STSJAD ANDORRA, a 04 d'abril del 2017 - ROJ: STSJAD 128/2017
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé4 avril 2017
Numéro390/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# Juridiction andorrane, — (STSJAD 128/2017, recours n° 390/16)
> Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 4 avril 2017, ROJ STSJAD 128/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:128 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
M. Salamanca, de nationalité portugaise, exerçait l'activité de chauffeur en Principauté d'Andorre jusqu'à un accident de travail survenu en 2008. La Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) lui a reconnu une pension d'invalidité de 62,5 %, composée de 50 % de limitation physique et de 25 % d'élément objectif professionnel.
Titulaire d'une police d'assurance souscrite auprès de la société O., SA, il a réclamé à l'assureur le versement de 10 000 euros au titre de la garantie invalidité, assortis des intérêts légaux et des dépens. Il a saisi la Batllia le 8 avril 2013 selon la procédure ordinaire.
L'assureur s'est opposé à la demande et a invoqué une exclusion de garantie visant le lumbago, ainsi qu'un barème d'invalidité à titre subsidiaire. Par jugement du 14 juin 2016, le Tribunal de Batlles, section civile, a rejeté la demande dans son intégralité et condamné le demandeur aux dépens.
M. Salamanca a interjeté appel. Par ordonnance du 28 mars 2017, la Sala Civil a refusé d'ordonner une mesure de preuve complémentaire, consistant en une audition du médecin traitant afin d'établir la langue parlée par l'assuré et sa maîtrise du catalan ou de l'espagnol. Le recours a été examiné par la Sala Civil, composée des magistrats Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Aniére (rapporteur) et Carles Cruz Moratones.
## Question de droit
Deux questions se posaient à la Cour.
1. **Oppositabilité de l'exclusion.** L'exclusion de garantie relative au lumbago fait-elle partie des stipulations convenues entre les parties, alors que l'assuré soutient que les conditions particulières signées en 2008 ne mentionnaient aucune limitation ? Cette question implique aussi de déterminer si l'assureur a satisfait à son devoir d'information, compte tenu de la maîtrise linguistique limitée de l'assuré et de la qualification de contrat d'adhésion.
2. **Applicabilité de l'exclusion.** La pathologie lombaire de l'assuré, qualifiée de lombalgie post-traumatique, relève-t-elle de l'exclusion du « lumbago », alors que le demandeur soutient qu'il s'agit d'une hernie discale et de pincements vertébraux consécutifs à l'accident de travail ?
## Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé le jugement entrepris. Son dispositif est ainsi rédigé :
> « Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salamanca contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14-06-2016 que confirmem íntegrament. »
>
> (Traduction : « Rejeter le recours interjeté par le représentant procédural de M. Salamanca contre le jugement du Tribunal des Batlles en date du 14 juin 2016, que nous confirmons intégralement. »)
> « Imposar al Sr. Salamanca les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat ; »
>
> (Traduction : « Condamner M. Salamanca aux dépens de seconde instance, y compris les honoraires de procureur et d'avocat. »)
Sur la première question, la Cour retient que l'exclusion figurait dans les conditions particulières signées par l'assuré. Elle relève que la police de 2007 a été complétée en 2008 par un avenant, lequel mentionnait la clause d'exclusion visant « le lumbago ». La même exclusion apparaissait dans la police formalisée en 2013. La Cour en déduit que « no fa cap dubte » que cette cause d'exclusion avait été pactisée (fundam. 18). Elle juge par conséquent superflu d'examiner le débat sur les conditions générales et sur le barème d'invalidité, puisque la reconnaissance de l'exclusion rend inutile toute appréciation de l'étendue de la garantie (fundam. 19).
S'agissant du devoir d'information, la Cour écarte l
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 04 d'abril del 2017 - ROJ: STSJAD 128/2017
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 4 avril 2017, ROJ STSJAD 128/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:128 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Salamanca, de nationalité portugaise, exerçait l'activité de chauffeur en Principauté d'Andorre jusqu'à un accident de travail survenu en 2008. La Caisse andorrane de sécurité sociale (CASS) lui a reconnu une pension d'invalidité de 62,5 %, composée de 50 % de limitation physique et de 25 % d'élément objectif professionnel.
Titulaire d'une police d'assurance souscrite auprès de la société O., SA, il a réclamé à l'assureur le versement de 10 000 euros au titre de la garantie invalidité, assortis des intérêts légaux et des dépens. Il a saisi la Batllia le 8 avril 2013 selon la procédure ordinaire.
L'assureur s'est opposé à la demande et a invoqué une exclusion de garantie visant le lumbago, ainsi qu'un barème d'invalidité à titre subsidiaire. Par jugement du 14 juin 2016, le Tribunal de Batlles, section civile, a rejeté la demande dans son intégralité et condamné le demandeur aux dépens.
M. Salamanca a interjeté appel. Par ordonnance du 28 mars 2017, la Sala Civil a refusé d'ordonner une mesure de preuve complémentaire, consistant en une audition du médecin traitant afin d'établir la langue parlée par l'assuré et sa maîtrise du catalan ou de l'espagnol. Le recours a été examiné par la Sala Civil, composée des magistrats Joan Manel Abril Campoy (président), Vincent Aniére (rapporteur) et Carles Cruz Moratones.
Question de droit
Deux questions se posaient à la Cour.
Oppositabilité de l'exclusion. L'exclusion de garantie relative au lumbago fait-elle partie des stipulations convenues entre les parties, alors que l'assuré soutient que les conditions particulières signées en 2008 ne mentionnaient aucune limitation ? Cette question implique aussi de déterminer si l'assureur a satisfait à son devoir d'information, compte tenu de la maîtrise linguistique limitée de l'assuré et de la qualification de contrat d'adhésion.
Applicabilité de l'exclusion. La pathologie lombaire de l'assuré, qualifiée de lombalgie post-traumatique, relève-t-elle de l'exclusion du « lumbago », alors que le demandeur soutient qu'il s'agit d'une hernie discale et de pincements vertébraux consécutifs à l'accident de travail ?
Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé le jugement entrepris. Son dispositif est ainsi rédigé :
Reproduction verbatim
« Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salamanca contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14-06-2016 que confirmem íntegrament. »
(Traduction : « Rejeter le recours interjeté par le représentant procédural de M. Salamanca contre le jugement du Tribunal des Batlles en date du 14 juin 2016, que nous confirmons intégralement. »)
Reproduction verbatim
« Imposar al Sr. Salamanca les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat ; »
(Traduction : « Condamner M. Salamanca aux dépens de seconde instance, y compris les honoraires de procureur et d'avocat. »)
Sur la première question, la Cour retient que l'exclusion figurait dans les conditions particulières signées par l'assuré. Elle relève que la police de 2007 a été complétée en 2008 par un avenant, lequel mentionnait la clause d'exclusion visant « le lumbago ». La même exclusion apparaissait dans la police formalisée en 2013. La Cour en déduit que « no fa cap dubte » que cette cause d'exclusion avait été pactisée (fundam. 18). Elle juge par conséquent superflu d'examiner le débat sur les conditions générales et sur le barème d'invalidité, puisque la reconnaissance de l'exclusion rend inutile toute appréciation de l'étendue de la garantie (fundam. 19).
S'agissant du devoir d'information, la Cour écarte l
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000390/2016 ORIGEN: 2100233/2013 - 00
NIG: 5300542120150000740
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 4 d'abril del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 08-04-2013, la representació processal del Sr. Salamanca va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la companyia O., SA, companyia de seguros y reaseguros, en reclamació de la quantitat total de 10.000.-euros en concepte de garantia de la seva invalidesa, més els interessos legals a partir de l'atorgament de la pensió d'invalidesa o subsidiàriament des de la carta del 11-09-2012 o més subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 390/16 — Décision commentée
II.- La representació processal de la companyia O., SA, es va oposar a la demanda sol·licitant la seva total desestimació, amb imposició de les costes judicials a l'agent.
Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van degudament formular els seus escrits de conclusions.
III.- Per Sentència de data 14-06-2016, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir desestimar íntegrament la demanda i imposar les costes processals a la part agent vençuda.
IV.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Salamanca demanant la seva revocació íntegra i que es dictés una nova estimant les seves pretensions inicials.
La representació processal de la companyia O., SA, demana la seva confirmació, amb imposició de les costes a la part apel·lant.
V.- Per Aute d'aquesta Sala de data 28-03-2017 es va decidir: no donar lloc a la pretensió adduïda per la representació processal del Sr. Salamanca en l'escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació i consistent en que es practiqui en aquesta alçada la prova II.- Documental per requeriment, apartat 4 de les per ella proposades en primera instància i consistent en que el Dr. Alcalá digui en quin idioma parla amb el Sr. Salamanca i si aquest entén i llegeix el català i/o entén i llegeix el castellà.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els arguments revocatoris són de manera sintètica que :
les greus seqüeles que pateix al raquis lumbar són las conseqüències directes de l'accident de treball del 2008 que va justificar que la CASS li acordés una pensió d'invalidesa del 62,5% ; presenta protusió discal i pinçaments de les vèrtebres i no simplement lumbago ; l'exclusió del lumbago que preveu la pòlissa només concerneix el lumbago que no deriva de cap lesió i que és de difícil constatació mèdica ;
es tracta d'un contracte d'adhesió i ell només parla el portuguès i demana que es torni a practicar per a millor proveir la prova II.- Documental per requeriment de tal manera que s'estableixi que no parla ni una paraula de castellà o català i que per tant era encara més necessari que la companyia li expliqués adequadament les limitacions de la pòlissa ;
mai se li van entregar les condicions generals 7051-02 ni se'l va informar de les mateixes i les condicions 7051-07 no són d'aplicació ; les condicions generals de la pòlissa que va firmar al 2007 queden desconegudes;
les condicions pactades són que se li ha de pagar 10.000.-euros en cas d'invalidesa i aquest requisit queda complit ; és reprovable l'intent per part de la companyia de fer creure que el contracte inclou el barem d'invalidesa aportat per dita companyia.
En el present afer, el demandant pretén rebre els 10.000.-euros previstos en les condicions particulars firmades l'any 2008 en concepte d'invalidesa donat que, com a conseqüència d'un accident de treball patit al gener del 2008, la CASS li va acordar una pensió d'invalidesa amb un grau de 62,5% (50% de limitació física i 25% de l'element objectiu professional).
La companyia sosté que existeix una exclusió en relació al risc d'invalidesa, i que en cas de garantia s'ha d'aplicar el barem.
El tribunal va considerar que la limitació de la garantia prevista a les condicions particulars havia de portar a la desestimació de la demanda.
El demandant no accepta aquest plantejament.
Escau examinar les dues problemàtiques en relació a la qüestió de la exclusió, és a dir la seva oposabilitat i la seva aplicabilitat.
II.- Pel que fa a la oposabilitat de l'exclusió, el primer aspecte d'aquesta qüestió és determinar si la referida exclusió forma part del pactat entre les parts.
Al respecte, si bé el recurrent torna a afirmar que les condicions particulars signades per ell l'any 2008 només indiquen que es garanteix el pagament de 10.000.-euros en cas d'invalidesa sense que aparegui enlloc cap limitació (foli 14), indica igualment que les condicions particulars de la pòlissa que lliga les parts exclouen el lumbago del risc assegurat (foli 13).
En realitat, ha quedat establert en autes que les relacions es van iniciar l'any 2007, les parts atorgant una pòlissa "assistència familiar" N°xxxxxx.
En la seva confessió en judici, el Sr. Salamanca va confessar haver firmat dit document contractual.
En data 23-07-2008, les parts van firmar unes condicions particulars amb el mateix número de pòlissa. Es tracte del contracte del qual la part agent ha sol·licitat l'aplicació en el seu escrit de demanda. Del seu examen es veu que la diferència ve del fet que a partir del 2008 ha quedat assegurat també C.T.B. nascut el xx-xx-2008, el que explica que dita pòlissa mencioni que els drets van néixer al xx-xx-2007 per aquest darrer quan van néixer el xx-xx-2007 pels altres tres membres de la família assegurats. Així queda confirmada l'afirmació de la companyia que es tracta d'un "suplement" en relació a la del 2007.
Aquestes pòlisses estan redactades en català i ambdues indiquen que es garanteix la invalidesa en cas d'accident amb un capital de 10.000.-euros però també contenen una clàusula segons la qual "LA GARANTIA D'ACCIDENTS COMPLEMENTARIS NO COBREIX ELS CASOS DE (...) C) EN CAP CAS SERAN OBJECTE DE COBERTURA, FINS I TOT ENCARA QUE ESTIGUI COBERT L'ACCIDENT QUE EL PROVOQUI : - LES HERNIES DE QUALSEVOL CLASSE...LUMBAGO.".
S'ha d'apuntar que la mateixa exclusió apareix en la pòlissa formalitzada entre les parts en gener del 2013.
Així les coses, no fa cap dubte que la causa d'exclusió relativa al lumbago invocada per la companyia va ser pactada entre les parts a través de les condicions particulars.
Per tant, donat que la discussió sobre les condicions generals aplicables concerneix la qüestió del barem que s'hauria d'aplicar en cas de garantir la invalidesa de l'assegurat (argument subsidiari de la companyia), no calia per part de la instància i no cal per part d'aquesta Sala entrar en tal debat puix el fet de reconèixer la causa d'exclusió fa inútil dictaminar sobre l'abast de la garantia.
El segon aspecte és la qüestió de les obligacions d'informació que té la companyia.
Com hem dit abans, les dues pòlisses d'autes que ens interessen estan redactades majoritàriament en català i foren subscrites a Andorra. El fet que el Sr. Salamanca és de nacionalitat portuguesa i, malgrat viure des d'uns anys i treballar de xofer (fins al seu accident de treball) al Principat, que afirma que no parla ni una paraula de català o castellà, no significa que no sabia el que firmava ni que el representant de la companyia no li va explicar les característiques del contracte a l'ocasió dels seus diversos desplaçaments a l'oficina en 2007, 2008 i 2013. El recurrent no precisa en què no se li hauria "adequadament" explicat les limitacions del contracte.
El fet que es tracta d'un contracte d'adhesió significa essencialment que, donat que ens trobem en front d'un document redactat per l'asseguradora sense possibilitat de negociació o modificació per part de l'assegurat, tota clàusula fosca o ambigua s'ha d'interpretar en favor de l'assegurat i consumidor.
Però, en el present cas la clàusula reproduïda abans és perfectament clara. El Sr. Salamanca va firmar cada pàgina de les condicions particulars, tan en 2007 (7 pàgines) com en 2008 (6 pàgines), i res permet considerar que no va poder entendre el que firmava.
En aquestes condicions, la prova sol·licitada per a millor proveir per tal que el metge del Sr. Salamanca digui quina llengua parla i entén aquest darrer és del tot innecessària ja que per si sola no pot permetre determinar si el mateix en la seva qualitat d'assegurat es va poder assabentar del que firmava.
III.- Pel que fa a l'aplicabilitat de l'exclusió a la patologia que presenta el Sr. Salamanca, recordem que la pòlissa no cobreix les hernies de qualsevol classe ni el lumbago.
Malgrat el recurrent intenta qualificar la seva patologia d'una altra manera, ressurt de les actuacions que és en base a la invalidesa provocada per la seva lumbàlgia posttraumàtica que reclama la cobertura de la companya.
Dues sèries d'elements mèdics ho confirmen.
D'una banda, de l'informe mèdic realitzat en juny del 2010 durant el procediment administratiu en relació a la fixació del grau d'incapacitat per la CASS, en ressurt que com a conseqüència de l'accident laboral l'assegurat va ser diagnosticat de lumbàlgia. El perit conclou que presenta una lumbàlgia consecutiva a l'accident laboral i aquesta patologia lumbar esta consolidada.
D'altra banda, dels elements aportats pel Dr. Alcalá, el metge tractant del demandant des del gener del 2008, apareix que es tracta d'un pacient "vist per lumbago", "lumbàlgia post esforç" i "una petita hernia foraminal a nivell lumbar".
Parlar de patologia lumbar, lumbàlgia o lumbago es refereix als dolors de la part baixa de l'esquena a la regió de les vèrtebres lumbars, i és en aquest sentit que s'ha d'entendre l'exclusió del lumbago que comporta el contracte sense que es pugui diferenciar els lumbagos segons el seu origen, traumàtic o no, o altre.
Per conseqüent, és amb raó que el tribunal ha considerat que tractant-se d'un lumbago no es podia donar cobertura en aplicació de la pòlissa vigent entre les parts.
Per tot l'exposat, escau confirmar íntegrament la sentència recorreguda.
IV.- En virtut del principi del venciment objectiu, la desestimació del recurs justifica imposar al recurrent les costes d'aquesta alçada.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar el recurs interposat per la representació processal del Sr. Salamanca contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 14-06- 2016 que confirmem íntegrament.
Imposar al Sr. Salamanca les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat;
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.