SENTÈNCIA En nom del Poble Andorrà.- A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de maig del 2017 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent: ANTECEDENTS DE FET I.- La representació processal de les Sres. Cañellas, Martin i Salas Alcalá van interposar demanda, de data 28-02-2013, envers el Sr. Moliner, segons la qual sol·licitava que es declarés que el compte corrent obert solidàriament a nom de la Sra. Quesada i del Sr. Moliner és propietat dels quatre germans, que s'ha de procedir a la divisió dels imports en quatre parts iguals i a partir de la manera que indicaven, així com la imposició de les costes processals a la part defenent. La representació processal de la part defenent va articular, en primer terme, excepció peremptòria de manca de jurisdicció i, subsidiàriament, que s'estimés parcialment la demanda en els termes que indicava, amb imposició de les costes processals a la part agent i, subsidiàriament, sense imposició de costes processals. II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 14-10- 2016, amb la següent part decisòria: "Estimar l'excepció d'incompetència dels tribunals andorrans interposada per la Sra. C.F.L., Procuradora del Sr. Moliner, en el seu escrit de contesta de 21 de març de 2013, per a conèixer de les qüestions que s'han plantejat en el litigi en base als raonaments continguts en la fonamentació jurídica d'aquesta sentència i, imposant les costes processals causades a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i procurador." III.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 23-02-2017, va presentar escrit de conclusions, en virtut del qual i en atenció als arguments continguts demanava la revocació de la resolució d'instància per tal que es desestimés l'excepció de manca de jurisdicció i s'estimés la demanda o es tornessin els autes al tribunal per tal que es pronunciés sobre el fons. La representació processal de la part recorreguda va presentar escrit de contesta a les conclusions, en data de registre 20-02-2017, segons el qual i en mèrits dels arguments continguts demanava que es confirmés la sentència d'instància i s'imposessin les costes processals als recurrents per la seva temeritat i mala fe. Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy. FONAMENTS DE DRET I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són els que segueixen. En primer terme, entén que la decisió d'estimar la manca de jurisdicció dels tribunals andorrans no resulta ajustada a dret perquè, malgrat citar la STSJA de 17-03-2005, en el cas present l'herència ja es troba repartida i solament resta per dividir els ròssecs dipositats a X. Manifesta que en aquest cas s'exercita una pretensió declarativa de propietat, acció de divisió i reclamació de quantitat, de manera que s'exceptua l'atribució de competència al domicili del demandat. Afegeix que la partició que es va portar a terme a Lleida en quatre parts iguals dels diners del compte de Y. és un acte propi que vincula al defenent, al ser la mateixa situació que l'actual. En canvi, quant al compte corrent d'Andorra, el defenent està disposat a no tenir res ell, ja que si es demanda a la jurisdicció espanyola les conseqüències fiscals seran superiors al que li correspon a cada germà. Afirma que l'admissió de la manca de jurisdicció és una denegació de justícia perquè es veuran obligades a acceptar les pretensions del defenent per tal que no els hi resulti perjudicial. Sustenta que es tracta de comptes bancaris oberts fa molts anys i que sí que es produeix una denegació de justícia, a més de la confiança que els difunts pares van dipositar en el país, conscients que qualsevol qüestió relativa als havers d'Andorra es resoldria a Andorra. II.- Si s'analitza l'acció exercitada per la part agent en el present cas, resulta que s'indica que s'exercita una acció de declaració de la propietat, de divisió de la cosa comuna i de reclamació de quantitat, el fonament de la mateixa rau en el fet que la Sra. Quesada va morir intestada a Lleida, essent de veïnatge civil català. Va deixar els seus quatre fills com a hereus ab intestat. I la fonamentació de la demanda rau en sol·licitar que els quatre germans com a hereus són titulars dels ròssecs del compte obert a X., titularitat de la mare i indistintament amb el defenent, i que s'ha de dividir de la manera que s'exposa a la demanda. En consonància amb aquests extrems fàctics, no hi ha dubte que es sol·licita un complement de la partició de l'herència de la causant, però ara en relació al compte corrent obert a Andorra que encara no havia estat objecte de la divisió entre els germans. Per tant, la pretensió que s'exercita no és una pretensió de caire real ni obligacional, sinó que és una pretensió successòria, tota vegada que el que es pretén és la divisió d'un actiu del cabal hereditari de la causant que no ha estat objecte de divisió entre els cohereus. I en el sentit indicat la nostra sentència de 17-03-2005 ja exposava que la Llei qualificada de la justícia no determina quin sigui el fur general d'atribució de competència dels Tribunals andorrans, i que no ha incorporat al seu ordenament jurídic intern ni el Conveni de Brussel·les de 27-09-1968 ni els Reglaments comunitaris, al no ser Estat membre ni associat de la unió europea, s'ha d'entendre que el fur general, segons el sistema de fonts de l'ordenament jurídic andorrà, és, d'acord amb allò previst al Codi 3,12,3, el domicili del demandat. A l'igual que en aquell cas, es tracta de la determinació de l'àmbit objectiu de l'herència, atesa la controvèrsia sobre els drets que integren aquesta i si s'han de partir entre els quatre hereus tots els ròssecs del compte corrent obert a Andorra o no. Per tant, la controvèrsia afecta clarament a la titularitat i/o al contingut hereditari. En aquest cas, la controvèrsia sobre l'herència s'ha de solventar en el lloc del domicili del demandat, la qual cosa abona a més el tractament unitari de les qüestions hereditàries i justifica la manca de jurisdicció reconeguda pel tribunal d'instància. III.- Afirma també la recurrent que admetre la manca de jurisdicció dels tribunals andorrans equival a una denegació de justícia perquè suposarà plegar-se a les intencions del defenent, tota vegada que les conseqüències fiscals de reclamar a Espanya farien molt perjudicial la reclamació, alhora que al·lega també la confiança que els pares van dipositar en el país i en que les controvèrsies relatives als comptes es resoldrien a Andorra. Aquests motius no poden prosperar per les raons següents. Els criteris per a determinar la competència dels tribunal d'un Estat no venen determinats per la confiança o els interessos que els particulars puguin tenir en un moment determinat sinó que es tracta de normes d'ordre públic, apreciables d'ofici, i que s'adrecen a concretar en quins casos els tribunals andorrans han de conèixer les controvèrsies que es plantegen davant d'ells, ja presentin aquestes elements d'estrangeria o no. Per tant, en seu de successions, i a manca d'una previsió legislativa diversa, correspon determinar el fur general d'atribució de competència als tribunals, que, segons el sistema de fonts del dret andorrà, resulta ésser el domicili del demandat o defenent, la qual cosa exclou la competència dels tribunals andorrans. Per altra part, les conseqüències fiscals per l'exercici d'una pretensió sobre un compte corrent obert a Andorra no poden ésser emprades com un argument per a entendre que es produeix una denegació de justícia. I no poden ser-ho per quant els efectes fiscals de no haver declarat un compte a l'estranger o no haver-ho regularitzat solament són imputables als seus titulars. I si el cost fiscal pels hereus esdevé elevat o molt perjudicial no per aquest motiu es poden subvertir les regles d'atribució de la jurisdicció per així trobar el fur més convenient als interessos dels agents. Precisament, el domicili del defenent i el tractament unitari de l'herència abonen la solució de la instància, que ha de ser confirmada. IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (Codi 7,51,5). Decisio Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.- La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, DECIDEIX DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de les Sres. Cañellas, Martin i Salas Alcalá contra la sentència, de data 14-10-2016, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada. Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. Subir Diccionario RAE