment i que radicava en el fet d'haver cregut que adquiria un vehicle de gama alta en bones condicions i apte per a ser utilitzat en els desplaçaments, quan, en realitat estava adquirint un vehicle que no estava en condicions per circular (d'acord amb la seva antiguitat) de manera normal i quotidiana. Afirmava en aquesta eventualitat que d'haver conegut l'estat del vehicle mai l'hagués adquirit. Alhora afegia que en el supòsit d'autes el venedor havia actuat amb engany per aconseguir que es perfeccionés la compravenda, sense que es pogués oblidar que el Sr. Gaya és un professional del sector que segurament coneixia l'estat del vehicle que va vendre. I efectivament el propi defenent ja reconeix que ell és un professional del sector i que el Sr. Cano és un simple consumidor. D'aquí que ja es conforme el defenent en l'aplicació de la Llei 13/2013 de competència efectiva i de protecció del consumidor, com més endavant ens referirem. QUART.- La Sala ja ha tingut ocasió de tractar un cas similar de la venda d'un vehicle d'ocasió en la sentència de 17.12.13 (TSJC 249/13) en la que dèiem: " La solució de l'Hble. Tribunal de Batlles reposa en un examen acurat dels fets i aplica impecablement la doctrina d'aquesta Sala en la matèria, raó per la qual escau confirmar la declaració de nul·litat del negoci. L'error excusable constitueix un defecte essencial que impedeix el consentiment i aquest cas és predicable a la decisió de contractar del Sr. XXX que, cal recordar, és un comprador inexpert. L'interessat no hauria donat el seu acord si hagués conegut prèviament les qualitats de la cosa adquirida o l'abast de les despeses a esmerçar (en relació amb el preu de la compra) per complir amb les expectatives de l'adquisició. Com es deia en la nostra sentència 136/99 de l'11 de maig de 2000: "es produeix per tant la lògica insatisfacció del comprador qui veu frustrades les seves legítimes expectatives, s'està en presència del lliurament d'una cosa diferent de la que es volia comprar ("aliud pro alio"), i aquesta situació faculta el comprador a demanar la nul·litat de la compra-venda tant per la seva manca de consentiment a adquirir allò que li esdevé inservible per l'error excusable al qual se l'ha induït (amb dol o sense, a l'efecte és indiferent), com també pel defectuós compliment de la part venedora de lliurar-li una cosa útil i conforme a la seva naturalesa i destí; ja que com diu el Digest (18,1,9-1) "quan es dissenteix sobre l'objecte és evident que és nul·la la compra"; i també (Digest 18,1,9-2) que "la venda és nul·la sempre que s'erri en la matèria"; doncs sembla clar que s'erra en l'objecte i matèria si el què s'ha comprat no serveix per a la finalitat per a la qual s'ha comprat". També més endavant dèiem que "...La revisió efectuada per un tercer, a requeriment del comprador, no eximeix el venedor professional del seu deure d'informació sobre el bé que pretén alienar. En efecte, li pertoca de comunicar els riscos de la transacció, per a què el comprador pugui adoptar la decisió escaient amb ple coneixement de causa. En el cas d'autes, el comprador no estava obligat a realitzar unes investigacions complexes, essent fins i tot prou diligent en sol·licitar la intervenció d'un mecànic de la seva confiança." També hem dit en la sentència de 18.4.13 (TSJC 21-12) que "... Els compradors critiquen la validesa del contracte, per error, causa d'imperfecció del contracte, el que significa una acció en nul·litat. Aquesta Sala va jutjar que "aquella persona que adquireix un bé afectat per un defecte greu i que no pot ser detectat per un profà en la matèria en el moment de la compra pot decantar-se per exercitar l'acció de sanejament per vicis ocults o demanar l'anul·labilitat del contracte per haver sofert el venedor un vici del consentiment, com és l'error, o fins i tot demanar la resolució del contracte per haver-li lliurat un aliud pro alio, és a dir una cosa totalment diferent a la que va ser objecte del contracte i no idònia per les finalitats que es cercaven."(TSJA Sentència del 23 d'octubre de 2008). Tota vegada que la llei no ho prohibeix, el comprador pot plantejar l'acció que millor s'acomodi als seus interessos, sempre que concorrin els requisits establerts per fonamentar la seva pretensió a partir de la institució que dóna suport als seus interessos. (TSJA 11 de maig de 2000, Sentència núm. 1369.). Aquests són els paràmetres sobre els que hem de fer l'abordatge del recurs. CINQUÈ.- Com hem pogut veure en el relat de fets provats, el comprador que és un consumidor aliè al negoci de vehicles d'ocasió (ni nous) va adquirir un vehicle d'alta gamma que pel preu que va pagar ja havia de ser conscient que tenia una antiguitat (11 anys) i un quilometratge que no podia fer esperar que el vehicle funcionés com un de nou o semi-nou. Però que funcionés, sí. I va resultar que en pocs mesos d'haver-lo adquirit ja va tenir que dur- lo al taller (recomanat pel propi venedor) per tenir diferents avaries (ja descrites) que no eren menors i de les que el mateix venedor es va fer càrrec d'una part del cost de la primera però no de les restants. És a dir, que dels 10 mesos que va tenir a la seva disposició el vehicle i va recorre 10 mil kilòmetres, va resultar que el va tenir 2 mesos aturat per la primera avaria (segons consta en document 4 ratificat pel testimoni Sr. Cañellas, titular del ORG_0, S.L.) i va tenir fins a 4 avaries, la darrera de les quals ja no la va reparar pel elevat cost (entre 1.500 i 5.000EUR) pressupostat. I no consta cap mena d'informació prèvia a la compravenda per part del venedor sobre les característiques del vehicle ni tampoc de la diligència que va emprar per detectar possibles defectes ocults, cosa que per l'antiguitat del vehicle resultava aconsellable per a un professional del sector. Tampoc el fet d'haver passat la ITV resultava una garantia concloent de la inexistència de vicis ocults. Ja dèiem en la nostra sentència de 17.12.13 ja esmentada que el fet de la revisió per la ITV pugui resultar res més que una que no té cap impediment per a la circulació, però no això no pot suposar fer suportar a l'entitat de gestió que fa la revisió de la garantia de no tenir vicis ocults que en el temps de durada de la revisió no pot ser possible detectar. També hem de rebutjar la insinuada causa de les avaries que fa la part defenent que poden ser conseqüència d'un inadequat ús del vehicle. Aquesta insinuació només pot quedar en això: una mera hipòtesi perquè la part defenent no ha ni intentat defensar i demostrar que l'ús del vehicle ha estat inadequat i ha estat el causant de tantes avaries. Ni tampoc el fet d'haver circulat un total de 10 mil kilòmetres en 10 mesos es pot considerar un recorregut extraordinari ni en un vehicle de gamma alta ni en un de gamma mitjana. Ni tampoc es acceptable l'argument que les factures de reparació dels vehicles com el que aquí ens ocupa són cares, perquè el demandant no es queixa del preu de les reparacions sinó que hagi calgut fer-les per fer un ús normal en tot vehicle: circular en condicions de seguretat. Dit en altres paraules, el bé (el vehicle) no era conforme al contracte (art. 30.1 en relació a les lletres b) i c) del número 2 del mateix article de la Llei 13/2013). Ja hem dit en altres ocasions (STJC 54/07) que "L'error és l'equivocada o inexacta creença o representació mental que serveix de pressupòsit a la realització d'un acte jurídic i el determina. El contracte que s'ha format amb error és un contracte anul·lable ja que si l'error no hagués interferit en procés de gestació de la voluntat la declaració que conté questa voluntat hagués estat una altra o no s'hagués produït. (···). Ara bé, perquè l'error, vici del consentiment, pugui invalidar el contracte, ha d'ésser excusable. L'error és inexcusable quan la persona que el va patir podia haver evitat incórrer-hi utilitzant la diligència adequada al cas i no ho va fer. (···)". En conclusió, el vici en el consentiment resulta raonable en el Sr. Cano perquè com reconeix el propi defenent en confessió (posició 13ena, foli 64) resulta extraordinari que un vehicle de la marca Porsche "tingui problemes com aquest". SISÈ.- Finalment en quant a la referència a llei 13/2013 de la part defenent i ara apel·lant en el sentit que el consumidor Sr. Cano podia optar entre la reparació o la substitució a l'empara de la Llei 13/2013 (article 32.2) que matisa que "tret que qualsevol d'aquestes dues opcions sigui objectivament impossible o desproporcionada". Hem de començar per dir que aquesta Llei el que busca és la protecció del consumidor davant el professional amb el que ha contractat. Però no anul·la el dret del consumidor a optar per la nul·litat contractual, ni la seva resolució, ni per si vol optar per l'actio quanti minoris. Efectivament en la seva Exposició de Motius podem llegir "... l'adopció d'aquesta llei persegueix la millora de les condicions de protecció al consumidors i usuaris...". I més endavant es diu "...aquesta llei té com a finalitat modernitzar la normativa existent al Principat d'Andorra amb la voluntat de garantir als ciutadans l'accés als béns i serveis de forma eficient...". L'article 22 conté una Disposició general que textualment disposa "...Es reconeixen a les persones consumidores, els drets que estableix aquest Títol, sense perjudici dels drets que estableixin les eventuals normatives sectorials i la normativa civil general vigents en cada moment". La conclusió, doncs, és que no es pot constrènyer el dret del Sr. Cano a la reparació o substitució del vehicle. SETÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5. Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gaya (XXXXXXXX) contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 9 d'abril de 2016, que confirmem íntegrament. Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE