STSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2017 - ROJ: STSJAD 136/2017
cassation_totale
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé26 avril 2017
Numéro503/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
# STSJAD 136/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 avril 2017)
> Décision commentée : STSJAD 136/2017, ECLI:AD:TSJADAD:2017:136, recours n° 503/16 ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Le 16 mai 2015, vers dix-huit heures, un véhicule Audi A3 immatriculé au Portugal, conduit par M. Palomo et assuré auprès d'une compagnie portugaise représentée à Andorre par la société Plana, S.A., a heurté, lors d'une manœuvre de marche arrière, un véhicule Mercedes-Benz appartenant à M. Villalba et assuré auprès de la société Raya, S.A. Le sinistre s'est produit sur le parking communal du Prat del Rull, à Andorra la Vella.
La déclaration amiable d'accident, signée par les parties, mentionne que le conducteur de l'Audi a reconnu avoir « donné un coup sans le vouloir » en reculant. Le point de choc désigné correspond à l'avant droit du véhicule de l'Audi et à l'arrière du véhicule de M. Villalba.
Par demande déposée le 10 décembre 2015, Raya, S.A. et M. Villalba ont sollicité la condamnation de Plana, S.A. au paiement de 2 570 euros, soit 2 370 euros pour la première et 200 euros pour le second, au titre de la « franquesa contractual », sur la base d'un rapport d'expertise joint à la demande. Plana, S.A. a reconnu sa responsabilité dans l'accident, mais a contesté l'étendue des dommages, en soutenant que le véhicule présentait des dommages préexistants.
Par jugement du 29 septembre 2016, le Batlle (juge de première instance) a fait droit à la demande et a condamné Plana, S.A. au paiement des sommes réclamées, majorées des intérêts légaux à compter de la date de la contestation (21 janvier 2016), ainsi qu'aux dépens.
Plana, S.A. a interjeté appel, en demandant la révocation du jugement et le rejet total de la demande. Elle faisait valoir, en particulier, une disproportion entre les dommages allégués sur le véhicule de la partie adverse et ceux constatés sur son propre véhicule, ce que les deux expertises de partie faisaient apparaître selon elle.
## Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions connexes :
1. La réalité et l'étendue des dommages subis par le véhicule de la partie demanderesse étaient-elles établies, alors que la partie défenderesse, tout en reconnaissant le choc, invoquait l'existence de dommages préexistants ?
2. Comment le juge d'appel doit-il apprécier, dans ce cadre, la force probante des déclarations des parties, des rapports d'expertise de partie et des témoignages d'experts ?
Le dossier n'est pas, en revanche, structuré autour d'une discussion sur le régime de responsabilité : la décision ne reproduit pas les fondements juridiques invoqués par les demandeurs et ne précise pas la disposition précise de droit civil appliquée à la faute du conducteur (non précisé dans la décision).
## Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé, dans sa version catalane :
> « DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la companyia "Plana, S.A." contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de setembre del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. »
Traduction fidèle :
> « REJETER l'appel formé par la représentation processale de la société « Plana, S.A. » contre le jugement rendu par le Bailli le 29 septembre 2016, que nous CONFIRMONS intégralement, en mettant les dépens de la présente instance à la charge de la partie appelante. »
Sur le fond, la Cour raisonne en plusieurs temps.
**a) Sur la faute et la réalité du choc.** Elle constate que la manœuvre de marche arrière n'est pas imprudente « en soi », mais qu
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 26 d'abril del 2017 - ROJ: STSJAD 136/2017
STSJAD 136/2017 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 26 avril 2017)
Le 16 mai 2015, vers dix-huit heures, un véhicule Audi A3 immatriculé au Portugal, conduit par M. Palomo et assuré auprès d'une compagnie portugaise représentée à Andorre par la société Plana, S.A., a heurté, lors d'une manœuvre de marche arrière, un véhicule Mercedes-Benz appartenant à M. Villalba et assuré auprès de la société Raya, S.A. Le sinistre s'est produit sur le parking communal du Prat del Rull, à Andorra la Vella.
La déclaration amiable d'accident, signée par les parties, mentionne que le conducteur de l'Audi a reconnu avoir « donné un coup sans le vouloir » en reculant. Le point de choc désigné correspond à l'avant droit du véhicule de l'Audi et à l'arrière du véhicule de M. Villalba.
Par demande déposée le 10 décembre 2015, Raya, S.A. et M. Villalba ont sollicité la condamnation de Plana, S.A. au paiement de 2 570 euros, soit 2 370 euros pour la première et 200 euros pour le second, au titre de la « franquesa contractual », sur la base d'un rapport d'expertise joint à la demande. Plana, S.A. a reconnu sa responsabilité dans l'accident, mais a contesté l'étendue des dommages, en soutenant que le véhicule présentait des dommages préexistants.
Par jugement du 29 septembre 2016, le Batlle (juge de première instance) a fait droit à la demande et a condamné Plana, S.A. au paiement des sommes réclamées, majorées des intérêts légaux à compter de la date de la contestation (21 janvier 2016), ainsi qu'aux dépens.
Plana, S.A. a interjeté appel, en demandant la révocation du jugement et le rejet total de la demande. Elle faisait valoir, en particulier, une disproportion entre les dommages allégués sur le véhicule de la partie adverse et ceux constatés sur son propre véhicule, ce que les deux expertises de partie faisaient apparaître selon elle.
Question de droit
La Sala Civil devait trancher deux questions connexes :
La réalité et l'étendue des dommages subis par le véhicule de la partie demanderesse étaient-elles établies, alors que la partie défenderesse, tout en reconnaissant le choc, invoquait l'existence de dommages préexistants ?
Comment le juge d'appel doit-il apprécier, dans ce cadre, la force probante des déclarations des parties, des rapports d'expertise de partie et des témoignages d'experts ?
Le dossier n'est pas, en revanche, structuré autour d'une discussion sur le régime de responsabilité : la décision ne reproduit pas les fondements juridiques invoqués par les demandeurs et ne précise pas la disposition précise de droit civil appliquée à la faute du conducteur (non précisé dans la décision).
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé, dans sa version catalane :
Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la companyia "Plana, S.A." contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de setembre del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent. »
Traduction fidèle :
Reproduction verbatim
« REJETER l'appel formé par la représentation processale de la société « Plana, S.A. » contre le jugement rendu par le Bailli le 29 septembre 2016, que nous CONFIRMONS intégralement, en mettant les dépens de la présente instance à la charge de la partie appelante. »
Sur le fond, la Cour raisonne en plusieurs temps.
a) Sur la faute et la réalité du choc. Elle constate que la manœuvre de marche arrière n'est pas imprudente « en soi », mais qu
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000503/2016 ORIGEN: 6000469/2015 - 00
NIG: 5300542120150008007
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 26 d'abril del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 10 de desembre del 2015, la representació processal de la companyia Raya, S.A., i del Sr. Villalba, posava de manifest substancialment que el dia 16 de maig del 2015, al voltant de les sis de la tarda, a l'aparcament comunal Prat del Rull d'Andorra la Vella, el Sr. Palomo va realitzar, de forma imprudent, una maniobra d'aparcament marxa enrere del vehicle marca Audi, model A3, amb matricula portuguesa XXXX, propietat de la Sra. Codina i assegurat prop de la companyia portuguesa A., quin representant al Principat esdevé la companyia Plana, S.A., col·lidint contra el para-xocs i el far drets del vehicle marca Mercedes Benz, amb matrícula andorrana XXXX, propietat del Sr. Villalba, i assegurat a la companyia Raya, S.A., destacant que, arran de dita col·lisió, el vehicle marca Mercedes Benz va patir danys, quin cost de reparació era de 2.570.-euros.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 503/16 — Décision commentée
Per tot l'esmentat, i després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal de l'agent sol·licitava que se seguís el procediment pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència, condemnant a la companyia Plana, S.A., a pagar a la companyia Raya, S.A., la suma de 2.370.-euros i altre import de 200.-euros a favor del Sr. Villalba, juntament amb els interessos meritats des de la data de contesta a la demanda, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocada i de procuradora.
II.- En data 21 de gener del 2016, la representació processal de la societat Plana, S.A., va presentar un escrit, mitjançant el quin posava de manifest que, si bé reconeixia la seva responsabilitat en l'accident, es mostrava en desacord amb els danys reclamats i pretesament causats pel conductor del vehicle Audi, ja que si bé reconeixia que s'havien ocasionat danys, es desconeixia el valor dels mateixos donat que el vehicle sinistrat presentava desperfectes preexistents, raó per la qual sol·licitava que en el seu dia es dictés sentència que absolgués la seva principal de les pretensions formulades, fent imposició a l'agent de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris pericials corresponents
III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de setembre del 2016 va decidir:
"Que estimant la demanda formulada per la representació processal de la companyia Raya, SA i del Sr. Villalba, he de condemnar la companyia Plana, SA a pagar a favor de la companyia Raya, SA la suma de 2.370.-euros i altre import de 200.-euros a favor del Sr. Villalba, majorats dels interessos legals comptadors des de la data de la contesta a la demanda a saber el dia 21 de gener del 2016, fent imposició a la part defenent de les costes judicials ocasionades, de conformitat amb el preveu el IV. CONSIDERANT de la present resolució judicial."
IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Plana, S.A. i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació total de la demanda, amb expressa condemna en costes a l'adversa.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Ressurt de les presents actuacions que el dia 16 de maig del 2015 es va produir un sinistre a l'aparcament comunal del Prat del Rull d'Andorra la Vella en el què es van veure implicats un vehicle Audi A3, matrícula portuguesa XXXX, propietat de la Sra. Codina, conduit pel Sr. Palomo i assegurat per la companyia portuguesa "A.", representada al Principat per "Plana, S.A.", i un altre turisme Mercedes-Benz, matrícula XXXX, propietat del Sr. Villalba, conduït per ell mateix i assegurat per la companyia "Raya, S.A.". Segons consta a la comunicació amistosa de l'accident signada per les parts i que s'acompanya amb la demanda, el Sr. Palomo va reconèixer que el sinistre havia tingut lloc quan "haciendo marcha atrás le he dado un golpe sin querer", dibuixant com a punt de col·lisió la part davantera dreta del vehicle de l'agent i la posterior del turisme del defenent (foli 28).
En aquestes circumstàncies, la representació processal de la companyia "Raya, S.A." i del Sr. Villalba va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la companyia "Plana, S.A.", sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar als agents l'import de 2.570 euros, dels quals corresponien a la companyia "Raya, S.A." la suma de 2.370 euros, i altres 200 al Sr. Villalba, en concepte de franquícia contractual, d'acord amb el peritatge que adjuntava amb la demanda (foli 29 i ss), imports que caldria incrementar amb els interessos legals generats des de la data de la contesta a la demanda, així com amb la totalitat de les costes judicials.
La part defenent reconeix al contestar a la demanda que els fets que resultaven de la comunicació amistosa de l'accident eren certs, però mostra la seva disconformitat amb els danys que al·lega l'agent, ja que, d'acord amb el peritatge signat pel Sr. Elías que s'acompanya amb la contesta, el vehicle tenia danys preexistents, raó per la qual s'ha de considerar acreditat que el vehicle de l'agent va patir danys.
II.- Atès que la Sentència objecte del present recurs estima íntegrament la demanda que dóna origen al present procediment, la representació processal de la companyia "Plana, S.A." formula recurs d'apel·lació contra la mateixa reiterant els arguments que ja exposa en la seva contesta, afegint que existia una desproporció entre els danys que al·legava l'agent respecte d'aquells que presentava el vehicle del defenent, com destaquen tant el peritatge aportat pel seu mandant, com aquell presentat per l'agent.
Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal posar de relleu, en primer lloc, que en el comunicat amistós del sinistre el Sr. Palomo reconeix que va fer marxa enrere donant un cop sense voler al vehicle de l'agent, en una maniobra que, si bé no es pot considerar en sí mateixa imprudent, com destaca l'apel·lant, si que ho és quan es porta a terme sense assegurar-se que no hi ha cap vehicle, o obstacle que la impedeixi. D'altra banda, malgrat el citat senyor pugui no tenir coneixements tècnics, aquests no són necessaris per apreciar quan es fa marxa enrere amb un vehicle i, malgrat el seu coneixement de l'idioma pugui no ser excel·lent, les seves manifestacions són clares i no deixen lloc a dubtes.
III.- En relació als danys que va patir el vehicle de l'agent, cal tenir en compte, per un cantó, que el Sr. Palomo reconeix en el comunicat amistós del sinistre que va donar un cop al vehicle de l'agent i, d'acord amb el croquis que es dibuixa en ell, el cop va afectar a la part davantera dreta del vehicle de l'agent, localització que es correspon amb aquella que s'assenyala en l'informe pericial signat pel perit Sr. Ruiz i aportat amb la demanda, del qual resulta un cost de reparació per part de planxisteria "E." per import de 2.370,00 euros, que va consistir fonamentalment en reparar el revestiment del para-xocs davanter i substituir el far davanter dret del citat vehicle (folis 29 a 44).
Per un altre cantó, el defenent argumenta en la seva contesta a la demanda que "si bé hi ha hagut un dany ocasionat pel seu mandant al vehicle contrari, es desconeix el valor dels mateixos", raó per la qual s'ha de considerar acreditat que el vehicle de l'agent va patir danys.
IV.- Per valorar l'existència de danys i la responsabilitat dels litigants en la seva producció, cal tenir en compte, a més de la declaració de les parts, l'informe de part signat pel Sr. Elías que el defenent aporta amb la contesta a la demanda, en el què s'assenyala que els danys que presenta el vehicle de l'agent, que no nega, no es corresponen amb el sinistre que resulta del comunicat amistós signat per les parts, ni amb aquells que afecten al del defenent, de tal manera que aquests eren preexistents.
Amb la mateixa finalitat cal examinar igualment les declaracions del perit de l'agent, el Sr. Ruiz (foli 80 en relació al 68), ja que si bé l'informe pericial que consta al foli 29 és molt succint, en les seves declaracions el citat perit el desenvolupa àmpliament, posant de relleu que sols ha valorat els danys que presentava el vehicle que entén que es corresponen amb aquells que, d'acord amb la declaració amistosa signada per les parts, van ser conseqüència del sinistre d'autes, com ara el para-xocs i el far davanter dret que estava trencat, sense tenir en compte altres desperfectes que considera que no tenien relació amb el mateix i que reconeix com preexistents.
V.- La valoració conjunta de la declaració amistosa del sinistre i els dos peritatges de part aportats a les actuacions, porten a aquesta Sala a concloure que no és creïble que del sinistre que consta en aquesta declaració no resultés cap dany pel vehicle de l'agent, fos aquest més o menys important, quan les parts van acordar signar el comunicat corresponent, quan en ell el Sr. Palomo reconeix que li ha donat un cop al cotxe de l'agent i quan el mateix defenent manifesta que el seu mandant ha causat un dany al vehicle contrari, de tal manera que cal destriar quins eren preexistents i quins van ser conseqüència del cop que no es discuteix, cosa que fa el perit de l'agent i no el del defenent. D'altra banda, cal tenir en compte, a més a més, que no és infreqüent que el para-xocs del darrera d'un vehicle pateixi uns danys inferiors als que poden afectar als fars davanters, més febles, o al para-xocs davanter d'un altre que rep un cop quasi perpendicular amb la cantonada del primer, tenint en compte que el perit Sr. Ruiz en el seu informe assenyala que ell sí que va detectar unes marques al para-xocs del vehicle del defenent que es podrien correspondre amb les ocasionades pel sinistre i també la dificultat de avaluar uns danys que sols es poden observar mitjançant fotografies, com és el cas.
Per totes aquestes raons, aquesta Sala concorda amb les apreciacions de la Batlle d'instància i amb la valoració de les proves que es recull a la Sentència objecte del present recurs, ja que si bé l'informe pericial aportat per la defenent és en principi més complert, de les declaracions del perit de l'agent resulta una valoració racional dels fets que aquesta Sala considera més creïble una vegada valorades les proves que consten a les actuacions en el seu conjunt d'acord amb el criteri de la sana crítica, ja que, admès el xoc i l'existència de danys, aquests podien ser més o menys importants però no inexistents.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la companyia "Plana, S.A." contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 29 de setembre del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-