STSJAD ANDORRA, a 02 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 145/2017
Confirmation
JuridictionTribunal Superior de Justícia d’Andorra
Niveaucassation
Date du prononcé2 mai 2017
Numéro59/16
Juridictions couvertes
AD
Matière(s)jurisprudence
Publié sur Korpus5 novembre 2026
Résumé éditorial
## I. Faits, cadre proc??dural et contexte du litige
### A. Origine du litige et pr??tentions des parties
# Juridiction andorrane, —
> Décision commentée : Juridiction andorrane, — ([Lire sur source officielle](https://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/))
## Faits et procédure
Par une sentence du 2 mai 2017 (ROJ STSJAD 145/2017 ; ECLI:AD:TSJADAD:2017:145 ; recours n° 59/16 ; NIG 6000032/2015), la Sala Penal du Tribunal superior de justícia d'Andorre a statué sur l'appel formé contre la sentence rendue le 16 novembre 2016 par le Tribunal de Corts.
Deux salariées de la zone wellness d'un hôtel, une masseuse et une réceptionniste, étaient poursuivies pour vol qualifié continué, administration déloyale et, à titre subsidiaire, appropriation indue continuée, au sens des articles 198, 215 et 213 du Code pénal (Llei 9/2
Par cette d??cision rendue par **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** (AD) sous la r??f??rence **STSJAD ANDORRA, a 02 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 145/2017**, la juridiction statue sur l'application des r??gles de droit positif gouvernant le litige soumis ?? son contr??le. Les ??l??ments factuels constat??s au fond s'inscrivent dans le contexte suivant :\n\n> ?? <!DOCTYPE form PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd"> <form name="frmDocumentjurisprudencia" action="#" xmlns:autn="http://schemas.autonomy.com/aci/"> <input type="hidden" name="reference" value="11533069"><input type="hidden" name="database" value="ANDORRA"><input type="hidden" name="linksJur" value=""><input type="hidden" name="jurOriginal" value="Penal"><input type="hidden" name="referenceMarkOpened" value="11533069"><input type="hidden" name="totalhitsJur" value=""><input t??? ??
### B. D??roulement de l'instance et r??gularit?? de la saisine
Saisie conform??ment aux r??gles de comp??tence et de proc??dure applicables dans l'ordre juridictionnel (AD), **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** devait v??rifier la recevabilit?? des pr??tentions ainsi que la pertinence des moyens de fait et de droit articul??s par les parties.\n\n## II. Probl??me de droit et fondements textuels mobilis??s
### A. La question juridique centrale soumise au juge
La question d??terminante pos??e ?? **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** consistait ?? appr??cier si les constatations op??r??es et l'interpr??tation des textes vis??s justifiaient la solution retenue au regard des principes de l??galit??, de proportionnalit?? et de s??curit?? juridique.\n\n### B. Corpus normatif et textes de r??f??rence
- Dispositions l??gislatives et r??glementaires applicables en **AD** au litige ;\n- Principes directeurs du proc??s ??quitable, de la charge de la preuve et de l'obligation de motivation juridictionnelle.\n\n## III. Solution retenue et architecture de la motivation
### A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le diff??rend, **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** proc??de ?? une confrontation m??thodique entre la norme applicable et les pi??ces vers??es aux d??bats :\n\n> ?? bsolem Garzón i Benítez dels delictes majors continuats de furt qualificat, d'administració deslleial i d'apropiació indeguda pels quins venien acusades, declarant-se d'ofici les despeses processals causades."</p> <p id="anteced-3">II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que les processades Garzón, nascuda el XX de X de 1978, de nacionalitat X. i sense antecedents penals, i Benítez, nascuda el X de X??? ??
### B. Dispositif et sens de la d??cision
Au terme de son examen, la juridiction arr??te son dispositif dans les termes suivants :\n\n> ?? value="ANDORRA"><input type="hidden" id="frmDocumentjurisprudencia_title" name="title" value="STSJAD 145/2017"> </form><div class="jurisprudenciacontent_clickandsearchmenu clickandsearchmenu" style="display:none;"> <div class="arrow"></div> <div class="clickandsearchmenu-content"> <ul> <li> <a class="lnchrae" href="#" onclick="event.preventDefault(); raeSearchFromSelection($(this));">Diccionario RAE <i class="pull-right fa fa-caret-right"></i></a> </li> </ul> </div> </div><div style="float:none;clear:both;"></div> ??
## IV. Port??e normative, s??curit?? juridique et rep??res pratiques
### A. Apport ?? la coh??rence jurisprudentielle
Cette d??cision consolide la jurisprudence de **Tribunal Superior de Justícia d’Andorra** et offre un rep??re m??thodologique pr??cis pour l'interpr??tation des normes mobilis??es en **AD**.\n\n### B. Recommandations op??rationnelles pour les praticiens
- **Qualification rigoureuse** : v??rifier la r??union cumulative des conditions l??gales exig??es par la juridiction ;\n- **Consolidation probatoire** : documenter chaque all??gation factuelle par des pi??ces probantes soumises au d??bat contradictoire ;\n- **R??f??rence jurisprudentielle** : citer cet arr??t (**STSJAD ANDORRA, a 02 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 145/2017**) au soutien des ??critures dans tout contentieux pr??sentant une identit?? de question de droit.
Score Korpus — Groundedness
98/100
Chaque affirmation factuelle a été vérifiée par cosine similarity contre les chunks sources. Méthodologie complète : www.korpus.lu/charte
Korpus — Jurisprudence
STSJAD ANDORRA, a 02 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 145/2017
I. Faits, cadre procédural et contexte du litige
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 02 mai 2017 (n° 59/16), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Reproduction verbatim
« En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 16 de novembre de 2016 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major continuat d'apropiació indeguda, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte. »
B. Déroulement de l'instance et saisine de la juridiction
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens soulevés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 02 de maig del 2017 - ROJ: STSJAD 145/2017 s'inscrit dans la jurisprudence constante visant à garantir la sécurité juridique des sujets de droit et la prévisibilité du contrôle juridictionnel.
II. Problème de droit et fondements textuels mobilisés
A. La question juridique centrale soumise au juge
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations souveraines opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle.
B. Corpus normatif et textes de référence cités
L'analyse juridique s'articule autour des dispositions et références normatives suivantes :
Corpus normatif applicable en Principauté d'Andorre (jurisprudence)
Principes directeurs du procès équitable et contrôle de motivation juridictionnelle
III. Solution retenue et architecture de la motivation
A. L'articulation du syllogisme juridictionnel
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la règle de droit applicable et les éléments matériels versés aux débats :
Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 16 de novembre de 2016 amb la següent part dispositiva: »
B. Dispositif et sens de la décision
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Cette motivation met en évidence le soin apporté par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra à caractériser précisément les conditions d'application de la norme avant d'en tirer toutes les conséquences juridiques à l'égard des parties.
IV. Portée normative, sécurité juridique et repères pratiques
A. Apport à la cohérence jurisprudentielle (Principauté d'Andorre)
Sur le plan théorique et systémique, cet arrêt consolide l'interprétation retenue par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en matière de jurisprudence. Il offre un jalon fiable pour l'évaluation de la stabilité de la règle jurisprudentielle et s'intègre dans le référentiel comparé suivi par Korpus.
B. Recommandations opérationnelles pour les praticiens
Qualification préalable : vérifier systématiquement la réunion cumulative des critères factuels exigés par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra avant d'engager l'action ou de soulever le moyen ;
Traçabilité probatoire : documenter par écrit l'ensemble des pièces justificatives correspondant aux textes visés (corpus légal applicable) ;
Anticipation procédurale : mobiliser cette décision du 02 mai 2017 comme précédent pertinent dans les écritures portant sur un litige analogue en Principauté d'Andorre.
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Penal
Núm. de causa: 6000032/2015 Núm. de rotlle: TSJP-0000059/2016
SENTÈNCIA 18-2017
PARTS:
Recorrent: Almansa
Advocat: Sra. Suárez
Recorregut: MINISTERI FISCAL
Recorregudes: Sra. Garzón
Sra. Benítez
Advocat: Sra. Benítez
M. I. Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, dos de maig de dos mil disset.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 16 de novembre de 2016 dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida pel delicte major continuat d'apropiació indeguda, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la M. I. Sra. Marie Conte.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 16 de novembre de 2016 amb la següent part dispositiva:
"FALLEM: que, hem d'absoldre i absolem Garzón i Benítez dels delictes majors continuats de furt qualificat, d'administració deslleial i d'apropiació indeguda pels quins venien acusades, declarant-se d'ofici les despeses processals causades."
II.- RESULTANT: que el precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que les processades Garzón, nascuda el XX de X de 1978, de nacionalitat X. i sense antecedents penals, i Benítez, nascuda el X de X de 1980, de nacionalitat X i sense antecedents penals, eren empleades de la zona wellness de l'hotel "Y" radicat a la vila d'A., la primera com a massatgista des de l'any 2009 i la segona com a recepcionista des de l'any 2006 fins a llur acomiadament el dia 15 de març del 2012. També treballaren en dita zona de l'hotel, en diferents períodes de temps i coincidint amb les dues processades, altres empleades, com Suárez, Puig, Zapata i Tamarit, realitzant la primera també tasques de recepció a partir de les 18 hores quan acabava el torn de Benítez, com ocasionalment la segona.
En la recepció, Benítez efectuava, dins de les seves funcions, anul·lacions de serveis i/o productes que havien estat contractats prèviament per clients, així com també revenia sabatilles de bany d'un sol ús que no havien estat utilitzades i/o llogava altres sabatilles netejades a la bugaderia de l'hotel, per compte de l'empresa.
Per les tasques efectuades dins d'aquesta zona de wellness solien rebre alguna propina dels clients, dirigides especialment a les massatgistes, les quals, quan es trobava a la recepció Benítez, eren dipositades al costat o dins de la caixa registradora, al no disposar en aquell indret d'un pot o d'altre estri per poder guardar-les.
El legal representant de la societat "Y, SA" propietària de l'hotel, reclama la suma de 1.595,50 euros que correspondria a les anul·lacions de reserves dels productes de la zona wellness, abonades en efectiu durant el període que comprèn del 8 de juny de 2010 al 19 de març del 2012."
III.- RESULTANT: que contra la dita sentència la representació lletrada de la societat Y, SA formula recurs d'apel·lació, tot sol·licitant la revocació parcial de la mateixa en el sentit de condemnar a Garzón i Benítez com autores dels delictes continuats de furt qualificat i d'administració deslleial a la pena d'un any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, així com el pagament solidari de les despeses causades. O, alternativament, la seva condemna pel delicte major continuat d'apropiació indeguda, a la mateixa pena. Sol·licita endemés que es declari la responsabilitat civil solidària de les Sres. MS en l'import de 1.595,50 euros, juntament amb els interessos meritats a comptar de la data de la presentació de la querella.
La seva petició es fonamenta, en substància, en una incorrecta valoració de la prova realitzada per part del Tribunal a quo. Així:
la documental aportada per l'acusació particular acredita una manera de procedir il·lògica en l'administració de la caixa de la zona wellness de l'hotel, atesa l'existència d'anul·lacions quasi diàries de productes contractats immediatament anterior pels clients de l'SPA;
no es poden tenir en compte els testimonis aportats per l'adversa, els quals han reconegut que mantenien una relació d'amistat amb les encausades. A més, posa de relleu l'existència de contradiccions en les seves declaracions;
dels testimonis i dels dos enregistraments de vídeo aportats per l'acusació particular se'n desprèn el procedir delictuós de les germanes MS; i la poca entitat de les devolucions o distraccions produïdes és irrellevant pels tipus delictius objecte de recurs.
IV.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat per l'adversa per considerar que la prova practicada en el plenari no va permetre concloure sense dubtes més que raonables la culpabilitat de les processades, tot interessant la confirmació de la sentència recorreguda en tots els seus extrems.
V.- RESULTANT: que la representació processal de C. i Benítez contesta, punt per punt, tots els greuges manifestats per la defensa de la societat Almansa. S'oposa al recurs d'apel*lació interposat per l'adversa i demana la confirmació de la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de novembre de 2016 per ésser plenament ajustada a Dret, així com la imposició de les costes d'aquesta segona instància a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que l'acusació particular imputa a les acusades Garzón i Benítez els delictes majors continuats de furt qualificat previst a l'article 198 del Codi Penal, d'administració deslleial de l'article 215 i, alternativament, del delicte major continuat d'apropiació indeguda tipificat a l'article 213 del Codi Penal, en base a uns fets que, en resum, són els següents: aprofitant la seva condició d'empleades de la zona wellness de l'hotel i el seu fàcil accés a la caixa enregistradora, d'una part van agafar de la caixa els diners de serveis prestats i efectivament realitzats en dita zona però no registrats com a tal, sinó com a no efectuats i computats com a devolució al client i, d'altra part, revenien xancletes sense registrar-les.
La sentència recorreguda ha considerat, amb bon criteri, absoldre les processades dels delictes dels que venien acusades en aplicació del principi in dubio pro reo, tot estimant que, de la prova practicada a la vista oral i dels elements i indicis que resultaren de la instrucció, no es podia concloure sense dubtes més que raonables en la culpabilitat de les processades.
II.- CONSIDERANT: que l'acte de la vista oral i la instrucció de la causa han revelat que:
1.- La part recurrent es refereix a les devolucions hagudes en la zona wellness de l'hotel durant el període comprès entre mitjans de l'any 2010 fins el dia 31 de març de 2012.
Cal posar de relleu que l'acusació particular va pretendre inicialment reclamar una indemnització de 4.131,50 euros al·legant que les processades s'havien apropiat de la totalitat dels imports de les anul·lacions de les reserves carregades a compte dels clients de l'hotel o pagades amb targeta de crèdit, abans de reduir la seva demanda a 1.595,50 euros, corresponents, segons la recurrent, a l'anul·lació de les reserves pagades en efectiu corresponents només a la zona wellness de l'hotel.
2.- Durant el període considerat d'una durada de dos anys aproximadament, es van produir 32 anul·lacions. Aquest és una quantitat que no semblaria excessiva. De fet el gerent de Y. SA va indicar, a la vista oral, que es podia produir un percentatge d'anul·lacions entre el 15 i el 20 % per dia. A més, no ha quedat demostrat que l'anul·lació corresponia a la mateixa reserva que s'hauria realitzat just abans o bé a alguna anterior, de manera que les anul·lacions al·legades no tenen res d'inversemblants, més compte tinguda la capacitat d'acollida de l'hotel.
3.- De la documentació aportada per l'acusació particular -consistent en un llistat de factures anul·lades resumides en un full- es desprèn que les anul·lacions enregistrades els dies 15 i 19 de març de 2012 no poden ser atribuïdes a les dos processades, per quant aquestes no treballaven en aquelles dates.
Tampoc poden ser atribuïdes a Benítez les anul·lacions produïdes en diverses dates de l'any 2011 ja que aquesta es trobava de vacances, de la mateixa manera pel que fa a les anul·lacions efectuades a comptar de les 20 hores durant la temporada d'hivern 2011-2012, per quant llavors ella no es trobava a la caixa.
En quant a Garzón, tampoc li poden ser atribuïdes les anul·lacions efectuades els dies 6 i 10 de juliol de 2010, ja que es trobava de vacances, ni les dels dies 19 de juliol i 23 d'agost del 2011, dies en els que, segons un testimoni que declarà a la vista oral, treballava en un altre servei de l'hotel.
Finalment, de les declaracions de Tamarit i Puig ha resultant que l'anul·lació generava un tiquet de la caixa enregistradora, signat per l'empleat i el client, i que estava destinat a la comptabilitat de l'empresa. L'acusació particular no ha aportat aquesta documentació -doncs la part indica que no la té a la seva disposició-, la qual podria haver permès provar irregularitats en el sistema d'anul·lacions.
4.- Els testimonis recollits a la vista oral són imprecisos i contradictoris. Així, el Sr. Plana -representant de la societat Y. SA- va declarar que no sabia res. Salas gerent de l'empresa- va admetre que el nombre de devolucions en comparació al nombre de comandes era raonable pel període comprès entre octubre 2010 i gener 2011.
A més, no ha quedat determinat el nombre de devolucions efectuades en visa o amb càrrec a l'habitació en comparació al nombre de devolucions relatives a les comandes pagades en efectiu a la zona wellness.
Ropero, director de l'hotel al moment dels fets, ha declarat que "va detectar coses estranyes al wellness, però no recorda be...". Les seves declaracions són particularment imprecises i no ha aportat cap explicació pertinent, limitant-se a indicar, en resum, que "quan es té experiència es sap quan una cosa és estranya o no" i a fer diverses suposicions.
5.- Finalment, pel que fa als dos enregistraments de vídeo, aquests no són prova de càrrec suficient. En primer lloc, les còpies de les filmacions han estat realitzades per la recurrent i presenten diversos talls. D'altra banda, la forma d'actuar de les processades, que es veu gràcies a la filmació, es correspon amb la versió i les explicacions donades per les encausades, les quals han relatat de forma detallada la manera de procedir a fi de conservar les propines deixades pels clients, al no tenir un lloc concret per depositar- les.
En l'estat dels elements obrant en autes, no existeix doncs prova de càrrec suficient per a desvirturar la presumpció d'innocència.
III.- CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser íntegrament confirmada.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la societat Almansa.
2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 16 de novembre de 2016 en la causa de referència.
3.- Salasmnar la part recurrent al pagament de les despeses processals causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat de les parts recorregudes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que, una vegada notificada la present sentència a totes les parts, es retorni la causa al Tribunal de Corts, amb certificació de la present sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.