STSJAD ANDORRA, a 23 de març del 2017 - ROJ: STSJAD 102/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé23 mars 2017
Numéro473/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 102/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:102)
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — (ROJ : STSJAD 102/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:102) ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 29 avril 2006 (la date est indiquée comme le 29 avril 2009 dans l'exposé de la demande, mais comme 2006 dans les autres passages de la décision), un véhicule utilitaire appartenant à M. Caro, confié en vertu d'un contrat de nettoyage de véhicules conclu avec l'entreprise T, est impliqué dans une collision avec une motocyclette conduite par M. Escolano et assurée auprès de la société Z, S.A. Le véhicule était conduit par M. Valverde, qui n'était pas salarié de l'entreprise. Ce dernier avait été sollicité par M. Marcos, salarié de T, chargé de conduire les véhicules jusqu'au lavage.
Une procédure pénale fut ouverte. M. Escolano y fut condamné, la faute exclusive de la victime ayant été retenue. L'assureur, subrogé dans les droits de son assuré, puis la CASS, qui avait pris en charge des frais médicaux et pharmaceutiques, ont supporté les indemnisations. La demande, formée par l'assureur ORG_2, S.A. (présentée en 2009) et par M. Caro, tendait à obtenir la condamnation de M. Machado, titulaire du négoci T, au paiement de 27 721,09 euros, correspondant aux sommes versées aux victimes et aux frais, au titre de la responsabilité de l'employeur du fait de son auxiliaire.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 21 juin 2016 (mentionné avec une coquille de date, « 2106-2016 », dans le dispositif), a intégralement fait droit aux demandes et condamné M. Machado à payer 27 721,09 euros à l'assureur et 1 587,16 euros à M. Caro, avec intérêts légaux et dépens.
M. Machado a interjeté appel. Il soutenait, à titre principal, que son salarié s'était extralimité, que le conducteur n'était pas son salarié et qu'aucune faute d'*in eligendo* ou d'*in vigilando* ne pouvait lui être imputée. À titre subsidiaire, il contestait le droit de l'assureur à répéter les sommes versées, au motif qu'il en résulterait un enrichissement injustifié. Il invoquait enfin une atteinte à sa défense, des faits ayant été connus après la clôture de l'inst
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 23 de març del 2017 - ROJ: STSJAD 102/2017
Le 29 avril 2006 (la date est indiquée comme le 29 avril 2009 dans l'exposé de la demande, mais comme 2006 dans les autres passages de la décision), un véhicule utilitaire appartenant à M. Caro, confié en vertu d'un contrat de nettoyage de véhicules conclu avec l'entreprise T, est impliqué dans une collision avec une motocyclette conduite par M. Escolano et assurée auprès de la société Z, S.A. Le véhicule était conduit par M. Valverde, qui n'était pas salarié de l'entreprise. Ce dernier avait été sollicité par M. Marcos, salarié de T, chargé de conduire les véhicules jusqu'au lavage.
Une procédure pénale fut ouverte. M. Escolano y fut condamné, la faute exclusive de la victime ayant été retenue. L'assureur, subrogé dans les droits de son assuré, puis la CASS, qui avait pris en charge des frais médicaux et pharmaceutiques, ont supporté les indemnisations. La demande, formée par l'assureur ORG_2, S.A. (présentée en 2009) et par M. Caro, tendait à obtenir la condamnation de M. Machado, titulaire du négoci T, au paiement de 27 721,09 euros, correspondant aux sommes versées aux victimes et aux frais, au titre de la responsabilité de l'employeur du fait de son auxiliaire.
Le Tribunal de Batlles, par jugement du 21 juin 2016 (mentionné avec une coquille de date, « 2106-2016 », dans le dispositif), a intégralement fait droit aux demandes et condamné M. Machado à payer 27 721,09 euros à l'assureur et 1 587,16 euros à M. Caro, avec intérêts légaux et dépens.
M. Machado a interjeté appel. Il soutenait, à titre principal, que son salarié s'était extralimité, que le conducteur n'était pas son salarié et qu'aucune faute d'in eligendo ou d'in vigilando ne pouvait lui être imputée. À titre subsidiaire, il contestait le droit de l'assureur à répéter les sommes versées, au motif qu'il en résulterait un enrichissement injustifié. Il invoquait enfin une atteinte à sa défense, des faits ayant été connus après la clôture de l'inst
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de març del 2017 - ROJ: STSJAD 102/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- Per escrit presentat en l'audiència del dia 17-3-2009 la representació processal de la ORG_4, S.A. formulava demanda contra el Sr. Machado, en tant que titular del negoci T....., tot exposant que en data 29-4-2009 el Sr. Valverde, »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 23 mars 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TSJC.- 0000473/2016 ORIGEN: 2100033/2009 - 00
NIG: 5300542120150003424
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de març del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit presentat en l'audiència del dia 17-3-2009 la representació processal de la ORG_4, S.A. formulava demanda contra el Sr. Machado, en tant que titular del negoci T....., tot exposant que en data 29-4-2009 el Sr. Valverde,
treballador o no del negoci T , però que en tot cas en l'espècie actuava per compte del negoci de referència, de titularitat del Sr. Machado, va patir un accident de circulació amb la furgoneta marca Renault, model Tràfic 1.9. DCI, matrícula d'Andorra xxxxxx, propietat de Caro Que aquest, en virtut d'un contracte de neteja de vehicles existent entre la empresa T......., i el Caro, havia de dur a rentar el vehicle al rentador del negoci. Que en el decurs del trajecte va col·lidir amb la motocicleta marca Yamaha model XT660, matrícula d'Andorra xxxxxx, conduïda i propietat del Sr. Escolano, assegurada prop de la Cia. d'assegurances Z , SA, ocasionant-li danys. Que per aquests fets s'incoà un procediment penal (DP-1674-1/06 i, desprès CP-339-1/06) el quin finalitzà amb la condemna del Sr. Escolano, per considerar la seva culpa exclusiva en la producció de l'accident. Que la seva mandant havia hagut de fer front al pagament de la suma de 14.726,67 EUR corresponents als danys i perjudicis causats al Sr. Escolano,
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 473/16 — Décision commentée
juntament amb les quantitats de 1.172,40 EUR d'honoraris d'advocat de segona instància i, 11.822,02 EUR a la CASS per les despeses mèdiques i farmacèutiques per ella suportades.
Que conseqüentment, atès que la responsabilitat del treballador de T......, era ja indiscutible i, que el Sr. Machado, com a patró era responsable de les actuacions imprudents que havia pogut cometre el seu treballador en l'exercici de l'activitat laboral i, tenint en compte que ens trobàvem en l'àmbit d'un contracte d'obra entre el negoci propietat del demandat i el Caro per a la neteja dels vehicles, procedia la condemna del Sr. Machado, al pagament total de la suma de 27.721,09 EUR pagada per la seva mandant als perjudicats de l'accident. I, desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas demanava de dictar sentència condemnant al Sr. Machado, en tant que titular del negoci T , al pagament de la dita quantitat, augmentada amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda, fins a la data de pagament i, de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- En l'audiència del 19-5-2009 la representació processal del Sr. Machado,
contestava a la demanda, oposant-se a la mateixa, en la qual exposava: Que el Sr. Valverde,
responsable de l'accident que es produí el 29 d'abril de 2006 com a conductor de la furgoneta de Caro Renault Tràfic XXXX no havia estat mai treballador del negoci i, no conduïa el vehicle de referència per compte del seu negoci T , Que en aquestes condicions el seu mandant no podia ser responsable de les actuacions del Sr. Valverde, per quant cap relació hi havia entre ells. I desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència desestimant la demanda promoguda contra el seu mandant i, absolent-lo de les pretensions contra ell dinamitzades, imposant les costes processals causades a l'adversa, inclosos honoraris d'advocat i procurador.
III.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21-06-2016 i va decidir: "Que ha d'estimar i estima íntegrament les respectives demandes presentades en dates 26 d'octubre de 2006 i 17 de març de 2009 per les representacions processals del Caro i de la cia. AND......, S.A. contra el Sr. ENTITY_4; i ha de condemnar i condemna a aquest darrer a pagar: a) a la cia. AND....., S.A. la quantitat de 27.721,09 EUR i, b) al Caro de 1.587,16 EUR més interessos legals generats des de la data de les respectives contestes, així com al pagament de les costes processals esmerçades per les agents, amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador."
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Machado, i, en virtut dels arguments que exposa en el seu escrit de conclusions de data 21-11-2016, demana que es dicti sentència que, estimant el recurs d'apel·lació, revoqui la sentència recorreguda per altra que:
"a) desestimi les demandes formulades pel Caro i per la ORG_1 ,
absolent el meu mandant, i imposant les costes processals d'ambdues instàncies a les parts actores i ara apel·lades, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit a acreditar en període d'execució de sentència.
b) subsidiàriament, en cas d'estimar que hi ha responsabilitat del meu mandant, desestimar la demanda promoguda per la ORG_1 , pels motius indicats en l'apartat setè, amb imposició de costes processals d'ambdues instàncies a l'esmentada companyia, inclosos els honoraris d'advocat, de procurador i de perit a acreditar en període d'execució de sentència."
Altrament, les representacions processals del Caro i la ORG_2......., S.A., van presentar el seu escrit conjunt de contesta a les conclusions, de data 16-01-2017, segons el qual sol·licitaven es dicti sentència en el sentit de confirmar íntegrament la sentència dictada per Hble. Tribunal de Batlles de data 21-06-2016, tot imposant a la recurrent les costes processals causades en aquesta segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els motius o greuges en els que la part recurrent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, i amb caire principal, sustenta que ha restat acreditat en el procés penal que el Sr. Valverde, va declarar falsament i que no treballa per T....... ni tampoc per CO...., S.L.. Aleshores si el seu dependent, el Sr. Marcos, necessitava ajuda per a realitzar les tasques encomanades ho havia de sol·licitar a l'empresa i no a un tercer. Per tant, el Sr. Marcos, es va extralimitar en les seves funcions, ja que les instruccions de l'empresa només li permetien a ell circular amb els vehicles que s'havien de transportar al rentador. Aleshores, no pot existir culpa in eligendo o in vigilando.
Afegeix que si bé és cert que l'activitat de l'empresa genera un risc, l'aplicació del principi cuius commoda eius et incommoda ha d'haver exoneració de l'empresari quan l'empleat s'aparta o actua fora de les seves funcions i competències (STSM 18-11-1976).
Com a motiu subsidiari, sosté que la sentència incompleix la legislació sobre assegurances i entén que l'asseguradora no pot percebre les primes i repetir contra el recurrent els imports abonats derivats del risc que s'ha compromès a cobrir, atès que això genera un enriquiment injust.
I, en darrer terme, afirma que els fets acreditats en els que es fonamenta la sentència d'instància, consistents en que el Sr. Marcos, va demanar l'ajuda d'un amic han estat coneguts després del tancament de proves i li han generat indefensió.
II.- El primer dels motius exigeix analitzar en quins casos l'empresari ha de respondre per la conducta del seu empleat. La responsabilitat de l'empresari per actes dels seus empleats es cenyeix des de les obres dels comentaristes o postglossadors (Bartolo A Saxoferrato) als danys causats pels auxiliars o dependents en l'exercici de les facultats a ells encarregades.
En el dret andorrà, el sistema de responsabilitat de l'empresari parteix d'una responsabilitat subjectiva (Lex Aquilia) que s'ha anat mixtificant amb elements propis de la teoria del risc (ubi commoda, ibi incommoda). En aquest sentit, la STSJA de 20-05-1999 considera que "la seva responsabilitat en relació als danys ocasionats materialment pels seus auxiliars en sentit ampli es pot fonamentat, ja sigui per la via de que va assumir un pacte tàcit de garantia davant del perjudicat o, des d'una perspectiva més objectiva, per la via de protegir de forma més efectiva la víctima dels danys, ja sigui com a conseqüència d'haver augmentat el nombre de casos en els quals el deutor es val de terceres persones en el compliment de les serves obligacions... perquè els danys ocasionats pels auxiliars s'han de considerar com un risc que assumeix el deutor a l'hora de confiar a terceres persones el compliment d'una part de les seves obligacions".
La responsabilitat de l'empresari en el sistema andorrà parteix de la presumpció de la culpa in vigilando o in eligendo dels operaris o dependents i cessarà quan l'empresari provi que l'actuació de l'auxiliar o dependent es troba totalment desviada de les instruccions generades per l'empresari.
La sentència recorreguda exposa que existeix una relació jurídica derivada d'un contracte d'obra i que l'obligació accessòria del contractista consisteix en conservar i tenir cura del bé. En aquest sentit, la STSM de 18- 11-1976 exposa que l'actuació de l'auxiliar en l'execució de part de l'obra equival a l'actuació de l'empresari i d'aquí es dedueix que hagi de respondre dels danys generats pels auxiliars. Però, la sentència del Tribunal Superior de la Mitra exceptua el cas que l'empresari provi que l'auxiliar ha actuat fora de la competència atribuïda.
Es tracti de responsabilitat extracontractual o contractual, el criteri que s'empra per a determinar la responsabilitat de l'empresari és, en línia de principi, l'atribució dels danys que causin els seus dependents o auxiliars. Extrem que es fonamenta en el deure de control i supervisió que ostenta l'empresari sobre els seus empleats. Baldament, les consideracions anteriors, aquesta responsabilitat cessarà quan l'empresari provi que l'auxiliar o dependent va actuar fora de les facultats atribuïdes per a l'exercici de la seva feina o tasca.
III.- Es tracta en el present cas de determinar si s'ha de mantenir la condemna de l'empresari per l'actuació del seu empleat o auxiliar o, pel contrari, la sentència ha d'absoldre a l'empresari de les pretensions instades en la seva contra, si ressurt que l'auxiliar va actuar al marge de les instruccions rebudes o fora del seu àmbit de competència.
Resten com a fets acreditats que en data 29-04-2016 el Sr. Marcos,
empleat de T......., havia d'anar a buscar el vehicle AND- xxxxxx del Caro i va demanar a una amic seu, el Sr. Valverde, que no és treballador de T......, que l'ajudés a transportar diferents vehicles, entre els quals es trobava l'abans referit. El Sr. Valverde, es va veure immers en un accident de circulació en el que es van causar danys i lesions.
Doncs bé, en el present supòsit s'ha de concloure amb la part recurrent que el treballador, el Sr. Marcos, va actuar fora de l'àmbit de les seves instruccions i de la seva tasca encarregada, quan, sense comunicar-ho a l'empresa ni obtenir el seu consentiment, va decidir unilateralment que fos un conegut o amic qui conduís un dels vehicles que restaven sota el seu control i que formaven part de l'àmbit objectiu de la seva tasca remunerada. Aquesta actuació, al marge de les instruccions i ordres de l'empresa, no pot fer responsable a l'empresa dels danys que generà, atès la clara extralimitació fora de la seva comesa, de manera que ha de ser acollit aquest motiu de recurs.
L'èxit d'aquest primer motiu fa innecessària l'anàlisi del motiu articulat com a subsidiari i del tercer motiu exposat amb posterioritat, en el que es denuncia indefensió.
IV.- L'estimació del recurs justifica la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Quant a les de primera instància, l'absolució de la part defenent no ha de donar lloc a la imposició de les costes processals a la part agent en virtut del principi de venciment objectiu contingut en la Constitució de Zenó (Codi 7,51,5), atesa la concurrència de circumstàncies fàctiques que ho justifiquen, com són la declaració falsa del conductor del vehicle, relativa a ser treballador de l'empresa T......, que fou coneguda ja pendent el procediment.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Machado, I REVOQUEM la part decisòria de la sentència, de data 2106-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i declarem que procedeix desestimar les demandes interposades pel Caro i per l'asseguradora ORG_2 ,
S.A. contra el Sr. Machado, i l'absolem de les pretensions instades en la seva contra. No procedeix efectuar imposició de les costes processals de cap de les dues instàncies.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-