SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'XXXX, el 28 de febrer del 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent : ANTECEDENTS DE FET I.- La Sra. Romeu va presentar demanda laboral contra la societat ORG_1, SL, i la societat ORG_0, SL, demanant llur condemna a satisfer-li la suma total de 3.284,47.-euros en concepte de salari, de vacances i d'indemnització per desistiment justificat, a regularitzar i cotitzar prop de la CASS, així com al pagament de totes les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador. II.- La representació processal de la societat ORG_1, SL, i la societat TT , SL, es va oposar totalment a la demanda. Subsidiàriament, va fer valer que la indemnització no podia superar l'import brut de 2.374,75.-euros. III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 01-09-2016, decidint "Desestimar íntegrament la demanda formulada per la Sra. Romeu contra les mercantils andorranes ORG_1., SL. i ORG_0.., SL., havent d'absoldre a les darreres de totes les pretensions exercitades de contrari en aquest plet, amb imposició a la part agent de les costes processals ocasionades en aquesta instància segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present resolució." IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Romeu demanant la seva revocació, dictant-se una nova estimant totes les seves pretensions inicials, amb imposició de les costes d'ambdues instàncies. La representació processal de la societat ORG_1.., SL, i la societat TT , SL, demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes judicials a la part apel·lant. V.- Per Aute d'aquesta Sala del 14-12-2015, es va decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per les societats ORG_1.., SL i TT , SL mitjançant l'escrit de contesta als greuges presentat en tràmit d'apel·lació, consistent en què es practiquin en aquesta alçada les proves PRIMERA DOCUMENTAL PUBLICO-PRIVADA C) i TERCERA TESTIFICAL en les persones dels Srs. Izquierdo, Gomila, Briones, Sarabia i Pombo. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière. FONAMENTS DE DRET I.- Ha quedat acreditat que en virtut d'un contracte de durada indefinida firmat el 12-07-2014, la Sra. Romeu treballava com a cambrera per les societats demandades. Per carta del 10-11-2015, l'empresa li va comunicar que a partir del dia 01-12-2015 el seu lloc de treball es traslladava a l'HOTEL xxxxx (Cafeteria xxxxxxxxxxxx), situada al XXXX, amb l'horari de 14:30 hores a 22:30 hores. Per carta del 23-11-2015, la treballadora va comunicar el seu desistiment justificat mitjançant carta indicant : "Serveixi la present per notificar-l'hi que en mèrits d'allò que preveu l'article 97 de la Llei del Codi de Relacions laborals del 18/12/2008, la sotasignada interessa rescindir unilateralment i sense preavís, per causa justificada, el contracte de treball que tenia amb la seva empresa. Segons es preveu al punt 1.b) de l'article 97 de la dita llei per l' "exigència de treball diferent de l'estipulat" i segons es preveu al punt. 1. e) del mateix article per l'incompliment greu del contracte per part de l'empresa." "Segons acordat en el contracte de treball de data 12 de juliol del 2014 atorgat entre jo i les societats ORG_1.., S.L., i TT , S.L., vaig esser contractada en qualitat de cambrera per una jornada laboral de 40 hores setmanals amb 2 dies de descans setmanal. En el contracte es preveia la possibilitat de migrar entre els establiments HOTEL xxxxxxx, Txxxxxxxx DEL PAS, Txxxxxx Axxxxxx, Txxxxx D'xxxxxxxx, Txxxxxxxxxxx, CAL xxxxxxxxx, Txxxxxxxxx, Cxxxxxxx, Lxxxxxxxxxxxx, de les societats ORG_1.., S.L. i TT , S.L. Des de l'inici de la relació laboral i fins a la data he prestat els meus serveis en els següents establiments: LA TAVERNA xxxxxx, LA xxxxxxxxxxx, LA TAVERNA xxxxxxxx, LA TAVERNA xxxxxxxxxxxx, LA TAVERNA xxxxxx, BAR xxxxxxx, tots ells situats a la parròquia d'XXXX. En data 13 de novembre de 2015 vaig rebre una carta de l'empresa del la de novembre dei 2015 en la qual es deia que l'empresa es veia en l'obligació de comunicar-me que el meu lloc de treball seria traslladat a l'HOTEL xxxxx, situat al xxxxxxxxx, del XXXX, a partir dei dia 1 de desembre del 2015, amb l'horari de 14:30 a 22:30 hores. He d'assenyalar que l'empresa és coneixedora del fet que resideixo a la parròquia d'XXXX i que no disposo de mitjà de transport. L'empresa sap perfectament que no em puc desplaçar fins al XXXX i és de coneixement públic que el darrer bus que marxa del XXXX en direcció a Andorra surt a les 21:30. El salari que m'ofereix l'empresa és de 962EUR bruts mensuals. Amb aquest salari no em puc permetre agafar cada dia un taxi, desprès de la meva jornada laboral fins al meu domicili, ja que segons a quin horari ja no hi ha servei d'autobús. Aquest salari tampoc em permet assumir el cost d'un allotjament al XXXX." "No puc acceptar el trasllat que em vol imposar l'empresa atès que es tracta d'una modificació de les condicions essencials del meu contracte de treball. En el contracte de treball no es preveia la possibilitat de traslladar el meu lloc de feina a l'HOTEL xxxxx del XXXX. Per tant ens trobem front a una modificació essencial de les condicions pactades en el contacte de treball i front a un comportament abusiu de l'empresari...". II.- El recurs de la treballadora es centra en criticar la consideració del tribunal que la treballadora havia acceptat la possibilitat d'una mobilitat al XXXX, i afirma al contrari que es tracta d'una modificació essencial de les condicions pactades en el contracte i una novació del mateix. Sosté al respecte i en resumit que : 1) el contracte preveu de migrar a uns establiments concrets i l'Hotel xxxxxx no forma part del llistat ; 2) havia acceptat en una ocasió anar treballar a l'Hotel xxxxxx del XXXX perquè aquest establiment estava enumerat en el contracte i perquè aquest canvi era temporal i les condicions li convenien i 3) el canvi de lloc de treball es va imposar sense cap sensibilitat i li suposa uns perjudicis econòmics i familiars indubtables i finalment la impossibilitat de continuar treballant. Recordem que la missió del Tribunal, i ara d'aquesta Sala, consisteix en determinar si el desistiment practicat és conforme a dret i si les causes exposades en la carta del 23-11-2015 han quedat establertes i podien justificar tal ruptura del contracte. En efecte, l'article 97.1 del Codi de relacions preveu que la persona treballadora pot rescindir unilateralment i sense preavís el contracte en els supòsits que enumera, i l'article 97.2 disposa que el desistiment s'ha de fer amb exposició de la seva causa. En el nostre cas, la lectura de la carta de desistiment permet constatar que l'empleada va invocar dos motius legals de desistiment : l'exigència d'un treball diferent de l'estipulat i l'incompliment greu del contracte. Per que prosperi la seva acció en indemnització per desistiment justificat, li pertanyia a la demandant provar les seves al·legacions però els elements aportats en autes no permeten acreditar la seva posició. En efecte, i en primer lloc, el contracte de treball inclou un pacte específic sobre la mobilitat i segons el qual : "Val a dir que existeix la possibilitat de migrar entre els establiments de les nostres societats ORG_1., SL. i ORG_0..., SL. (Hotel xxxxxx, Taverna xxxxxx, Taverna xxxxxx, taverna xxxxxxxxx, Taverna xxxxxxxxx, Cal xxxxxx i Taverna xxxxxx, Cxxxxx i la xxxxxxxxxxx i la Taverna xxxxxxx)." Es tracta d'una disposició clara constituint un pacte escrit i exprés en el sentit de l'article 51 del Codi de relacions laborals que permet preveure contractualment la mobilitat del treballador. La dificultat aixecada per la treballadora és que aquesta clàusula conté una enumeració dels establiments i que el seu consentiment a la mobilitat només existeix en relació a aquests darrer quan el Hotel xxxxxx no forma part del llistat i per tant no formaria part de les previsions contractuals. Però aquest argument no es pot estimar per dues raons. Una, es tracta d'una clàusula que té un abast general. De fet, la treballadora va treballar en quasi tots els establiments titularitat de les defenents (cf. les seves manifestacions en l'escrit de demanda foli 1 verso i la seva carta de desistiment). Cal precisar al respecte que si l'Hotel xxxxxx no forma part de l'enumeració del contracte és que al moment de firmar dit contracte aquest establiment encara no era gestionat per les defenents, però ressurt de les actuacions que l'agent coneixia el fet que a un moment donat l'empresa va deixar de gestionar l'hotel xxxxxxx del XXXX per passar a gestionar l'HOTEL xxxxxx, sempre al XXXX, on es va instal·lar una caseta de xocolata. Fins i tot va participar al trasllat del mobiliari d'un establiment a l'altre. Dos, i sobre tot, al menys un establiment de dita enumeració del contractat de treball es troba al XXXX : el ja citat Hotel xxxxxx. Així, es pot afirmar que la Sra. Romeu sabia i havia acceptat formalment que se li podia demanar d'anar a treballar en un establiment de les societats defenents situat al XXXX. Per tant, la seva afirmació inicial que mai se li havia dit que podia esser traslladada al XXXX no es pot admetre. En segon lloc, justament pel que fa a l'Hotel xxxxxx, i malgrat no ho hagi mencionat en l'enumeració que ha fet en el seu escrit de demanda ni tampoc en la seva carta de desistiment, ha quedat establert que la Sra. Romeu va treballar en el referit establiment del 29-04-2015 al 12-07-2015, realitat que va admetre en la seva confessió en judici. No apareix que s'hagi oposat a aquest canvi i el fet que els horaris que havia de fer a l'hotel xxxxx semblen ser diferents dels que feia a l'Hotel xxxxxx no constitueix una diferència significativa. Finalment i en tercer lloc, és cert que el fet d'anar a treballar al XXXX pot suposar uns canvis personals per la treballadora però no es pot considerar un acomiadament disfressat donat que no queda establert que la motivació de l'empresa seria una altra que la de gestionar l'empresa en l'exercici dels seus poders legalment establerts i que no es pot considerar cap abús ni cap intenció maliciosa ni tampoc cap degradació laboral. La part recurrent cita la nostra sentència 034/14 però els dos casos són diferents ja que en el primer cas no existia cap contracte escrit ni cap pacte de mobilitat sinó el mer exercici del seu poder d'organització per part de l'empresari. Per tant, la comparació no és gaire significativa. Per conseqüent, no es pot considerar que li va voler imposar un canvi del contracte laboral i no apareix cap mancament greu al contracte ni l'exigència d'un treball diferent de l'estipulat. Per tot l'exposat s'ha de confirmar la sentència d'instància. III.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs ha de portar a la confirmació de la condemna de l'agent al pagament de les costes judicials de primera instància. El mateix principi determina la seva condemna a pagar les costes d'aquesta alçada. Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, Decisio La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs de la Sra. Romeu, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 01-09-2016 que confirmen íntegrament; IMPOSAR a la Sra. Romeu, les costes judicials d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE