SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març de 2017. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- Prèvia citació a judici de data 23 de febrer de 2015, en l'Audiència del subsegüent dia 10 d'abril de 2015, la part agent formulava demanda en reclamació de quantitat contra la part defenent, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments: "...condemnar-la al pagament de la quantitat de DISSET MIL CINC- CENTS EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS (17.500,90EUR), incrementada dels interessos legals a comptar de la data de venciment de la factura pendent de pagament, i subsidiàriament, a comptar de la data fixada per al tràmit de contesta a la demanda. Tot imposant les costes processals, incloses les taxes judicials." II.- En l'Audiència de data 22 de maig de 2015, la part defenent va contestar a la demanda, oposant-s'hi així com va formular demanda reconvencional, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments: " Primer.- Desestimar la demanda formulada per l'administrador judicial de la societat ORG_2 , SL. contra la meva mandant; Segon.- Acordar fixar la quantitat de QUINZE MIL DOS-CENTS DINOU EUROS AMB NORANTA-DOS CÈNTIMS (15.219,92 euros) com a quantitat adeutada per aquesta part a la societat ORG_2......, SL. a resultes de l'impagament de les factures núm. 12-0024, 120023, 12-0054, i 12-0021; Tercer.- Acordar estimar la demanda reconvencional, i declarar la compensació entre dit import de 15.219,92 euros que adeuta aquesta part a la societat ORG_2 , SL. i l'import de 35.790,17 euros reconegut com a crèdit ordinari que la societat ORG_2 , SL. adeuta a la meva mandant, i sense que escaigui condemnar a aquesta part al pagament de qualsevol quantitat per resultat un ròssec positiu a favor de la meva mandant. Quart.- Imposar a la part agent el pagament de les costes processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i de procurador que seran acreditats en el moment processal oportú." III.- En l'Audiència del subsegüent dia 12 de juny de 2015, la part agent va replicar i contestar a la demanda reconvencional oposant-s'hi; i en l'Audiència del subsegüent dia 17 de juliol de 2016, la part defenent va presentar el corresponent escrit de dúplica. Després d'haver practicat els mitjans probatoris proposats per les parts amb el resultat que figura en autes, es va procedir al tancament del present judici, havent formulat ambdues parts les seves respectives conclusions, el subsegüent dia 15 de gener de 2016, insistint en les seves respectives pretensions inicials.. IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 7-6-2016 i va decidir : "ACORDA: Que desestimant en part la demanda interposada per la part agent i estimant majoritàriament la demanda reconvencional interposada per la part defenent, ha de: Primer.- Fixar en la suma 15.219,92 euros la quantitat adeutada per la societat ORG_3......, SL. a la societat ORG_2......, SL. a resultes de l'impagament de les factures núm. 12-0024, 120023, 12-0054, i 12-0021. Segon.- Pel joc de la compensació de crèdits disposada en el Fonament de dret Tercer de la present resolució, absoldre la part defenent de la petició de pagament de cap quantitat, segons allò disposat en el Fonament de dret Tercer de la present resolució. Tercer.- No fer especial condemna en costes, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió." IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la Sra. Marcos, actuant com a administradora judicial de la cessació de pagaments i fallida de la societat ORG_2 , S.L., i en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions de data 10-10-2016, sol·licita que es dicti sentència revocant aquella dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 7-6- 2016, en el sentit de considerar que procedeix la condemna de la societat ORG_3 , ORG_1, al pagament a favor d'aquesta Administració judicial de la quantitat total de 15.219,92.- euros, juntament amb els interessos legals corresponents a comptar de la data de venciment de les respectives factures i, subsidiàriament, a comptar de la data fixada per al tràmit de contesta a la demanda. Tot imposant les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, de primera i segona instància, a l'adversa. Altrament, la representació processal de la societat ORG_3 , ORG_1, va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions en data 22-12- 2016, segons el qual sol·licitava es vulgui desestimar íntegrament el recurs de l'adversa, fent imposició de les costes processals causades a la part recurrent, incloent els honoraris d'advocat i de procurador que s'acreditaran en el moment processal oportú. FONAMENTS DE DRET I.- L'administradora judicial de la mercantil ORG_2......., S.L., en situació de cessació de pagaments i fallida, fonamenta el seu recurs en els greuges o motius següents. Entén que la compensació de crèdits que ha estat apreciada pel Tribunal a quo no procedeix en el present cas. Així, sustenta que per a que pugui operar la compensació cal que els crèdits siguin exigibles. El criteri d'exigibilitat no concorre en el present cas, ja que l'article 14 del Decret de suspensió de pagaments i fallida impedeix que els creditors puguin, des de la declaració de fallida, exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals, sinó que s'hauran d'integrar a la massa de la fallida. II.- El present recurs no pot prosperar en atenció als arguments que tot seguit s'exposen i que expliciten quin és el règim de la compensació en seu de cessació de pagaments i fallida. És conegut que declarada la situació concursal de cessació de pagaments i fallides, de conformitat a l'article 14 del Decret de 4-10-1969 ("Pel sol fet d'haver-se decretat qualsevol dels dos procediments d'arranjament judicial o de fallida, i una vegada s'hagi nomenat l'Administrador, els creditors no podran exigir l'efectivitat de llurs crèdits individuals, quins crèdits formaran una massa representada per l'administrador") provoca que els creditors no puguin instar l'execució aïllada dels seus crèdits i s'hagin d'incorporar a la massa passiva de la fallida. L'argument per a procedir d'aquesta forma rau en la consecució de la igualtat de tracte de tots els creditors ("par conditio creditorum") i evitar així que alguns creditors puguin satisfer el seu dret de crèdit amb anterioritat o en condicions diferents als altres. La qüestió que ara es planteja és si la compensació de crèdits, com un subrogat del pagament, pot produir-se en seu de fallida entre els crèdits del concursat i els crèdits d'un creditor de la massa. I la resposta exigeix partir del fonament de l'impediment d'obtenir execucions aïllades, que no és altre que el tracte igual per a tots els creditors. En efecte, si es permetés la compensació després de la declaració de la fallida ens trobaríem que un dels creditors de la massa de la fallida percebria el seu crèdit amb anterioritat als altres i, segurament, amb millors condicions, de manera que la regla general consisteix en que, declarada la fallida o la cessació de pagaments, la compensació de crèdits no pot operar. Altre supòsit diferent, com és el present, és que la compensació de crèdits hagi operat amb anterioritat a la declaració de fallida. La compensació com a subrogat del pagament opera de forma automàtica (ipso iure) quan es reuneixen les exigències que han de concorre en els crèdits recíprocs (homogeneïtat, liquiditat, venciment i exigibilitat). I l'exigibilitat dels crèdits no pot restar sense efecte per la dicció de l'article 14 del Decret, atès que aquest opera en relació a la compensació que es planteja i en la que els requisits dels crèdits es produeixen després de la declaració de fallida o de cessament. En canvi, si la concurrència dels requisits de la compensació opera amb anterioritat a la declaració de fallida, l'efecte automàtic de la compensació actua i es produeix l'extinció o la reducció del crèdit segons s'escaigui. No es qüestiona per la part recurrent els pressupòsits per a poder acollir la compensació, a excepció de l'exigibilitat segons la interpretació que atribueix a l'article 14 del Decret de 4-10-1969, que ja hem vist refusada, de manera que la concurrència dels pressupòsits de la compensació dels crèdits entre el fallit i el creditor amb anterioritat a la declaració de fallida hagués hagut de portar a l'administració judicial a reconèixer aquesta compensació quan se li va plantejar, atès que el que esdevé rellevant és que si la compensació es va produir abans de la declaració de fallida havia d'operar, mentre que, en cas contrari, si la concurrència dels requisits es produïa després de la declaració judicial, la compensació resultava inviable per atemptar contra el joc de la par conditio creditorum. III.- La desestimació del recurs no es tradueix en la imposició de les costes processals, atesos els dubtes jurídics que l'aplicabilitat de la compensació pot originar en seu de fallida, davant la inexistència d'una norma legal o de jurisprudència al respecte que determinin la solució a adoptar (Novel·la 82, cap. X). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMEM el recurs interposat per l'administradora judicial contra la sentència, de data 7-06-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmem íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- Subir Diccionario RAE