SENTÈNCIA 13-2017 PARTS: Apel·lant: Sra. Girona Representant: ídem Advocat: Sr. Alcalá Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) Representant: Sra. Benítez Advocat: Sr. Gomila COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL: President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet M. I. Sra. Marie Conte Andorra la Vella, vint-i-tres de març de dos mil disset. El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000005/2015. En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. ANTECEDENTS DE FET 1.- La Sra. Girona va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 25 de novembre de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior de data 15 d'octubre de 2014. Per mitjà d'aquestes resolucions es desestimava la sol·licitud de l'agent de percebre una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna. 2.- Per sentència de data 15 de juny de 2016, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Girona, i ha declarat les resolucions impugnades conforme a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. 3.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions: L'informe del perit forense no ha estat degudament valorat en la sentència d'instància atès que el mateix s'ha d'interpretar juntament amb el conjunt d'informes mèdics obrant en autes, i que porten a determinar que els dolors que pateix l'assegurada i derivats de la fibromiàlgia han de ser presos en compte a l'hora d'establir el grau de minva. El grau de menyscapte valorat tenint en compte la patologia de la fibromiàlgia més els altres factors complementaris (edat, aptituds, formació), s'ha d'establir en el percentatge del 63,81%, qual cosa dona dret a la recurrent a percebre la pensió d'invalidesa sol·licitada en el seu dia. 4.- En la seva contesta de data 21 d'octubre de 2016, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que: La valoració efectuada pels pèrits forenses i el grau de menyscabament fixat pels mateixos comprèn totes les patologies de l'assegurada, inclosa la fibromiàlgia i les conseqüències físiques d'aquesta, per la qual cosa no s'escau augmentar el grau de minva al respecte perquè ja s'han pres en compte totes les patologies. D'acord amb l'informe forense l'assegurada no assoleix el mínim legal del 60% per optar a la pensió d'invalidesa. 5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat. FONAMENTS DE DRET Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia. Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions impugnades de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) van denegar el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia, ja que les patologies que presenta la interessada donen lloc a una reducció de la capacitat de guany inferior al 60%. En aquesta instància, la representació de la recurrent sol·licita que es revisi la valoració que la sentència apel·lada ha fet de la prova pericial, i que es reconegui una IPP del 63,81%, en funció dels forts dolors que pateix com a conseqüència d'una fibromiàlgia. Tercer.- L'article 166 de la Llei de la seguretat social estableix que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 % de la seva capacitat de guany. En l'aplicació d'aquest precepte, cal tenir en compte que, com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels pèrits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova. Quart.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada s'ha basat en els resultats de la prova pericial practicada en les actuacions, de la qual resulta que la recurrent presenta una IPP del 44,92%, insuficient per a reconèixer una pensió d'invalidesa per malaltia. La interessada defensa que l'informe dels tècnics només ha tingut en compte les limitacions funcionals que experimenta, però no els dolors que comporta la fibromiàlgia que constitueix la base de la seva patologia. Aquestes consideracions no poden ser compartides. El dictamen pericial recull abastament l'existència de la fibromiàlgia i en valora les conseqüències sobre la pèrdua de la capacitat de guany de la interessada, i acaba concloent que la IPP és inferior al 60% i que la recurrent pot desenvolupar una activitat laboral de caire sedentari, encara que hagi de donar-se de baixa quan es presenti una exacerbació dolorosa de la seva patologia de base, és a dir, de la fibromiàlgia. En conseqüència, no es pot afirmar que l'informe pericial no hagi tingut en compte, en la seva globalitat, l'estat físic de la recurrent. Cinquè.- Des d'un altre punt de vista, no es pot oblidar que la qüestió litigiosa -el reconeixement d'una invalidesa per malaltia- ja va ser objecte d'un procés anterior, que va concloure amb la sentència d'aquesta Sala núm. 34-2012, de 17 de maig. En aquesta resolució es va desestimar que la interessada patís una pèrdua de la capacitat de guany del 60% i es va denegar la prestació sol·licitada per la part agent. L'existència d'aquesta sentència ferma determina que només es pugui revisar aquest pronunciament en el cas que s'hagi produït un empitjorament de la situació de la interessada, ja que d'altra manera es produiria una vulneració de la cosa jutjada. Ara bé, el dictamen pericial descarta que s'hagi produït aquest agreujament de l'estat de salut de la recurrent, i només incrementa lleugerament la IPP del 41,5% al 44,92%, atès que ha millorat la funcionalitat de la columna i ha empitjorat correlativament la de les espatlles. En qualsevol cas, no s'arriba al 60% que estableix l'article 166 de la Llei de la seguretat social. Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada. Sisè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat. DECISIÓ En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix: Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Girona contra la sentència dictada el 15 de juny de 2016 per la Secció Administrativa de la Batllia, que es confirma íntegrament. Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta sentència és ferma i executiva. Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal. Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. Subir Diccionario RAE